Els Al al-Julanda o Banu l-Julanda (àrab: آل الجلندى, Āl al-Julandà o بنو الجلندى, Banū al-Julandà) fou una dinastia que va governar l'Imamat ibadita d'Oman. Ja regnaven al segle vii i apareixen encara al segle ix.

Infotaula d'organitzacióAl-Djulanda
Dades
Tipusdinastia Modifica el valor a Wikidata

La família al-Julanda de la tribu dels Banu Maawil de Suhar dominava Oman al segle VII però s'enfrontava a altres tribus de l'interior dirigides per la dels al-Atik, sota la direcció de Lakit ibn Màlik al-Atikí. Estaven a punt de perdre el poder quan el 629 el general musulmà Amr ibn al-As fou enviat a la zona i va expulsar a les tribus atacants i va restablir als germans Jàyfar i Abd al-Julanda, caps de la dinastia governant, en tot el seu poder. Arran d'això, els dos germans van afavorir l'islam.

El 632, durant la Ridda, Lakit ibn Màlik al-Atikí va intentar altre cop prendre el poder i Amr va haver de sortir del país però el mateix 632 la revolta fou reprimida per Íkrima ibn Abi-Jahl, i durant força temps els al-Julanda van restar els sobirans absoluts d'Oman.

En temps del califa Uthman, va pujar al tron Abbad ibn Abd al-Julanda que va governar fins a la seva mort el 686 en lluita contra els khawàrij de la Yamana, i el van succeir els seus fills Saïd i Sulayman ibn Abbad al-Julanda. Aquestos dos germans foren expulsats d'Oman per al-Hajjaj ibn Yússuf (governador d'Iraq el 694) i el país unit al califat.

Imams modifica

Al-Julanda ibn Massud ibn Jàfar, de l'antiga família reial, havia adoptat les doctrines kharigites ibadites i el 749, en la part final de la guerra civil que va posar fi a la dinastia omeia i va portar al tron als abbàssides, fou escollit com a primer imam ibadita.

Va morir el 751 a mans de Khàzim ibn Khuzayma, general enviat pel califa as-Saffah. Durant uns anys el país fou teatre d'una virtual guerra civil entre el governador abbàssida i els al-Julanda i els ibadites. Finalment el 793 els ibadites van triomfar però van escollir un nou imam fora de la família al-Julanda, imam que va tenir residència a Nazwa, i pertanyé (excepte en algun cas aïllat) a la tribu dels Yàhmad.

A partir del 844 van esclatar noves lluites civils entre els al-Julanda i els ibadites a les que es van afegir les rivalitats tribals entre els Azd Uman i els Nizar. El 892 la tribu dels Banu Sama ibn Luayy va cridar en ajut contra els ibadites al califa abbàssida al-Mútadid (892-902); un general i governador hi fou enviat (Muhàmmad ibn Nur, governador de la província de Bahrayn o Aràbia Oriental) i el darrer imam Azzan ibn Tamim fou derrotat per les forces abbàssides el 893.

Llista d'imams modifica

Imams Tribu Residència Començament del regnat Referència
Transliteració dels noms àrabs Noms en àrab
Al-Julanda ibn Massud ibn Jàfar ibn al-Julanda الجلندى بن مسعود Azd ? 751 [1]
Muhàmmad ibn Abi-Affan محمد بن أبي عفان Azd Nizwa ? [2]
Al-Wàrith ibn Kaab الوارث بن كعب Yahmad Nizwa 801 [3]
Ghassan ibn Abd-Al·lah غسان بن عبد الله Yahmad Nizwa 807 [4]
Abd-al-Màlik ibn Humayd عبد المالك بن حميد Azd ? 824 [5]
Al-Muhannà ibn Jayfar المهنا بن جيفر Yahmad Nizwa 840 [6]
As-Salt ibn Màlik الصلت بن مالك Azd ? 851 [7]
Ràixid ibn an-Nàdhar راشد بن النظر ? ? 886 [7]
Azzan ibn Tamim عزان بن تميم ? Nizwa 890 [8]

Referències modifica

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica