Aktashita
La aktashita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la localitat rusa d'Aktashskoye, on va ser descoberta. Va ser publicada sense aprovació de l'IMA, aprovada posteriorment i reconeguda com una espècie vàlida l'any 2008.
 Aktashita | |
|---|---|
 Aktashita (color gris) amb emmonsita (verd) de Moctezuma, Sonora, Mèxic | |
| Fórmula química | Cu₆Hg₃As₄S₁₂ |
| Epònim | Aktash (en)   |
| Localitat tipus | dipòsit de Sb-Hg d'Aktashskoye, República de l'Altai, Regió econòmica de Sibèria de l'Oest, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.GA.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.GA.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.12 |
| Dana | 3.4.13.2 |
| Heys | 5.4.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 13,730(3) Å; c = 9,329(1) Å; |
| Grup puntual | 3 - piramidal |
| Color | gris-negre |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,5 g/cm³ (mesurada); 5,72 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisòtropa |
| Impureses comunes | Zn, Sb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i publicat sense aprovació (N) |
| Codi IMA | IMA2008 s.p. |
| Any d'aprovació | 1968 |
| Símbol | Ats |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La aktashita és una sulfosal de fórmula química Cu₆Hg₃As₄S₁₂. Cristal·litza en el sistema trigonal, normalment formant agregats granulars i grans xenomòrfics. Rarament forma cristalls semblants a piràmides trigonals, les quals poden presentar zones de gruzdevita, espècie amb la qual és isostructural. També és isostructural amb la nowackiïta. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pertany a «02.GA: nesosulfarsenats, nesosulfantimonats i nesosulfbismutits sense S addicional» juntament amb els següents minerals: proustita, pirargirita, pirostilpnita, xantoconita, samsonita, skinnerita, wittichenita, lapieïta, mückeïta, malyshevita, lisiguangita, gruzdevita, nowackiïta, laffittita, routhierita, stalderita, erniggliita, bournonita, seligmannita i součekita.
Formació i jaciments modifica
Es tracta d'un mineral poc comú, d'origen hidrotermal originat en dipòsits complexos polimetàl·lics que contenen arsènic i mercuri. Sol trobar-se associada a altres minerals com: estibina, calcostibina, tetraedrita, tennantita, luzonita, enargita, cinabri, calcopirita, pirita, esfalerita, realgar, orpiment, dickita, quars o calcita. Va ser descoberta l'any 1968 als dipòsits d'antimoni i mercuri d'Aktashskoye, a la República de l'Altai (Regió econòmica de Sibèria de l'Oest, Rússia).
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aktashita |