Alà (nom)
Alà o, amb l'article inicial, al-Alà és un nom masculí àrab (àrab: علاء, ʿAlāʾ o العلاء, al-ʿAlāʾ) que literalment significa ‘noblesa’, ‘alçada’, ‘altitud’.[1][2] Si bé Alà o al-Alà és la transcripció normativa en català del nom en àrab clàssic,[3] també se'ls pot trobar transcrits Ala'.[4]
| Tipus | prenom masculí  |
|---|---|
| Llengua | àrab |
| Nom en la llengua original | علاء |
| Pàgines que comencen per «Alà» Persones amb aquest nom (Wikidata) | |
Combinat amb les paraules «religió», «dinastia» i «monarquia»: Alà-ad-Din (علاء الدين, ʿAlāʾ ad-Dīn, ‘Noblesa de la Religió’), Alà-ad-Dawla (—علاء الدولة, ʿAlāʾ ad-Dawla, ‘Noblesa de la Dinastia’) i Alà-as-Saltana (علاء السلطنة, ʿAlāʾ as-Salṭana, ‘Noblesa de la Monarquia’) és un laqab o títol emprat per diversos musulmans. Alà-ad-Din, arran del conte Aladí i la llàntia meravellosa, recollit a l'antologia Les mil i una nits, s'ha catalanitzat també amb la forma Aladí. Tot i que les anteriors són les transcripcions normatives en català dels noms en àrab clàssic, també se'ls pot trobar transcrits Ala al-Din, Ala al-Dawla, Ala al-Saltana...
Aquests noms també els duen musulmans no arabòfons que els han adaptat a les característiques fòniques i gràfiques de la seva llengua.
Vegeu aquí personatges i llocs que duen aquest nom.
Vegeu aquí personatges i llocs que duen el nom o el làqab Alà-ad-Din.
Vegeu aquí personatges i llocs que duen el làqab Alà-ad-Dawla.
Vegeu aquí personatges i llocs que duen el làqab Alà-as-Saltana.
Notes modifica
- ↑ Corriente, Federico. Diccionario árabe-español. Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1977, p. s.v. "علا". ISBN 8460008428.
- ↑ Cortés, Julio. Diccionario de árabe culto moderno: Árabe-español. Madrid: Gredos, 1996, p. s.v. "علا" (Biblioteca Románica Hispánica). ISBN 8424917944.
- ↑ Vegeu aquí les normes de transcripció simplificada dels mots àrabs.
- ↑ Excepte en el cas de personalitats àrabs contemporànies que hagin usat personalment transcripcions específiques i singulars del seu nom, es recomana, sobretot per als personatges històrics, emprar sempre la forma catalana normativa.