Alan García Pérez
Alan García Pérez (Lima, 23 de maig de 1949 – Lima, 17 d'abril de 2019) va ser un sociòleg i polític peruà, president del Perú entre 1985 i 1990 i entre 2006 i 2011.[1] També fou membre de l'assemblea constituent (1978-79), diputat al Congrés (1980-85) i senador vitalici (1990-92). Des de l'any 1982 ocupà el càrrec de secretari general de l'APRA.
BiografiaModifica
Primer governModifica
La seva primera gestió de govern es va caracteritzar per la pitjor crisi econòmica en la història del país amb una insòlita hiperinflació,[2] una volta dels atacs del terrorisme liderat per Sendero Luminoso, i per diversos actes de corrupció que implicaven a gent del règim que van repercutir en un gran descontentament social. Les diverses acusacions van provocar que el 1991 fos retirat temporalment del Senat per dur-li a terme una investigació.
Cop d'estat de Fujimori i retorn al PerúModifica
Després del cop d'estat de 1992 del president Alberto Fujimori, va escapar cap a Colòmbia i França adduint una persecució política cap a la seva persona. A la caiguda del règim fujimorista, García va retornar al país per postular el 2001; no obstant això, va ser derrotat per Alejandro Toledo, durant el govern del qual (2001-06) va ser el líder de l'oposició.
Segon mandatModifica
Va triomfar en les eleccions de 2006 en derrotar a Ollanta Humala (de la Unió pel Perú - UPP) en segona volta.[3] El seu segon govern, s'ha caracteritzat a la data per alts índexs de corrupció[4] i sujecció al capital estranger, diverses mesures d'austeritat fracassades, la reestructuració de les relacions diplomàtiques, l'inici de grans projectes econòmics, que van provocar inestabilitat social per les protestes de comunitats andines i amazòniques contra projectes extractius.[5]
Lourdes Flores, Alejandro Toledo i Ollanta Humala encapçalaren l'oposició.[6] Per a març de 2009, la seva segona gestió era aprovada aproximadament pel 24% de peruans, recuperant-se del seu nivell més baix, 19%, aconseguit al novembre de 2008.[7] El 27 de juliol de 2006, Alan García va anunciar als integrants del seu primer Consell de Ministres,[8] el qual és presidit per Jorge Del Castillo, íntim amic de García Pérez i Secretari General del Partit Aprista. Destaquen cinc dones, el més alt en la història peruana i un dels més alts a nivell d'Amèrica Llatina, a més de nombrosos independents i treballadors del règim toledista, mentre que solament set apristas integren el Consell. Amb la renúncia de Pilar Mazzetti el febrer de 2007, van quedar cinc dones i es va agregar un aprista al Gabinet.
Darrers anysModifica
Ollanta Humala guanyà les eleccions de 2011 i el succeí com a president.[9]
Va suïcidar-se disparant-se un tret al cap quan la policia anava a detenir-lo perquè afrontés diverses acusacions de corrupció en l'Operació Lava Jato.[10]
ReferènciesModifica
- ↑ «Alan García Pérez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La hiperinflación de Alan García 1985-1990». Arxivat de l'original el 2006-10-06. [Consulta: 18 setembre 2010].
- ↑ «El socialdemócrata Alan García volverá a la presidencia de Perú» (en castellà). El Mundo, 05-06-2006. [Consulta: 27 setembre 2020].
- ↑ «La corrupción sale de los despachos de todos los niveles de gobierno en Perú» (en castellà). El Mundo, 9∕1∕2011. [Consulta: 17∕9∕2011].
- ↑ «La herencia de Alan García» (en castellà). El Mundo, 2011. [Consulta: 17∕9∕2011].
- ↑ «Simon pide tregua a Flores, Humala y Toledo para enfrentar crisis mundial» (en castellà). El comercio, 19∕3∕2009. [Consulta: 19∕9∕2011].
- ↑ La popularidad de Alan García alcanzó el 34% - 16 de març de 2009 - Editorial El Comercio
- ↑ Alan García y su Primer Gabinente[Enllaç no actiu]
- ↑ «Humala guanya les eleccions al Perú per un estret marge». Vilaweb, 6∕6∕2011. [Consulta: 17∕9∕2011].
- ↑ Miranda, Boris. «Muere Alan García: qué es el escándalo de corrupción de Odebrecht y cómo afecta a la política de Latinoamérica» (en castellà). BBC, 18-04-2019. [Consulta: 27 setembre 2020].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alan García Pérez |