Alaior
Alaior (pron. local [lo][1]) és una vila i municipi, tercera població de l'illa de Menorca, és una comunitat artesana i industrial, amb una població de 9.017 habitants (INE 2018) i un terme municipal de 107,20 kilòmetres quadrats. Conté un gran nombre de jaciments arqueològics, la qual cosa palesa l'antiguitat de l'ocupació humana.
 Alaior | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Illes Balears | ||||
| Illa | Menorca | ||||
| Població | |||||
| Total | 9.467 (2020) | ||||
| • Densitat | 86,06 hab/km² | ||||
| Gentilici | Alaiorenc, alaiorenca | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 110 km² | ||||
| Banyat per | Mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 130 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Sant Llorenç i Santa Eulàlia | ||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Maria Misericòrdia Sugrañes Barenys | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 07730 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 07002 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | alaior.org | ||||
.svg)
EtimologiaModifica
Apareix com Yhalor el 1301. Sembla preromà i recorda vagament Iluro, que segons Joan Coromines deu ser la forma etimològica del mallorquí Alaro i d'Alarona, suburbi de Mataró.
Entitats de poblaciónModifica
| Entitat de població | Habitants (2010) |
|---|---|
| Alaior | 7.362 |
| l'Argentina | 194 |
| Cala en Porter | 1.152 |
| Cales Coves | 101 |
| Sant Jaume | 142 |
| Son Bou | 175 |
| Son Vitamina | 127 |
| Torre Solí Nou | 146 |
| Font: Idescat | |
HistòriaModifica
Com a vila, fou fundada pel rei Jaume II de Mallorca el 1304 per compra de la finca Ihalor, d'on deriva l'actual topònim. No obstant això, l'existència de la parròquia de Santa Eulàlia (avui patrona de la vila) és anterior, car figura esmentada en el Pariatge de 1303.
L'església més important és la de Santa Eulàlia que fou edificada sobre un turó al voltant del qual va anar creixent el poble d'Alaior. Des del 1995 fins al 1998 l'església de Santa Eulàlia va ser objecte d'una important restauració.
El 1439, quan Galceran de Requesens dictà la sentència arbitral sobre l'ordenament municipal de Menorca, Alaior va obtenir Universitat particular, entesa com a institució de govern local, i, per tant, l'antecedent històric de l'actual Ajuntament. Per Reial decret de 20 de juliol de 1926 li fou concedit el títol de ciutat.
GeografiaModifica
La vila, edificada al voltant de l'antic turó d'Ihalor, presenta una estampa panoràmica ben característica de gran impressió estètica. Per això, efectuar recorreguts per l'interior de l'estructura urbana esdevé una experiència alhora interessant i lúdica.
A tall d'exemple, anotam alguns racons que cal no perdre's: la façana de Santa Eulàlia des de la costa de l'Església, a més de l'annexa placeta des Fossar; el pati de sa Lluna, antic claustre de franciscans; l'ermita de Sant Pere Nou i la seva placeta arbrada; es Pouet i la costa des Pous; s'Ull de Sol, i l'esplèndid mirador del Munt de l'Àngel.
Amb caràcter general, és ben interessant el recorregut pels carrers i carrerons de la vila medieval: Sa Plaça, Menor, Ses Novies, Sa Muntanyeta, S'Arraval, Es Retxats, Sa Bolla, Es Regaló, etc.
Política i governModifica
Al llarg de les diferents eleccions municipals des de 1979, els alcaldes i alcaldesses sorgits han estat els següents.
| Legislatura | Període | Alcalde o Alcaldesa | Partit Polític | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| I | 1979-1983 | Cristòfol Triay Humbert | UCD | |
| II | 1983-1987 | Antoni Pons Timoner | PP | |
| III | 1987-1991 | Antoni Pons Timoner | PP | |
| IV | 1991-1995 | Antoni Pons Timoner | PP | |
| V | 1995-1999 | Antoni Gómez Arbona | PSOE | |
| VI | 1999-2003 | Antoni Gómez Arbona | PSOE | |
| VII | 2003-2007 | Antoni Gómez Arbona
Pau Morlà Florit |
PSOE | Es produeix la dimissió per motius personals de l'alcalde, Sr. Antoni Gómez Arbona en data de 10 d'octubre de 2004, el qual fou substituït per Pau Morlà Florit. |
| VIII | 2007-2011 | Pau Morlà Florit | PSOE | |
| IX | 2011-2015 | Misericòrdia Sugrañes Barenys | PP | |
| X | 2015-2019 | Misericòrdia Sugrañes Barenys | PP | |
| XI | Des de 2019 | José Luis Benejam Saura | PP |
TurismeModifica
MonumentsModifica
- Vegeu també: Llista de monuments d'Alaior
Alaior posseeix una extraordinària riquesa arqueològica. Aquests són els principals jaciments: Torralba d'en Salort (amb la taula més magnífica de Menorca), Calescoves (necròpolis amb més d'un centenar de coves funeràries), el poblat talaiòtic de Sa Torre d'en Gaumés (el més extens de l'illa), So na Cassana i la basílica paleocristiana de Son Bou.[2]
Pel que fa als monuments urbans, en destacam: l'església de Santa Eulàlia (reedificada en el XVII, d'inspiració barroca), les Cases Consistorials (edifici civil del XVII), l'església de Sant Diego (amb el pati de sa Lluna), l'ermita de Sant Pere Nou (del XVIII), la capella de Gràcia, l'ermita rural de Sant Llorenç de Binixems (al nord del terme, reedificada a finals del XIX) i, com a expressió d'arquitectura civil representativa d'antigues famílies benestants, Can Salort, avui de propietat municipal. D'interès etnològic són també els molins que rodegen la població, el d'en Jon, el d'en Pujol, etc., o els colls de pou que encara es mantenen dins la trama urbana.
PlatgesModifica
El terme municipal sols limita amb el mar pel sud, per la qual cosa l'expansió turística està situada en aquest litoral. Les platges principals són: Cala en Porter, Calescoves i Son Bou, aquest darrer és l'arenal més llarg de Menorca.
L'economia turística ha donat lloc a l'aparició de diverses urbanitzacions en aquests paratges, d'entre les quals esmentam: Son Vitamina, Cala en Porter, Son Bou, Sant Jaume i Torre-solí. En aquestes urbanitzacions els visitants poden trobar tot tipus d'ofertes: hotels, restaurants, bars, discoteques i botigues. A prop de Son Bou hi ha un càmping.
CulturaModifica
La xarxa cultural de la vila és formada per un bon grapat d'organismes i de moviments artístics ben remarcables. Cal destacar-hi l'arxiu històric, la biblioteca, el Centre Cultural (que inclou sala de teatre), el Fòrum Tercer Mil·lenni, sala d'exposicions de l'Ajuntament, el centre de cultura de Sant Diego, Joventuts Musicals i l'Espai Rotger d'ensenyament musical.
I en el terreny educatiu: dues escoles de primària, l'institut Josep Miquel Guàrdia, l'escola d'educació d'adults i l'extensió universitària a Menorca de la UIB (Universitat de les Illes Balears).
El català és la llengua pròpia d'Alaior, com de la resta de Menorca, i constitueix un bé patrimonial de primer ordre.
TradicionsModifica
Íntimament lligades a l'evolució econòmica de la vila i de Menorca, les tradicions d'Alaior intervenen decididament en les peculiaritats de la fesomia social de la població.
Sabater artesà. Entre els principals sectors industrials del poble destaquen la fabricació de calçat (a Alaior es troben alguns dels fabricants de calçat més importants de l'illa), la de mobles i de frontisses, a més d'un petit sector de bijuteria.
Arader fabricant barreres. Com a expressió de les més antigues activitats menorquines, a Alaior encara subsisteix qualque exemple de mestres araders.
En el sector industrial-artesà esmentam els transformats làctics (curació de formatge artesanal i la cooperativa COINGA), la producció d'embotits, gelats i pastisseria, i l'elaboració de licors. Alaior també disposa d'un polígon industrial en què es troben la majoria d'empreses de la població.
Les pedreres de marès produeixen una de les principals matèries primeres per a la construcció de les cases tradicionals menorquines.
Productes típics: formatge (denominació d'origen Maó), carn-i-xulla, sobrassada i formatjades, rubiols i flaons. Pastissets menorquins, galetes i coques bamba.
FestesModifica
Una comunitat de fama festívola com l'alaiorenca expressa el seu esperit mitjançant dues fites cabdals. La primera són les festes populars de Sant Llorenç, que reprodueixen tota la tradició cavalleresca tan arrelada arreu de Menorca. I la segona, les festes de Carnaval, representades per la figura d'en Bernat Figuerola.
La festa dedicada a sant Llorenç es va iniciar a l'ermita de Binixems just després del 1301 i va perviure gairebé invariable fins al 1832-1833, moment en què la celebració es trasllada a Alaior. Les festes de Sant Llorenç tenen lloc el cap de setmana del 9 i 10 d'agost o, en el cas que aquest últim no caigui en diumenge, el cap de setmana posterior a aquest dia, i tenen el cavall com a figura protagonista.
EsportModifica
Les principals instal·lacions esportives del municipi són:
- Pavelló Esportiu Municipal
- Camp de futbol Los Pinos
- Club Hípic Alaior
- Club de Tennis Alaior
Altres entitats esportives destacables són: Club Ciclista 42x21 Alaior, Club Bàsquet Jovent, Club Bàdminton Alaior, Club Voleibol Alaior, Club Atletisme Alaior, Club Automodelisme, Centro Cultural Alaior, Club Gimnàstica Rítmica i Club Gimnàstica Alaior.
ReferènciesModifica
- ↑ http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre fores oficials i formes populars, Xavier Rull
- ↑ Font, Marga «Pensaments convertits en pedra». Sàpiens [Barcelona], núm. 76, febrer 2009, p. 57. ISSN: 1695-2014.
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alaior |
- Ajuntament d'Alaior
- Informació de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears
- L'Arqueologia de Menorca: La web més extensa i documentada que existeix sobre l'arqueologia de l'illa (en català, castellà i anglès)