Al·lofana

mineral fil·losilicat

L'al·lofana és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats) que rep el seu nom del grec allos ('altre') i phainein ('semblar'), en al·lusió als canvis que experimenta sota una flama. Va ser descrita per primera vegada l'any 1816 a Gräfenthal, Turíngia, Alemanya. També és coneguda amb altres noms menys freqüents: al·lofanita, elhuyarita, ilbaita, razumofskina i riemanita.

Infotaula de mineralAl·lofana
Allophane-277529.jpg
Al·lofana de la mina Maid of Sunshine, Districte Courtland-Gleeson, Comtat de Cochise, Arizona, Estats Units
Fórmula químicaAl2O3·(SiO2)1,3-2·(2,5-3)H2O
Localitat tipusGräfenthal, Thuringian Forest, Thuringia, Alemanya
Classificació
Categoriasilicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.ED.20
Nickel-Strunz 9a ed.9.ED.20
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/H.26
Dana71.1.5.1
Propietats
Sistema cristal·líamorf
Colorblanc, verd, blau, groc, marró
Exfoliacióno en té
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa3
Lluïssorvítria, grassa, cèria
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat1,9
Impureses comunesTi, Fe, Mg, Ca, Na, K
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Any d'aprovació1816
Referències[1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

L'al·lofana és un mineral d'argila d'alumini hidratat amorf o poc cristal·litzat. La seva fórmula química és Al2O3·(SiO2)1,3-2·(2,5-3)H2O. Com que té un ordre atòmic de curt abast, és considerat un mineraloide en comptes d'un mineral, i pot ser identificat pel seu espectre infraroig distintiu i el seu patró de difracció de raigs X.

Les varietats d'al·lofana que contenen coure es poden confondre amb la crisocol·la, i les varietats incolores es poden confondre amb la hyalita, una varietat d'òpal. És un mineral que està relacionat amb la imogolita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·lofana pertany a "09.ED: fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques", juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, halloysita, hisingerita, halloysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kellyita, lizardita, manandonita, nepouita, pecoraita, guidottiita, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.

FormacióModifica

L'al·lofana és un producte d'alteració a la intempèrie o hidrotèrmica de cristall volcànic i feldespats, i algunes vegades té una composició semblant a la caolinita, però en general té una relació molar d'Al:Si = 2. Acostuma a formar-se sota un medi entre àcid i pH neutre (5-7). L'al·lofana pot alterar-se per formar halloysita sota condicions aquoses silicadores, i es pot alterar per formar gibbsita en condicions desilicadores. Es troba associada comunament amb quars, cristobalita, imogolita, gibbsita, vermiculita, crisocol·la i limonita.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al·lofana
  1. «Allophane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 gener 2014].