Alamanda de Bianya

Alamanda de Bianya fou abadessa de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona de 1338 a 1344.

Infotaula de personaAlamanda de Bianya
Activitat
Ocupacióabadessa Modifica el valor a Wikidata

Si el segle xiii va representar l'època de màxima esplendor pel que fa a la possessió de béns, tant a Barcelona com a la resta de Catalunya, el segle xiv representà l'apogeu artístic del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona. Durant el primer terç del segle xiv es van construir els claustres superiors del cenobi, l'anomenada galeria sobirana. L'estil gòtic els aparella amb els de Pedralbes, Santa Anna i Montsió. L'esveltesa es fa protagonista. Les vint-i-quatre primeres columnes i els sis arcs de punt d'ametlla pels seus quatre costats formaven un curiós contrast amb la planta baixa, que era d'estil romànic. Cal remarcar els donatius fets pel rei Jaume II el Just, que van contribuir a la construcció d'aquests claustres superiors.[1]

Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, al carrer de Sant Ignasi núm. 1 (Terrassa). Arcada gòtica del segle xiii.

Alamanda de Bianya, que va succeir Ersenda Bellvehí l'any 1338, va ser beneïda amb tota solemnitat pel bisbe de Girona. Va obtenir del rei Pere III el Cerimoniós el privilegi reial de poder treure i desterrar de la seva parròquia, jurisdicció i domini totes les dones que visquessin de manera escandalosa.[1]

Alemanda figura en un dels actes solemnes celebrats a la ciutat de Barcelona. Va ser durant l'acte del segon trasllat del cos de Santa Eulàlia de Barcelona, verge i màrtir, patrona de Barcelona, que es va efectuar el dissabte 10 de juliol de 1339 en una lluïda i solemne processó. A la cerimònia van assistir les més altes jerarquies: Pere el Cerimoniós i la seva esposa, la reina Maria de Navarra, Jaume III i la seva muller, la reina Constança, germana del rei Pere, el cardenal Rodés, que hi havia anat com a llegat del Sant Pare; els oncles del rei Pere, els infants Pere, Ramon Berenguer i Jaume; la reina Elisenda de Montcada, vídua del rei Jaume el Just, l'arquebisbe de Barcelona, entre un gran nombre de bisbes i prelats dels regnes, així com barons, cavallers i altres personalitats, que s'havien reunit a Barcelona per raó del concili provincial.[1]

Aquella va ser una diada memorable. Els reis Pere i Jaume portaven la santa amb les seves mans sota un palli acompanyats de diversos prelats, barons i altres membres destacats. En sortir de la seu, la comitiva va anar en processó fins a l'església de Nostra Senyora del Mar, que tot just feia deu anys que s'havia començat a construir. Després va tornar a la seu, on el cos de la santa va ser dipositat a la tomba de la seva capella sota l'altar de la Santa Creu.[1]

Alamanda de Bianya va assistir la devota manifestació, a la qual van acudir les abadesses dels monestirs de Santa Maria de Valldonzella, Santa Maria de Jonqueres i Sant Pere de les Puel·les.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Roca i Costa, Maria Carme. Abadesses i priores a la Catalunya medieval. Barcelona: Base, S.A., octubre de 2014, p. 65,66. ISBN 9788416166220.