Obre el menú principal

Agustín Rodríguez Sahagún

polític espanyol

Agustín Rodríguez Sahagún (Àvila, Castella i Lleó 1932 - París, França 1991) fou un empresari i polític espanyol, diverses vegades ministre en els primers governs de la UCD.

Infotaula de personaAgustín Rodríguez Sahagún
Agustín Rodríguez Sahagún, ministro de Defensa, conversa con Manuel Gutiérrez Mellado.jpg
(1980)
Biografia
Naixement 27 març 1932
Àvila
Mort 13 octubre 1991 (59 anys)
París
Escudo de Madrid.svg  Alcalde de Madrid 

29 juny 1989 – 5 juliol 1991
← Juan Antonio Barranco GallardoJosé María Álvarez del Manzano →
Escudo de Madrid.svg  Regidor de l'Ajuntament de Madrid 

30 juny 1987 – 5 juliol 1991

Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

7 juliol 1986 – 21 novembre 1989
Circumscripció electoral: Àvila


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

10 novembre 1982 – 15 juliol 1986
Circumscripció electoral: Àvila


Escudo de España (mazonado).svg  Ministre de Defensa d'Espanya 

5 abril 1979 – 26 febrer 1981
← Manuel Gutiérrez MelladoAlberto Oliart Saussol →
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

15 març 1979 – 31 agost 1982
Circumscripció electoral: Biscaia


  Ministre d'Indústria i Energia 

28 febrer 1978 – 5 abril 1979
← Alberto Oliart SaussolCarlos Bustelo y García del Real →
Dades personals
Nacionalitat Espanyola
Educació Universitat de Deusto . llicenciatura en Ciències Econòmiques
Universitat de Valladolid . llicenciatura en Dret
Activitat
Ocupació Polític i empresari
Ocupador Universitat de Deusto
Partit Unió de Centre Democràtic
Centre Democràtic i Social
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Va néixer el 27 de març de 1932 a la ciutat d'Àvila. Va estudiar dret a la Universitat de Deusto a Bilbao, ciutat en la qual durant algun temps es va dedicar a diverses activitats editorials i empresarials. L'any 1976 va impulsar la creació de la Federació Empresarial Segoviana i un any més tard va participar en la fundació de la patronal de la petita i mitjana empresa, C.E.P.Y.M.E. (Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa), de la qual va ser elegit president.

Expert en dret empresarial i dret del treball, va formar part de la delegació espanyola davant l'Organització Internacional del Treball (OIT) a Ginebra l'any 1977.

Va morir a la ciutat de París el 13 d'octubre de 1991.

Activitat políticaModifica

Política nacionalModifica

La seva carrera en la política va començar el 24 de febrer de 1978, quan va entrar a formar part del govern de la Unió de Centre Democràtic (UCD), presidida per Adolfo Suárez, encarregant-se de la cartera d'Indústria i Energia en substitució de Alberto Oliart Saussol. En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrés en representació de la província de Biscaia, sent nomenat en la formació del nou govern Ministre de Defensa, càrrec que ocupà durant l'intent del Cop d'estat del 23 de febrer de 1981.

El mes de febrer de 1981 va ser elegit president de la UCD, partit que abandonà l'any següent per acompanyar Adolfo Suárez en la creació d'un nou partit, el Centre Democràtic i Social (CDS). En les eleccions generals de 1982 i 1986 va ser novament escollit diputat per aquest partit, en aquest cop en representació de la província d'Àvila.

Política localModifica

En les eleccions municipals de 1987 es va presentar com a candidat a l'alcaldia de Madrid pel CDS. A pesar d'obtenir uns resultats molt importants només fou la tercera força política del consistori després del PSOE i AP. L'any 1989 el Partit Popular (PP), hereu d'AP, va proposar una moció de censura contra l'alcalde socialista Juan Barranco, que finalment va ser guanyada amb 29 vots d'un total de 55, sent 20 vots del PP i 8 del CDS, en el qual militava Rodríguez Sahagún. Com a conseqüència el 20 de juny Agustín Rodríguez Sahagún va ser investit alcalde de la capital espanyola, càrec des del qual va intentar aconseguir sense èxit que els esforços dedicats a l'ampliació de l'Aeroport de Barajas es dirigissin més aviat vers la construcció d'un segon aeroport. També durant el seu mandat es van obrir diversos túnels al trànsit amb l'objectiu de descongestionar la circulació madrilenya. Va romandre en el càrrec fins a l'abril de 1991, data en la qual va renunciar a presentar-se a la reelecció per motius de salut.

Enllaços externsModifica