Alan Parker

Alan William Parker (Islington, Londres, Anglaterra, 14 de febrer de 1944 - Londres, 31 de juliol de 2020) va ser un director i productor de cinema, escriptor i actor britànic. Va treballar tant en la indústria del cinema del Regne Unit com en la de Hollywood i va ser un dels fundadors del Director's Guild de Gran Bretanya. Entre els seus treballs més coneguts estan L'Exprés de Mitjanit (1978), Fama (1980) i El mur de Pink Floyd (1982). Les seves pel·lícules van aconseguir en total deu premis Oscar i dinou Bafta. En 1985 va aconseguir el gran premi del Festival de Cannes per la seva pel·lícula Birdy (1984).

Sir
Alan Parker

(2008)
Biografia
Naixement	(en) Alan William Parker 14 febrer 1944 Islington (Regne Unit)
Mort	31 juliol 2020 (76 anys) Londres (Regne Unit)
Dades personals
Formació	Dame Alice Owen's School
Activitat
Ocupació	guionista, actor de cinema, director de cinema, productor de cinema, muntador
Activitat	1971  –  2016
Premis (2013)  BAFTA honorífic (1991)  BAFTA a la millor direcció, per l'obra The Commitments (1988)  National Board of Review Award a la millor pel·lícula, per l'obra Crema Mississippi (1978)  BAFTA a la millor direcció, per l'obra L'Exprés de Mitjanit  oficial de l'orde de les Arts i les Lletres  Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic  Knight Bachelor
Lloc web	alanparker.com

Biografia

Va néixer en el si d'una família de classe obrera. La seva mare, Elsie Ellen, era modista i el seu pare, William Leslie Parker, un pintor de cases.. Va assistir a l'escola secundària fundada en Islington per Dona'm Alice Owens. En els anys de la dècada de 1960 va deixar els estudis i va ser contractat en agències de publicitat com a redactor. Aviat es va encarregar de dirigir la filmació dels anuncis. Els seus treballs més famosos i duradors en aquesta època van sorgir en l'agència Collett, Dickenson i Pearce de Londres. Entre ells l'anunci per a la casa de vermuts Cinzano, protagonitzat per Leonard Rossiter i Joan Collins exhibit al Regne Unit.

Els seus començaments al cinema coincideixen amb la seva trobada amb el productor David Puttnam, qui va produir en 1971 la pel·lícula Melody, un dels guionistes de la qual era Parker. En endavant, Puttnam produiria diversos films de Parker, incloent L'Exprés de Mitjanit (1978), que va suposar el seu enlairament com a director. La pel·lícula s'ambienta en una presó turca i va ser una adaptació de la narració autobiogràfica de Billy Hayes, un estatunidenc detingut en 1970 amb diversos quilos d'haixix en l'aeroport d'Istanbul condemnat a trenta anys de presó abans d'aconseguir escapar-se.

Amb aquesta obra va aconseguir l'elogi de la crítica i va aconseguir dues premis Óscar de l'acadèmia de Hollywood de 6 nominacions, entre elles les de «Millor Director» i «Millor Pel·lícula». La pel·lícula va estar prohibida a Turquia fins a 1993. Més tare, Parker tornaria a aspirar al premi a Millr Director per Crema Mississippi (1988), que va aconseguir altres sis nominacions, incloent «Millor Pel·lícula». Els seus últims treballs destacats van ser l'adaptació cinematogràfica de la novel·la Les cendres d'Àngela de Frank McCourt, que va realitzar en 1999, i La vida de David Gale de 2003, una crítica a la pena de mort.

També va dirigir alguns musicals, entre ells Bugsy Malone (1976), Fama (1980), El mur de Pink Floyd (1982), The Commitments (1991) i, el 1996, Evita.

Va morir el 31 de juliol de 2020 després d'una llarga malaltia segons va anunciar la família en un comunicat.

Premis i reconeixements

En 2002 va ser nomenat comanador de l'Orde de l'Imperi Britànic i en 2005 va rebre un Doctorat Honoris causa en Belles arts per la Universitat de Sunderland, el rector de la qual és David Puttnam..

Filmografia

• 1976: Bugsy Malone. La seva primera pel·lícula. Va ser nominada a vuit premis de l'Acadèmia Britànica de cinema, dels quals va rebre cinco.es una pel·lícula musical sobre gàngsters que són nens. No hi ha bales, sinó pistoles de crema. Intèrprets: Scott Baio, Jodie Foster, Florrie Dugger, John Cassisi, Martin Lev, Paul Murphy, Andrew Paul.
• 1978: L'Exprés de Mitjanit. Va obtenir dos Oscar, de les 6 nominacions, i sis Globus d'Or. Després de traslladar-se a Los Angeles (Califòrnia), li van presentar a un jove i desconegut guionista, anomenat Oliver Stone. Amb Exprés de mitjanit, Parker es va adonar del poder que té una pel·lícula per a commoure al públic.
• 1980: Fama. Va aconseguir dos Oscar de les sis nominacions, i sis Globus d'Or. Va donar lloc a una sèrie TV de gran èxit.
• 1981: Shoot the Moon. Li va resultar difícil perquè li evocava la ruptura del seu propi matrimoni.
• 1982: El mur de Pink Floyd. A Alan Parker, l'aspecte visual de la pel·lícula li va interessar molt més que el missatge.
• 1984: Birdy, que va rebre el premi especial del Festival de Cannes. Amb Matthew Modine i Nicolas Cage (dos actors fins llavors desconeguts).
• 1987: El cor de l'àngel. Amb Mickey Rourke i Robert De Niro. Va ser classificada com a pel·lícula X inicialment als EUA , que va obligar a retallar algunes escenes. És una extraordinària mescla de cinema negre i santeria.
• 1988: Crema Mississippi. Amb Gene Hackman i Willem Dafoe. Set nominacions als Oscar. Va rebre tres premis de l'acadèmia britànica. Interessant pel·lícula sobre el racisme.
• 1990: Benvinguts al paradís. Amb Dennis Quaid. Alan Parker va insistir amb el tema d'aquesta pel·lícula perquè li semblava que no havia dit tot el que volia sobre el racisme.
• 1991: The Commitments. Va rebre el premi al millor director al Festival Internacional de Cinema de Tòquio. Va rebre quatre premis de l'Acadèmia Britànica. Va ser la primera experiència professional del més tard reeixit grup The Corrs.
• 1994: El balneari de Battle Creek. Escrita i dirigida per Alan Parker. Interpretada per Anthony Hopkins, Bridget Fonda, Matthew Broderick i John Cusack. Segons va comentar, la va fer perquè li venia de gust fer una pel·lícula divertida.
• 1996: Evita. Adaptació del musical d'Andrew Lloyd Webber. Escrita, dirigida i produïda per Alan Parker, qui volia fer una òpera teatral. Protagonitzada per Madonna i Antonio Banderas. Va guanyar tres Globus d'Or (un d'ells, per a Madonna) i el Oscar a la millor cançó original (You must love em, afegida per a la pel·lícula). Va ser nominada a altres quatre estatuetes. Encara que rodada en bona part en exteriors, i per tal sense les limitacions del teatre, va seguir al peu de la lletra les cançons, sense diàlegs addicionals. La música es va gravar abans del rodatge, i els actors havien de fer els seus papers seguint el playback.
• 1999: Angela's Ashes. Amb Emily Watson i Robert Carlyle. Va passar de la grandiositat de Evita a la senzillesa d'aquesta pel·lícula. Però no va ser menys difícil, perquè en aquesta havia de treballar amb nens. Segons el propi director, «tractava de fer coses diferents, perquè la variació manté fresca la creativitat».
• 2003: The Life of David Gale Amb Kevin Spacey i Kate Winslet. Un al·legat contra la pena capital, va ser un fracàs en taquilla. Els crítics tampoc van estar satisfets amb aquest exercici fílmic.

Premis i reconeixements

Premis Oscar

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1979	Millor director	L'Exprés de Mitjanit	Nominat
1989	Millor director	Crema Mississippi	Nominat

Festival Internacional de Cinema de Canes

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1985	Gran Premi del Jurat	Birdy	Guanyador

Premis BAFTA

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1976	Millor director	Bugsy Malone	Nominat
1978	Millor director	L'Exprés de Mitjanit	Guanyador
1980	Millor director	Fama	Nominat
1989	Millor director	Crema Mississippi	Nominat
1991	Millor director	The Commitments	Guanyador

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1999	Premi internacional		Guanyador