Aixot IV el Valent

Aixot IV el Valent fou rei d'Armènia al Gugarq del 1021 al 1039 o 1040.

Infotaula de personaAixot IV el Valent
Nom original(hy) Աշոտ Դ Քաջ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Mort1040 Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Armènia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicArmenis Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Apostòlica Armènia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Bagrationi Modifica el valor a Wikidata
FillsGagik II d'Ani Modifica el valor a Wikidata
ParesGagik I d'Ani Modifica el valor a WikidataKatranide II (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansJoan-Sembat d'Ani i Abàs Bagratuní Modifica el valor a Wikidata

El seu germà gran Joan-Sembat va succeir al seu pare Gagik I a Ani i Shirak, Aixotzq o Aixotseq, Anberd, Kaian, Kaiozn, Tavush, i el país dels Sevordiq i la resta es va dividir entre els seus germans Aixot IV el Valent i Abas. Aquest darrer va morir o fou eliminat ràpidament doncs ja no torna a aparèixer, de manera que cal considerar només l'existència de dos regnes. Aixot immediatament va protestar del repartiment, i va demanar una mediació. Fou nomenat mediador Jordi I de Geòrgia. La mediació degué ser efectiva perquè de moment es va arribar un acord amb Joan-Sembat posseint la regió d'Ani (Shirak), i Aixot les regions més properes a Pèrsia i Geòrgia (Gugarq). Però aviat van esclatar noves discòrdies i Aixot va amenaçar Ani i va demanar l'aliança del rei de Vaspurakan, Senekerim-Joan. Va obtenir soldats de Vaspurakan i diners del Califat i va assetjar Ani però el rei, immobilitzat pel seu pes, va ordenar una lleva general i tot el país es va mobilitzar contra el pretendent. Aixot va guanyar la batalla però no va poder prendre la ciutat. Amb una nova mediació, aquesta vegada del patriarca Pere, es va tornar a establir la pau, però Aixot tindria en endavant també el títol de rei i governaria sobre tota Armènia, menys Ani, on seria rei Joan-Sembat.

Per una discussió sobre la possessió de Shatik al Djakatq, que Joan es va apropiar i que sembla que segons la primera mediació de Jordi I havia estat atribuït a Aixot, el rei de Geòrgia, per fer valdre la seva actuació, va atacar al rei d'Ani vers el 1021. El rei fou fet presoner i les esglésies armènies d'Ani saquejades. Per ser alliberat Joan-Sembat va haver de cedir tres districtes fronterers a Geòrgia.

Aviat els nobles es van revoltar contra Aixot que va haver de fugir a Constantinoble. Els romans d'Orient li van deixar soldats amb els quals va tornar, va recuperar el Gugarq i va expropiar a tots els nakharars hostils, i va regnar en endavant sense oposició.

Aixot va preparar un atemptat contra son germà el rei Joan-Sembat d'Ani, però el seu lloctinent Apirat Pahlavuni, quan anava a portar-lo a terme, va tenir pietat del rei, caigut en un parany, i el va alliberar. Apirat, assassí frustrat per la gent d'Ani, i home que havia traït la confiança per la gent d'Aixot el Valent, es va haver de retirar a Dvin amb l'emir shaddàdida Abul Uswar de Dvin i Gandja, que algun temps després el va fer matar (els seus fills Abdeljahap i Vasak foren salvats pel lloctinent Sari i portats a Ani on el rei els hi va tornar els feus hereditaris del pare al districte de Nig).

Va conservar el regne i va mantenir la disciplina de l'exèrcit (on era molt popular per la seva valentia) fins a la seva mort el 1039 o 1040. El va succeir el seu fill Gagik II.