Akhnaten és una òpera en tres actes composta per Philip Glass el 1983, sobre un llibret del mateix compositor en col·laboració amb Shalom Goldman, Robert Israel, Richard Ridell i Jerome Robbins.

Infotaula de composicióAkhenaten
Pharaoh Akhenaten.jpg
Estàtua d'Akhenaten
Títol originalAkhnaten Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorPhilip Glass
LlibretistaPhilip Glass en col·laboració amb Shalom Goldman, Robert Israel, Richard Ridell i Jerome Robbins
Lletra dePhilip Glass Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomanglès
Basat enEl faraó Akhenaton
Creació1975-1983
Data de publicaciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
GènereHistòria
Partstres
Part dePortrait Trilogy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Personatges
  • Akhenaten (Contratenor)
  • Nofretete, la seva esposa Contralt)
  • Teina Teje, la seva mare (soprano)
  • Haremhab, general i futur faraó (Baríton)
  • Aye, pare de Nofretete i conseller del rei (Baríton)
  • Gran sacerdot d'Amón (Tenor)
  • Les sis filles d'Akhenaten (sis dones PR)
  • Narrador (Personatge parlat)
  • En el paper d'Amenofis (el fill d'Hapu), l'escriba i el guia turístic, assistents al funeral. poble de Tebas (Cor)
Estrena
Estrena24 de març de 1984
EscenariTeatre de l'Estat de Württemberg,
Allmusic: mc0002355037 Modifica el valor a Wikidata

Segons el compositor, aquesta obra és la culminació de les seves altres dues òperes biogràfiques, Einstein on the Beach (sobre Albert Einstein) i Satyagraha (sobre Mohandas Gandhi). Aquests tres personatges —AkhenatonEinstein i Gandhi— estaven guiats per una visió interior que va alterar l'època en què van viure: Akhenaton en la religió, Einstein en la ciència i Gandhi en la política.

Lloc i èpocaModifica

Tebes i Akhet-Aton, vers el 1365-1348 aC. i en l'actualitat.

ArgumentModifica

Acte IModifica

Tebes, el primer any del regnat d'Akhenaten. La comitiva del funeral del faraó Amenofis III es dirigeix a Ra. Puja al tron Akhenaten, fill del faraó finat.

Acte IIModifica

Tebes i Akhetaton, entre els anys 5 i 15 del regnat d'Akhenaten. Akhenaten enderroca la totpoderosa casta dels sacerdots, servidors d'una multitud de déus, i concedeix el poder sagrat a l'única divinitat, Aton. Per al culte del Déu el faraó construeix un temple i una ciutat: Akhet-Aton.

Acte IIIModifica

Akhet-Aton, en l'any 17 del regnat d'Akhenaten i en l'actualitat. Consagrat a Déu i a l'amor de l'esposa Nefertiti i la mare Tiy, Akhenaton deixa de banda el govern de les coses terrenals, per la qual cosa acaba sent destronat.

En les ruïnes d'Akhet-Aton (actual Amarna) un grup de turistes indiferents fa veure que para atenció a les explicacions sobre Akhenaten que va donant un guia turístic indiferent. El cadàver d'Akhenaton s'incorpora a la marxa fúnebre del seu pare.

Akhenaton: un home modernModifica

Akhenaton, un heretge en el tron dels faraons, en l'òpera de Glass no és una simple figura històrica llegendària, sinó que a parer de l'autor es tracta «d'un home modern assegut en un tron antic».

En comparació amb les dues òperes anteriors, en aquesta el so s'ha tornat més dur, accentuat pels ritmes mecànics. En el muntatge d'Achim i Iliona Freyer, el faraó heretge portava la llum a l'escenari.

Per la seva banda, a l'estrena americana de l'òpera a Houston (1984), David Free el presentà com un caprici hermafrodita.

BibliografiaModifica