Alan Parker
Alan Parker CBE (Islington, Londres, Regne Unit, 14 de febrer de 1944 - 31 de juliol de 2020[1]) fou un director de cinema anglès, autor de pel·lícules de diversos gèneres, conegut pels seus impactants drames de temàtica social així com per espectaculars i esplendoroses adaptacions d'obres literàries i musicals.
![]() (2008) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Alan William Parker ![]() 14 febrer 1944 ![]() Islington (Regne Unit) ![]() |
Mort | 31 juliol 2020 ![]() Londres (Regne Unit) ![]() |
Dades personals | |
Formació | Dame Alice Owen's School ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Guionista, productor de cinema, director de cinema, actor de cinema i muntador ![]() |
Activitat | 1971 ![]() |
Premis
| |
Lloc web | alanparker.com ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Alan Parker arribà al cinema després d'haver dirigit anuncis a la televisió britànica. Del mitjà televisiu aprengué a elaborar les idees almenys dues vegades i a esforçar-se per a eliminar qualsevol ambigüitat de la pantalla. Igual que el seu col·laborador ocasional Oliver Stone, gaudeix de fer declaracions altisonants i, de fet, les seves obres tot sovint semblen cridar a ple pulmó.
Va declarar que pensava rodar un film de cada gènere: va dirigir la pel·lícula sobre la presó, L'Exprés de Mitjanit (1978); un melodrama familiar, Després de l'amor (1982); una combinació de film de detectiu i cinema de terror, El cor de l'àngel (1978); i una obscura i esbojarrada comèdia d'època basada en fets reals, El balneari de Battle Creek (1994).
Va dirigir films musicals com el pastiche gangsteril Bugsy Malone, nét d'Al Capone (1976) i Evita (1996), biopic sobre Eva Perón. També pel·lícules de temàtica social on va tractar el racisme a Benvinguts al paradís (1990); la pobresa a Les cendres d'Àngela (1999); i la pena capital en La vida de David Gale (2003).
Va fer projectes de menor escala basats en llibres, com la intensa Birdy (1984), inspirada en la novel·la de William Wharton sobre els veterans de guerra del Vietnam traumatitzats, i l'animada i atractiva The Commitments (1991), basada en el llibre de Roddy Doyle sobre un grup de soul a Dublín.
Fora d'això, probablement Parker serà recordat per la sodomia carcellera, les tortures podals i la llengua arrencada a L'Exprés de Mitjanit, i per les peripècies surenyes dels membres del Ku Klux Klan en el thriller criminal Crema Mississippi (1988).
FilmografiaModifica
- Melody (1971)
- Our Cissy (1974)
- Footsteps (1974)
- The Evacuees (1975) (TV)
- Bugsy Malone (1976)
- L'Exprés de Mitjanit (1978)
- Fame (1980)
- Shoot the Moon (1982)
- Pink Floyd The Wall (1982)
- Birdy (1984)
- El cor de l'àngel (1987)
- Mississippi Burning (1988)
- Benvinguts al paradís (Come See the Paradise) (1990)
- The Commitments (1991)
- The Road to Wellville (1994)
- Evita (1996)
- Angela's Ashes (1999)
- The Life of David Gale (2003)
ReferènciesModifica
- 501 Directores de Cine de Steven Jay Schneider, pàg. 475. Editorial Grijalbo
- ↑ Byrge, Duane. «Alan Parker, British Director of 'Fame', 'Midnight Express' and 'Mississippi Burning,' Dies at 76» (en anglès). The Hollywood Reporter. [Consulta: 31 juliol 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alan Parker |