Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Bàssora».

Al-Basra fou una antiga ciutat del Marroc, coneguda com a Basra al-Hamra (Basra la Roja) a causa d'estar situat entre dos turons de terra roja, on el sol es posa vermell, que fou la capital d'estiu de la dinastia idríssida (segles IX a X). El seu nom era per la ciutat de Bàssora a l'Iraq i estava situada en la ruta entre Suk al-Arba i Ouezzane, a uns 40 km de la costa de l'Atlàntic i uns 20 km al sud de Ksar al-Kebir.

Infotaula de geografia políticaAl-Basra

Epònim Bàssora
Localització
 34° 48′ 19″ N, 5° 52′ 11″ O / 34.805277777778°N,5.8697222222222°O / 34.805277777778; -5.8697222222222
Monarquia constitucionalMarroc
Former region of MoroccoGharb-Chrarda-Béni Hssen
Provínciaprovíncia de Kénitra
CiutatKenitra
Modifica les dades a Wikidata

Probablement ocupava el lloc de la ciutat romana de Tremulae i es va fundar vers la mateixa època de Asila (Arzila) segurament per Idris II al començament del segle IX. Quan Muhammad ben Idris II (828-836) va repartir els seus dominis, la ciutat va correspondre al seu germà al-Kasim ben Idris II, junt amb Tànger i dependències. El geògraf àrab Ibn Hawkal al segle ix la descriu com un centre comercial pròsper que produïa cotó i cereals.

A la meitat del segle X, quan el general Djawhar (al servei del califa fatimita Abu Temin Maad al-Muizz Lideenillah, 952–975) va conquerir Magrib (958-960), al-Basra va esdevenir capital d'un petit estat idríssida feudatari dels fatimites que incloïa el país dels Ghumara i el Rif, sota el príncep idríssida al-Hassan ibn Gennun, però el 6 d'octubre del 973 fou conquerit pel califa omeia de Còrdova al-Hakam II. Llavors s'hi va establir Yahya ibn Hamdun que va governar pel seu compte però en fou expulsat per Yusuf Buluggin ben Ziri (972-984) que va arrasar les fortificacions (979), però fou rebutjat pels berbers zenata i els cordovesos. Al-Bakri encara l'esmenta com una vila de certa importància amb mesquites, jardins, pastures i camps de cultiu. Però al final del segle xi o al segle xii va entrar en decadència i fou abandonada progressivament. Al segle XV en temps de Lleó l'Africà, estava totalment en runes.

Actualment només en resten les muralles. Fou exacavada a partir del 1980.

ReferènciesModifica

  • D. Eustache, Al-Basra, capital idrisside et son port, Hespéris, 1956, 133-195.
  • Ahmed Siraj, L'Image de la Tingitane. L'historiographie arabe medievale et l'Antiquite nord-africaine. École Française de Rome, 1995. ISBN 2-7283-0317-7. Pàgines 558-565

Enllaços externsModifica