Obre el menú principal

Albert Balil i Illana

arqueòleg i escriptor

Albert Balil i Illana (Barcelona, 10 de juliol de 1928 - Valladolid, 23 d'agost de 1989)[1][2] va ser un arqueòleg i catedràtic universitari que va destacar en la investigació de l'art romà a la península Ibèrica, i va crear escola en l'estudi de l'antiguitat clàssica a Espanya.[3]

Infotaula de personaAlbert Balil i Illana
Biografia
Naixement 10 juliol 1928
Barcelona
Mort 23 agost 1989 (61 anys)
Valladolid (Castella i Lleó)
  Degà 

Dades personals
Formació Universitat de Barcelona
Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma
Universitat de Saragossa
Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Director de tesi Martín Almagro Basch
Camp de treball Art romà a Hispània
Ocupació Professor d'universitat, arqueòleg, escriptor, historiador, investigador i catedràtic d'universitat
Ocupador Universitat Complutense de Madrid
Universitat de Santiago de Compostel·la
Universitat de Valladolid
Alumnes Germán Delibes de Castro
Modifica les dades a Wikidata

Encara que va començar estudis de Medicina, aviat els va abandonar pels de Filosofia a la Universitat de Barcelona i la de Saragossa. Llicenciat el 1955, va viatjar a Itàlia on, al mateix temps que preparava la seva tesi doctoral a l'Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma, va participar a diverses excavacions amb importants arqueòlegs, com Nino Lamboglia, a més de tenir l'oportunitat de tractar i conèixer, entre d'altres, a Ronald Syme, Giovanni Becatti[3] o Ranuccio Bianchi Bandinelli, a qui admirava especialment.[2] Després de doctorar-se el 1957 a la Universitat Complutense de Madrid amb la seva tesi dirigida per Martín Almagro Basch sobre La casa romana en España, va ser nomenat professor auxiliar de la Càtedra d'Arqueologia Clàssica a la Complutense, que ocupava en aquells moments Antonio García Bellido, però no va abandonar els seus viatges per Itàlia.[3] Els seus primers llibres publicats a l'inici de la dècada de 1960 ja tractaven en profunditat la presència de la cultura de Roma a Catalunya i l'actual Comunitat Valenciana. Nou anys més tard va obtenir per oposició plaça de professor universitari a Santiago de Compostel·la i quatre anys més tard va guanyar la càtedra d'Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica a la Universitat de Valladolid;[3] a la Facultat de Filosofia i lletres va ser degà.[2] Des de Compostela i Valladolid, especialment des  d'aquesta última, va poder desplegar la seva activitat a múltiples excavacions arreu d'Espanya, va ser redactor i investigador de diverses publicacions científiques, secretari de l'Instituto Español de Arqueología Rodrigo Caro del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i va presidir un temps el Comitè Espanyol de Tabula Imperii Romani, el projecte de recerca internacional fundat el 1928 per Osbert Crawford que tenia l'objectiu d'un mapa arqueològic de l'Imperi Romà i que segueix desenvolupant-se a Europa, Àfrica i Àsia.[3] Va ser membre de la Reial Acadèmia de la Història, de la de Belles arts de Sant Fernando, Real Academia Galega, Sociedad Española de Estudios Clásicos i membre de múltiples comitès científics, tant a Espanya, com a Portugal i Itàlia.[2]

ObraModifica

Entre les publicacions, destaquen les fundades per ell mateix durant el temps que va estar a Santiago, Studia Archeologica i Studia Romana, que van acabar sent editades a Valladolid. També va destacar en la redacció d'articles per a enciclopèdies i diccionaris generals i especialitzats de tot el món: Dizionario epigrafico di antichità romane, Enciclopedia de'll Arte Antica Clasica e Orientale, Princenton Dictionary of Classical Sites i Enciclopedia Rialp, entre d'altres.[2] Del conjunt de llibres publicats, destaquen:[4][5]

  • Las murallas bajoimperiales de Barcino (1961)
  • Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino (1964)
  • Lucernae singulares (1968)
  • Estudios sobre mosáicos romanos (1970)
  • Casa y urbanismo en la España antigua (1971)
  • Casa y urbanismo en la España antigua (1972)
  • Historia social y económica de la España Romana, siglos I-III (1975)
  • Esculturas romanas de la Península Ibérica (1978)
  • Tesorillo de áureos romanos hallado en Barcelona (1983)
  • Escultura romana de Ibiza (1985)

ReferènciesModifica

  1. «Albert Balil i Illana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Rodríguez Oliva, Pedro. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Semblanza del profesor Alberto Balil Illana (1928-1989). Alicante: Gabinete de Antigüedades de la Real Academia de la Historia, 2009. ISBN 9788474962819 [Consulta: 30 agost 2015]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Díaz-Andreu García, Margarita; Mora, Gloria; Cortadella, Jordi. Margarita Díaz-Andreu García. Diccionario histórico de la arqueología en España: (siglos XV-XX). Madrid: Marcial Pons, 2009, p. 111-113. ISBN 9788496467453 [Consulta: 30 agost 2015]. 
  4. «Balil, Alberto». OCLC.
  5. «Obra de Albert Balil i Illana» a Dialnet.

Enllaços externsModifica