Alain Aspect

físic francès

Alain Aspect (Agen, 15 de juny de 1947) és un físic i acadèmic francès conegut sobretot per haver realitzat la primera prova concloent relacionada amb una de les paradoxes fonamentals de la mecànica quàntica: la paradoxa Einstein-Podolsky-Rosen.

Infotaula de personaAlain Aspect

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juny 1947 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Agen (França) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic Institut d'optique Graduate School, École Polytechnique
Director de recerca del CNRS emèrit
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure de Cachan
Universitat de París Sud - física (–1983) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica quàntica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic quàntic, investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCentre Nacional de Recerca Científica (1992–2012)
Collège de France (1985–1992)
École Normale Supérieure de Cachan (1974–1985) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralJoachim von Zanthier, Robin Kaiser (en) Tradueix, Arnaud Landragin (en) Tradueix, Jérôme Estève (en) Tradueix, Fabrice Gerbier (en) Tradueix, Gaël Varoquaux, William Guerin (en) Tradueix, Alain Bernard, David Clément (en) Tradueix i Christophe Jurczak (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc weblcf.institutoptique.fr… Modifica el valor a Wikidata

El 2022 va ser mereixedor del Premi Nobel de Física al costat de John Clauser i Anton Zeilinger «pels experiments amb fotons entrellaçats, establint violacions de les desigualtats de Bell i obrint un camí pioner cap a la informàtica quàntica».[1][2][3]

Biografia modifica

Aspect va ser alumne de l'École normale supérieure Paris-Saclay. Va continuar els seus estudis a la Universitat de París i va defensar la seva tesi l'any 1971 a l'Institut d'optique Graduate School.[4] El 1974, va ser nomenat professor ajudant a l'École normale supérieure Paris-Saclay. Del 1975 al 1976 va publicar dos articles en què proposava els experiments que duria a terme uns anys més tard. Va obtenir el doctorat estatal l'any 1983 resolent un vell debat entre Albert Einstein i Niels Bohr sobre els fonaments de la mecànica quàntica i portant a l'obligació de triar entre els principis de causalitat i de localitat atès que els dos no es poden conservar al mateix temps.[5][6][7]

El 1984, va ser nomenat director adjunt de laboratori al Collège de France (associat a la càtedra de física atòmica i molecular de Claude Cohen-Tannoudji). Va treballar al laboratori d'espectroscòpia hertziana de l'École Normale Supérieure en el mètode de refredament d'àtoms per làser anomenat «sota el retrocés del fotó», que li valdria, el 1997, a Claude Cohen-Tannoudji el Premi Nobel de Física.[8]

El 1992 va tornar a Orsay a l'Institut d'optique Graduate School com a director de recerca del Centre Nacional de la Recerca Científica. Allà va establir un nou grup d'investigació dedicat a l'òptica atòmica, els miralls atòmics i els condensats de Bose-Einstein.[8]

Va ser cofundador l'any 2019 de la start-up Pasqal, una empresa especialitzada en informàtica quàntica que treballa en un ordinador quàntic amb àtoms neutres (àtoms no ionitzats refredats a uns quants microkelvins).[9][10]

El 4 d'octubre de 2022 va ser guardonat, juntament amb l'austríac Anton Zeilinger i l'estatunidenc John Francis Clauser, amb el Premi Nobel de Física pels seus experiments sobre l'entrellaçament quàntic i la violació de les desigualtats de Bell realitzats a l'Institut d'optique.[11][12][13][14][8]

Publicacions principals modifica

És autor de diversos llibres i articles fonamentals sobre la física quàntica, entre ells:

  • (anglès) Bose-Einstein Condensates and Atom Lasers (treball col·lectiu), Londres, Plenum Publishers, 2000;
  • (anglès) Lévy Statistics and Laser Cooling: How Rare Events Bring Atoms to Rest (treball col·lectiu), Cambridge, Cambridge University Press, 2002;
  • (anglès) Introduction to Quantum Optics: From the Semi-classical Approach to Quantized Light (amb Gilbert Grynberg i Claude Fabre), Cambridge, Cambridge University Press, 2010;
  • (anglès) Single-Photon Generation and Detection: Physics and Application (treball col·lectiu), Londres, Academic Press, 2013.

Honors modifica

L'asteroide (33163) Alainaspect porta el seu nom.

Referències modifica

  1. «Alain Aspect» (en anglès). nobelprize.org.
  2. «Alain Aspect, un Nobel quantique et charismatique» (en francès). lemonde.fr, 08-10-2022. [Consulta: 25 octubre 2022].
  3. «Què és la tecnologia quàntica i per què ha guanyat el Nobel de física?». ara.cat, 04-10-2022. [Consulta: 25 octubre 2022].
  4. Contribution à l'étude de la spectrographie de Fourier par holographie, thèse soutenue le 24 juin 1971 devant A. Maréchal, P. Bousquet, P. Connes et S. Lowenthal
  5. «Alain Aspect» (en francès). lacademie.tv.
  6. «Qui est Alain Aspect, ce chercheur français co-lauréat du prix Nobel de physique ?» (en francès). Radio France, 04-10-2022.
  7. «Alain Aspect». https://www.enciclopedia.cat/.+[Consulta: 25 octubre 2022].
  8. 8,0 8,1 8,2 «Alain Aspect, prix Nobel de physique 2022» (en francès). CNRS, 04-10-2022. [Consulta: 6 octubre 2022].
  9. Maryse Gros. «Pasqal donne accès à son ordinateur quantique dans le cloud» (en francès). lemondeinformatique.fr, 10-05-2022. [Consulta: 21 maig 2022]..
  10. Gautier Virol. «Pasqal, la pépite française du quantique, qui séduit industriels et instituts de recherche» (en francès), 01-06-2021. [Consulta: 5 octubre 2022].
  11. Nicolas Cerf. «Le prix Nobel de physique 2022 pour l’intrication quantique» (en francès). theconversation.com, 05-10-2022..
  12. Guillaume Grallet, Chloé Durand-Parenti. «Ce que l’on doit au Prix Nobel de physique Alain Aspect» (en francès), 04-10-2022. [Consulta: 25 abril 2018].
  13. «Le prix Nobel de physique 2022 attribué au Français Alain Aspect, un Américain et un Autrichien pour leurs travaux sur la révolution quantique» (en francès), 04-10-2022.
  14. «Le Français Alain Aspect parmi les trois lauréats du prix Nobel de physique» (en francès), 04-10-2022.