Viquipèdia

Alaquàs

municipi del País Valencià

Alaquàs és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.[1] El 2018 tenia 29.341 habitants (INE).[2]

Infotaula de geografia políticaAlaquàs
Escut d'Alaquàs
Escut d'Alaquàs
Alaquàs. Carrer Major 2.JPG
Localització
Localització d'Alaquàs respecte del País Valencià.png
 39° 27′ 30″ N, 0° 27′ 46″ O / 39.458333333333°N,0.46277777777778°O / 39.458333333333; -0.46277777777778
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaHorta Oest
Població
Total29.561 (2019)
• Densitat7.579,74 hab/km²
GentiliciAlaquaser, alaquasera
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície3,9 km²
Altitud42 m
Limita amb
Partit judicialTorrent
Festa majorPrincipis de setembre
Organització política
• AlcaldeAntonio Saura Martín (15 juny 2019)
Identificador descriptiu
Codi postal46970
Fus horari
Codi de municipi INE46005
Codi ARGOS de municipis46005
Altres
Lloc webLloc web
Modifica les dades a Wikidata

GeografiaModifica

Situat a 42 m d'altitud i amb 3,9 km² d'extensió, es localitza en l'Horta de València, a 7 km a l'oest de la capital i pertany a la comarca de l'Horta Sud.

El terme municipal adopta una forma allargada d'est a oest que abasta des d'una zona d'horta a l'extrem oriental, regada per les aigües de la séquia de Benàger, fins al secà de l'extrem occidental.[3] El seu nucli urbà i el d'Aldaia estan completament conurbats.[3]

Localitats limítrofes

  Nord: Aldaia  
Oest: Aldaia   Est: Xirivella
  Sud: Torrent, Picanya  

HistòriaModifica

Tot i que s'han trobat algunes restes romanes, així com monedes de l'època imperial i fins a alguna làpida commemorativa, el nucli d'Alaquàs és una alqueria d'origen musulmà.[3] Jaume I la va rendir el 1238 i la va donar a Bernat de Castellnou el 4 de juliol d'aquest any. Aquest va cedir l'alqueria, a canvi d'altres possessions, a Ponç Soler, a qui posteriorment se li va confiscar i va revertir a la corona. En tot cas, el 1319 Joan Escrivà va comprar el senyoriu, que va passar després als Vilaragut i, ja al segle XV, als Aguilar.[3]

El 1520, per no haver-se unit a la revolta de les Germanies, se li va concedir el títol de vila.[3] Posteriorment passà a ser patrimoni dels Pardo de la Casta. El 1557, Felip II va crear el comtat d'Alaquàs; el senyoriu, el tenia el 1584 Lluís Pardo de la Casta.[4][3] Fou aquest personatge qui va impulsar la construcció del castell d'Alaquàs sobre la fortificació musulmana anterior.[3] Més tard, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, després, al baró de Bolbait.[3] A hores d'ara es conserva el castell aixecat l'any 1584 sota el patrimoni de Lluís Pardo de la Casta, recentment recuperat per al públic en general per l'Ajuntament d'Alaquàs.

EtimologiaModifica

El nom Alaquàs és d'origen aràbic, car prové de l'àrab الأقواس al-aqūās, és a dir, 'els arcs' o 'les arcades',[3] i fa referència a una localitat situada prop de vuit quilòmetres del barranc de Torrent. Puix una séquia procedent de Manises està construïda amb moltes arcades, o la possible existència d'unes arcades d'algun pont àrab ja desaparegut, ja que els àrabs l'anomenaren d'aquesta forma. Una tercera possibilitat, menys versemblant, fa referència a les arcades de l'antic castell musulmà.[3] Ja durant la conquesta cristiana, després de posar setge a la localitat, Jaume I donà a Berenguer de Castellnou Alaquaz, tal com consta al document de concessió.

DemografiaModifica

El 1520 el nucli incloïa unes 120 famílies (aproximadament unes 550 persones), que van arribar a les 200 (uns 900 hab.) el 1609.[3] L'expulsió dels moriscos el 1611 va afectar considerablement el poble, de manera que, el 1646, les famílies que vivien al poble eren 153 (689 hab.) i el 1713 només 143 (644 hab.).[3] Amb tot, la població es va recuperar i s'aproximava als 2.000 al 1877. El segle XX ha canviat totalment la fisonomia i la dinàmica del lloc: el creixement és especialment intens en la segona meitat del segle XX.[3] La funció de ciutat dormitori, primer, i de poble industrialitzat després (el 1970, un 72% dels actius treballaven en el sector secundari), explica que Alaquàs fora centre d'immigració al llarg d'aquelles dècades. De fet, el 1975 un 76% de la població era al·lòctona.[3]

En els anys 60 es va produir una gran arribada d'immigrants d'Andalusia, Castella i Extremadura, la qual cosa va fer augmentar la població considerablement fins a arribar a uns 24.000 habitants el 1986, arribant als 30.104 en l'any 2006.[5]

Evolució demogràfica d'Alaquàs[6]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2013
Població 1.846 2.062 2.370 2.672 2.765 3.276 3.753 4.332 8.116 19.639 23.550 24.107 26.939 30.104 30.177 30.273

EconomiaModifica

 
Exposició de perols del Vicent el de "Morimos" al carrer Perolers d'Alaquàs

Tradicionalment, una de les principals activitats industrials ha estat la fabricació de perols de fang, possiblement d'origen musulmà, i documentada l'existència de la professió de peroler a Alaquàs al segle XVI, i la relativa a nombroses peroleries als segles XVII i XVIII; queda al segle XXI un sol taller de peroles.[7]

Al llarg de les últimes dècades el desenvolupament demogràfic i econòmic de l'Horta Sud ha establit una clara diferenciació funcional cap a la indústria, mentre que l'Horta Nord té una presència agrícola més important.

La meitat de les empreses tenen caràcter artesanal amb menys de 10 treballadors. L'activitat constructora s'inicia al municipi durant els anys 60 coincidint amb l'arribada d'immigrants d'Andalusia i Castella, i n'és una de les més desenvolupades actualment.

El 2008 Alaquàs era una localitat ocupada principalment en la indústria (45% dels ocupats) i els serveis (53%).[3] L'agricultura, amb poc més del 2% dels ocupats, és un sector residual. El 2008 hi havia 134 ha de regadiu, dedicades especialment als cítrics (99 ha) i als cultius herbacis (35 ha).[3] Els conreus tradicionals de la seda, el cànem i el lli que s'havien desenvolupat durant el segle XVIII desapareixen i només l'arròs, gràcies a l'avanç dels aterraments i a la introducció del guano, rep un fort impuls, arribant a constituir, junt a les hortalisses i els cítrics, un punt important de la història econòmica d'Alaquàs.

L'especialització en rajoles i gerres deixà pas a la indústria de la fusta (mobles), la fabricació de productes metàl·lics i a la indústria alimentària. El sòl industrial ocupa unes 160 ha, dividides entre el Bovalar (32 ha, a l'oest), els Mollons i altres enclavaments aïllats.[3] La distribució sectorial de les empreses era el 2008: 59% en el sector industrial, un 24% en el servei d'empreses, un 9% en els serveis al consumidor, un 3% en l'agroalimentari i un 4% en altres serveis.[3]

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 2019, el Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) obtingué 11 regidors, el Partit Popular (PP) n'obtingué 5, Compromís per Alaquàs (Compromís) 2, Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) 2 i Podem 1.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alaquàs

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià   Antonio Saura Martí 6.460 47,04% 11 ( +2)
Partit Popular   José Pons Cervera 3.270 23,81% 5 ( 0)
Compromís per Alaquàs   Consol Barberà Guillem 1.241 9,04% 2 ( -1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Bernardo Palomares Tur 1.092 7,95% 2 ( +1)
Podem   Mar Blanch Hernández 930 6,77% 1 ( -1)
Altres candidatures[8]   625 4,55% 0 (  -1)
Vots en blanc   114 0,83%
Total vots vàlids i regidors 13.732 100 % 21
Vots nuls 108 0,78%**
Participació (vots vàlids més nuls) 13.840 59,85%**
Abstenció 9.285* 40,15%**
Total cens electoral 23.125* 100 %**
Alcalde: Toni Saura Martí (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (10 vots de PSPV.[9])
Fonts: Junta Electoral de la Zona de València.[10] Ministeri de l'Interior.[11][12] Periòdic Ara.[13]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2019 l'alcalde d'Alaquàs és Antonio Saura Martín del PSPV-PSOE.[14]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Albert Taberner i Ferrer PCE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Francisco Tàrrega García PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Francisco Tàrrega García PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Adrià Hernández García PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Adrià Hernández García PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Jorge Alarte Gorbe PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Jorge Alarte Gorbe PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Jorge Alarte Gorbe
Elvira García Campos 		PSPV-PSOE
PSPV-PSOE 		16/06/2007
11/07/2009 		Dimissió/renúncia
2011 - 2015 Elvira García Campos PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015 - 2019 Elvira García Campos PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Antonio Saura Martín PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[15]

PatrimoniModifica

 
El castell d'Alaquàs
 
Església de l'Assumpció
 
Nau de l'església de la Mare de Déu de l'Olivar
  • Palau castell d'Alaquàs: també denominat castell de les Quatre Torres o palau dels Aguilar. La seua construcció la va impulsar (possiblement sobre un de musulmà que formava part del cinturó defensiu de la capital) Lluís Pardo de la Casta, primer comte d'Alaquàs, el 1582.[3] Es tracta d'un edifici de planta rectangular d'uns 40 m de llarg per banda amb quatre torres cantoneres de 25 metres d'altitud (una d'aquestes reconstruïda)[16] i un pati interior al qual s'accedeix per una severa portalada. Es va declarar Monument Històric Nacional el 1918, després d'un intent d'enderroc, i s'ha restaurat diverses vegades a partir de 1940. El 3 de gener de 2003 va passar de mans privades a formar part de l'Ajuntament.[3]Enguany Alaquàs celebra el Centenari de la declaració del Castell com a Monument Històric Artístic Nacional que es commemora el 21 d'abril de 2018.Una efemérie fonamental en la història local del municipi que està permetent recuperar la memòria sobre els últims cent anys del monument i refermar les bases per a projectar el futur del Castell i d'Alaquàs.I per a la qual ha sigut elaborat un nodrit programa d'activitats entorn del Centenari.

UrbanismeModifica

El nucli històric d'Alaquàs se situa a l'extrem oriental del terme municipal. La part més antiga s'estructura al voltant de les actuals places de la Constitució, del Santíssim, d'Ollers i de Sant Roc, així com dels carrers Major, Sant Miquel, València i els Benlliure.[3] És a dir, al voltant dels edificis més notables, el castell palau d'Alaquàs i l'església de l'Assumpció. Al centre històric s'afegeix el raval del Convent per l'oest.[3]

En la meitat sud i en l'extrem oriental del poble, el traçat adopta una forma molt més ordenada i geomètrica.[3] Les principals vies sobre les quals s'estructuren els actuals barris d'Alaquàs són els antics camins de València (avinguda de Blasco Ibáñez), el camí nou de Torrent (avinguda de Pablo Iglesias-Ausiàs Marc) i l'antic camí Vell, el camí vell de Torís (carrer de Conca) i l'antic camí d'Aldaia (cap al nord).[3]

EsdevenimentsModifica

Persones il·lustresModifica

 
Detall de l'Horta sud valenciana al gravat d'Anton van den Wyngaerde (1573)


ReferènciesModifica

  1. ↑ «Alaquàs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ INE - Relació d'unitats poblacionals
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 3,23 3,24 3,25 3,26 3,27 3,28 «Alaquàs». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  4. ↑ «Alaquàs, condado de». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  5. ↑ Hoy.es 04/03/2007 "Jerez se hermana con la localidad valenciana de Alaquás" (castellà)
  6. ↑ Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
  7. ↑ «Dades per conèixer la nostra indústria artesanal a les primeries d'aquest segle». Quaderns.alaquas.org, 1984. [Consulta: juny 2015].
  8. ↑ També hi participaren Esquerra Unida: Seguim Endavant (EUPV:SE) (334 vots, 2.43%), Ara Alaquàs (265 vots, 1.93%) i Auna Comunitat Valenciana (AunaCV) (26 vots, 0.19%). Esquerra Unida-Els Verds: Acord Ciutadà perdé el seu regidor obtingut el 2015.
  9. ↑ Redacció «Toni Saura, alcalde d'Alaquàs». EPDA, 17-06-2019 [Consulta: 25 juny 2019].
  10. ↑ Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí oficial de la Província de València. Diputació de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 84-85 [Consulta: 24 juny 2019].
  11. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 25 juny 2019].
  12. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). [Consulta: 25 juny 2019].
  13. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Alaquàs», 24-05-2015. [Consulta: 25 juny 2019].
  14. ↑ «ARGOS». [Consulta: 20 juny 2019].
  15. ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alaquàs. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  16. ↑ «Aguilar, castillo palacio de los». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  17. ↑ «La cárcel republicana para señoras de alta alcurnia» (en castellà). Elpais.com, 31-01-2016. [Consulta: Gener 2016].
  18. ↑ «La construcció del Casino de la Plaça. Un esforç col·lectiu en 1927». Quaderns d'Investigació d'Alaquàs. [Consulta: Maig 2017].
  19. ↑ Besó Ros, Adrià. «La festa del Santíssim Crist de la Bona Mort a Alaquàs». [Consulta: Novembre 2017].
  20. ↑ «Ajuntament d'Alaquàs. Premsa.Dia gran dels Clavaris de Sant Miquel». [Consulta: 14 novembre 2017].
  21. ↑ «El venerable Domingo Sarrió hijo ilustre de Alaquàs (1609-1677)». Quaderns d'investigació d'Alaquàs, 1997. [Consulta: febrer 2015].
  22. ↑ Sanz, María Ángeles. Madre Josefa Campos, una hija de Alaquàs, declarada Venerable. Alaquàs: Quaderns d'investigació d'Alaquàs, 2000, p. 103-114 [Consulta: 19 febrer 2015]. 
  23. ↑ Levante-EMV. «Carme Mateu recrea als grans pintors per a una mostra a Alaquàs» (en castellà). [Consulta: 21 setembre 2019].
  24. ↑ Roselló, Tomàs «Un guardó per a Matilde Ferrer». Levante-EMV.
  25. ↑ Ruiz, V. «Vint anys de Patricia Pardo al Teatre Micalet». Levante-EMV.

Enllaços externsModifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
 Commons  
 
 Viccionari
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alaquàs&oldid=22441792»