Al-Biruní

matemàtic, astrònom, físic, filòsof, viatger, historiador i farmacèutic uzbek

Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí[a] (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà d'origen persa (Tadjik i seguidor del xiisme). Durant l'edat d'or de l'islam va contribuir de manera important en els dominis de les matemàtiques, la filosofia, la medicina, i les ciències, i se'l considera el primer antropòleg.[1]

Infotaula de personaal-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní

Segell soviètic editat en commemoració del mil·lenari del seu naixement.
Nom original(fa) ابو ریحان بیرونی Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 setembre 973 Modifica el valor a Wikidata
Kath (Imperi Samànida) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 desembre 1048 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Gazni Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsal-Khwarizmí
àrab: أبو الريحان محمد بن أحمد البيروني (Abū r-Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad al-Bīrūnī)
persa: ابوریحان محمد بن احمد بیرونی (Abū Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad Bērūnī)
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica, matemàtiques, astronomia, ciències naturals, història, cronologia, lingüística, indologia, ciències de la Terra, geografia, filosofia, cartografia, antropologia, astrologia, química, Medicina, psicologia, teologia, farmacologia, història de les religions i mineralogia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, historiador, astròleg, físic, lingüista, escriptor, indòleg, farmacèutic, humanista, antropòleg, astrònom, geògraf, químic, traductor, polímata, cartògraf, matemàtic, botànic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeEdat d'or de l'islam Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAbu-Nasr Mansur Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Va estudiar a Kath (Coràsmia, avui al Karakalpakistan) fins als 25 anys. Va viatjar a Bukharà, on l'emir samànida Mansur II ben Nuh (997-999) fou el seu benefactor; després va anar a Gurgan a la cort de l'emir ziyàrida Kabus ibn Washmgir, que acabava de tornar de l'exili (998), i vers el 1000 va escriure la seva primera obra (tractava del calendari i les eres i problemes matemàtics i astronòmics), i després va anar a Rayy. El 1008, va tornar al seu país, va servir al khwarizmshah, Abu l-Abbas Mamun ibn Mamun; a la mort del khwarizmshah a mans de les seves tropes revoltades (1016-1017), els gaznèvides van ocupar el país i al-Biruni fou portat a Gazni. A la cort gaznèvida, fou astròleg i va acompanyar Mahmud de Gazni en algunes expedicions; llavors, va escriure una cèlebre descripció de la societat i les ciències de l'Índia de l'època (1030). A Masud I ben Mahmed, li va dedicar la seva tercera obra principal el Katib al-Kanum al-Masudi fi l-haya wa-l-nudjum.

Va ser un important contribuïdor a la geodèsia i la geografia, introduint tècniques de mesurament de la terra per triangulació, i calculant que el radi de la Terra hauria de ser 6.339,6 km, la millor de l'època.[2] El seu Masudic canon conté una taula amb les coordenades de sis-cents llocs.[3] Va escriure sobre els seus coneixements sobre la llum, afirmant que la seva velocitat ha de ser immensa en comparació amb la velocitat del so.[4]

Va escriure moltes altres obres, almenys 103 més, 10 que no es van acabar, 12 compostes en nom seu per Abu Nasr, 12 compostes per Abu Sahl i 1 per Abu Ali al-Hasan ibn Alu al-Djili; és a dir, en total 138. La data tradicional de la seva mort, la dona al-Ghadanfar, però com que se sap que va viure més de 80 anys lunars probablement fou dos o tres anys després, vers 1050.

Les seves obres principals són:

  • La cronologia de les antigues nacions
  • Descripció de l'Índia (àrab: تحقيق ما للهند من مقولة معقولة في العقل أم مرذولة)
  • Sobre els signes que resten de segles passats (àrab: الآثار الباقية عن القرون الخالية)
  • El cànon Masudi (àrab: القانون المسعودي)
  • Llibre d'instrucció sobre els elements dels art i l'astrologia (àrab: التفهيم لصناعة التنجيم)
  • Farmàcia, sobre drogues i tractaments mèdics.
  • Gemmes (àrab: الجماهر في معرفة الجواهر), sobre geologia, minerals i gemmes
  • L'astrolabi
  • Biografies de Mahmud de Ghazni i del seu pare Sebuktegin
  • Història de Khawarizm

NotesModifica

  1. L'Encyclopaedia of Islam desaconsella l'ús d'aquesta nisba, ja que provoca evident confusió amb altres personatges que la comparteixen, especialment amb Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut sovint simplement com Al-Khwarazmí, amb qui compartia diversos camps d'interès científic, cf. Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. «Al-Bīrūnī».

ReferènciesModifica

  1. Ahmed, Akbar S. «Al-Beruni: The First Anthropologist» (en anglès). RAIN. Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, 60, 1984, pàg. 9-10. DOI: 10.2307/3033407.
  2. Pingree, David. «Bīrūnī, Abū Rayḥān iv. Geography». A: Encyclopaedia Iranica (en anglès). Columbia University, 1985. ISBN 978-1-56859-050-9. 
  3. John J. O'Connor, Edmund F. Robertson. «Abu Arrayhan Muhammad ibn Ahmad al-Biruni» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive, 1999. Arxivat de l'original el 2008-03-26. [Consulta: 15 desembre 2012].
  4. ; E F Robertson«Abu Arrayhan Muhammad ibn Ahmad al-Biruni» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. University of St Andrews, 1999. [Consulta: 17 juliol 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Biruní