Alain Decaux

historiador francès

Alain Decaux (Lille, 23 de juliol de 1925 - París, 27 de març de 2016[1]) va ser un historiador francès, divulgador de la història i membre de l'Acadèmia Francesa. Va col·laborar en nombrosos programes de ràdio i televisió sobre història, especialment en col·laboració amb el seu col·lega André Castelot, i també amb Jean Tulard i Marcel Jullian.

Infotaula de personaAlain Decaux
Alain Decaux 2011.JPG
modifica
Biografia
Naixement23 juliol 1925 modifica
Lilla (França) modifica
Mort27 març 2016 modifica (90 anys)
Georges Pompidou European Hospital (en) Tradueix modifica
Lloc d'enterramentCementiri del Père-Lachaise, 10 48° 51′ 39″ N, 2° 23′ 32″ E / 48.86073°N,2.39215°E / 48.86073; 2.39215 modifica
Ministre delegat
28 juny 1988 – 16 maig 1991
President Société des amis d'Alexandre Dumas (en) Tradueix
1970 – 1997 – Didier Decoin →
Seat 9 of the Académie française (en) Tradueix
modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
FormacióLycée Faidherbe (en) Tradueix
Facultat de Dret de París
Lycée Janson-de-Sailly
Facultat d'Art de París modifica
Activitat
OcupacióPeriodista, presentador de televisió, locutor de ràdio, assagista, biògraf, escriptor i guionista modifica
OcupadorAntenne 2 (en) Tradueix modifica
Família
CònjugeMicheline Pelletier (en) Tradueix (1983–2015) modifica
FillsLaurent Decaux (en) Tradueix modifica
ParesFrancis Decaux modificaLouise Tiprez modifica
Cronologia
4 abril 2016 funeral (Els Invàlids) modifica

IMDB: nm0213696 Allocine: 36049 Allmovie: p207985 Modifica els identificadors a Wikidata

VidaModifica

Després d'anar a l'escola a Lille, al Lycée Faidherbe, i a París al Lycée Janson de Sailly, Decaux va estudiar dret París. Va assistir a les conferències d'història a la Sorbona, en principi per interès personal. El 1946 va escriure el seu primer article de tema històric. El seu primer llibre, "Louis XVII retrouvé" ("Lluís XVII redescobert"), el va publicar en 1947. Als 25 anys, va rebre un premi de l'Acadèmia Francesa pel seu segon treball "Letizia".

Decaux va esdevenir un entusiasta dels mitjans audiovisuals i va fundar el 1951 amb André Castelot el programa setmanal de ràdio de difusió "La Tribune de l'Histoire" ("La tribuna de la història"), que va ser un gran èxit fins a la seva fi el 1997. El 1957 va iniciar amb Stellio Lorenzi i André Castelot el programa francès de televisió "La caméra explore le temps" ("La càmera explora el temps"), que es va emetre fins a 1966. De 1969 a 1988 va presentar en diversos canals de televisió "Alain Decaux raconte" ("Alain Decaux explica"), i més tard "Alain Decaux face a l'Histoire" ("Alain Decaux cara a la història"). En aquestes emissions mensuals, una hora de durada, hi presentava un personatge o un gran esdeveniment de la història.

En paral·lel, va treballar en la publicació de molts llibres i escrits. També va treballar en la realització de diverses obres de teatre i projectes de cinema. De 1988 a 1991 fou ministre per a la Francofonia de la llengua francesa en el govern de Michel Rocard. De 1991 a 2000 va ocupar la presidència de l' Association française d'action artistique. Des de 1998, va ser president del "Collège conservateur" al castell de Chantilly.

El 15 febrer 1979 Alain Decaux va ser nomenat membre de l'Acadèmia Francesa i va ocupar el silló no. 9, com a successor de Jean Guéhenno.

El 2005 Decaux, amb Frédéric Beigbeder, Richard Millet i Jean-Pierre Thiollet, fou escriptor convidat a la Fira del Llibre a Beirut.

ReconeixementsModifica

Obres publicadesModifica

  • Louis XVII retrouvé, Perrin, 1947
  • Létizia. Napoléon et sa mère, Perrin, 1949
  • La Conspiration du général Mallet, Perrin, 1952
  • La Médaille militaire, Perrin, 1952
  • La Castiglione, Dame de Cœur de l'Europe, Amiot et Dumont, 1953
  • De l'Atlantide à Mayerling, Perrin, 1954
  • La belle histoire de Versailles, Perrin, 1954
  • Les grandes heures de Versailles, Perrin, 1954
  • Cet autre Aiglon, le Prince impérial, Perrin, 1957
  • L'Empire, l'amour et l'argent, Perrin, 1958
  • Les Heures brillantes de la Côte d'Azur, Perrin, 1964
  • Grands Mystères du passé, Perrin, 1964
  • Grands secrets, grandes énigmes, Perrin, 1966
  • Nouveaux dossiers secrets de l'Histoire, Perrin, 1967
  • Les Rosenberg ne doivent pas mourir, Perrin, 1968
  • Grandes aventures de l'Histoire, Perrin, 1968
  • Le Livre de la famille impériale, Perrin, 1969
  • La Belle Histoire des marchands de Paris, Perrin, 1971
  • Histoire des Françaises, 2 voll., Perrin, 1972
  • Les Face à Face de l'Histoire, Perrin, 1977
  • Danton et Robespierre, Perrin, 1979
  • L'Histoire en question, 2 voll., Perrin, 1982-83
  • Un homme nommé Jésus, Perrin, 1983
  • Victor Hugo, Perrin, 1984
  • Les Assassins, Perrin, 1986
  • Destin fabuleux, Perrin, 1987
  • Alain Decaux raconte l'Histoire de France aux enfants, Perrin, 1987 (n. ed. 1995)
  • Alain Decaux raconte la Révolution française aux enfants, Perrin, 1988 (n. ed. 2001)
  • Alain Decaux raconte Jésus aux enfants, Perrin, 1991
  • Jésus était son nom, Perrin, 1991
  • Le Tapis rouge, Perrin, 1992
  • Mille neuf cent quarante quatre, Perrin, 1993
  • Histoires extraordinaires, Perrin, 1993
  • Nouvelles histoires extraordinaires, Perrin, 1994
  • Alain Decaux raconte la Bible aux enfants, Perrin, 1996
  • L'Abdication, Perrin, 1996
  • C'était le XXe siècle (4 tomi), Perrin et Pocket
  1. De la Belle Époque aux Années folles, 1996
  2. La Course à l'abîme, 1997
  3. La Guerre absolue, 1998
  4. De Staline à Kennedy, 1999
  • Morts pour Vichy, Perrin, 2000
  • L'Avorton de Dieu. Une vie de Saint Paul, Perrin, 2002
  • Tous les personnages sont vrais, Perrin, 2005
  • La Révolution de la Croix: Néron et les chrétiens, Perrin, 2007
  • Coup d'État à l'Élysée, Perrin, 2008

Emissions radiofòniquesModifica

  • 1951-1997. La Tribune de l'Histoire (en col·laboració amb André Castelot i Jean-Claude Colin-Simard, més tard amb Jean-François Chiappe).
  • 1961. Les Grandes Heures des châteaux de France (en col·laboració amb Jean-François Chiappe).
  • 1962. Secrets d'État (en col·laboració amb Jean-François Chiappe).
  • 1964. L'Heure de la chance (en col·laboració amb André Castelot i Jean-François Chiappe).
  • 1975-1976. Histoire des Françaises.

Emissions televisivesModifica

  • 1956-1957. Énigmes de l'Histoire (en col·laboració amb Stellio Lorenzi i André Castelot).
  • 1957-1966. La caméra explore le temps (en col·laboració amb Stellio Lorenzi i André Castelot).
  • 1969-1981. Alain Decaux raconte.
  • 1981-1985. L'Histoire en question.
  • 1985-1987. Le Dossier d'Alain Decaux.
  • 1987-1988. Alain Decaux face à l’Histoire.
  • 1994. Alain Decaux raconte le Débarquement et la Libération.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica