Ais de Provença
Ais de Provença ([ˈajs de pʀuˈvɛⁿsɔ] en occità i Aix-en-Provence oficialment en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava. Els seus habitants s'anomenen sextians en occità i Aixois en francès.
 Ais de Provença | |||||
|---|---|---|---|---|---|
Aix-en-Provence (fr)  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Sobrenom | Florence provençale | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Provença - Alps - Costa Blava | ||||
| Departament | Boques del Roine | ||||
| Districte | Districte d'Ais de Provença | ||||
| Cantó | Cantó d'Ais de Provença Nord-Est | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Total | 147.122 (2020) | ||||
| • Densitat | 790,64 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Marsella i Ais de Provença unitat urbana de Marsella i d'Ais de Provença | ||||
| Superfície | 186,08 km² | ||||
| Banyat per | Lar (oc)  | ||||
| Altitud | 173 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | Aquae Sextiae | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Maryse Joissains-Masini (2014–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 13080, 13090, 13100, 13290 i 13540 | ||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Lloc web | mairie-aixenprovence.fr | ||||
    | |||||
Demografia Modifica
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Història Modifica
Era un antic poblat gàl·lic, fou conquerit (123 aC) pel procònsol romà Gai Sexti Calví, i l'anomenà Aquae Sextiae. Màrius hi vencé els teutons (102 aC). Fou assolada pels visigots (445), pels francs, pels longobards i pels musulmans (731). Fou arquebisbat (des del segle vi).
Esdevingué capital dels comtes i, després, dels reis de Provença, tant dels casals de Barcelona com dels d'Anjou; Jaume I hi anà el 1241 per signar-hi el contracte matrimonial entre Ramon VII de Tolosa i Sança de Provença, amb la intenció de mantenir-hi el predomini, però, malgrat tot, prevalgué el domini francès.
Fou seu del parlament provincial de Provença des del 1501 fins a la revolució del 1789. Durant el segle xix fou un dels centres del Felibritge.
Administració Modifica
| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 1945-1967 | Henri Mouret | SFIO, després independent |
| 1967-1978 | Félix Ciccolini | SFIO, després PS |
| 1978-1983 | Alain Joissains | UDF |
| 1983-1989 | Jean-Pierre de Peretti | UDF |
| 1989-2001 | Jean-François Picheral | PS |
| 2001- | Maryse Joissains-Masini | UMP |
Curiositats Modifica
El monument més important és la catedral de Sant Salvador, on es troben el baptisteri del segle v, amb cúpula renaixentista, el claustre, del segle xii, i el campanar, dels segles xiv-xv; els batents de la porta principal són una obra mestra de l'escultura en fusta del començament del segle xvi; a l'interior es conserva el tríptic de l'esbarzer ardent, pintat per Nicolas Froment (segle xv).
La urbanització moderna de la ciutat començà al segle xvii; d'aquesta època daten la via principal, anomenada Cours Mirabeau, l'església de Santa Magdalena (temporalment tancada per restauració, de manera que la taula central del tríptic de l'Anunciació d'Ais, del segle xv, obra mestra de la pintura flamenca, es troba ara al Museu Estienne de Saint Jean[1]), el pavelló Vendôme, la font dels quatre dofins i diversos palauets dels segles xvii-xviii.
El taller de Paul Cézanne conserva records personals del pintor. Els jardins del Jas de Bouffan, propietat de la família de Cézanne fins al 1899, estan oberts al públic Des de l'entorn d'Ais es divisa la muntanya de Santa Victòria, tema emblemàtic de moltes pintures d'aquest artista.[2]
La urbanització del sector de Sextius Mirabeau, a partir del 1990, va ser projectada pels arquitectes catalans MBM, així mateix autors d'un dels edificis que s'hi troben (Les Terrasses de Sextius).[3][4]
Llocs d'interès Modifica
- Museu Granet
- Fundació Vasarely[5]
- Pavillon Noir, Centre Coreogràfic Nacional del Ballet Preljocaj
- Catedral de Sant Salvador
- Barri Mazarin, del segle xvii
- Circuit "Seguint les empremtes de Cézanne" i els indrets relacionats amb Paul Cézanne
- Termes Sextius
- Pavelló de Vendôme i el seu jardí francès
- Ruïnes de l'Oppidum d'Entremont
- Camp de concentració de les Milles[6]
Des del 1948 s'hi celebra el prestigiós Festival d'Ais de Provença dedicat a l'art líric (òpera i cant)
Fills il·lustres Modifica
- Joseph Simon Marie Reynier (1797-1874), organista i compositor
- Armand Lunel (1892 - 1977) escriptor, darrer parlant conegut de shuadit
- Hélène Grimaud (1969-), pianista
Agermanaments Modifica
Referències Modifica
- ↑ «Musée Estienne de Saint-Jean (ex musée du Vieil Aix) | Aix en Provence | Office de Tourisme» (en francès). [Consulta: 31 gener 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Aix-en-Provence, ville de Cézanne» (en francès). [Consulta: 3 febrer 2017].
- ↑ «MBM» (en anglès). [Consulta: 3 febrer 2017].
- ↑ «On Diseño - Proyectos: Les Terrasses de Sextius. Edificio de viviendas y residencia de estudiantes». [Consulta: 3 febrer 2017].
- ↑ SO, Altran. «Fondation Vasarely - Aix-en-Provence - Centre architectonique - France» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-12-19. [Consulta: 3 febrer 2017].
- ↑ «Site-Mémorial du Camp des Milles - Aix-en-Provence : un mémorial pour l'avenir» (en francès). [Consulta: 3 febrer 2017].
