Al·lòfana

mineral fil·losilicat

L'al·lòfana[2] és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats) que rep el seu nom del grec allos ('altre') i phainein ('semblar'), en al·lusió als canvis que experimenta sota una flama. Va ser descrita per primera vegada l'any 1816 a Gräfenthal, Turíngia, Alemanya. També és coneguda amb altres noms menys freqüents: al·lofanita, elhuyarita, ilbaita, razumofskina i riemanita.

Infotaula de mineralAl·lòfana

Al·lofana de la mina Maid of Sunshine, Districte Courtland-Gleeson, Comtat de Cochise, Arizona, Estats Units
Fórmula químicaAl₂O₃·(SiO₂)1,3-2·(2,5-3)H₂O
Epònimaparença visual i altres Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusGräfenthal, Thuringian Forest, Thuringia, Alemanya
Classificació
Categoriasilicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.ED.20
Nickel-Strunz 9a ed.9.ED.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/E.11 – Anhang Modifica el valor a Wikidata
Dana71.1.5.1
Propietats
Sistema cristal·líamorf
Colorblanc, verd, blau, groc, marró
Exfoliacióno en té
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa3
Lluïssorvítria, grassa, cèria
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat1,9
Impureses comunesTi, Fe, Mg, Ca, Na, K
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1816
SímbolAlp Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

L'al·lòfana és un mineral d'argila d'alumini hidratat amorf o poc cristal·litzat. La seva fórmula química és Al₂O₃·(SiO₂)1,3-2·(2,5-3)H₂O. Com que té un ordre atòmic de curt abast, és considerat un mineraloide en comptes d'un mineral, i pot ser identificat pel seu espectre infraroig distintiu i el seu patró de difracció de raigs X.

Les varietats d'al·lòfana que contenen coure es poden confondre amb la crisocol·la, i les varietats incolores es poden confondre amb la hyalita, una varietat d'òpal. És un mineral que està relacionat amb la imogolita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·lòfana pertany a «09.ED: fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques», juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kellyita, lizardita, manandonita, nepouita, pecoraita, guidottiita, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.

Formació i jaciments

modifica

L'al·lòfana és un producte d'alteració a la intempèrie o hidrotèrmica de cristall volcànic i feldespats, i algunes vegades té una composició semblant a la caolinita, però en general té una relació molar d'Al:Si = 2. Acostuma a formar-se sota un medi entre àcid i pH neutre (5-7). L'al·lòfana pot alterar-se per formar hal·loysita sota condicions aquoses silicadores, i es pot alterar per formar gibbsita en condicions desilicadores. Es troba associada comunament amb quars, cristobalita, imogolita, gibbsita, vermiculita, crisocol·la i limonita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita, per exemple, a Santa Creu d'Olorda.[3]

Referències

modifica
  1. «Allophane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 gener 2014].
  2. «Neoloteca». TERMCAT, Centre de Terminologia, 01-06-2020. [Consulta: 7 juny 2020].
  3. Cabello, Manuel «Las alofanas de Santa Creu d'aolorda». Mineralogistes de Catalunya, 3, 3, novembre 1985, pàg. 72-74 [Consulta: 29 novembre 2023].