Alaior
Alaior (pron. local [lo][1]) és una ciutat i municipi, tercera població de l'illa de Menorca, és una comunitat artesana i industrial, amb una població de 9.477 habitants (INE 2021) i un terme municipal de 107,20 kilòmetres quadrats. Conté un gran nombre de jaciments arqueològics, la qual cosa palesa l'antiguitat de l'ocupació humana.
 Alaior | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
.jpg)  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Illes Balears | ||||
| Província | província de les Illes Balears | ||||
| Illa | Menorca | ||||
| Població | |||||
| Total | 9.606 (2022) | ||||
| • Densitat | 87,33 hab./km² | ||||
| Gentilici | Alaiorenc, alaiorenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 110 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 130 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Sant Llorenç i Santa Eulàlia | ||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Maria Misericòrdia Sugrañes Barenys | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 07730 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 07002 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | alaior.org | ||||
.svg)
EtimologiaModifica
Apareix com Yhalor el 1301. Sembla preromà i recorda vagament Iluro, que segons Joan Coromines deu ser la forma etimològica del mallorquí Alaro i d'Alarona, suburbi de Mataró.
Entitats de poblacióModifica
| Entitat de població | Habitants (2021) |
|---|---|
| Alaior | 7.677 |
| l'Argentina | 189 |
| Cala en Porter | 1.064 |
| Cales Coves | 82 |
| Sant Jaume | 186 |
| Son Bou | 66 |
| Son Vitamina | 108 |
| Torre Solí Nou | 105 |
| Font: Idescat | |
HistòriaModifica
Com a vila, fou fundada pel rei Jaume II de Mallorca el 1304 per compra de la finca Ihalor, d'on deriva l'actual topònim. No obstant això, l'existència de la parròquia de Santa Eulàlia (avui patrona de la vila) és anterior, car figura esmentada en el Pariatge de 1303.
L'església més important és la de Santa Eulàlia que fou edificada sobre un turó al voltant del qual va anar creixent el poble d'Alaior. Des del 1995 fins al 1998 l'església de Santa Eulàlia va ser objecte d'una important restauració.
El 1439, quan Galceran de Requesens dictà la sentència arbitral sobre l'ordenament municipal de Menorca, Alaior va obtenir Universitat particular, entesa com a institució de govern local, i, per tant, l'antecedent històric de l'actual Ajuntament. Per Reial decret de 20 de juliol de 1926 li fou concedit el títol de ciutat.
GeografiaModifica
La vila, edificada al voltant de l'antic turó d'Ihalor, presenta una estampa panoràmica ben característica de gran impressió estètica. Per això, efectuar recorreguts per l'interior de l'estructura urbana esdevé una experiència alhora interessant i lúdica.
A tall d'exemple, anotam alguns racons que cal no perdre's: la façana de Santa Eulàlia des de la costa de l'Església, a més de l'annexa placeta des Fossar; el pati de sa Lluna, antic claustre de franciscans; l'ermita de Sant Pere Nou i la seva placeta arbrada; es Pouet i la costa des Pous; s'Ull de Sol, i l'esplèndid mirador del Munt de l'Àngel.
Amb caràcter general, és ben interessant el recorregut pels carrers i carrerons de la vila medieval: Sa Plaça, Menor, Ses Novies, Sa Muntanyeta, S'Arraval, Es Retxats, Sa Bolla, Es Regaló, etc.
Política i governModifica
Alcaldes i alcaldesses electes (1979-2019)Modifica
| Legislatura | Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Govern |
|---|---|---|---|---|
| I | 1979 - 1983 | Cristòfol Triay Humbert |  |
Govern UCD i Independents |
| II | 1983 - 1987 | Antoni Pons Timoner | .svg){kind=logo} |
Govern AP i Independents |
| III | 1987 - 1991 | Antoni Pons Timoner | |
Majoria absoluta |
| IV | 1991 - 1995 | Antoni Pons Timoner |  |
Majoria absoluta |
| V | 1995 - 1999 | Antoni Gómez Arbona |  |
Majoria absoluta |
| VI | 1999 - 2003 | Antoni Gómez Arbona | |
Majoria absoluta |
| VII | 2003 - 2007 | Antoni Gómez Arbona (2003 - 2004) | |
Govern PSOE i EM |
| Pau Morlà Florit (2004 - 2007)1 | ||||
| VIII | 2007 - 2011 | Pau Morlà Florit | |
Govern PSOE i EM |
| IX | 2011 - 2015 | Misericòrdia Sugrañes Barenys | |
Majoria absoluta |
| X | 2015 - 2019 | Misericòrdia Sugrañes Barenys | |
Majoria absoluta |
| XI | 2019 - actualitat | José Luis Benejam Saura | |
Majoria absoluta |
| Observacions | ||||
| (1) El 10 d'octubre de 2004, es produeix la dimissió del batle electe, el Sr. Antoni Gómez Arbona per motius personals.
Fou substituït pel primer tinent de batle, el Sr. Pau Morlà Florit. | ||||
Històric de resultats eleccions municipals (1979-2019)Modifica
| Partit Polític | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular | |
- | - | - | 7 | 6 | 6 | 6 | 6 | 8 | 7 | 7 | |
| Junts per Lô |  |
- | - | - | - | - | - | - | - | - | 6 | 6 | |
| Proposta per les Illes Balears |  |
- | - | - | - | - | - | - | - | - | 0 | 0 | |
| Partit Socialista Obrer Espanyol | |
- | 6 | 4 | - | 7 | 7 | 6 | 6 | 3 | - | - | |
| Esquerra de Menorca |  |
- | - | - | - | 0 | 0 | 1 | 1 | 1 | - | - | |
| Partit Socialista de Menorca |  |
- | - | - | - | - | - | - | - | 1 | - | - | |
| Unió Menorquina |  |
- | - | - | - | - | - | - | - | 0 | - | - | |
| Unió Centrista de Menorca |  |
- | - | - | - | - | - | 0 | 0 | - | - | - | |
| Unió del Poble Balear |  |
- | - | - | - | - | 0 | 0 | - | - | - | - | |
| Independents de Menorca | - | - | - | - | 0 | - | - | - | - | - | - | ||
| Socialistes d'Alaior | - | - | - | 5 | - | - | - | - | - | - | - | ||
| Centre Democràtic i Social |  |
- | - | 1 | 1 | - | - | - | - | - | - | - | |
| Aliança Popular | |
- | 4 | 7 | - | - | - | - | - | - | - | - | |
| Entesa de l'Esquerra de Menorca |  |
- | - | 1 | - | - | - | - | - | - | - | - | |
| Independents d'Alaior | 4 | 3 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | ||
| Progressistes d'Alaior | 5 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | ||
| Unió del Centre Democràtic | |
4 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | |
| Número total regidors/es | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | |
| Font: Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) | |||||||||||||
Membres corporacions municipals (1995-2023)Modifica
Corporació municipal XI Legislatura (2019-2023)Modifica
| Regidor o regidora | Càrrec | Partit polític |
|---|---|---|
| Equip de govern | ||
| José Luis Benejam Saura | Alcalde | |
| Maria Antònia Pons Mascaró | Primera tinent d'alcalde i regidora de l'Àrea Social, Habitatge, Seguretat, Mobilitat i Recursos Humans | |
| Rafael Quintana Villalonga | Segon tinent d'alcalde i regidor d'Esports, Festes, Fires, Mercats i Joventut | |
| Cristóbal Marqués Palliser | Tercer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme i Hisenda | |
| Maria del Mar López Corral | Regidora d'Urbanitzacions, Medi Ambient, Energia i Neteja Viària | |
| Luis Alberto Arevalo González | Regidor de Promoció Econòmica, Ocupació, Manteniment i Cementiri. Portaveu del grup municipal. | |
| Jaime Reurer Morlà | Regidor de Cultura, Educació i Patrimoni | |
| Oposició | ||
| Maria Camps Sintes | Regidora a l'oposició i portaveu del grup municipal | |
| Bartolomé Servera Esbert | Regidor a l'oposició | |
| Lluis López Camps | Regidor a l'oposició | |
| Eulàlia Torrà Canyelles | Regidora a l'oposició | |
| Marc Serena Espeitx | Regidor a l'oposició | |
| Àlex Vidal Sierra (1) | Regidor a l'oposició | |
| Observacions | ||
| (1) El 22 de juliol de 2020, es produeix la renúncia per motius personals del regidor electe, el Sr. Anselm Barber Luz. Fou substituït pel número 7 de la llista electoral, el Sr. Àlex Vidal Sierra. Prengué possessió del càrrec el dia 3 de novembre en sessió ordinària. | ||
Corporació municipal X Legislatura (2015-2019)Modifica
| Regidor o regidora | Càrrec | Partit polític |
|---|---|---|
| Equip de govern | ||
| Misericòrida Sugrañes Barrenys | Alcaldessa i regidora d'Urbanisme | |
| Arturo Pons Reurer | Primer tinent d'alcaldessa i regidor de Policia, Cementiri i Personal | |
| Isabel Rodríguez Anglada | Segona tinent d'alcaldessa i regidora de Cultura | |
| Roger Ferrer Kemp | Tercer tinent d'alcaldessa i regidor d'Urbanitzacions, Medi Ambient i Manteniment | |
| Cristóbal Marqués Palliser | Quart tinent d'alcaldessa i regidor d'Hisenda i Obres Públiques. Portaveu del grup municipal. | |
| Rafael Quintana Villalonga | Regidor d'Esports, Festes, Fires, Mercats i Joventut | |
| Llorenç Cardona Seguí (1) | Regidor de Serveis Socials, Dinamització, Promoció Econòmica i Turística. | |
| Oposició | ||
| Llorenç Pons Llabrés | Regidor a l'oposició | |
| Maria Camps Sintes | Regidora a l'oposició i portaveu del grup municipal | |
| Bartolomé Servera Esbert | Regidor a l'oposició | |
| Fanni Riudavets Florit | Regidora a l'oposició | |
| Antoni Payeras Urbina | Regidor a l'oposició | |
| Eulàlia Torrà Canyelles | Regidora a l'oposició | |
| Observacions | ||
| (1) El març de 2018, es produeix la renúncia per motius professionals del regidor d'Hisenda, el Sr. Emilio Agis Benejam. Fou substituït pel número 8 de la llista electoral, l'exassessor de l'alcaldessa, el Sr. Llorenç Cardona Seguí. Després de la reorganització interna de l'equip de govern, el Sr. Llorenç Cardona passà a gestionar l'Àrea de Serveis Socials, Dinamització, Promoció Econòmica i Turística. D'altra banda, el Sr. Cristóbal Marqués assumí Hisenda i Obres Públiques i portaveu municipal del Grup Popular. | ||
Corporació municipal IX Legislatura (2011-2015)Modifica
| Regidor o regidora | Càrrec | Partit polític |
|---|---|---|
| Equip de govern | ||
| Misericòrida Sugrañes Barrenys | Alcaldessa | |
| Emilio Agis Benejam | Primer tinent d'alcaldessa i regidor d'Urbanisme | |
| Isabel Rodríguez Anglada | Segona tinent d'alcaldessa i regidora de Cultura | |
| Juan Sintes Riudavets | Tercer tinent d'alcaldessa i regidor de Manteniment | |
| Arturo Pons Reurer | Regidor de Policia, Cementiri i Personal | |
| Antoni Mascaró Camps | Regidor de Serveis Socials | |
| Roger Ferrer Kemp | Regidor d'Urbanitzacions i Medi Ambient | |
| Juana María Pons Gomila | Regidora d'Hisenda | |
| Oposició | ||
| Pau Morlà Florit | Regidor a l'oposició i portaveu del grup socialista | |
| Àngela Caules Fuentes | Regidora a l'oposició | |
| Anna Camps Morlà | Regidora a l'oposició | |
| Fanni Riudavets Florit | Regidora a l'oposició i portaveu del grup PSM-Els Verds | |
| Llorenç Pons Llabrés (1) | Regidor a l'oposició i portaveu del grup Esquerra de Menorca | |
| Oposició | ||
| (1) El 2013 es produeix la renúncia per motius personals del regidor electe, el Sr. Josep Portella Coll després de molts d'anys de dedicació a la vida política, essent conseller de Cultura, Educació i Esports del Consell Insular de Menorca (1999-2003), diputat al Parlament de les Illes Balears (1995-2003) i regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alaior (2003-2011) i regidor a l'oposició els últims dos anys (2011-2013). Fou substituït pel número dos de la llista electoral, el Sr. Llorenç Pons Llabrés, biòleg i professor de secundària. Aquest fou director general de Cooperació del Govern de les Illes Balears amb el primer pacte de progrés (1999-2003). | ||
Corporació municipal VIII Legislatura (2007-2011)Modifica
| Regidor o regidora | Càrrec | Partit polític |
|---|---|---|
| Equip de govern | ||
| Pau Morlà Florit | Alcalde i regidor d'Hisenda. Portaveu del grup socialista. | |
| Antoni Perea Villalonga | Primer tinent d'alcalde i regidor d'Esports i Serveis Socials | |
| Laurecia Seguí Torres | Segona tinent d'alcalde i regidora de Serveis Generals | |
| Jose Falagán Asensio | Quart tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme | |
| Celia Osorio Tapias | Regidora de Festes, Comerç, Mercats i Cooperació. | |
| David Moll Mascaró | Regidor de Medi Ambient | |
| Josep Portella Coll | Tercer tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Educació i Participació Ciutadana. Portaveu Esquerra de Menorca | |
| Oposició | ||
| Misericordia Sugrañes Barenys | Regidora a l'oposició. Portaveu del grup popular. | |
| Ramon Orfila Timoner | Regidor a l'oposició. | |
| Javier Irrigaray Fernandez | Regidor a l'oposició. | |
| Juan Sintes Riudavets | Regidor a l'oposició. | |
| Gertrudis Verger Febrer | Regidora a l'oposició. | |
| Margarita Benejam Marín (1) | Regidora a l'oposició. | |
| Observacions | ||
| (1) L'11 de desembre de 2009, es produeix la renúncia voluntària del regidor electe el Sr. Bernardo Pons Mascaró. Fou substituït per la número 7 de la llista electoral, la Sra. Margarita Benejam Marín. Prengué possessió del càrrec el 19 de gener de 2010 en sessió ordinària. | ||
Corporació municipal VII Legislatura (2003-2007)Modifica
| Regidor o regidora | Càrrec | Partit polític |
|---|---|---|
| Equip de govern | ||
| Pau Morlà Florit | Alcalde i regidor d'Hisenda. Portaveu del grup socialista. | |
| Ignàsia Domènech Pons | Primera tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials | |
| Silverio Juanico Sintes | Segon tinent d'alcalde i regidor d'Esports. | |
| Laurecia Seguí Torres | Regidora de Fems, Neteja viària, Parcs i jardins i Cementiri. | |
| Jose Falagán Asensio | Quart tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Personal i Protecció Civil. | |
| Celia Osorio Tapias | Regidora de Medi Ambient, Atenció ciutadana i Joventut. | |
| Josep Portella Coll | Tercer tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Educació i Participació Ciutadana. Portaveu Esquerra de Menorca | |
| Oposició | ||
| Misericordia Sugrañes Barenys | Regidora a l'oposició. Portaveu del grup popular. | |
| Juan Sintes Riudavets | Regidor a l'oposició. | |
| Víctor Martín Miró | Regidor a l'oposició. | |
| Onofre Pons Quintana | Regidor a l'oposició. | |
| Bernardo Pons Mascaró | Regidor a l'oposició. | |
| Ramon Orfila Timoner | Regidor a l'oposició. | |
| Observacions | ||
| (1) El 10 d'octubre de 2004, es produeix la dimissió del batle electe, el Sr. Antoni Gómez Arbona per motius personals. Entrar com a regidora la número 7 de la llista electoral, la Sr. Celia Osorio Tapias. | ||
Corporació municipal VI Legislatura (1999-2003)Modifica
| Regidor o regidora | Càrrec | Partit polític |
|---|---|---|
| Equip de govern | ||
| Antoni Gómez Arbona | Alcalde. | |
| Pau Morlà Florit | Primer tinent d'alcalde i regidor d'Educació i Cultura | |
| Àngela Caules Fuentes | Segona tinent d'alcalde i regidora de Serveis Generals i Medi Ambient. | |
| Antoni Mir Vidal | Tercer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme. | |
| Ignàsia Domènech Pons | Quarta tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials | |
| Silverio Juanico Sintes | Regidor d'Esports. | |
| Almandina Melià Sintes | Regidora de Manteniment de la ciutat i Cementeri. | |
| Oposició | ||
| Sebastian Ameller Garriga | Regidor a l'oposició. Portaveu del grup municipal. | |
| Antoni Camps Cardona | Regidor a l'oposició. | |
| Víctor Martín Miró | Regidor a l'oposició. | |
| Misericòrdia Sugrañes Barenys | Regidora a l'oposició. | |
| Jaime Reurer Morlà | Regidor a l'oposició. | |
| Maria Elsa Pons Fortuny | Regidora a l'oposició. | |
Corporació municipal V Legislatura (1995-1999)Modifica
| Regidor o regidora | Càrrec | Partit polític |
|---|---|---|
| Equip de govern | ||
| Antoni Gómez Arbona | Alcalde. | |
| Pau Morlà Florit | Primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Obres, Turismo i Agricultura. | |
| Vicent Petrus Villalonga | Segon tinent de batle i regidor d'Educació i Cultura. | |
| Maria Juana Paul Pons | Tercera tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials. | |
| Antoni Mir Vidal | Quart tinent d'alcalde i regidor de Policia i Esports. | |
| Àngela Caules Fuentes | Regidora de Governació. | |
| Almandina Melià Sintes | Regidora de Manteniment de la ciutat i Cementeri. | |
| Oposició | ||
| Misericòrdia Sugrañes Barenys | Regidora a l'oposició. Portaveu del grup municipal. | |
| Bartolomé Mascaró | Regidor a l'oposició. | |
| Sebastian Florit Olives | Regidor a l'oposició. | |
| Juan Cardona Riudavets | Regidor a l'oposició. | |
| Maria Elsa Pons Fortuny | Regidora a l'oposició. | |
| Juana Maria Cardona Juanico (1) | Regidora a l'oposició. | |
| Oposició | ||
| (1) Després dels resultats, l’anterior batle, Pons Timoner, decideix abandonar la corporació municipal després del 17 de juny quan serà constituïda.
Fou substituït per Juana Maria Cardona Juanico, que ocupa el número set en la candidatura popular. | ||
TurismeModifica
MonumentsModifica
Alaior posseeix una extraordinària riquesa arqueològica. Aquests són els principals jaciments: Torralba d'en Salort (amb la taula més magnífica de Menorca), Calescoves (necròpolis amb més d'un centenar de coves funeràries), el poblat talaiòtic de Sa Torre d'en Gaumés (el més extens de l'illa), So na Cassana i la basílica paleocristiana de Son Bou.[2]
Pel que fa als monuments urbans, en destacam: l'església de Santa Eulàlia (reedificada en el XVII, d'inspiració barroca), les Cases Consistorials (edifici civil del XVII), l'església de Sant Diego (amb el pati de sa Lluna), l'ermita de Sant Pere Nou (del XVIII), la capella de Gràcia, l'ermita rural de Sant Llorenç de Binixems (al nord del terme, reedificada a finals del XIX) i, com a expressió d'arquitectura civil representativa d'antigues famílies benestants, Can Salort, avui de propietat municipal. D'interès etnològic són també els molins que rodegen la població, el d'en Jon, el d'en Pujol, etc., o els colls de pou que encara es mantenen dins la trama urbana.
PlatgesModifica
El terme municipal sols limita amb el mar pel sud, per la qual cosa l'expansió turística està situada en aquest litoral. Les platges principals són: Cala en Porter, Calescoves i Son Bou, aquest darrer és l'arenal més llarg de Menorca.
L'economia turística ha donat lloc a l'aparició de diverses urbanitzacions en aquests paratges, d'entre les quals esmentam: Son Vitamina, Cala en Porter, Son Bou, Sant Jaume i Torre-solí. En aquestes urbanitzacions els visitants poden trobar tot tipus d'ofertes: hotels, restaurants, bars, discoteques i botigues. A prop de Son Bou hi ha un càmping.
CulturaModifica
La xarxa cultural de la vila és formada per un bon grapat d'organismes i de moviments artístics ben remarcables. Cal destacar-hi l'arxiu històric, la biblioteca, el Centre Cultural (que inclou sala de teatre), el Fòrum Tercer Mil·lenni, sala d'exposicions de l'Ajuntament, el centre de cultura de Sant Diego, Joventuts Musicals i l'Espai Rotger d'ensenyament musical.
I en el terreny educatiu: dues escoles de primària, l'institut Josep Miquel Guàrdia, l'escola d'educació d'adults i l'extensió universitària a Menorca de la UIB (Universitat de les Illes Balears).
El català és la llengua pròpia d'Alaior, com de la resta de Menorca, i constitueix un bé patrimonial de primer ordre.
TradicionsModifica
Íntimament lligades a l'evolució econòmica de la vila i de Menorca, les tradicions d'Alaior intervenen decididament en les peculiaritats de la fesomia social de la població.
Sabater artesà. Entre els principals sectors industrials del poble destaquen la fabricació de calçat (a Alaior es troben alguns dels fabricants de calçat més importants de l'illa), la de mobles i de frontisses, a més d'un petit sector de bijuteria.
Arader fabricant barreres. Com a expressió de les més antigues activitats menorquines, a Alaior encara subsisteix qualque exemple de mestres araders.
En el sector industrial-artesà esmentam els transformats làctics (curació de formatge artesanal i la cooperativa COINGA), la producció d'embotits, gelats i pastisseria, i l'elaboració de licors. Alaior també disposa d'un polígon industrial en què es troben la majoria d'empreses de la població.
Les pedreres de marès produeixen una de les principals matèries primeres per a la construcció de les cases tradicionals menorquines.
Productes típics: formatge (denominació d'origen Maó), carn-i-xulla, sobrassada i formatjades, rubiols i flaons. Pastissets menorquins, galetes i coques bamba.
FestesModifica
Una comunitat de fama festívola com l'alaiorenca expressa el seu esperit mitjançant dues fites cabdals. La primera són les festes populars de Sant Llorenç, que reprodueixen tota la tradició cavalleresca tan arrelada arreu de Menorca. I la segona, les festes de Carnaval, representades per la figura d'en Bernat Figuerola.
La festa dedicada a sant Llorenç es va iniciar a l'ermita de Binixems just després del 1301 i va perviure gairebé invariable fins al 1832-1833, moment en què la celebració es trasllada a Alaior. Les festes de Sant Llorenç tenen lloc el cap de setmana del 9 i 10 d'agost o, en el cas que aquest últim no caigui en diumenge, el cap de setmana posterior a aquest dia, i tenen el cavall com a figura protagonista.
Pregoners i pregoneres Festes de Sant Llorenç (2004-2022)Modifica
| Any | Nom | Observacions |
|---|---|---|
| 2022 | Xisca i Maria Riudavets Guàrdia | Propietàries i comerciants de Ca ses Germanes. Artistes. |
| 2021 | Suspenció de les festes patronals a causa de la pandèmia. | |
| 2020 | Suspenció de les festes patronals a causa de la pandèmia. | |
| 2019 | Paco Perea Villalonga | Funcionari municipal. President Associació Històrica Futbol Menorquí. |
| 2018 | Pau Sintes Pons | Pintor i publicista. Impulsor de les Carrosses de Sant Llorenç. |
| 2017 | Pere Pons Ester | Economista i vicepresident multinacional de cosmètica Estée Lauder. |
| 2016 | Antoni Pons Morlà | Professor de piano al Conservatori i director musical. |
| 2015 | Miquel Timoner Vidal | Metge cirurgià. |
| 2014 | Osvaldo Correche | Mestre jubilat. Col·laborador de la Colla Gegantera i Creu Roja. |
| 2013 | Ricard Ramisa | Músic i professor de música. Director musical. |
| 2012 | Rita Barber Riudavets | Actriu, cantant i pedagoga. |
| 2011 | José Luis Benejam Saura | Comunicador. Organitzador de la Gala Illa de Menorca. |
| 2010 | Josep M. Quintana Petrus | Escriptor i registrador de la propietat i mercantil. |
| 2009 | Àngels Gonyalons | Actriu, cantant i presentadora. |
| 2008 | Joana Pons Olives | Cantant. Des de 1989 canta amb el grup Joana Pons i ses Guiterres. |
| 2007 | ||
| 2006 | ||
| 2005 | ||
| 2004 | Ponç Pons Giménez | Poeta i escriptor. Catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes. |
Homenatjats dilluns de les Festes de Sant Llorenç (2008-2022)Modifica
| Any | Homenatjat/da |
|---|---|
| 2022 | Policia Local i Agrupació Protecció Civil d'Alaior. |
| 2021 | Suspenció de les festes patronals a causa de la pandèmia. |
| 2020 | Suspenció de les festes patronals a causa de la pandèmia. |
| 2019 | Antoni Palliser Bagur. Fundador empresa APalliser. |
| 2018 | Sa Cosa d'en Xoroi. |
| 2017 | Maria Florit Esbert. Fundadora i propietària de Ca na Maru. |
| 2016 | Càritas Diocesana d'Alaior. |
| 2015 | Pedro Mercadal Pons. Dalrit SL - Quesos Mercadal. |
| 2014 | Mascaró Morera - Serveis Logístics |
| 2013 | Catalina Mercadal Sintes, “Kay”. Educadora infantil. |
| 2012 | Antonio Pons Pons. Propietari i fundador de l'Hotel Royal Son Bou. |
| 2011 | Francisco Sans Huguet. Recongut pintor. |
| 2010 | Cosme Sans Mercadal i Miquel Àngel Gelabert Vidal. |
| 2009 | Club Esportiu Alaior. |
| 2008 | La Salle Alaior, en motiu dels seus 100 anys de la fundació. |
EsportModifica
Les principals instal·lacions esportives del municipi són:
- Pavelló Esportiu Municipal
- Camp de futbol Los Pinos
- Club Hípic Alaior
- Club de Tennis Alaior
Altres entitats esportives destacables són: Club Ciclista 42x21 Alaior, Club Bàsquet Jovent, Club Bàdminton Alaior, Club Voleibol Alaior, Club Atletisme Alaior, Club Automodelisme, Centro Cultural Alaior, Club Gimnàstica Rítmica i Club Gimnàstica Alaior.
ReferènciesModifica
- ↑ http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre fores oficials i formes populars, Xavier Rull
- ↑ Font, Marga «Pensaments convertits en pedra». Sàpiens [Barcelona], núm. 76, febrer 2009, p. 57. ISSN: 1695-2014.
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alaior |
- Ajuntament d'Alaior
- Informació de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears
- L'Arqueologia de Menorca: La web més extensa i documentada que existeix sobre l'arqueologia de l'illa (en català, castellà i anglès)