Ahmadu Lobbo
Ahmadu Lobbo (també Hamadu Lobbo, Seku Ahmadu Lobbo, Seku Hamadu Lobbo o Sheku Ahmadu Sise) de nom original Hamadu Hamadu Lobbo (Hamadu fill d'Hamadu Lobbo) fou un cap religiós del clan bari o sangaré o daebé dels mande de Sise, a la regió de Masina al Sudan occidental. En el seu temps els peuls de la regió estaven poc islamitzats i els governava un ardo de la dinastia Dyallo que era vassalla dels reis bambara de Segu (excepte Djenne que estava sota ocupació d'una guarnició marroquina).
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1776  |
| Mort | 1845 (68/69 anys) |
| Emperador Macina | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | morabit |
| Família | |
| Fills | Ahmadu II |
Marabut de la confraria dels kadiriyya del xeic Sidi Muhammad (mort el 1826) va participar amb Uthman Dan Fodio (Osman Dan Fodio) en la seva empresa militar-religiosa d'expansió de l'islam. Establert a un llogaret prop de Djenne, va agafar la reputació de santó i en fou expulsat pels marroquins; llavors se'n va anar al país dels sebera, d'eon era la seva mare on va fer molts deixebles.
Un incident entre els seus estudiants i el fill de l'ardo de Masina, Gurori Dyallo, el va impulsar a revoltar-se. Un exèrcit bambara enviat contra ell fou derrotat amb una enganyifa, i la dinastia local deposada (1810). Els peuls es van posar al seu costat. Llavors va assetjar Djenne que va capturar al cap de nou mesos, va derrotar a Geladjo, el senyor local de Kunari, i el 1815 va construir en aquest districte la seva nova capital Hamdallahi (peul Hamdallay), a la riba del Bani. El 1825 es va apoderar d'Isa Ber que pertanyia als tuaregs, i dos anys després de Tombuctu, arribant per l'est fins a les muntanyes de Tombo i als sud-est fins a la confluència del Volta Negre i el Siru.
Va agafar el títol d'amir al-muminin, i es va dedicar a la predicació de l'islam, seguint normes molt estrictes (com exigia la kadiriyya). Va enviar ambaixadors al sultà otomà i va organitzar els seus estats de manera adequada: caps locals nomenats responsables en justícia davant el cadi regional (peul algali), terres i ramats estatals, percepció per l'estat d'una part del botí de guerra i de les multes i altres taxes.[1] Cada primavera s'organitzaven expedicions militars a les que cada vila havia d'aportar un nombre determinat (cada any només es mobilitzava un terç així que un soldat només servia una vegada cada tres anys) i les famílies dels soldats rebien un subsidi mentre aquests estaven absents. L'exèrcit estava organitzat en cinc comandaments per sectors; per la justícia hi havia cadis regionals, un cadi superior a la capital, i apel·lació al mateix emir assistit per un tribunal de marabuts consultiu.
El 1838 va rebre al Haddj Umar Tal quan tornava de la seva peregrinació a la Meca. Va morir el 19 de març de 1845[2] i el va succeir el seu fill Ahmadu II o Hamadu II.
Notes modifica
- ↑ els impostes eren un delmes sobre els cereals anomenat zakat en peul d'akka, un impost sobre els rics de 1/40 de l'or i la sal, un impost o kharadj sobre les collites de la terra, un impost especial o middu en especia en ocasió d'una festa de la joventut, una contribució per l'exèrcit i un 10% de drets de duana anomenats ishr (en peul usur)
- ↑ segons l'Enciclopèdia del Islam el 1844