Obre el menú principal

Alçament de Badalona

L'Alçament de Badalona fou un intent d'insurrecció carlina que tingué lloc en aquesta ciutat el 28 d'octubre de l'any 1900 avançant-se a un hipotètic alçament generalitzat de carlins a Catalunya. El seu fracàs va aturar definitivament la insurrecció més generalitzada del moviment.[1]

Infotaula de conflicte militarAlçament de Badalona
Guerres Carlines
Alçament de Badalona (Catalunya)
Alçament de Badalona
Alçament de Badalona
Alçament de Badalona (Catalunya)
Coord.: 41° 26′ 56″ N, 2° 14′ 46″ E / 41.44889°N,2.24611°E / 41.44889; 2.24611
Cuartel de Badalona.png
Els guàrdies civils que resistiren l'atac dels carlins a la caserna de Badalona.
Tipus batalla
Data 28 d'octubre de l'any 1900
Coordenades 41° 26′ 56″ N, 2° 14′ 46″ E / 41.4489°N,2.24611°E / 41.4489; 2.24611
Lloc Badalona
Estat Espanya
Resultat Victòria governamental
Conseqüència Finalització de l'aixecament
Operació Aixecaments carlins del segle XIX
Bàndols
Carlins Carlins Bandera de l'estat espanyol (1785-1873 i 1875-1931) Liberals
Comandants en cap
Carlins Josep Torrents
Forces
60
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

El sistema estanc de la Restauració borbònica havia entrat en crisi el 1898 amb l'enèsima pèrdua de colònies espanyoles a conseqüència de la derrota contra els EUA a la Guerra hispano-estatunidenca.[1] El carlisme va voler aprofitar la conjuntura per imposar-se a un govern i un sistema àmpliament qüestionat mitjançant una revolta general dels carlins per prendre el poder,[1] però uns quants carlins catalans liderats per Salvador Soliva va fer els seus propis preparatius independentment de la planificació general.[2] Com que el pretendent Carles de Borbó va dubtar en donar l'ordre d'inici, finalment els conjurats sortiren al carrer pel seu compte, però amb l'aprovació de certs càrrecs del partit.[1]

L'alçament de BadalonaModifica

El 28 d'octubre del 1900 una partida d'una seixantena d'homes comandada per Josep Torrents va iniciar l'atac a la caserna de la Guàrdia Civil a Badalona. Els assaltants, vestits amb brusa blava, boina roja, cinturó i tirants,[3] es van presentar davant de la caserna de la Guàrdia Civil armats amb trabucs, carabines Remington i escopetes,[4] donant lloc a un intens tiroteig entre els revoltats i els carabiners, que tancaren les portes i van disparar des de les finestres.[5] Després de diversos minuts, els carlins van fugir i foren perseguits pels cossos de policia que habitaven en la caserna.[6] Els ferits foren diversos i Torrents hi perdé la vida.[1]

També s'alçaren carlins a Piera, Castelldefels, el Lluçanès, Gironella i alguns indrets del País Valencià, però foren controlats sense massa problemes per les forces d'ordre públic.[2] La revolta carlina a Gironella, dirigida per Josep Grandia i amb el suport d'obrers de les fàbriques de la zona, es va mantenir durant mig mes a les muntanyes de Berga.,[7]

Dominada la rebel·lió, el govern de Práxedes Mateo Sagasta respongué amb una campanya de repressió contra el carlisme: l'estructura militar fou desarticulada i es prohibiren els seus periòdics, els locals on es reunien els cercles i altres organismes del partit carlí.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 84, entrada: "Badalona, alçament de". ISBN 84-297-3521-6. 
  2. 2,0 2,1 Canal i Morell, Jordi. El carlisme català dins l'Espanya de la Restauració. Eumo, 1998, p. 301. ISBN 8476022433. 
  3. «Captura importante». La Opinión, 03-11-1900, pàg. 2.
  4. Canal i Morell, Jordi. Banderas blancas, boinas rojas: una historia política del carlismo, 1876-1939 (en es). Marcial Pons Historia, 2006, p. 33. ISBN 9788496467347. 
  5. «Partidas carlistas: Nuevas escaramuzas. En Badalona - Restos de la partida - La defensa del cuartel - El Jefe carlista muerto - Noticias estupendas». El Liberal, 30-10-1900, pàg. 1.
  6. «El orden público en Barcelona: Lo de Badalona». La Época, 30-10-1900, pàg. 1.
  7. González Calleja, Eduardo. La razón de la fuerza: orden público, subversión y violencia política en la España de la Restauración (1875-1917) (en es). Txalaparta, 2013, p. 210. ISBN 84-00-07778-4.