Al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí[a] (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà d'origen persa (Tadjik i seguidor del xiisme). Durant l'edat d'or de l'islam va contribuir de manera important en els dominis de les matemàtiques, la filosofia, la medicina, i les ciències, i se'l considera el primer antropòleg.[1]
 Segell soviètic editat en commemoració del mil·lenari del seu naixement. | |
| Nom original | (fa) ابو ریحان بیرونی  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 4 setembre 973 Kath (Imperi Samànida) |
| Mort | 9 desembre 1048 (75 anys) Gazni |
| Dades personals | |
| Altres noms | al-Khwarizmí àrab: أبو الريحان محمد بن أحمد البيروني (Abū r-Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad al-Bīrūnī) persa: ابوریحان محمد بن احمد بیرونی (Abū Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad Bērūnī) |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física, matemàtiques, astronomia, ciències naturals, història, cronologia, lingüística, indologia, ciències de la Terra, geografia, filosofia, cartografia, antropologia, astrologia, química, Medicina, psicologia, teologia, farmacologia, història de les religions i mineralogia |
| Ocupació | filòsof, historiador, astròleg, físic, lingüista, escriptor, indòleg, farmacèutic, humanista, antropòleg, astrònom, geògraf, químic, traductor, polímata, cartògraf, matemàtic, botànic |
| Període | Edat d'or de l'islam |
| Professors | Abu-Nasr Mansur |
| Obra | |
Obres destacables | |
Va estudiar a Kath (Coràsmia, avui al Karakalpakistan) fins als 25 anys. Va viatjar a Bukharà, on l'emir samànida Mansur II ben Nuh (997-999) fou el seu benefactor; després va anar a Gurgan a la cort de l'emir ziyàrida Kabus ibn Washmgir, que acabava de tornar de l'exili (998), i vers el 1000 va escriure la seva primera obra (tractava del calendari i les eres i problemes matemàtics i astronòmics), i després va anar a Rayy. El 1008, va tornar al seu país, va servir al khwarizmshah, Abu l-Abbas Mamun ibn Mamun; a la mort del khwarizmshah a mans de les seves tropes revoltades (1016-1017), els gaznèvides van ocupar el país i al-Biruni fou portat a Gazni. A la cort gaznèvida, fou astròleg i va acompanyar Mahmud de Gazni en algunes expedicions; llavors, va escriure una cèlebre descripció de la societat i les ciències de l'Índia de l'època (1030). A Masud I ben Mahmed, li va dedicar la seva tercera obra principal el Katib al-Kanum al-Masudi fi l-haya wa-l-nudjum.
Va ser un important contribuïdor a la geodèsia i la geografia, introduint tècniques de mesurament de la terra per triangulació, i calculant que el radi de la Terra hauria de ser 6.339,6 km, la millor de l'època.[2] El seu Masudic canon conté una taula amb les coordenades de sis-cents llocs.[3] Va escriure sobre els seus coneixements sobre la llum, afirmant que la seva velocitat ha de ser immensa en comparació amb la velocitat del so.[4]
Va escriure moltes altres obres, almenys 103 més, 10 que no es van acabar, 12 compostes en nom seu per Abu Nasr, 12 compostes per Abu Sahl i 1 per Abu Ali al-Hasan ibn Alu al-Djili; és a dir, en total 138. La data tradicional de la seva mort, la dona al-Ghadanfar, però com que se sap que va viure més de 80 anys lunars probablement fou dos o tres anys després, vers 1050.
Les seves obres principals són:
- La cronologia de les antigues nacions
- Descripció de l'Índia (àrab: تحقيق ما للهند من مقولة معقولة في العقل أم مرذولة)
- Sobre els signes que resten de segles passats (àrab: الآثار الباقية عن القرون الخالية)
- El cànon Masudi (àrab: القانون المسعودي)
- Llibre d'instrucció sobre els elements dels art i l'astrologia (àrab: التفهيم لصناعة التنجيم)
- Farmàcia, sobre drogues i tractaments mèdics.
- Gemmes (àrab: الجماهر في معرفة الجواهر), sobre geologia, minerals i gemmes
- L'astrolabi
- Biografies de Mahmud de Ghazni i del seu pare Sebuktegin
- Història de Khawarizm
NotesModifica
- ↑ L'Encyclopaedia of Islam desaconsella l'ús d'aquesta nisba, ja que provoca evident confusió amb altres personatges que la comparteixen, especialment amb Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut sovint simplement com Al-Khwarazmí, amb qui compartia diversos camps d'interès científic, cf. Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. «Al-Bīrūnī».
ReferènciesModifica
- ↑ Ahmed, Akbar S. «Al-Beruni: The First Anthropologist» (en anglès). RAIN. Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, 60, 1984, pàg. 9-10. DOI: 10.2307/3033407.
- ↑ Pingree, David. «Bīrūnī, Abū Rayḥān iv. Geography». A: Encyclopaedia Iranica (en anglès). Columbia University, 1985. ISBN 978-1-56859-050-9.
- ↑ John J. O'Connor, Edmund F. Robertson. «Abu Arrayhan Muhammad ibn Ahmad al-Biruni» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive, 1999. Arxivat de l'original el 2008-03-26. [Consulta: 15 desembre 2012].
- ↑ ; E F Robertson«Abu Arrayhan Muhammad ibn Ahmad al-Biruni» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. University of St Andrews, 1999. [Consulta: 17 juliol 2017].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Biruní |