Alan Parker
Alan William Parker (Islington, Londres, Anglaterra, 14 de febrer de 1944 - Londres, 31 de juliol de 2020)[1] va ser un director i productor de cinema, escriptor i actor britànic. Va treballar tant en la indústria del cinema del Regne Unit com en la de Hollywood i va ser un dels fundadors del Director's Guild de Gran Bretanya. Entre els seus treballs més coneguts estan L'Exprés de Mitjanit (1978), Fama (1980) i El mur de Pink Floyd (1982). Les seves pel·lícules van aconseguir en total deu premis Oscar i dinou Bafta. En 1985 va aconseguir el gran premi del Festival de Cannes per la seva pel·lícula Birdy (1984).
![]() (2008) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Alan William Parker ![]() 14 febrer 1944 ![]() Islington (Regne Unit) ![]() |
Mort | 31 juliol 2020 ![]() Londres (Regne Unit) ![]() |
Dades personals | |
Formació | Dame Alice Owen's School ![]() |
Activitat | |
Ocupació | guionista, actor de cinema, director de cinema, productor de cinema, muntador ![]() |
Activitat | 1971 ![]() ![]() |
Premis
| |
Lloc web | alanparker.com ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
BiografiaModifica
Va néixer en el si d'una família de classe obrera. La seva mare, Elsie Ellen, era modista i el seu pare, William Leslie Parker, un pintor de cases..[2] Va assistir a l'escola secundària fundada en Islington per Dona'm Alice Owens. En els anys de la dècada de 1960 va deixar els estudis i va ser contractat en agències de publicitat com a redactor. Aviat es va encarregar de dirigir la filmació dels anuncis. Els seus treballs més famosos i duradors en aquesta època van sorgir en l'agència Collett, Dickenson i Pearce de Londres. Entre ells l'anunci per a la casa de vermuts Cinzano, protagonitzat per Leonard Rossiter i Joan Collins exhibit al Regne Unit.
Els seus començaments al cinema coincideixen amb la seva trobada amb el productor David Puttnam, qui va produir en 1971 la pel·lícula Melody, un dels guionistes de la qual era Parker. En endavant, Puttnam produiria diversos films de Parker, incloent L'Exprés de Mitjanit (1978), que va suposar el seu enlairament com a director. La pel·lícula s'ambienta en una presó turca i va ser una adaptació de la narració autobiogràfica de Billy Hayes, un estatunidenc detingut en 1970 amb diversos quilos d'haixix en l'aeroport d'Istanbul condemnat a trenta anys de presó abans d'aconseguir escapar-se.[3]
Amb aquesta obra va aconseguir l'elogi de la crítica i va aconseguir dues premis Óscar de l'acadèmia de Hollywood de 6 nominacions, entre elles les de «Millor Director» i «Millor Pel·lícula». La pel·lícula va estar prohibida a Turquia fins a 1993.[3] Més tare, Parker tornaria a aspirar al premi a Millr Director per Crema Mississippi (1988), que va aconseguir altres sis nominacions, incloent «Millor Pel·lícula». Els seus últims treballs destacats van ser l'adaptació cinematogràfica de la novel·la Les cendres d'Àngela de Frank McCourt, que va realitzar en 1999, i La vida de David Gale de 2003, una crítica a la pena de mort.
També va dirigir alguns musicals, entre ells Bugsy Malone (1976), Fama (1980), El mur de Pink Floyd (1982), The Commitments (1991) i, el 1996, Evita.
Va morir el 31 de juliol de 2020 després d'una llarga malaltia segons va anunciar la família en un comunicat.[4]
Premis i reconeixementsModifica
En 2002 va ser nomenat comanador de l'Orde de l'Imperi Britànic i en 2005 va rebre un Doctorat Honoris causa en Belles arts per la Universitat de Sunderland, el rector de la qual és David Puttnam..[5]
FilmografiaModifica
- 1976: Bugsy Malone. La seva primera pel·lícula. Va ser nominada a vuit premis de l'Acadèmia Britànica de cinema, dels quals va rebre cinco.es una pel·lícula musical sobre gàngsters que són nens. No hi ha bales, sinó pistoles de crema. Intèrprets: Scott Baio, Jodie Foster, Florrie Dugger, John Cassisi, Martin Lev, Paul Murphy, Andrew Paul.
- 1978: L'Exprés de Mitjanit. Va obtenir dos Oscar, de les 6 nominacions, i sis Globus d'Or. Després de traslladar-se a Los Angeles (Califòrnia), li van presentar a un jove i desconegut guionista, anomenat Oliver Stone. Amb Exprés de mitjanit, Parker es va adonar del poder que té una pel·lícula per a commoure al públic.
- 1980: Fama. Va aconseguir dos Oscar de les sis nominacions, i sis Globus d'Or. Va donar lloc a una sèrie TV de gran èxit.
- 1981: Shoot the Moon. Li va resultar difícil perquè li evocava la ruptura del seu propi matrimoni.
- 1982: El mur de Pink Floyd. A Alan Parker, l'aspecte visual de la pel·lícula li va interessar molt més que el missatge.
- 1984: Birdy, que va rebre el premi especial del Festival de Cannes. Amb Matthew Modine i Nicolas Cage (dos actors fins llavors desconeguts).
- 1987: El cor de l'àngel. Amb Mickey Rourke i Robert De Niro. Va ser classificada com a pel·lícula X inicialment als EUA , que va obligar a retallar algunes escenes. És una extraordinària mescla de cinema negre i santeria.
- 1988: Crema Mississippi. Amb Gene Hackman i Willem Dafoe. Set nominacions als Oscar. Va rebre tres premis de l'acadèmia britànica. Interessant pel·lícula sobre el racisme.
- 1990: Benvinguts al paradís. Amb Dennis Quaid. Alan Parker va insistir amb el tema d'aquesta pel·lícula perquè li semblava que no havia dit tot el que volia sobre el racisme.
- 1991: The Commitments. Va rebre el premi al millor director al Festival Internacional de Cinema de Tòquio. Va rebre quatre premis de l'Acadèmia Britànica. Va ser la primera experiència professional del més tard reeixit grup The Corrs.
- 1994: El balneari de Battle Creek. Escrita i dirigida per Alan Parker. Interpretada per Anthony Hopkins, Bridget Fonda, Matthew Broderick i John Cusack. Segons va comentar, la va fer perquè li venia de gust fer una pel·lícula divertida.
- 1996: Evita. Adaptació del musical d'Andrew Lloyd Webber. Escrita, dirigida i produïda per Alan Parker, qui volia fer una òpera teatral. Protagonitzada per Madonna i Antonio Banderas. Va guanyar tres Globus d'Or (un d'ells, per a Madonna) i el Oscar a la millor cançó original (You must love em, afegida per a la pel·lícula). Va ser nominada a altres quatre estatuetes. Encara que rodada en bona part en exteriors, i per tal sense les limitacions del teatre, va seguir al peu de la lletra les cançons, sense diàlegs addicionals. La música es va gravar abans del rodatge, i els actors havien de fer els seus papers seguint el playback.
- 1999: Angela's Ashes. Amb Emily Watson i Robert Carlyle. Va passar de la grandiositat de Evita a la senzillesa d'aquesta pel·lícula. Però no va ser menys difícil, perquè en aquesta havia de treballar amb nens. Segons el propi director, «tractava de fer coses diferents, perquè la variació manté fresca la creativitat».
- 2003: The Life of David Gale Amb Kevin Spacey i Kate Winslet. Un al·legat contra la pena capital, va ser un fracàs en taquilla. Els crítics tampoc van estar satisfets amb aquest exercici fílmic.
Premis i reconeixementsModifica
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
1979[6] | Millor director | L'Exprés de Mitjanit | Nominat |
1989 | Millor director | Crema Mississippi | Nominat |
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
1985[7] | Gran Premi del Jurat | Birdy | Guanyador |
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
1976 | Millor director | Bugsy Malone | Nominat |
1978 | Millor director | L'Exprés de Mitjanit | Guanyador |
1980 | Millor director | Fama | Nominat |
1989 | Millor director | Crema Mississippi | Nominat |
1991 | Millor director | The Commitments | Guanyador |
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
1999 | Premi internacional | Guanyador |
ReferènciesModifica
- ↑ Alan Parker Dies: Towering UK Director Of ‘Bugsy Malone’, ‘Midnight Express’ & ‘Evita’ Was 76
- ↑ Alan Parker Biography (1944-)
- ↑ 3,0 3,1 Le Monde «Alan Parker, réalisateur de « Midnight Express », est mort» (en francès). [Francia], 31-07-2020 [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ infobae. «Murió el director de cine Alan Parker». [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ dolby.com. «Dolby - Interview with Sir Alan Parker – Bugsy Malone, Evita, Fame». Arxivat de l'original el 8 de setembre de 2009. [Consulta: 31 març 2010].
- ↑ «The 51th Academy Awards. 1979» (en anglès). Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas. [Consulta: 24 agost 2019].
- ↑ «Awards 1985: All Awards». festival-cannes.fr. [Consulta: 26 agost 2014].
- ↑ Cercle d'Escriptors Cinematogràfics. «Medallas del CEC a la producción española de 1999». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 4 gener 2020].