Al·là
Al·là (en àrab: ﷲ, Allāh, 
pronunciació en àrab (?·pàg.)) és el nom àrab de Déu en les religions abrahàmiques. En la llengua catalana, se sol referir a Déu en l'islam.[1] Es creu que és una contracció d'al-ilah, que significa 'el déu',[2] i té un origen etimològic comú amb El (Elohim) i Elah, els noms de Déu en hebreu i arameu, respectivament.[3]
El nom «Al·là» ha estat utilitzat per àrabs de diferents religions des de l'època preislàmica.[4] Avui en dia, és emprat com a nom de Déu pels musulmans (tant àrabs com no) i els jueus i cristians àrabs.[1]
Així doncs, la paraula «Al·là» no és específica de l'islam; els cristians i jueus àrabs i els maltesos, majoritàriament catòlics, també la fan servir per referir-se a la deïtat monoteista.[nota 1]
Si bé Al·là s'associa sovint amb l'islam, també era usat en els temps preislàmics i en els escrits dels savis jueus que habitaren en terres de parla aràbiga. Al·là també es considera la traducció de Baal (principal deïtat mesopotàmica) en la parla aràbiga, així com la traducció de Baalat, esposa de Baal, en àrab és Al·lat, esposa d'Al·là. També, en les religions preislàmiques, Al·là és el pare de les tres deïtats de la Meca, Manat, al-Uzza i Al·lat.
NotesModifica
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 «Al·là». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós. «Al·là». Diccionari de religions. TERMCAT, 2015. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ Leaman, 2006, p. 34, «Allah» (Z. Saritoprak).
- ↑ Robin, 2012, p. 304 i 305.
BibliografiaModifica
- Leaman, O. The Qur'an: an Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2006. ISBN 9780415326391.
- Robin, C. J. «Arabia and Ethiopia». A: Johnson, S. F. The Oxford Handbook of Late Antiquity (en anglès). Oxford University Press, 2012, p. 247–332. ISBN 9780195336931.
Vegeu tambéModifica
- Tawhid
- In-xa-Al·lah, 'si Déu ho vol'
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al·là |