Alaior

municipi de l'illa de Menorca

Alaior (pron. local [lo])[1] és una ciutat i municipi, tercera població de l'illa de Menorca, és una comunitat artesana i industrial, amb una població de 9.748 habitants (INE 2023) i un terme municipal de 107,20 kilòmetres quadrats. Conté un gran nombre de jaciments arqueològics, la qual cosa palesa l'antiguitat de l'ocupació humana.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAlaior
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 56′ 02″ N, 4° 08′ 24″ E / 39.934°N,4.14°E / 39.934; 4.14
EstatEspanya
Comunitat autònomaIlles Balears
Província històricaIlles Balears
IllaMenorca Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població9.748 (2023) Modifica el valor a Wikidata (88,62 hab./km²)
GentiliciAlaiorenc, alaiorenca
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície110 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud130 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniSant Llorenç i Santa Eulàlia
Identificador descriptiu
Codi postal07730 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE07002 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webalaior.org Modifica el valor a Wikidata

Etimologia modifica

Apareix com Yhalor el 1301. Sembla preromà i recorda vagament Iluro, que segons Joan Coromines deu ser la forma etimològica del mallorquí Alaro i d'Alarona, suburbi de Mataró.

Població modifica

Padró municipal a 1 de gener
Any Habitants Any Habitants
2023 9.748 2009 9.257
2022 9.606 2008 9.133
2021 9.477 2007 8.972
2020 9.467 2006 8.933
2019 9.065 2005 8.671
2018 9.012 2004 8.308
2017 9.097 2003 8.197
2016 8.959 2002 7.982
2015 8.997 2001 7.684
2014 9.162 2000 7.390
2013 9.769 1999 7.229
2012 9.610 1998 7.046
2011 9.600 1997 -
2010 9.399 1996 6.705

Entitats de població modifica

Entitat de població Habitants (2021)
Alaior 7.677
l'Argentina 189
Cala en Porter 1.064
Cales Coves 82
Sant Jaume 186
Son Bou 66
Son Vitamina 108
Torre Solí Nou 105
Font: Idescat

Història modifica

Com a vila, fou fundada pel rei Jaume II de Mallorca el 1304 per compra de la finca Ihalor, d'on deriva l'actual topònim. No obstant això, l'existència de la parròquia de Santa Eulàlia (avui patrona de la vila) és anterior, car figura esmentada en el Pariatge de 1303.

L'església més important és la de Santa Eulàlia que fou edificada sobre un turó al voltant del qual va anar creixent el poble d'Alaior. Des del 1995 fins al 1998 l'església de Santa Eulàlia va ser objecte d'una important restauració.

El 1439, quan Galceran de Requesens dictà la sentència arbitral sobre l'ordenament municipal de Menorca, Alaior va obtenir Universitat particular, entesa com a institució de govern local, i, per tant, l'antecedent històric de l'actual Ajuntament. Per Reial decret de 20 de juliol de 1926 li fou concedit el títol de ciutat.

Símbols del municipi modifica

Escut d´Alaior modifica

El municipi d´Alaior te com a representació heràldica l´aprovada per el Reial Decret 1154/1977 de 3 maig de 1977, publicat al Butlletí Oficial de l´Estat Núm. 127 de 28 de maig de 1977. Segons el dit Reial Decret i en traducció lliure,

“Escut mig partit i tallat. Primer, de sinople, l'aspa d'or; segon d'or, els quatre pals, de gules. Tercer d'azur, el gall d'or. Bordura general, de plata, carregada amb la paraula Alayor, en lletres de sabre, dividida en dues parts «Ala» i «Yor», a la dreta i sinistra, respectivament, d'aquesta peça. Al timbre, corona reial tancada.”[2]

Mitjançant el Decret del Govern de les Illes Balears 26/1988, de 14 d´abril, per el qual es publiquen es formes oficials dels topònims de les Illes Balears, s´estableix que la denominació oficial d´Alaior es només la versió catalana “Alaior”, i així es recull actualment a la seva representació heràldica dividida en dues parts “Ala” i “ior”.[3]

La representació heràldica del municipi, representa la creu de Santa Eulàlia, patrona del municipi, las barres d´or de la Corona d´Aragó. En el cas del Gall d´or. En versions anteriors es representava únicament una ala d´ocell d´or, com es pot veure en el catàleg de segells de tinta de l´arxiu històric nacional, en el que apareix com a representació heràldica de 1876,[4] un escut tallat i mig partit, a l'inrevés de l´actual, primer cinc pals, segon aspa, tercer, una ala. Probablement aquesta adopció heràldica es va fer per la similitud d´aquesta combinació de paraules “Ala y or” amb el nom del municipi, si bé com s´exposa a l´apartat d´etimologia d´aquest article, el nom del municipi no provindria d´aquesta combinació de paraules.

L´escut està representat en diverses ubicacions de les cases consistorials d´Alaior, un edifici del segle XVII considerat Bé d´Interès Cultural, i en particular a la seva façana on es representa tal i com s´utilitza de forma habitual, es a dir, presentat sobre un pergamí.[5]


Bandera d´Alaior o bandera d´en Barçola

La bandera d´Alaior també anomenada bandera d´en “Barçola”, va ser aprovada segons acord del Consell del Govern de les Illes Balears de data 8 d´octubre de 1987, i es definia com una bandera quadrada formada per 8 franges horitzontals del mateix ample, alternant els colors groc amb el blau-verdós, i per sobre una aspa en color ocre-groc.[6]

Aquesta bandera ve a reproduir una bandera en possessió de l´Ajuntament d´Alaior des de 1944 que hauria estat enarborada l´any 1644 per Miquel Barçola i Cardona, en uns fets anomenats "de s´Òlla de ses Coves", en els que Miquel Barçola hauria defensant el municipi d´un atac dels pirates barbarescs, morint en dies posteriors com a conseqüència de les ferides rebudes durant l´assalt. Aquests fets que no tenen suport històric contemporani com senyala Miquel Àngel Limón Pons, han estat interpretats en sentits diversos en moltes ocasions, si bé la bandera resultant es d´ús amplament popular al municipi.[6]

 
Aproximació als colors originals de la bandera segons la restauradora Judit Tur Portella

Com a conseqüència de la restauració de la bandera per part de l´Ajuntament d´Alaior l´any 2010 es va concloure que els colors originals de la bandera no eren els colors aprovats per l´acord del Consell de Govern, sino que aquests eren en realitat en el cas de les franges, groc intens i blau de prússia, i l´aspa d´un vermell terrós. Si bé no consta que s´hagi modificat el símbol oficial del municipi.[7]

Geografia modifica

La vila, edificada al voltant de l'antic turó d'Ihalor, presenta una estampa panoràmica ben característica de gran impressió estètica. Per això, efectuar recorreguts per l'interior de l'estructura urbana esdevé una experiència alhora interessant i lúdica.

A tall d'exemple, anotam alguns racons que cal no perdre's: la façana de Santa Eulàlia des de la costa de l'Església, a més de l'annexa placeta des Fossar; el pati de sa Lluna, antic claustre de franciscans; l'ermita de Sant Pere Nou i la seva placeta arbrada; es Pouet i la costa des Pous; s'Ull de Sol, i l'esplèndid mirador del Munt de l'Àngel.

Amb caràcter general, és ben interessant el recorregut pels carrers i carrerons de la vila medieval: Sa Plaça, Menor, Ses Novies, Sa Muntanyeta, S'Arraval, Es Retxats, Sa Bolla, Es Regaló, etc.

Vista d'Alaior i El Toro, Menorca

Política i govern modifica

Alcaldes i alcaldesses electes (1979-2023) modifica

Des de les primeres eleccions democràtiques de l'any 1979, sis persones han ocupat el càrrec d'alcalde o alcaldessa (cinc homes i una dona).

Legislatura Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Govern
I 1979 - 1983 Cristòfol Triay Humbert
 
Govern UCD i Independents
II 1983 - 1987 Antoni Pons Timoner
 
Govern AP i Independents
III 1987 - 1991 Antoni Pons Timoner
 
Majoria absoluta
IV 1991 - 1995 Antoni Pons Timoner
 
Majoria absoluta
V 1995 - 1999 Antoni Gómez Arbona
 
Majoria absoluta
VI 1999 - 2003 Antoni Gómez Arbona
 
Majoria absoluta
VII 2003 - 2007 Antoni Gómez Arbona (2003 - 2004)
 
Govern PSOE i EM 1
Pau Morlà Florit (2004 - 2007)
VIII 2007 - 2011 Pau Morlà Florit
 
Govern PSOE i EM
IX 2011 - 2015 Misericòrdia Sugrañes Barenys
 
Majoria absoluta
X 2015 - 2019 Misericòrdia Sugrañes Barenys
 
Majoria absoluta
XI 2019 - 2023 José Luis Benejam Saura
 
Majoria absoluta
XII 2023 - actualitat José Luis Benejam Saura
 
Majoria absoluta
Observacions
El 10 d'octubre de 2004, es produeix la dimissió del batle electe, el Sr. Antoni Gómez Arbona per motius personals.

Fou substituït pel primer tinent de batle, el Sr. Pau Morlà Florit. Prengué possessió del càrrec el 2 de novembre de 2004.

1

Històric de resultats eleccions municipals (1979-2023) modifica

Partit Polític 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
Partit Popular
 
- - - 7 6 6 6 6 8 7 7 7
Partit Socialista Obrer Espanyol
 
- 6 4 - 7 7 6 6 3 - - 3
Més per Menorca i Esquerra de Menorca
 
- - - - - - - - - - - 3
Junts per Lô
 
- - - - - - - - - 6 6 -
Proposta per les Illes Balears
 
- - - - - - - - - 0 0 -
Esquerra de Menorca
 
- - - - 0 0 1 1 1 - - -
Partit Socialista de Menorca
 
- - - - - - - - 1 - - -
Unió Menorquina
 
- - - - - - - - 0 - - -
Unió Centrista de Menorca
 
- - - - - - 0 0 - - - -
Unió del Poble Balear
 
- - - - - 0 0 - - - - -
Independents de Menorca - - - - 0 - - - - - - -
Socialistes d'Alaior - - - 5 - - - - - - - -
Centre Democràtic i Social
 
- - 1 1 - - - - - - - -
Aliança Popular
 
- 4 7 - - - - - - - - -
Entesa de l'Esquerra de Menorca
 
- - 1 - - - - - - - - -
Independents d'Alaior 4 3 - - - - - - - - - -
Progressistes d'Alaior 5 - - - - - - - - - - -
Unió del Centre Democràtic
 
4 - - - - - - - - - - -
Número total regidors/es 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13
Font: Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

Membres corporacions municipals (1979-2027) modifica

Corporació municipal XII Legislatura (2023-2027) modifica

Regidor o regidora Càrrec Partit polític O
Equip de govern
José Luis Benejam Saura Alcalde i regidor de Turisme, Comerç Local, Promoció Econòmica i Comunicació
 
Maria Antònia Pons Mascaró Primera tinent d'alcalde i regidora de l'Àrea Social, Habitatge, Seguretat, Mobilitat, Recursos Humans, Joventut, Ocupació, Diversitat, Protecció Civil, Cooperació, Ocupació via pública i Coordinació General. Portaveu del grup popular.
 
Nando Orfila Timoner Segon tinent d'alcalde i regidor d'Hisenda, Contractació, Tresoreria, Educació, Biblioteca Municipal, Arxiu, Subvencions, Administració Electrònica, Atenció al Ciutadà, Participació Ciutadana i Transparència
 
Llorenç Mascaró Florit Tercer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Obra Pública i Patrimoni
 
Eva Petrus Pons Quarta tinent d'alcalde i regidora de Cultura, Festes, Fires i Mercats
 
Luis Alberto Arevalo González Regidor de Manteniment de les vies públiques, Parcs, Jardins, Camins Rurals, Carreteres, Edificis Municipals, Enllumenat Públic, Brigada i Cementiri
 
Lorenzo Triay Caules Regidor d'Esports, Urbanitzacions, Platges, Medi Ambient, Neteja Viària, Recollida de Residus, Energia i Salut Pública
 
Oposició
Antoni Mir Vidal Regidor a l'oposició i portaveu del grup socialista
 
Mireia Gómez Pons Regidora a l'oposició
 
 
1
Isa Allès Ferrer Regidora a l'oposició i portaveu del grup Avançam
 
Lluís López Camps Regidor a l'oposició
 
Víctor Ferrer Olives Regidor a l'oposició
 
Observacions
El 6 de febrer de 2024, en sessió ordinària, es produeix la renúncia al càrrec de regidor el Sr. Àlex Vidal Sierra, en motiu de la incompatibilitat del càrrec amb el nou lloc de treball al mateix consistori com a agent d'ocupació i desenvolupament local. Fou substituït per la número 4 de la llista electoral, la Sra. Maite Verger Cortés. Prengué possessió del càrrec el dia.... 1

Corporació municipal XI Legislatura (2019-2023) modifica

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
José Luis Benejam Saura Alcalde
 
Maria Antònia Pons Mascaró Primera tinent d'alcalde i regidora de l'Àrea Social, Habitatge, Seguretat, Mobilitat i Recursos Humans
 
Rafael Quintana Villalonga Segon tinent d'alcalde i regidor d'Esports, Festes, Fires, Mercats i Joventut
 
Cristóbal Marqués Palliser Tercer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme i Hisenda
 
Maria del Mar López Corral Regidora d'Urbanitzacions, Medi Ambient, Energia i Neteja Viària
 
Luis Alberto Arevalo González Regidor de Promoció Econòmica, Ocupació, Manteniment i Cementiri. Portaveu del grup municipal.
 
Jaime Reurer Morlà Regidor de Cultura, Educació i Patrimoni
 
Oposició
Maria Camps Sintes Regidora a l'oposició i portaveu del grup municipal
 
Bartolomé Servera Esbert Regidor a l'oposició
 
Lluis López Camps Regidor a l'oposició
 
Eulàlia Torrà Canyelles Regidora a l'oposició
 
Marc Serena Espeitx Regidor a l'oposició
 
Àlex Vidal Sierra (1) Regidor a l'oposició
 
Observacions
(1) El 22 de juliol de 2020, es produeix la renúncia per motius personals del regidor electe, el Sr. Anselm Barber Luz. Fou substituït pel número 7 de la llista electoral, el Sr. Àlex Vidal Sierra. Prengué possessió del càrrec el dia 3 de novembre en sessió ordinària.

Corporació municipal X Legislatura (2015-2019) modifica

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Misericòrida Sugrañes Barrenys Alcaldessa i regidora d'Urbanisme
 
Arturo Pons Reurer Primer tinent d'alcaldessa i regidor de Policia, Cementiri i Personal
 
Isabel Rodríguez Anglada Segona tinent d'alcaldessa i regidora de Cultura
 
Roger Ferrer Kemp Tercer tinent d'alcaldessa i regidor d'Urbanitzacions, Medi Ambient i Manteniment
 
Cristóbal Marqués Palliser Quart tinent d'alcaldessa i regidor d'Hisenda i Obres Públiques. Portaveu del grup municipal.
 
Rafael Quintana Villalonga Regidor d'Esports, Festes, Fires, Mercats i Joventut
 
Llorenç Cardona Seguí (1) Regidor de Serveis Socials, Dinamització, Promoció Econòmica i Turística.
 
Oposició
Llorenç Pons Llabrés Regidor a l'oposició
 
Maria Camps Sintes Regidora a l'oposició i portaveu del grup municipal
 
Bartolomé Servera Esbert Regidor a l'oposició
 
Fanni Riudavets Florit Regidora a l'oposició
 
Antoni Payeras Urbina Regidor a l'oposició
 
Eulàlia Torrà Canyelles Regidora a l'oposició
 
Observacions
(1) El març de 2018, es produeix la renúncia per motius professionals del regidor d'Hisenda, el Sr. Emilio Agis Benejam. Fou substituït pel número 8 de la llista electoral, l'exassessor de l'alcaldessa, el Sr. Llorenç Cardona Seguí. Després de la reorganització interna de l'equip de govern, el Sr. Llorenç Cardona passà a gestionar l'Àrea de Serveis Socials, Dinamització, Promoció Econòmica i Turística. D'altra banda, el Sr. Cristóbal Marqués assumí Hisenda i Obres Públiques i portaveu municipal del Grup Popular.

Corporació municipal IX Legislatura (2011-2015) modifica

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Misericòrida Sugrañes Barrenys Alcaldessa
 
Emilio Agis Benejam Primer tinent d'alcaldessa i regidor d'Urbanisme
 
Isabel Rodríguez Anglada Segona tinent d'alcaldessa i regidora de Cultura
 
Juan Sintes Riudavets Tercer tinent d'alcaldessa i regidor de Manteniment
 
Arturo Pons Reurer Regidor de Policia, Cementiri i Personal
 
Antoni Mascaró Camps Regidor de Serveis Socials
 
Roger Ferrer Kemp Regidor d'Urbanitzacions i Medi Ambient
 
Juana María Pons Gomila Regidora d'Hisenda
 
Oposició
Pau Morlà Florit Regidor a l'oposició i portaveu del grup socialista
 
Àngela Caules Fuentes Regidora a l'oposició
 
Anna Camps Morlà Regidora a l'oposició
 
Fanni Riudavets Florit Regidora a l'oposició i portaveu del grup PSM-Els Verds
 
Llorenç Pons Llabrés (1) Regidor a l'oposició i portaveu del grup Esquerra de Menorca
 
Observacions
(1) El 2013 es produeix la renúncia per motius personals del regidor electe, el Sr. Josep Portella Coll després de molts d'anys de dedicació a la vida política, essent conseller de Cultura, Educació i Esports del Consell Insular de Menorca (1999-2003), diputat al Parlament de les Illes Balears (1995-2003) i regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alaior (2003-2011) i regidor a l'oposició els últims dos anys (2011-2013). Fou substituït pel número dos de la llista electoral, el Sr. Llorenç Pons Llabrés, biòleg i professor de secundària. Aquest fou director general de Cooperació del Govern de les Illes Balears amb el primer pacte de progrés (1999-2003).

Corporació municipal VIII Legislatura (2007-2011) modifica

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Pau Morlà Florit Alcalde i regidor d'Hisenda. Portaveu del grup socialista.
 
Antoni Perea Villalonga Primer tinent d'alcalde i regidor d'Esports i Serveis Socials
 
Laurecia Seguí Torres Segona tinent d'alcalde i regidora de Serveis Generals
 
Jose Falagán Asensio Quart tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme
 
Celia Osorio Tapias Regidora de Festes, Comerç, Mercats i Cooperació.
 
David Moll Mascaró Regidor de Medi Ambient
 
Josep Portella Coll Tercer tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Educació i Participació Ciutadana. Portaveu Esquerra de Menorca
 
Oposició
Misericordia Sugrañes Barenys Regidora a l'oposició. Portaveu del grup popular.
 
Ramon Orfila Timoner Regidor a l'oposició.
 
Javier Irrigaray Fernandez Regidor a l'oposició.
 
Juan Sintes Riudavets Regidor a l'oposició.
 
Gertrudis Verger Febrer Regidora a l'oposició.
 
Margarita Benejam Marín (1) Regidora a l'oposició.
 
Observacions
(1) L'11 de desembre de 2009, es produeix la renúncia voluntària del regidor electe el Sr. Bernardo Pons Mascaró. Fou substituït per la número 7 de la llista electoral, la Sra. Margarita Benejam Marín. Prengué possessió del càrrec el 19 de gener de 2010 en sessió ordinària.

Corporació municipal VII Legislatura (2003-2007) modifica

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Pau Morlà Florit Alcalde i regidor d'Hisenda. Portaveu del grup socialista.
 
Ignàsia Domènech Pons Primera tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials
 
Silverio Juanico Sintes Segon tinent d'alcalde i regidor d'Esports.
 
Laurecia Seguí Torres Regidora de Fems, Neteja viària, Parcs i jardins i Cementiri.
 
Jose Falagán Asensio Quart tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Personal i Protecció Civil.
 
Celia Osorio Tapias Regidora de Medi Ambient, Atenció ciutadana i Joventut.
 
Josep Portella Coll Tercer tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Educació i Participació Ciutadana. Portaveu Esquerra de Menorca
 
Oposició
Misericordia Sugrañes Barenys Regidora a l'oposició. Portaveu del grup popular.
 
Juan Sintes Riudavets Regidor a l'oposició.
 
Víctor Martín Miró Regidor a l'oposició.
 
Onofre Pons Quintana Regidor a l'oposició.
 
Bernardo Pons Mascaró Regidor a l'oposició.
 
Ramon Orfila Timoner Regidor a l'oposició.
 
Observacions
(1) El 10 d'octubre de 2004, es produeix la dimissió del batle electe, el Sr. Antoni Gómez Arbona per motius personals. Entrar com a regidora la número 7 de la llista electoral, la Sr. Celia Osorio Tapias.

Corporació municipal VI Legislatura (1999-2003) modifica

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Antoni Gómez Arbona Alcalde.
 
Pau Morlà Florit Primer tinent d'alcalde i regidor d'Educació i Cultura.
 
Àngela Caules Fuentes Segona tinent d'alcalde i regidora de Serveis Generals i Medi Ambient.
 
Antoni Mir Vidal Tercer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme.
 
Ignàsia Domènech Pons Quarta tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials.
 
Silverio Juanico Sintes Regidor d'Esports i Turisme.
 
Almandina Melià Sintes Regidora de Manteniment de la ciutat i Cementeri.
 
Oposició
Sebastian Ameller Garriga Regidor a l'oposició. Portaveu del grup municipal.
 
Antoni Camps Cardona Regidor a l'oposició.
 
Víctor Martín Miró Regidor a l'oposició.
 
Misericòrdia Sugrañes Barenys Regidora a l'oposició.
 
Jaime Reurer Morlà Regidor a l'oposició.
 
Maria Elsa Pons Fortuny Regidora a l'oposició.
 

Corporació municipal V Legislatura (1995-1999) modifica

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Antoni Gómez Arbona Alcalde.
 
Pau Morlà Florit Primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Obres, Turisme i Agricultura.
 
Vicent Petrus Villalonga Segon tinent de batle i regidor d'Educació i Cultura.
 
Maria Juana Paul Pons Tercera tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials.
 
Antoni Mir Vidal Quart tinent d'alcalde i regidor de Policia i Esports.
 
Àngela Caules Fuentes Regidora de Governació.
 
Almandina Melià Sintes Regidora de Manteniment de la ciutat i Cementeri.
 
Oposició
Misericòrdia Sugrañes Barenys Regidora a l'oposició. Portaveu del grup municipal.
 
Bartolomé Mascaró Regidor a l'oposició.
 
Sebastian Florit Olives Regidor a l'oposició.
 
Juan Cardona Riudavets Regidor a l'oposició.
 
Maria Elsa Pons Fortuny Regidora a l'oposició.
 
Juana Maria Cardona Juanico (1) Regidora a l'oposició.
 
Observacions
(1) Després dels resultats, l’anterior batle, Pons Timoner, decideix abandonar la corporació municipal després del 17 de juny quan serà constituïda. Fou substituït per Juana Maria Cardona Juanico, que ocupa el número set en la candidatura popular.

Corporació municipal IV Legislatura (1991-1995)[8][9] modifica

Regidor o Regidora Càrrec Partit Polític
Equip de govern
Antonio Pons Timoner Alcalde
 
Sebastián Florit Olives Regidor
 
Misericòrdia Sugrañes Barenys Regidora
 
Juan Carreras Olivar Regidor
 
Juan Cardona Riudavets Regidor
 
Lorenzo Mascaró Florit Regidor
 
Sebastián Ameller Garriga Regidor
 
Oposició
Vicente Petrus Villalonga Regidor a l´oposició Socialistes d'Alaior
Pere Jaume Alzina Seguí Regidor a l´oposició Socialistes d'Alaior
Bartomeu Josep Pons Pons Regidor a l´oposició Socialistes d'Alaior
Bienvenido Perea Villalonga Regidor a l´oposició Socialistes d'Alaior
Anselm Barber Luz Regidor a l´oposició Socialistes d'Alaior
Francesc Navas García Regidor a l´oposició
 

Corporació municipal III Legislatura (1987-1991)[10] modifica

Regidor o Regidora Càrrec Partit Polític
Equip de Gonvern
Antonio Pons Timoner Alcalde
 
Hilario Olives Riudavets Regidor
 
Juana López Mercadal Regidor
 
Sebastián Florit Olives Regidor
 
Juan A. Verger Moll Regidor
 
Juan Caules Juanico Regidor
 
Isabel Petrus Melià Regidor
 
Oposició
Idilio Paul Pons Regidor a l´oposició
 
Pedro Alzina Seguí Regidor a l´oposició
 
Bienvenido Perea Villalonga Regidor a l´oposició
 
Anselmo Barber Luz Regidor a l´oposició
 
Onofre Quintana Seguí Regidor a l´oposició
 
Eduard Riudavets Florit Regidor a l´oposició
 

Corporació municipal II Legislatura (1983-1987)

Regidor o Regidora Càrrec Partit Polític
Equip de Gonvern
Antonio Pons Timoner Alcalde
 
Juan A. Verger Moll Regidor
 
Antonio Ruano Regidor
 
Antoni Marquès Vidal Regidor
Joan Caules Juanico Regidor
Hilario Olives Riudavets Regidor
Antoni Sintes Pons Regidor Independents
Miquel Grandio Picó Regidor
Regidor
Oposició
Miquel Alzina Timoner Regidor a l'oposició
 
Llorenç Petrus Carreras Regidor a l'oposició
 
Lidio Ameller Carreras Regidor a l'oposició
 
Joan Barber Borràs Regidor a l'oposició
 
José Coll Pons Regidor a l'oposició
 
Antoni Riudavets López Regidor a l'oposició
 


Corporació municipal I Legislatura (1979-1983)

Regidor o Regidora Càrrec Partit Polític
Equip de Gonvern
Cristòfol Triay Humbert Alcalde
 
Martí Piris Mascaró Regidor
 
Basili Enrich Regidor
 
Alejo Cánovas Regidor
 
Santiago Pons Quintana Regidor Independents
Juan Ignacio Fortuny Regidor Independents
Onofre Pons Quintana Regidor Independents
Joan Mascaró Palliser Regidor Independents
Oposició
Miquel Alzina Timoner Regidor a l'oposició Progressistes d'Alaior
Antoni Gomez Solsona Regidor a l'oposició Progressistes d'Alaior
Sebastià Pons Pallliser Regidor a l'oposició Progressistes d'Alaior
Antoni Fortuny Alzina Regidor a l'oposició Progressistes d'Alaior
Pedro Florit Olives Regidor a l'oposició Progressistes d'Alaior

Turisme modifica

Monuments modifica

 
Taula de Torralba d'en Salort, Menorca, Illes Balears.

Alaior posseeix una extraordinària riquesa arqueològica. Aquests són els principals jaciments: Torralba d'en Salort (amb la taula més magnífica de Menorca), Calescoves (necròpolis amb més d'un centenar de coves funeràries), el poblat talaiòtic de Sa Torre d'en Gaumés (el més extens de l'illa), So na Cassana i la basílica paleocristiana de Son Bou.[11]

Pel que fa als monuments urbans, en destacam: l'església de Santa Eulàlia (reedificada en el XVII, d'inspiració barroca), les Cases Consistorials (edifici civil del XVII), l'església de Sant Diego (amb el pati de sa Lluna), l'ermita de Sant Pere Nou (del XVIII), la capella de Gràcia, l'ermita rural de Sant Llorenç de Binixems (al nord del terme, reedificada a finals del XIX) i, com a expressió d'arquitectura civil representativa d'antigues famílies benestants, Can Salort, avui de propietat municipal. D'interès etnològic són també els molins que rodegen la població, el d'en Jon, el d'en Pujol, etc., o els colls de pou que encara es mantenen dins la trama urbana.

Platges modifica

El terme municipal sols limita amb el mar pel sud, per la qual cosa l'expansió turística està situada en aquest litoral. Les platges principals són: Cala en Porter, Calescoves i Son Bou, aquest darrer és l'arenal més llarg de Menorca.

L'economia turística ha donat lloc a l'aparició de diverses urbanitzacions en aquests paratges, d'entre les quals esmentam: Son Vitamina, Cala en Porter, Son Bou, Sant Jaume i Torre-solí. En aquestes urbanitzacions els visitants poden trobar tot tipus d'ofertes: hotels, restaurants, bars, discoteques i botigues. A prop de Son Bou hi ha un càmping.

Cultura modifica

La xarxa cultural de la vila és formada per un bon grapat d'organismes i de moviments artístics ben remarcables. Cal destacar-hi l'arxiu històric, la biblioteca, el Centre Cultural (que inclou sala de teatre), el Fòrum Tercer Mil·lenni, sala d'exposicions de l'Ajuntament, el centre de cultura de Sant Diego, Joventuts Musicals i l'Espai Rotger d'ensenyament musical.

Cal destacar LÔAC, Alaior Art Contemporani, que alberga una impressionant col·lecció d'obres d'art contemporani d'artistes tan reconeguts internacionalment com Joan Miró, Miquel Barceló, Marina Abramović, Jaume Plensa, Antonio Saura o Antoni Tàpies, entre molts altres. Es tracta de l'única exhibició pública d'una col·lecció privada d'aquestes característiques a l'illa de Menorca, destacant també per ser una de les més destacades de totes les Illes Balears.

I en el terreny educatiu: dues escoles de primària, l'institut Josep Miquel Guàrdia, l'escola d'educació d'adults i l'extensió universitària a Menorca de la UIB (Universitat de les Illes Balears).

El català és la llengua pròpia d'Alaior, com de la resta de Menorca, i constitueix un bé patrimonial de primer ordre.

Tradicions modifica

 
Galetes

Íntimament lligades a l'evolució econòmica de la vila i de Menorca, les tradicions d'Alaior intervenen decididament en les peculiaritats de la fesomia social de la població.

Sabater artesà. Entre els principals sectors industrials del poble destaquen la fabricació de calçat (a Alaior es troben alguns dels fabricants de calçat més importants de l'illa), la de mobles i de frontisses, a més d'un petit sector de bijuteria.

Arader fabricant barreres. Com a expressió de les més antigues activitats menorquines, a Alaior encara subsisteix qualque exemple de mestres araders.

En el sector industrial-artesà esmentam els transformats làctics (curació de formatge artesanal i la cooperativa COINGA), la producció d'embotits, gelats i pastisseria, i l'elaboració de licors. Alaior també disposa d'un polígon industrial en què es troben la majoria d'empreses de la població.

Les pedreres de marès produeixen una de les principals matèries primeres per a la construcció de les cases tradicionals menorquines.

Productes típics: formatge (denominació d'origen Maó), carn-i-xulla, sobrassada i formatjades, rubiols i flaons. Pastissets menorquins, galetes i coques bamba.

Fills Il·lustres i adoptius d´Alaior modifica

Tipologia Nom Observacions Data del nomenament
Fill Il·lustre Bisbe Gonyalons Bisbe de Solsona aproximadament l´any 1700
Fill Il·lustre Pare Ramón Villalonga Religiós, rector de S.J Baptista de Muro 1753
Fill Il·lustre Comte de Cifuentes Governador de Menorca 1783
Fill Il·lustre Josep Miguel Guàrdia escriptor, filòsof i metge 1868
Fill Il·lustre Paborde Doctor Marc Martí Totxo Paborde de Menorca 1917
Fill Il·lustre Miquel Barçola Cardona 1973
Fill Il·lustre Doctor Joan Comas Camps Antropòleg 1975
Fill Il·lustre Josep Mascaró Pasarius Arqueòleg i investigador 1996
Fill Il·lustre Antoni Cardona Sans Cooperativista 2018
Fill Il·lustre Santiago Pons Quintana empresari del calçat 2022
Fill Adoptiu Carlos de Torres i Alonso Metge a Alaior durant 44 anys 1998

Festes modifica

 
Jaleo a les festes de Sant Llorenç
 
Festa popular a Binixems obra de Giuseppe Chiesa Baratti

Festes de Sant Llorenç modifica

Una comunitat de fama festívola com l'alaiorenca expressa el seu esperit mitjançant dues fites cabdals. La primera són les festes populars de Sant Llorenç, que reprodueixen tota la tradició cavalleresca tan arrelada arreu de Menorca. I la segona, les festes de Carnaval, representades per la figura d'en Bernat Figuerola.

La festa dedicada a sant Llorenç es va iniciar a l'ermita de Binixems just després del 1301 i va perviure gairebé invariable fins al 1832-1833, moment en què la celebració es trasllada a Alaior. Les festes de Sant Llorenç tenen lloc el cap de setmana del 9 i 10 d'agost o, en el cas que aquest últim no caigui en diumenge, el cap de setmana posterior a aquest dia, i tenen el cavall com a figura protagonista.

Conferenciant convidat/da commemoració Diada de la Fundació d'Alaior (2008-2023). modifica

L´any 2004 es celebrava a Alaior el 700 aniversari del document en el que el Rei Jaume II fundava la vila, i l´any 2007 es va acordar instituir el 29 d'abril como a diada per celebrar l´efemèride amb un acte institucional on cada any els partits polítics representats al Ple de l'Ajuntament, escullen un alcalde o personalitat destacada per tal que realitzi una conferència sobre el municipalisme.

Any Conferenciant Observacions
2023 Javier Maroto Aranzabal Senador. Alcalde de Vitòria (2011-2015)
2022 Odon Elorza González Diputat al Congrés (2011-2023) i alcalde de Sant Sebastià (1991-2011)
2021 Manuela Carmena Castrillo Advocada i jutgessa. Alcaldessa de Madrid (2015-2019)
2020 Suspès a causa de la pandèmia.
2019 Miquel Vidal Vidal Biòleg. Alcalde de Santanyí (1999-2013).
2018 Guillem Balboa Buika Alcalde d'Alaró (2017-2019).
2017 Pedro Santisteve Roche Advocat i professor universitari. Alcalde de Saragossa (2015-2019).
2016 Íñigo de la Serna Hernaiz Enginyer de camins. Alcalde de Santander (2007-2016) i ministre de Foment (2016-2018)
2015 Félix Alonso Cantorné Geògraf. Alcalde d'Altafulla (2011-2019).
2014 Miquel Ensenyat Riutort Alcalde d'Esporles (2005-2015). President del Consell Insular de Mallorca (2015-2019).

Va perdre l´avió i no va impartir la conferència.

2013 Núria Parlon i Gil Politòloga. Alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet des de l'any 2009.
2012 Mateu Isern Estela Advocat. Alcalde de Palma (2011-2015) i diputat al Congrés dels Diputats (2016).
2011 Antoni Petrus[12] Catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona
2010 Amor Pascual Carceller Alcaldessa d'Alcañiz (2007-2011).
2009 Jose Ramón Bauzà Alcalde de Marratxí (2005-2011). President del Govern de les Illes Balears (2011-2015) i Eurodiputat (2019-)
2008 Aina Calvo Sastre Doctora en Pedagogia. Alcaldessa de Palma (2007-2011) i delegada del Govern a les Illes Balears (2020-)


Esport modifica

Les principals instal·lacions esportives del municipi són:

  • Pavelló Esportiu Municipal
  • Camp de futbol Los Pinos
  • Club Hípic Alaior
  • Club de Tennis Alaior

Altres entitats esportives destacables són: Club Ciclista 42x21 Alaior, Club Bàsquet Jovent, Club Bàdminton Alaior, Club Voleibol Alaior, Club Atletisme Alaior, Club Automodelisme, Centro Cultural Alaior, Club Gimnàstica Rítmica i Club Gimnàstica Alaior.

Referències modifica

  1. [enllaç sense format] http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre fores oficials i formes populars, Xavier Rull
  2. «Butlletí Oficial de l´Estat - 127 de 28 de maig d 1977» (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 28-05-1977. [Consulta: 6 juliol 2023].
  3. «Butlletí Oficial de les Illes Balears - 51 de 28 d´abril de 1988». Govern de les Illes Balears, 28-04-1988. [Consulta: 6 juliol 2023].
  4. «Alayor (Baleares)». [Consulta: 6 juliol 2023].
  5. Al·lès, Bep. «L’Ajuntament d’Alaior estrena façana totalment rehabilitada», 16-07-2021. [Consulta: 6 juliol 2023].
  6. 6,0 6,1 Limón Pons, Miquel Àngel. «A propòsit d´una bandera: Barçola, l´assalt del 1644 i el "perill moro"». Ajuntament d´Alaior - Programa de festes de Sant Llorenç 2010, Agost 2010. [Consulta: 6 juliol 2023].
  7. «La senyera d’en Barçola canvia de tonalitat» (en castellà), 19-03-2010. [Consulta: 6 juliol 2023].
  8. «Proclamació de candidatures eleccions locals 1991 - p. 43» (en castellà). B.O.C.A.I.B., 30-04-1991. [Consulta: 3 juliol 2023].
  9. «Resultats de les eleccions locals de 1991. p. 100» (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 20-07-1991. [Consulta: 3 juliol 2023].
  10. «Candidatures proclamades segons la Junta electoral» (en castellà). Junta Electoral Central. [Consulta: 28 juny 2023].
  11. Font, Marga «Pensaments convertits en pedra». Sàpiens [Barcelona], núm. 76, febrer 2009, p. 57. ISSN: 1695-2014.
  12. «Antoni Petrus ofrecerá la ponencia de la Diada de Alaior» (en castellà), 26-04-2011. [Consulta: 4 agost 2023].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alaior