Al ataque

Al ataque va ser un programa espanyol de televisió d'humor, esquetxos i actualitat emès per la cadena Antena 3 en la temporada 1992-1993.

Infotaula de programa de televisióAl ataque
Tipusprograma de televisió Modifica el valor a Wikidata
Gèneresèrie còmica Modifica el valor a Wikidata
PresentadorAlfons Arús i Leita Modifica el valor a Wikidata
País de produccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Canal originalAntena 3 Modifica el valor a Wikidata
Durada dels capítols70 min Modifica el valor a Wikidata
Primer programa29 setembre 1992 Modifica el valor a Wikidata
Últim programa6 juliol 1993 Modifica el valor a Wikidata
Temporades1 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0375247 Modifica el valor a Wikidata

FormatModifica

Programa paròdic, marcat per la personalitat i el peculiar sentit de l'humor del seu director i presentador, el periodista Alfons Arús. En l'espai s'incloïen gags, vídeos domèstics, paròdies i imitacions.[1] El format era molt similar a un programa anterior de Arús, Força Barça, però amb més personatges a part dels esportius. L'estil del programa era definit pels seus creadors com de "cutre salchichero"[2] i es caracteritzava per una producció extremadament barata, amb personatges disfressats amb careta de làtex (excepte quan el personatge imitat s'assemblava al seu imitador) i escenaris que eren cromas clarament pintats. Alfonso Arús donava pas a les seccions i esquetxos amb Goya Toledo com a hostessa.

PersonatgesModifica

El programa basava bona part del seu humor en personatges que podien ser imitacions de famosos o inventats. Entre ells destaquen:

  • Julio Iglesias (Alfons Arús) i Papuchi (Sergi Mas): El conegut cantant espanyol comenta les notícies musicals amb el seu pare. La seva expressió és "Wheah!" , que pronuncia d'una manera molt emfàtica, sovint espantant al seu pare.
  • Pepe Gáfez (Alfonso Arús): Un home molt malastruc que vesteix de groc amb ulleres enormes del mateix color i va provocant la desgràcia allà on va, especialment a aquells als quals desitja bona sort. És una imitació del cantant José Vélez, encara que mai se'l va esmentar pel seu nom. la seva expressió és "¡Qué mala suerte!"[3]
  • Bernardo "Palomino" (Oriol Grau): Un guitarrista exageradament lleig amb orelles enormes.
  • Rosa Conde (Andreu Buenafuente): La Ministra Portaveu del Govern que intentava explicar, sense molt d'èxit ja que tenia constants confusions en parlar, les notícies polítiques.
  • El Cordobés (Arús) i Andrés Caparrós (Sergi Mas): El torero espanyol apareixia amb una pota de pernil i una ensaïmada al cap i estava sempre acompanyat pel presentador, amb el qual interactuava sense mirar-li mai a la cara. Les seves frases respectives eren: "¡Er jamón!" i (cantussejant) "Buenas noches berere berere berebé".
  • Antonio Guerra o "El Patillas" (Xavier Martin): Germà d'Alfonso Guerra que es va fer famós al programa per un vídeo (real) en el qual amenaçava a uns periodistes amb la frase "¡Te vas a comer las patillas, mamón!". . Antonio sempre està enfadat i insultant a tothom, afortunadament sempre que es barallarà amb algú apareixen dos homes que el subjecten.
  • Paco Lobatón (Arús): A diferència de la seva contrapartida real, el Lobatón de Arús havia de tractar de trobar desapareguts comptant amb un equip molt bàsic i la dubtosa ajuda del seu incompetent redactor Torcuato.
  • Vanessa (Oriol Grau): Una nena molt malcriada i rebel.
  • Ceji (Buenafuente) i dona (Arús): Un home molt brut i desconsiderat cap a la seva dona, qui l'aguanta amb relativa paciència. La frase de la dona és "¡Aquí, en Madrid!"
  • Fabrique: Un mecànic gandul i incompetent.
  • Er niño der mechero: Tècnicament és una persona real que no va arribar a ser imitada pel programa, però altres personatges deien variants de la seva frase. Va aparèixer en la secció "Arús con leche". Era un jove d'ètnia gitana a qui mentre li estan fent una entrevista una amiga seva (a qui ell denomina "la mierda la Sole" i que no apareix en pantalla) li llança un ou. Això provoca l'empipament del jove i que amenaci amb colpejar-la amb un encenedor mentre la resta de la seva família riu.

SeccionsModifica

S'incloïen les següents seccions fixes:

  • El fútbol es así: Tertúlia esportiva.[4]
  • El latiguillo, en la qual sobre imatges de declaracions de personatges famosos, s'enumeraven les vegades en què repetia una determinada expressió o frase ganxo.
  • Las pifias: Secció de preses falses.
  • Entrevistas: Realitzades per Javier Cárdenas a personatges estrafolaris com Carlos Jesús, qui afirmava poder transfigurar-se en un ésser que habita en el planeta Raticulín o Tristan Braker, el cazafantasmas.

EquipModifica

A més de Arús i el seu col·laborador Cárdenas, formaven part de l'equip el periodista Jorge Salvador i un equip d'imitadors que incloïa Andreu Buenafuente, Fermí Fernàndez, Oriol Grau i Sergi Mas.

Productes derivatsModifica

L'espai va comptar amb el seu pròpia revista homònima d'historietes.[5] En 1994 Arús va presentar un altre programa de molt similars característiques anomenat El Chou.

ReferènciesModifica

  1. Al ataque El País. 6 d'octubre de 1992.
  2. Al Ataque a vayatele.com
  3. [1] La Vanguardia. 13 d'octubre de 1992.
  4. [2] El País. 24 de septiembre de 1992. Visto el 30 de junio de 2009.
  5. Conde Martín (2002), p. 192.

BibliografiaModifica