Alaior

municipi de l'illa de Menorca

Alaior (pron. local [lo][1]) és una ciutat i municipi, tercera població de l'illa de Menorca, és una comunitat artesana i industrial, amb una població de 9.477 habitants (INE 2021) i un terme municipal de 107,20 kilòmetres quadrats. Conté un gran nombre de jaciments arqueològics, la qual cosa palesa l'antiguitat de l'ocupació humana.

Infotaula de geografia políticaAlaior
Bandera de Alayor (Islas Baleares).svg Escut d'Alaior.svg
Alayor, en Baleares (España).jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Alaior respecte de Menorca.svg Modifica el valor a Wikidata
 39° 56′ 02″ N, 4° 08′ 24″ E / 39.934°N,4.14°E / 39.934; 4.14
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
Provínciaprovíncia de les Illes Balears
IllaMenorca Modifica el valor a Wikidata
Població
Total9.606 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat87,33 hab./km²
GentiliciAlaiorenc, alaiorenca
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície110 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud130 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
PatrociniSant Llorenç i Santa Eulàlia
Organització política
• Cap de governMaria Misericòrdia Sugrañes Barenys Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07730 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE07002 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webalaior.org Modifica el valor a Wikidata

EtimologiaModifica

Apareix com Yhalor el 1301. Sembla preromà i recorda vagament Iluro, que segons Joan Coromines deu ser la forma etimològica del mallorquí Alaro i d'Alarona, suburbi de Mataró.

Entitats de poblacióModifica

Entitat de població Habitants (2021)
Alaior 7.677
l'Argentina 189
Cala en Porter 1.064
Cales Coves 82
Sant Jaume 186
Son Bou 66
Son Vitamina 108
Torre Solí Nou 105
Font: Idescat

HistòriaModifica

Com a vila, fou fundada pel rei Jaume II de Mallorca el 1304 per compra de la finca Ihalor, d'on deriva l'actual topònim. No obstant això, l'existència de la parròquia de Santa Eulàlia (avui patrona de la vila) és anterior, car figura esmentada en el Pariatge de 1303.

L'església més important és la de Santa Eulàlia que fou edificada sobre un turó al voltant del qual va anar creixent el poble d'Alaior. Des del 1995 fins al 1998 l'església de Santa Eulàlia va ser objecte d'una important restauració.

El 1439, quan Galceran de Requesens dictà la sentència arbitral sobre l'ordenament municipal de Menorca, Alaior va obtenir Universitat particular, entesa com a institució de govern local, i, per tant, l'antecedent històric de l'actual Ajuntament. Per Reial decret de 20 de juliol de 1926 li fou concedit el títol de ciutat.

GeografiaModifica

La vila, edificada al voltant de l'antic turó d'Ihalor, presenta una estampa panoràmica ben característica de gran impressió estètica. Per això, efectuar recorreguts per l'interior de l'estructura urbana esdevé una experiència alhora interessant i lúdica.

A tall d'exemple, anotam alguns racons que cal no perdre's: la façana de Santa Eulàlia des de la costa de l'Església, a més de l'annexa placeta des Fossar; el pati de sa Lluna, antic claustre de franciscans; l'ermita de Sant Pere Nou i la seva placeta arbrada; es Pouet i la costa des Pous; s'Ull de Sol, i l'esplèndid mirador del Munt de l'Àngel.

Amb caràcter general, és ben interessant el recorregut pels carrers i carrerons de la vila medieval: Sa Plaça, Menor, Ses Novies, Sa Muntanyeta, S'Arraval, Es Retxats, Sa Bolla, Es Regaló, etc.

Vista d'Alaior i El Toro, Menorca

Política i governModifica

Alcaldes i alcaldesses electes (1979-2019)Modifica

Legislatura Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Govern
I 1979 - 1983 Cristòfol Triay Humbert
 
Govern UCD i Independents
II 1983 - 1987 Antoni Pons Timoner
 
Govern AP i Independents
III 1987 - 1991 Antoni Pons Timoner
 
Majoria absoluta
IV 1991 - 1995 Antoni Pons Timoner
 
Majoria absoluta
V 1995 - 1999 Antoni Gómez Arbona
 
Majoria absoluta
VI 1999 - 2003 Antoni Gómez Arbona
 
Majoria absoluta
VII 2003 - 2007 Antoni Gómez Arbona (2003 - 2004)
 
Govern PSOE i EM
Pau Morlà Florit (2004 - 2007)1
VIII 2007 - 2011 Pau Morlà Florit
 
Govern PSOE i EM
IX 2011 - 2015 Misericòrdia Sugrañes Barenys
 
Majoria absoluta
X 2015 - 2019 Misericòrdia Sugrañes Barenys
 
Majoria absoluta
XI 2019 - actualitat José Luis Benejam Saura
 
Majoria absoluta
Observacions
(1) El 10 d'octubre de 2004, es produeix la dimissió del batle electe, el Sr. Antoni Gómez Arbona per motius personals.

Fou substituït pel primer tinent de batle, el Sr. Pau Morlà Florit.

Històric de resultats eleccions municipals (1979-2019)Modifica

Partit Polític 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
Partit Popular
 
- - - 7 6 6 6 6 8 7 7
Junts per Lô
 
- - - - - - - - - 6 6
Proposta per les Illes Balears
 
- - - - - - - - - 0 0
Partit Socialista Obrer Espanyol
 
- 6 4 - 7 7 6 6 3 - -
Esquerra de Menorca
 
- - - - 0 0 1 1 1 - -
Partit Socialista de Menorca
 
- - - - - - - - 1 - -
Unió Menorquina
 
- - - - - - - - 0 - -
Unió Centrista de Menorca
 
- - - - - - 0 0 - - -
Unió del Poble Balear
 
- - - - - 0 0 - - - -
Independents de Menorca - - - - 0 - - - - - -
Socialistes d'Alaior - - - 5 - - - - - - -
Centre Democràtic i Social
 
- - 1 1 - - - - - - -
Aliança Popular
 
- 4 7 - - - - - - - -
Entesa de l'Esquerra de Menorca
 
- - 1 - - - - - - - -
Independents d'Alaior 4 3 - - - - - - - - -
Progressistes d'Alaior 5 - - - - - - - - - -
Unió del Centre Democràtic
 
4 - - - - - - - - - -
Número total regidors/es 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13
Font: Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

Membres corporacions municipals (1995-2023)Modifica

Corporació municipal XI Legislatura (2019-2023)Modifica

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
José Luis Benejam Saura Alcalde
 
Maria Antònia Pons Mascaró Primera tinent d'alcalde i regidora de l'Àrea Social, Habitatge, Seguretat, Mobilitat i Recursos Humans
 
Rafael Quintana Villalonga Segon tinent d'alcalde i regidor d'Esports, Festes, Fires, Mercats i Joventut
 
Cristóbal Marqués Palliser Tercer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme i Hisenda
 
Maria del Mar López Corral Regidora d'Urbanitzacions, Medi Ambient, Energia i Neteja Viària
 
Luis Alberto Arevalo González Regidor de Promoció Econòmica, Ocupació, Manteniment i Cementiri. Portaveu del grup municipal.
 
Jaime Reurer Morlà Regidor de Cultura, Educació i Patrimoni
 
Oposició
Maria Camps Sintes Regidora a l'oposició i portaveu del grup municipal
 
Bartolomé Servera Esbert Regidor a l'oposició
 
Lluis López Camps Regidor a l'oposició
 
Eulàlia Torrà Canyelles Regidora a l'oposició
 
Marc Serena Espeitx Regidor a l'oposició
 
Àlex Vidal Sierra (1) Regidor a l'oposició
 
Observacions
(1) El 22 de juliol de 2020, es produeix la renúncia per motius personals del regidor electe, el Sr. Anselm Barber Luz. Fou substituït pel número 7 de la llista electoral, el Sr. Àlex Vidal Sierra. Prengué possessió del càrrec el dia 3 de novembre en sessió ordinària.

Corporació municipal X Legislatura (2015-2019)Modifica

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Misericòrida Sugrañes Barrenys Alcaldessa i regidora d'Urbanisme
 
Arturo Pons Reurer Primer tinent d'alcaldessa i regidor de Policia, Cementiri i Personal
 
Isabel Rodríguez Anglada Segona tinent d'alcaldessa i regidora de Cultura
 
Roger Ferrer Kemp Tercer tinent d'alcaldessa i regidor d'Urbanitzacions, Medi Ambient i Manteniment
 
Cristóbal Marqués Palliser Quart tinent d'alcaldessa i regidor d'Hisenda i Obres Públiques. Portaveu del grup municipal.
 
Rafael Quintana Villalonga Regidor d'Esports, Festes, Fires, Mercats i Joventut
 
Llorenç Cardona Seguí (1) Regidor de Serveis Socials, Dinamització, Promoció Econòmica i Turística.
 
Oposició
Llorenç Pons Llabrés Regidor a l'oposició
 
Maria Camps Sintes Regidora a l'oposició i portaveu del grup municipal
 
Bartolomé Servera Esbert Regidor a l'oposició
 
Fanni Riudavets Florit Regidora a l'oposició
 
Antoni Payeras Urbina Regidor a l'oposició
 
Eulàlia Torrà Canyelles Regidora a l'oposició
 
Observacions
(1) El març de 2018, es produeix la renúncia per motius professionals del regidor d'Hisenda, el Sr. Emilio Agis Benejam. Fou substituït pel número 8 de la llista electoral, l'exassessor de l'alcaldessa, el Sr. Llorenç Cardona Seguí. Després de la reorganització interna de l'equip de govern, el Sr. Llorenç Cardona passà a gestionar l'Àrea de Serveis Socials, Dinamització, Promoció Econòmica i Turística. D'altra banda, el Sr. Cristóbal Marqués assumí Hisenda i Obres Públiques i portaveu municipal del Grup Popular.

Corporació municipal IX Legislatura (2011-2015)Modifica

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Misericòrida Sugrañes Barrenys Alcaldessa
 
Emilio Agis Benejam Primer tinent d'alcaldessa i regidor d'Urbanisme
 
Isabel Rodríguez Anglada Segona tinent d'alcaldessa i regidora de Cultura
 
Juan Sintes Riudavets Tercer tinent d'alcaldessa i regidor de Manteniment
 
Arturo Pons Reurer Regidor de Policia, Cementiri i Personal
 
Antoni Mascaró Camps Regidor de Serveis Socials
 
Roger Ferrer Kemp Regidor d'Urbanitzacions i Medi Ambient
 
Juana María Pons Gomila Regidora d'Hisenda
 
Oposició
Pau Morlà Florit Regidor a l'oposició i portaveu del grup socialista
 
Àngela Caules Fuentes Regidora a l'oposició
 
Anna Camps Morlà Regidora a l'oposició
 
Fanni Riudavets Florit Regidora a l'oposició i portaveu del grup PSM-Els Verds
 
Llorenç Pons Llabrés (1) Regidor a l'oposició i portaveu del grup Esquerra de Menorca
 
Oposició
(1) El 2013 es produeix la renúncia per motius personals del regidor electe, el Sr. Josep Portella Coll després de molts d'anys de dedicació a la vida política, essent conseller de Cultura, Educació i Esports del Consell Insular de Menorca (1999-2003), diputat al Parlament de les Illes Balears (1995-2003) i regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alaior (2003-2011) i regidor a l'oposició els últims dos anys (2011-2013). Fou substituït pel número dos de la llista electoral, el Sr. Llorenç Pons Llabrés, biòleg i professor de secundària. Aquest fou director general de Cooperació del Govern de les Illes Balears amb el primer pacte de progrés (1999-2003).

Corporació municipal VIII Legislatura (2007-2011)Modifica

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Pau Morlà Florit Alcalde i regidor d'Hisenda. Portaveu del grup socialista.
 
Antoni Perea Villalonga Primer tinent d'alcalde i regidor d'Esports i Serveis Socials
 
Laurecia Seguí Torres Segona tinent d'alcalde i regidora de Serveis Generals
 
Jose Falagán Asensio Quart tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme
 
Celia Osorio Tapias Regidora de Festes, Comerç, Mercats i Cooperació.
 
David Moll Mascaró Regidor de Medi Ambient
 
Josep Portella Coll Tercer tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Educació i Participació Ciutadana. Portaveu Esquerra de Menorca
 
Oposició
Misericordia Sugrañes Barenys Regidora a l'oposició. Portaveu del grup popular.
 
Ramon Orfila Timoner Regidor a l'oposició.
 
Javier Irrigaray Fernandez Regidor a l'oposició.
 
Juan Sintes Riudavets Regidor a l'oposició.
 
Gertrudis Verger Febrer Regidora a l'oposició.
 
Margarita Benejam Marín (1) Regidora a l'oposició.
 
Observacions
(1) L'11 de desembre de 2009, es produeix la renúncia voluntària del regidor electe el Sr. Bernardo Pons Mascaró. Fou substituït per la número 7 de la llista electoral, la Sra. Margarita Benejam Marín. Prengué possessió del càrrec el 19 de gener de 2010 en sessió ordinària.

Corporació municipal VII Legislatura (2003-2007)Modifica

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Pau Morlà Florit Alcalde i regidor d'Hisenda. Portaveu del grup socialista.
 
Ignàsia Domènech Pons Primera tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials
 
Silverio Juanico Sintes Segon tinent d'alcalde i regidor d'Esports.
 
Laurecia Seguí Torres Regidora de Fems, Neteja viària, Parcs i jardins i Cementiri.
 
Jose Falagán Asensio Quart tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Personal i Protecció Civil.
 
Celia Osorio Tapias Regidora de Medi Ambient, Atenció ciutadana i Joventut.
 
Josep Portella Coll Tercer tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Educació i Participació Ciutadana. Portaveu Esquerra de Menorca
 
Oposició
Misericordia Sugrañes Barenys Regidora a l'oposició. Portaveu del grup popular.
 
Juan Sintes Riudavets Regidor a l'oposició.
 
Víctor Martín Miró Regidor a l'oposició.
 
Onofre Pons Quintana Regidor a l'oposició.
 
Bernardo Pons Mascaró Regidor a l'oposició.
 
Ramon Orfila Timoner Regidor a l'oposició.
 
Observacions
(1) El 10 d'octubre de 2004, es produeix la dimissió del batle electe, el Sr. Antoni Gómez Arbona per motius personals. Entrar com a regidora la número 7 de la llista electoral, la Sr. Celia Osorio Tapias.

Corporació municipal VI Legislatura (1999-2003)Modifica

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Antoni Gómez Arbona Alcalde.
 
Pau Morlà Florit Primer tinent d'alcalde i regidor d'Educació i Cultura
 
Àngela Caules Fuentes Segona tinent d'alcalde i regidora de Serveis Generals i Medi Ambient.
 
Antoni Mir Vidal Tercer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme.
 
Ignàsia Domènech Pons Quarta tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials
 
Silverio Juanico Sintes Regidor d'Esports.
 
Almandina Melià Sintes Regidora de Manteniment de la ciutat i Cementeri.
 
Oposició
Sebastian Ameller Garriga Regidor a l'oposició. Portaveu del grup municipal.
 
Antoni Camps Cardona Regidor a l'oposició.
 
Víctor Martín Miró Regidor a l'oposició.
 
Misericòrdia Sugrañes Barenys Regidora a l'oposició.
 
Jaime Reurer Morlà Regidor a l'oposició.
 
Maria Elsa Pons Fortuny Regidora a l'oposició.
 

Corporació municipal V Legislatura (1995-1999)Modifica

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Antoni Gómez Arbona Alcalde.
 
Pau Morlà Florit Primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Obres, Turismo i Agricultura.
 
Vicent Petrus Villalonga Segon tinent de batle i regidor d'Educació i Cultura.
 
Maria Juana Paul Pons Tercera tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials.
 
Antoni Mir Vidal Quart tinent d'alcalde i regidor de Policia i Esports.
 
Àngela Caules Fuentes Regidora de Governació.
 
Almandina Melià Sintes Regidora de Manteniment de la ciutat i Cementeri.
 
Oposició
Misericòrdia Sugrañes Barenys Regidora a l'oposició. Portaveu del grup municipal.
 
Bartolomé Mascaró Regidor a l'oposició.
 
Sebastian Florit Olives Regidor a l'oposició.
 
Juan Cardona Riudavets Regidor a l'oposició.
 
Maria Elsa Pons Fortuny Regidora a l'oposició.
 
Juana Maria Cardona Juanico (1) Regidora a l'oposició.
 
Oposició
(1) Després dels resultats, l’anterior batle, Pons Timoner, decideix abandonar la corporació municipal després del 17 de juny quan serà constituïda.

Fou substituït per Juana Maria Cardona Juanico, que ocupa el número set en la candidatura popular.

TurismeModifica

MonumentsModifica

 
Taula de Torralba d'en Salort, Menorca, Illes Balears.

Alaior posseeix una extraordinària riquesa arqueològica. Aquests són els principals jaciments: Torralba d'en Salort (amb la taula més magnífica de Menorca), Calescoves (necròpolis amb més d'un centenar de coves funeràries), el poblat talaiòtic de Sa Torre d'en Gaumés (el més extens de l'illa), So na Cassana i la basílica paleocristiana de Son Bou.[2]

Pel que fa als monuments urbans, en destacam: l'església de Santa Eulàlia (reedificada en el XVII, d'inspiració barroca), les Cases Consistorials (edifici civil del XVII), l'església de Sant Diego (amb el pati de sa Lluna), l'ermita de Sant Pere Nou (del XVIII), la capella de Gràcia, l'ermita rural de Sant Llorenç de Binixems (al nord del terme, reedificada a finals del XIX) i, com a expressió d'arquitectura civil representativa d'antigues famílies benestants, Can Salort, avui de propietat municipal. D'interès etnològic són també els molins que rodegen la població, el d'en Jon, el d'en Pujol, etc., o els colls de pou que encara es mantenen dins la trama urbana.

PlatgesModifica

El terme municipal sols limita amb el mar pel sud, per la qual cosa l'expansió turística està situada en aquest litoral. Les platges principals són: Cala en Porter, Calescoves i Son Bou, aquest darrer és l'arenal més llarg de Menorca.

L'economia turística ha donat lloc a l'aparició de diverses urbanitzacions en aquests paratges, d'entre les quals esmentam: Son Vitamina, Cala en Porter, Son Bou, Sant Jaume i Torre-solí. En aquestes urbanitzacions els visitants poden trobar tot tipus d'ofertes: hotels, restaurants, bars, discoteques i botigues. A prop de Son Bou hi ha un càmping.

CulturaModifica

La xarxa cultural de la vila és formada per un bon grapat d'organismes i de moviments artístics ben remarcables. Cal destacar-hi l'arxiu històric, la biblioteca, el Centre Cultural (que inclou sala de teatre), el Fòrum Tercer Mil·lenni, sala d'exposicions de l'Ajuntament, el centre de cultura de Sant Diego, Joventuts Musicals i l'Espai Rotger d'ensenyament musical.

I en el terreny educatiu: dues escoles de primària, l'institut Josep Miquel Guàrdia, l'escola d'educació d'adults i l'extensió universitària a Menorca de la UIB (Universitat de les Illes Balears).

El català és la llengua pròpia d'Alaior, com de la resta de Menorca, i constitueix un bé patrimonial de primer ordre.

TradicionsModifica

 
Galetes

Íntimament lligades a l'evolució econòmica de la vila i de Menorca, les tradicions d'Alaior intervenen decididament en les peculiaritats de la fesomia social de la població.

Sabater artesà. Entre els principals sectors industrials del poble destaquen la fabricació de calçat (a Alaior es troben alguns dels fabricants de calçat més importants de l'illa), la de mobles i de frontisses, a més d'un petit sector de bijuteria.

Arader fabricant barreres. Com a expressió de les més antigues activitats menorquines, a Alaior encara subsisteix qualque exemple de mestres araders.

En el sector industrial-artesà esmentam els transformats làctics (curació de formatge artesanal i la cooperativa COINGA), la producció d'embotits, gelats i pastisseria, i l'elaboració de licors. Alaior també disposa d'un polígon industrial en què es troben la majoria d'empreses de la població.

Les pedreres de marès produeixen una de les principals matèries primeres per a la construcció de les cases tradicionals menorquines.

Productes típics: formatge (denominació d'origen Maó), carn-i-xulla, sobrassada i formatjades, rubiols i flaons. Pastissets menorquins, galetes i coques bamba.

FestesModifica

 
Jaleo a les festes de Sant Llorenç
 
festa popular a Binixems obra de Giuseppe Chiesa Baratti

Una comunitat de fama festívola com l'alaiorenca expressa el seu esperit mitjançant dues fites cabdals. La primera són les festes populars de Sant Llorenç, que reprodueixen tota la tradició cavalleresca tan arrelada arreu de Menorca. I la segona, les festes de Carnaval, representades per la figura d'en Bernat Figuerola.

La festa dedicada a sant Llorenç es va iniciar a l'ermita de Binixems just després del 1301 i va perviure gairebé invariable fins al 1832-1833, moment en què la celebració es trasllada a Alaior. Les festes de Sant Llorenç tenen lloc el cap de setmana del 9 i 10 d'agost o, en el cas que aquest últim no caigui en diumenge, el cap de setmana posterior a aquest dia, i tenen el cavall com a figura protagonista.

Pregoners i pregoneres Festes de Sant Llorenç (2004-2022)Modifica

Any Nom Observacions
2022 Xisca i Maria Riudavets Guàrdia Propietàries i comerciants de Ca ses Germanes. Artistes.
2021 Suspenció de les festes patronals a causa de la pandèmia.
2020 Suspenció de les festes patronals a causa de la pandèmia.
2019 Paco Perea Villalonga Funcionari municipal. President Associació Històrica Futbol Menorquí.
2018 Pau Sintes Pons Pintor i publicista. Impulsor de les Carrosses de Sant Llorenç.
2017 Pere Pons Ester Economista i vicepresident multinacional de cosmètica Estée Lauder.
2016 Antoni Pons Morlà Professor de piano al Conservatori i director musical.
2015 Miquel Timoner Vidal Metge cirurgià.
2014 Osvaldo Correche Mestre jubilat. Col·laborador de la Colla Gegantera i Creu Roja.
2013 Ricard Ramisa Músic i professor de música. Director musical.
2012 Rita Barber Riudavets Actriu, cantant i pedagoga.
2011 José Luis Benejam Saura Comunicador. Organitzador de la Gala Illa de Menorca.
2010 Josep M. Quintana Petrus Escriptor i registrador de la propietat i mercantil.
2009 Àngels Gonyalons Actriu, cantant i presentadora.
2008 Joana Pons Olives Cantant. Des de 1989 canta amb el grup Joana Pons i ses Guiterres.
2007
2006
2005
2004 Ponç Pons Giménez Poeta i escriptor. Catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes.

Homenatjats dilluns de les Festes de Sant Llorenç (2008-2022)Modifica

Any Homenatjat/da
2022 Policia Local i Agrupació Protecció Civil d'Alaior.
2021 Suspenció de les festes patronals a causa de la pandèmia.
2020 Suspenció de les festes patronals a causa de la pandèmia.
2019 Antoni Palliser Bagur. Fundador empresa APalliser.
2018 Sa Cosa d'en Xoroi.
2017 Maria Florit Esbert. Fundadora i propietària de Ca na Maru.
2016 Càritas Diocesana d'Alaior.
2015 Pedro Mercadal Pons. Dalrit SL - Quesos Mercadal.
2014 Mascaró Morera - Serveis Logístics
2013 Catalina Mercadal Sintes, “Kay”. Educadora infantil.
2012 Antonio Pons Pons. Propietari i fundador de l'Hotel Royal Son Bou.
2011 Francisco Sans Huguet. Recongut pintor.
2010 Cosme Sans Mercadal i Miquel Àngel Gelabert Vidal.
2009 Club Esportiu Alaior.
2008 La Salle Alaior, en motiu dels seus 100 anys de la fundació.

EsportModifica

Les principals instal·lacions esportives del municipi són:

  • Pavelló Esportiu Municipal
  • Camp de futbol Los Pinos
  • Club Hípic Alaior
  • Club de Tennis Alaior

Altres entitats esportives destacables són: Club Ciclista 42x21 Alaior, Club Bàsquet Jovent, Club Bàdminton Alaior, Club Voleibol Alaior, Club Atletisme Alaior, Club Automodelisme, Centro Cultural Alaior, Club Gimnàstica Rítmica i Club Gimnàstica Alaior.

ReferènciesModifica

  1. [enllaç sense format] http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre fores oficials i formes populars, Xavier Rull
  2. Font, Marga «Pensaments convertits en pedra». Sàpiens [Barcelona], núm. 76, febrer 2009, p. 57. ISSN: 1695-2014.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alaior