Albalat dels Sorells

municipi del País Valencià

Albalat dels Sorells és un municipi valencià de la comarca de l'Horta Nord.

Infotaula de geografia políticaAlbalat dels Sorells
Escut d'Albalat dels Sorells
Escut d'Albalat dels Sorells Modifica el valor a Wikidata
Albalat. Vista des de Mauella.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Albalat dels Sorells respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 32′ 37″ N, 0° 20′ 46″ O / 39.5437°N,0.3462°O / 39.5437; -0.3462
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesHorta Nord Modifica el valor a Wikidata

CapitalAlbalat dels Sorells Modifica el valor a Wikidata
Població
Total3.977 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat860,82 hab/km²
Gentilicialbalatà, albalatana Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície4,62 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud10 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialMontcada (Horta Nord)
Festa majorPrimer diumenge de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataNicolau J. Claramunt Ruiz Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46135 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46009 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46009 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webalbalatdelssorells.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

 
Església parroquial d'Albalat dels Sorells

El terme municipal se situa entre el raiguer d'acumulació de Museros i el de vessament del glacis de Puçol-Meliana, sent un ambient de planura costanera i pertanyent a un sistema al·luvial col·luvial. Format per un material de tipus ventall al·luvial i altres. Quant al seu sistema hídric cal dir que el règim dels seus rius és perenne i la importància d'aqüífers de tipus detrític.

El seu relleu (pendent) és pla, inferior a 5%, que es considera, per tant, llisa.

Limita amb Albuixec, Foios, Montcada, Museros i amb València.

El principal accés a Albalat és la carretera CV-300 que des de 2009 passa per l'exterior de la població (a l'Est de la població). Antigament, l'únic accés era el carrer major (o també conegut com a antiga carretera de Barcelona), que creua el poble de nord (des d'Emperador) a sud (del de Foios). L'eixida 9 a l'autovia V-21 està a escassos quilòmetres.

Albalat dels Sorells compta amb una estació de la Línia 3 de Metro de València, entre Rafelbunyol i l'Aeroport.

HistòriaModifica

En època islàmica era una alqueria, dividida en dos sectors: Albalat Fanqui, o de dalt, i Albalat Aciflia, o de baix. Després de la conquesta, Jaume I efectuà diverses donacions al seu terme, probablement adquirides més tard per un dels beneficiaris, Pere d'Azllor, que apareix el 1242 com a senyor de la població. A partir de llavors se succeiran diferents famílies en la titularitat del senyoriu, fins a la seua extinció el segle xix. A principis del segle xiv el posseïa Guillem Colom, ciutadà de València i jurat de la ciutat que l'aliena devers el 1330. El nou senyor d'Albalat fou el català Pere March, tresorer del rei Jaume el Just, que va fer donació del senyoriu al seu fill Jaume, ciutadà de València, avi del poeta Ausiàs March. L'any 1352, per compra, el domini va passar a Berenguer de Codinachs, també català, mestre racional de Pere el Cerimoniós, al llinatge del qual romangué vinculat per espai d'un segle i mig, afegint-se en eixe temps al nom del lloc l'apel·latiu de Codinachs o Codinats, per tal de diferenciar-lo d'altres poblacions homònimes. La decadència de la família va determinar la venda del senyoriu per Lluís Agulló de Codinats, el 1480 a l'opulent ciutadà de València, Tomàs Sorell, fill d'un poderós burgés originari de Catalunya establit a la ciutat el segle anterior. El canvi de domini va comportar el de l'apel·latiu de la població anomenada des d'aleshores Albalat de Mossén Sorell o dels Sorells, i amb eixe llinatge, ennoblit en la persona de Bernat Sorell, cavaller, nebot i hereu de Tomàs Sorell, es perpetuarà el senyoriu en l'Edat Moderna. Elevat a comtat l'any 1626, va passar el segle XVIII, en extingir-se la línia directa, als Toran. Quant a la qüestió eclesiàstica, Albalat va pertànyer des de la conquista a la parròquia de Foios, fins a la creació de la parròquia independent el 1426 i el seu desmembrament el 1454. Se'n conserva el palau senyorial, notable exemplar del gòtic civil, construït per Tomàs Sorell poc després del 1480, de planta quadrada, amb torres en els angles i pati central amb galeria i escala descoberta.

TopònimModifica

El nom prové de l'àrab al-balat ('la població' o 'el territori') i de la família dels Sorells que comprà la població vora el 1480. No té cap relació, per tant, amb el peix sorell ni tampoc amb alguna accepció d'albalat com estany.

DemografiaModifica

L'evolució demogràfica d'Albalat mostra un lent increment entre els segles XV i XVIII, en què registra un avanç notable —585 habitants (balatans) el 1794— que es duplicaren en el segle XIX —1198 el 1900—, els 3.852 de 1981 són producte de l'elevat creixement de les últimes dècades, encara que en 1994 n'hi ha una lleugera davallada (3.548). L'any 2002 hi vivien 3.508 persones; el 66,01% parlaven valencià.

La taula següent n'oferix una evolució més detallada:

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2009
1.198 1.500 1.634 1.693 1.835 1.851 2.447 3.063 3.608 3.515 3.479 3.486 3.708 3.849

Creixement i plans urbanísticsModifica

 
Vista d'Albalat dels Sorells des de la pedania de Mauella

Tot i ser un poble de l'Àrea Metropolitana de València (a menys de 10 km de la ciutat) ha sabut mantindre la seua personalitat sense convertir-se en una ciutat dormitori, característica comuna de la majoria de les poblacions de l'Horta Nord. No obstant això, segons alguns estudis, esta situació podria canviar en els pròxims anys[cal citació], ja que el polígon industrial de la part nord del poble té un creixement molt significatiu i a més serà la seu de les instal·lacions matrius de Mercadona. A més, existixen diferents PAIs aprovats (La Macària, Espais Est) o en tramitació dins del nou PGOU (Espai Oest) amb previsió de 4.000 habitatges, circumstàncies que podrien fer quadruplicar la població en els pròxims anys.

També cal anomenar els plans que han afectat recentment municipis veïns (com ara Emperador, que ha duplicat la seua població en cinc anys) i que ha d'acudir a molts recursos d'Albalat (com ara el col·legi públic). Un cas encara més significatiu serà Mauella, pedania de València, situada a l'Est de la població. El nou pla d'ordenació urbana de València proposat per l'equip de Rita Barberà (encara en debat) tenia previst l'edificació de 625 habitatges en esta pedania, tenint en compte que en 2008 el nombre d'habitants era de 60 persones. Allò pot significar multiplicar per 30 la població d'esta pedania i canviar dramàticament el seu paisatge i forma de viure en els pròxims anys. Tot això afectarà lògicament als serveis i recursos del municipi més pròxim, Albalat dels Sorells.

Edificis d'interésModifica

A nivell monumental hi destaquen l'Església parroquial dels Sants Reis del segle XVIII, d'estil barroc, amb una gran cúpula i frontera de pedra; té com a titulars als Sants Reis.[1] i el Palau dels Sorells del que es conserva este notable exemplar del gòtic civil, construït per Tomàs Sorell poc després de 1480. De planta quadrada, amb torres en els angles i pati central amb galeria i escala descoberta. Hui dia és la seu de l'ajuntament.

FestesModifica

Se celebren les festes majors el primer diumenge de setembre dedicades al Crist de les Ànimes, a la Mare de Déu del Rosari, a la Puríssima Concepció i a Sant Gil Abad; amb este motiu té lloc la "Baixà" de la imatge del Crist des de la seua ermita del cementeri a l'església parroquial. Albalat dels Sorells és també coneguda per ser el bressol del colpbol, esport creat pel professor d'educació física Juanjo Bendicho del col·legi municipal El Castell.

EconomiaModifica

L'economia és tradicionalment agrària, la major part del terme (4,9 Km²) està formada per terra d'horta, regada amb aigües del Túria per la séquia de Montcada. A hores d'ara hi predomina el conreu de la taronja, coincidint amb una apreciable activitat industrial.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors de Compromís per Albalat dels Sorells (Compromís), 4 del Partit Popular (PP) i 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Albalat dels Sorells

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Albalat dels Sorells   Nicolau Josep Claramunt Ruiz 828 34,92% 4 ( )
Partit Popular   José Rafael Tamarit Sotomayor 724 30,54% 4 ( -1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Desamparados Yolanda Sánchez Herrero 635 26,78% 3 ( +1)
Altres candidatures[a]   164 6,92% 0
Vots en blanc   20 0,84%
Total vots vàlids i regidors 2.371 100 % 11
Vots nuls 18 0,76%
Participació (vots vàlids més nuls) 2.389 75,77%**
Abstenció 764* 24,23%**
Total cens electoral 3.153* 100 %**
Alcalde: Nicolau Josep Claramunt Ruiz (Compromís) (15/06/2019)
Fonts: JEC,[2] JEZ València,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

En els primers 20 anys de democràcia, des de les primeres eleccions municipals de 1979 fins a 1999, va ser l'alcalde Daniel Ruix, sota les sigles d'UCD i Grup Independent (GI).

El 1999 el PP va aconseguir majoria absoluta i Vicente Jesús Almenar va ser elegit alcalde. Va revalidar la majoria absoluta en les dues eleccions posteriors. Després de les eleccions de 2007, el 8 d'abril de 2008, 6 regidors del PP (tot el seu grup excepte ell) van presentar una moció de censura per desavinences internes, i va ser nomenat alcalde José Rafael Tamarit Sotomayor, també del PP.

Des de 2015 l'alcalde d'Albalat dels Sorells és Nicolau Josep Claramunt Ruiz de la Coalició Compromís.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Daniel Ruix Garcés UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Daniel Ruix Garcés Grup Independent 28/05/1983 --
1987–1991 Daniel Ruix Garcés Grup Independent 30/06/1987 --
1991–1995 Daniel Ruix Garcés Grup Independent 15/06/1991 --
1995–1999 Daniel Ruix Garcés UV-CCV 17/06/1995 --
1999–2003 Vicente Jesús Almenar Climent PP 03/07/1999 --
2003–2007 Vicente Jesús Almenar Climent PP 14/06/2003 --
2007–2011 Vicente Jesús Almenar Climent
José Rafael Tamarit Sotomayor
PP
PP
16/06/2007
08/04/2008
Moció de censura PP
--
2011–2015 José Rafael Tamarit Sotomayor PP 11/06/2011 --
2015–2019 Nicolau Josep Claramunt Ruiz Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 Nicolau Josep Claramunt Ruiz Compromís 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

NotesModifica

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (126 vots, 5,31%), L'Esquerra d'Albalat-Acord Municipal (EA-AM) (38 vots, 1,60%).

ReferènciesModifica

  1. http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.499 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 86 [Consulta: 16 juny 2019].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 26 abril 2020].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Albalat dels Sorells», 26-05-2019. [Consulta: 26 abril 2020].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Albalat dels Sorells. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externsModifica