Aigua d'Ora
L'Aigua d'Ora o Aiguadora és un riu prepirinenc de les comarques del Berguedà, Solsonès i Bages, afluent per l'esquerra del Cardener en el qual desguassa a prop de Cardona a 414 m d'altitud. És de règim nivopluvial, amb un màxim al maig (de fusió i pluges) i un altre de secundari al novembre (pluvial), i un mínim a l'agost i al febrer. Neix al peu de la Roca Gran de Ferrús, a la serra d'Ensija, al terme de Gósol.[1] Rep el nom d'Aigua de Llinars fins a Llinars. Després de passar el congost de Sant Pere de Graudescales entra a la Valldora i travessa molt encaixat l'accidentat relleu del Berguedà i del Solsonès, però a partir de Sorba la vall s'eixampla.
Tipus | curs d'aigua | ||||
---|---|---|---|---|---|
Inici | |||||
Cota inicial | 1.958 m | ||||
Entitat territorial administrativa | Fígols (Berguedà) | ||||
Final | |||||
Cota final | 415 m | ||||
Entitat territorial administrativa | Bages (Catalunya) | ||||
Localització | Cardona | ||||
Desembocadura | Cardener | ||||
| |||||
Conca hidrogràfica | conca del Llobregat | ||||
Característiques | |||||
Mida | 40,1 () km | ||||
Superfície | 187 km² | ||||
Termes municipals per on passa
modificaDes del seu naixement, l'Aigua d'Ora travessa successivament els següents municipis i comarques.
Longitud (en m.) | % del recorregut | |
---|---|---|
Per l'interior del municipi de Gòsol | 581 | 1,47% |
Per l'interior del municipi de Guixers | 252 | 0,64% |
Fent de frontera entre Guixers i Fígols | 2.995 | 7,58% |
Per l'interior del municipi de Montmajor | 2.398 | 6,07% |
Per l'interior del municipi de Castellar del Riu | 3.248 | 8,22% |
Fent de frontera entre Guixers i Castellar del Riu | 230 | 0,58% |
Per l'interior del municipi de Guixers | 3.725 | 9,43% |
Per l'interior del municipi de Navès | 12.741 | 32,25% |
Fent de frontera entre Navès i Montmajor | 2.720 | 6,91% |
Per l'interior del municipi de Navès | 1.682 | 4,26% |
Fent de frontera entre Navès i Montmajor | 405 | 1,03% |
Per l'interior del municipi de Montmajor | 2.885 | 7,30% |
Fent de frontera entre Cardona i Montmajor | 2.217 | 5,61% |
Per l'interior del municipi de Cardona | 3.417 | 8,65% |
C o m a r q u e s | ||
Longitud (en m.) | % del recorregut | |
Per l'interior del Solsonès | 18.400 | 46,58% |
Per l'interior del Berguedà | 9.111 | 23,06% |
Fent de frontera entre el Solsonès i el Berguedà | 6.358 | 10,10% |
Per l'interior del Bages | 3.417 | 8,65% |
Fent de frontera entre el Bages i el Berguedà | 2.217 | 5,61% |
Perfil del seu curs
modificaEl seu pendent mitjà és del 3,90%.
Fins als 1.500 m d'altitud el seu pendent mitjà és del 25,33%, amb un mínim del 10% entre els 1.525 i els 1.500 m d'altitud en passar per davant de la masia de la Plana i un màxim del 46,33% entre els 1.775 i els 1.750 m d'altitud, al seu pas per la Canal Gran, encaixonada entre les cingleres de les roques de Ferrús a l'est i les de les Llosanques a l'oest.
Entre els 1.500 m i els 1.000 m d'altitud el seu pendent mitjà és del 8,87% amb un màxim del 34,97% entre els 1.425 i els 1.400 m d'altitud, tram en què travessa la canal del Tec i un mínim del 4% entre els 1.475 m i els 1.450 m d'altitud, en travessar els Plans de la Font del Pi.
Entre els 1.000 i els 700 m d'altitud el seu pendent mitjà és del 3,24% amb un màxim del 15% i un mínim de l'1,5%. En aquest tram passa pel llogaret de Llinars, travessa la carretera de Berga a Sant Llorenç i passa pel monestir de Sant Pere de Graudescales i el llogaret de la Valldora.
Dels 700 m d'altitud fins al seu aiguabarreig amb el Cardener, als 414 m d'altitud, el seu pendent mitjà és de l'1,4%, amb un màxim del 2,22% i un mínim del 0,79%. En aquest tram realitza pràcticament la segona meitat del seu curs.
Xarxa hidrogràfica
modificaLa xarxa hidrogràfica de l'Aigua d'Ora està constituïda per 688 corrents fluvials que sumen una longitud total de 556,4 km.
Taula de dades
modificaDistribució municipal
modificaEl conjunt de la xarxa hidrogràfica de l'Aigua d'Ora transcorre pels següents termes municipals:
Terme municipal | Longitud (en km.) |
---|---|
Capolat (Berguedà) | 288,5 |
Navès (Solsonès) | 251,3 |
Montmajor (Berguedà) | 126,1 |
Castellar del Riu (Berguedà) | 77,1 |
Guixers (Solsonès) | 37,2 |
Fígols (Berguedà) | 23,9 |
Cardona (Bages) | 11,6 |
L'Espunyola (Berguedà) | 3,7 |
Gósol (Berguedà) | 0,6 |
Saldes (Berguedà) | 0,07 |
Afluents principals
modifica
Principals afluents de l'Aigua d'Ora | ||||||
Per la dreta | Cota (en m.)del naixement |
Cota (en m.)de la confluència |
m. longitud curs principal |
m de la seva xarxa hidrogràfica |
Ha. de la seva conca |
Per l'esquerra |
---|---|---|---|---|---|---|
2.213 | 1.477 | 2.101 | 4.958 | 173 | El Torrent de Ferrús. | |
2.229 | 1.444 | 3.166 | 5.613 | 149 | El Torrent del Pla de la Closa | |
El Torrent del Tec. | 1.555 | 1.253 | 906 | 1.020 | ? | |
1.962 | 4.715 | 20.292 | 726 | 756 | El Torrent de les Canals de Catllarí. | |
El Torrent de Vallsadolla. | 1.613 | 927 | 3.900 | 5.324 | 317 | |
El Torrent de Fontanella. | 1.336 | 907 | 2.663 | 7.920 | 230 | |
El Torrent de Fontpudia. | 1.120 | 890 | 1.318 | 1.318 | 38 | |
El Torrent del Capellà. | 994 | 884 | 890 | 890 | 28 | |
1.299 | 874 | 6.008 | 41.518 | 2.781 | El Riu del Coll de Jouet. | |
El Torrent d'en Bancells. | 1.092 | 868 | 1.648 | 4.497 | 102 | |
La Rasa de Valielles. | 1.500 | 820 | 4.191 | 15.623 | 395 | |
1.126 | 817 | 1.306 | 1.306 | 62 | La Rasa de Comadescales. | |
La Canal de Sant Pere. | 1.052 | 815 | 1.423 | 2.124 | 61 | |
1.430 | 797 | 2.833 | 13.754 | 355 | La Rasa de les Fraus. | |
1.320 | 743 | 2.451 | 6.673 | 156 | La Rasa de cal Catriques. | |
El Torrent Moixí. | 1.277 | 743 | 1.784 | 3.534 | 156 | |
La Rasa del Fornell. | 1.037 | 725 | 3.774 | 17.096 | 623 | |
997 | 705 | 2.454 | 6.753 | 286 | La Rasa de la Móra. | |
842 | 573 | 2.053 | 2.357 | 99 | La Rasa de Fontjoana. | |
El Torrent de la Vallanca. | 1.314 | 553 | 11.42 | 50.050 | 2.026 | |
El Torrent de Can Feliu. | 916 | 519 | 6.530 | 19.020 | 573 | |
1.273 | 512 | 11.332 | 42.815 | 1.460 | La Riera de Tentellatge. | |
La Rasa de Ca l'Agut. | 579 | 497 | 2.582 | 8.243 | 334 | |
864 | 489 | 7.408 | 17.723 | 574 | La Rasa de la Font del Boix. | |
624 | 479 | 4.068 | 11.158 | 424 | La Riera de Sorregana. | |
881 | 454 | 10.633 | 35.658 | 1.882 | La Riera de Gargallà. |
Referències
modifica- ↑ Hi ha qui sosté que l'Aigua d'Ora neix al vessant oriental de la Carena de la Tossa, i que realitza la primera part del seu curs seguint la direcció SE-NO deixant a la seva dreta el Molí d'en Terrers, la Cantina, Cal Fragalló per a continuació i ja dins el Solsonès, rebre per la drta la Riera de Llinars sota el pont de Ca l'Espingard. Així constat, per exemple, en els mapes de l'ICC d'escala 125.000 i inferiors. Malgrat això, la gent de la contrada dona per fet que la primera part del curs de l'Aigua d'Ora correspon a l'Aigua de Llinars. Això mateix és el que consta al monumental Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España u sus posesiones de ultramar de Pascual Madoz (Madrid, 18469 doncs en la pàgina 145 del volum IV escriu: (el que segueix n'és una traducció literal): L'Aiguadora (sic) banya també, o millor dit, costeja el terreny servint de línia divisòria de les províncies de Barcelona i Lleida entre els partits judicials de Berga i Solsona; malgrat que d'escàs cabal, és perenne i en el seu curs d'unes 5 llegües des del seu naixement a la muntanya de Ferrús, deixa a la dreta els pobles de Gósol, Castellfraumir, Cisquer, Busa, Castelló, Valdora i Navès; i a l'esquerra els de Llinàs, Coforp, Correà, Sant Feliú de Lluellas i Sorba : se li ajunten alguns rierols, faciliten el seu pas 3 o 4 ponts de pedra, dona moviment a 8 molins fariners i després de regar quasi tota l'horta de Cardona mitjançant una séquia, desguassa al Cardener.
- ↑ 2,0 2,1 Institut Cartogràfic de Catalunya