Aixot l'Sparapet

Aixot l'Sparapet (mort l'any 936) fou un membre de la família dels Bagràtides, que fou breument rei de Armènia en el regnat del seu cosí Aixot II Erkath (914 a 928), en competició amb aquest (vers 920 o 921-923, però conservant el títol fins a la seva mort). Aixot era fill de Shapuh, i aquest fill del rei Aixot el Gran; Shapuh fou sparapet d'Armènia i va morir vers l'any 912.

Infotaula de personaAixot l'Sparapet
Biografia
Mort936 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
King of Armenia (en) Tradueix
914 – 936
← Aixot II ErkathAixot II Erkath → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaBagratuní Modifica el valor a Wikidata
PareXapuh Bagratuní Modifica el valor a Wikidata
Germans(?) Bagratuní i Melkè Bagratuní Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

L'oncle d'Aixot, el rei Sembat, el va designar sparapet del regne, és-a-dir generalíssim, títol que ja tenia el seu pare. El 909 o 910 es va haver de declarar vassall de l'emir sadjida Yússuf ibn Abi-s-Saj governador de l'Azerbaidjan. Després de la mort de Sembat el màrtir, sotmès a suplici per l'emir Yusuf el sadjida, la guerra va continuar contra el nou rei Aixot II; aquest el 921 va anar a Constantinoble però va retornar aviat.

Yusuf va intentar una revolta contra el califa i aquest el va tenir presoner del 919 al 922. Durant l'absència de Yusuf, molts llocs que abans li pagaven tribut o en depenien directament, es van sotmetre al rei. Aquest va anar recuperant els territoris que no l'obeïen; la resistència més forta trobada pel rei fou a Kolb, on hi havia una guarnició sadjida però que era part del principat d'Aixot l'Sparapet, principat que tenia com a centres a Bagaran i Kolb, al nord i al sud de la confluència del riu Akhurean amb l'Araxes. Durant l'atac reial a Kolb, l'sparapet estava a Dvin i el consell sadjida va decidir coronar-lo com a rei d'Armènia.

Potser fou el mateix Yusuf en tornar el 922 qui li va donar la corona reial. Les destruccions dels armenis a Kolb van acabar d'incitar al sparapet a la lluita contra el rei. Va demanar l'aliança a Sembat, ishkhan de Siunia Oriental (que posseïa com a feu principal el Vaiots Tzor) i els seus tres germans Sahak, Bagben (senyor de Shusha o Balkh) i Vasak, i de Sahak, Ashot i Vasak, ishkhans de Siunia Oriental (Vasak posseïa el feu del Gelarquniq), però tots van preferir el partit del rei Aixot II Erkath. El catolicós Hovhannes V va aconseguir una treva en la lluita. Aquesta guerra fou anomenada "guerra dels dos Ashots".

La guerra entre el rei i l'sparapet Aixot es va reprendre aviat quan aquest darrer va ocupar la regió de Valarshapat (Edjmiatsín). El rei el va atacar i el va causar una desfeta militar, després del qual va entrar a la ciutat de Valarshapat on per un temps va establir la seva residència. L'sparapet es va refugiar a Dvin. Hovhannes V va negociar una segona treva.

El 923 el rei va decidir anar al Azerbaijan i fer homenatge a Yusuf. Aquest el va reconèixer i li va donar la corona reial. Li va donar autorització per sotmetre a Ashot l'sparapet, que era a Dvin. Aixot va atacar Dvin però fou rebutjat amb moltes pèrdues. Hovhannes va ajustar una tercera treva.

El rei va viatjar llavors a Abkhàzia on Jordi li va donar contingents per compensar les pèrdues de l'atac de Dvin. No obstant com que l'sparapet va perdre el suport dels sadjides va deixar de representar un perill.

Aixot l'Sparapet es va retirar als seus dominis a Bagaran, tot guardant el títol reial, on va morir el 936, uns anys després de la mort del rei Aixot II.

BibliografiaModifica

  • René Grousset, L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient, Paris, Payot, coll. « Bibliothèque historique », 1949 (réimpr. 1979), 648 p. (ISBN 2-228-12530-X), p. 136
  • (anglès) Charles Cawley, « Armenia », sur Medieval Lands, Foundation for Medieval Genealogy, 2006-2014.