Obre el menú principal

Albert Costa i Casals

tennista professional espanyol
«Albert Costa» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Albert Costa i Balboa».

Albert Costa i Casals (Lleida, 25 de juny de 1975) és un extennista català retirat des de 2006. La fita més important de la seva carrera és el títol de campió al Torneig de Roland Garros de 2002 arribant a la sisena posició del rànquing individual. També va guanyar una medalla de bronze olímpica en els Jocs Olímpics de Sydney en categoria de dobles. No té relació familiar amb el també tennista català Carles Costa.

Infotaula de personaAlbert Costa i Casals
Albert Costa with the Spanish Davis Cup national team and Spanish P. M. Rajoy.jpg
Biografia
Naixement 25 de juny de 1975 (1975-06-25) (44 anys)
Lleida, Catalunya
Residència Barcelona, Catalunya
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Alçada 1.80 m
Pes 78 kg
Lateralitat Dretà
Activitat
Ocupació Tennista i entrenador de tennis
Activitat 1993 – 2006
Patrimoni net estimat $7.685.228
Nacionalitat esportiva Espanya
Esport tennis
Mà de joc dretà
Modalitat Partit de tennis Feather-core-thumbs-up.svgFeather-core-thumbs-down.svg Simple gold cup.svg Rècord personal
Tennis individual 385–273
Tennis dobles 30–57
ATP Info ATP
Trajectòria
Durada Equip Competició
-Flag of Spain.svg  Equip de Copa Davis d'Espanya
Individuals
Grand Slams
Open d'Austràlia QF (1997)
Roland Garros G (2002)
Wimbledon 2R (1996, 1998)
US Open 4R (2001)
Altres torneigs
Copa Masters RR (1998, 2002)
Jocs Olímpics 2R (1996)
Dobles
Grand Slams
Open d'Austràlia 3R (2005)
Wimbledon 3R (2003)
US Open 1R (2003)
Altres torneigs
Jocs Olímpics Bronze Bronze (2000)
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Costa es va casar el 14 de juny de 2002 amb Cristina Ventura, la seva xicota durant molts anys, i el seu padrí fou el també tennista Àlex Corretja. El casament es va produir una setmana després del seu gran triomf al Roland Garros de 2002. La parella té dues filles bessones, Clàudia i Alma, nascudes el 21 d'abril de 2001.[1]

El seu ídol tennístic fou John McEnroe. Les seves aficions són jugar a cartes, tennis de taula, golf, i futbol, de fet és gran seguidor de la UE Lleida i el FC Barcelona.[1]

Torneigs de Grand SlamModifica

Individual: 1 (1−0)Modifica

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Guanyador 1. 2002 Roland Garros   Juan Carlos Ferrero 6−1, 6−0, 4−6, 6−3

Jocs OlímpicsModifica

DoblesModifica

Any Campionat Parella Oponents Resultat
2000 Jocs Olímpics, Sydney, Austràlia   Àlex Corretja   David Adams
  John-Laffnie de Jager
2−6, 6−4, 6−3

Carrera esportivaModifica

Va començar a jugar a tennis amb cinc anys i va donar-se a conèixer com a júnior en guanyar l'Orange Bowl i ser finalista del Roland Garros en categoria júnior l'any 1993. Poc després va esdevenir professional i va començar a guanyar-se gran reputació com a jugador sobre terra batuda. El 1994 va ser guardonat amb el premi de tennista revelació de l'any i l'any següent va guanyar el seu primer títol com a professional a Kitzbühel davant del gran dominador sobre terra batuda de l'època, Thomas Muster. Va representar Espanya a la Copa del Món de tennis de Düsseldorf els anys 1996, 1997, 1999, 2000, 2002 i 2004 amb un balanç de 10-7 i fent campiona Espanya amb Fèlix Mantilla, Tomàs Carbonell i Francisco Roig.

L'any 2000 va guanyar la medalla de bronze olímpica en categoria de dobles en els Jocs Olímpics de Sydney fent parella amb el seu gran amic Àlex Corretja. A final d'any va formar part de l'equip espanyol que va guanyar el primer títol de Copa Davis pel seu país. Va participar en la Copa Davis en les edicions de 1996, 2000, 2003 i 2005, amb un balanç total d'11-8 victòries i derrotes (individuals 9-5 i en dobles 2-3).

A conseqüència que no havia guanyar cap títol des de l'any 1999, va participar en el Roland Garros de 2002 sense entrar dins el grup de favorits. A quarta ronda va superar el gran favorit i defensor del títol Gustavo Kuerten, a semifinals el seu amic Àlex Corretja, i en la final al seu compatriota Juan Carlos Ferrero. Gràcies a aquest títol va escalar a la sisena posició del rànquing individual aconseguint el seu millor resultat. En l'edició següent, Ferrero es va venjar derrotant-lo a semifinals i emportant-se el títol finalment. L'any 2005 va aconseguir el seu únic títol de dobles a Doha junt a un jove Rafael Nadal.

Degut a contínues lesions i a una manca de desig competitiu, Costa va anunciar la seva retirada oficial del tennis professional el 21 d'abril de 2006, just després de disputar el Comte de Godó. Va tancar la seva carrera amb un total de 12 títols individuals i un de dobles.

El desembre de 2008 va ser nomenat capità de l'equip espanyol de Copa Davis substituint Emilio Sánchez Vicario. Ocupà el càrrec durant tres anys en els quals van guanyar el títol les edicions de 2009 i 2011, mentre que el 2010 van caure a quarts de final. També és entrenador del tennista espanyol Feliciano López.

Palmarès: 14 (12−1−1)Modifica

Medaller
Competint per   Espanya
Tennis
Jocs Olímpics
Bronze Sydney 2000 Dobles masculins

Individual: 21 (12−9)Modifica

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (1−0)
Tennis Masters Cup /
ATP Finals (0−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (1−2)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (1−1)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (9−6)
Títols per superfície
Dura (0−1)
Gespa (0−0)
Terra batuda (12−8)
Moqueta (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 20 de març de 1995   Casablanca, Marroc Terra batuda   Gilbert Schaller 4−6, 2−6
Finalista 2. 3 d'abril de 1995   Estoril, Portugal Terra batuda   Thomas Muster 4−6, 2−6
Guanyador 1. 6 d'agost de 1995   Kitzbühel, Àustria Terra batuda   Thomas Muster 4−6, 6−4, 7−6(3), 2−6, 6−4
Finalista 3. 12 de gener de 1996   Dubai, Emirats Àrabs Units Dura   Goran Ivanišević 4−6, 3−6
Finalista 4. 22 d'abril de 1996   Montecarlo, Mònaco Terra batuda   Thomas Muster 3−6, 7−5, 6−4, 3−6, 2−6
Guanyador 2. 14 de juliol de 1996   Gstaad, Suïssa Terra batuda   Fèlix Mantilla 4−6, 7−6(2), 6−1, 6−0
Guanyador 3. 11 d'agost de 1996   San Marino, San Marino Terra batuda   Fèlix Mantilla 7−6(7), 6−3
Guanyador 4. 15 de setembre de 1996   Bournemouth, Regne Unit Terra batuda   Marc-Kevin Goellner 6−7(4), 6−1, 6−2
Guanyador 5. 20 d'abril de 1997   Barcelona, Catalunya Terra batuda   Albert Portas 7−5, 6−4, 6−4
Guanyador 6. 14 de setembre de 1997   Marbella, Espanya Terra batuda   Alberto Berasategui 6−3, 6−2
Guanyador 7. 4 de maig de 1998   Hamburg, Alemanya Terra batuda   Àlex Corretja 6−2, 6−0, 1−0 retirada
Finalista 5. 11 de maig de 1998   Roma, Itàlia Terra batuda   Marcelo Ríos Renúncia
Guanyador 8. 2 d'agost de 1998   Kitzbühel (2) Terra batuda   Andrea Gaudenzi 6−2, 1−6, 6−2, 3−6, 6−1
Finalista 6. 14 de setembre de 1998   Bournemouth Terra batuda   Fèlix Mantilla 3−6, 5−7
Guanyador 9. 11 d'abril de 1999   Estoril Terra batuda   Todd Martin 7−6(4), 2−6, 6−3
Guanyador 10. 11 de juliol de 1999   Gstaad (2) Terra batuda   Nicolás Lapentti 7−6(4), 6−3, 6−4
Guanyador 11. 1 d'agost de 1999   Kitzbühel (3) Terra batuda   Fernando Vicente 7−5, 6−2, 6−7(5), 7−6(4)
Finalista 7. 23 de juliol de 2001   Kitzbühel Terra batuda   Nicolás Lapentti 6−1, 4−6, 5−7, 5−7
Finalista 8. 22 d'abril de 2002   Barcelona Terra batuda   Gastón Gaudio 4−6, 0−6, 2−6
Guanyador 12. 9 de juny de 2002   Roland Garros, França Terra batuda   Juan Carlos Ferrero 6−1, 6−0, 4−6, 6−3
Finalista 9. 15 de juliol de 2002   Amersfoort, Països Baixos Terra batuda   Juan Ignacio Chela 1−6, 6−7

Dobles: 1 (1−0)Modifica

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (0−0)
Tennis Masters Cup /
ATP Finals (0−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (0−0)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (0−0)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (1−0)
Títols per superfície
Dura (1−0)
Gespa (0−0)
Terra batuda (0−0)
Moqueta (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Guanyador 1. 9 de gener de 2005   Doha, Qatar Dura   Rafael Nadal   Andrei Pavel
  Mikhaïl Iujni
6−3, 4−6, 6−3

Equips: 1 (1−0)Modifica

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Guanyador 1. 8−10 de desembre de 2000 Copa Davis, Barcelona, Catalunya Terra batuda   Joan Balcells
  Àlex Corretja
  Juan Carlos Ferrero
  Lleyton Hewitt
  Patrick Rafter
  Sandon Stolle
  Mark Woodforde
3−1 global

TrajectòriaModifica

IndividualModifica

Torneig 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Torneigs Partits
Open d'Austràlia A A A 2R QF 2R 1R 1R A 4R 3R 3R 1R 0 / 9 13 − 9
Roland Garros A 1R QF 2R 3R 4R 3R QF 3R G SF 3R 1R 1 / 12 30 − 11
Wimbledon A 1R A 2R A 2R 1R A A A A 1R A 0 / 5 2 − 5
US Open A 1R A 1R 1R 1R 1R 2R 4R 2R 2R 1R 1R 0 / 11 6 − 11
Partits G/P 0−0 0−3 4−1 3−4 6−3 5−4 2−4 5−3 3−2 11−2 8−3 4−4 0−3 1 / 37 51−36
Tennis Masters Cup A A A A A RR A A A RR A A A 0 / 2 1 − 4
Jocs Olímpics No celebrat 2R No celebrat 1R No celebrat A NC 0 / 2 1 – 2
Rànquing a final d'any 221 52 24 13 19 14 18 26 40 9 25 56 116
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Albert Costa > Personal» (en anglès). ATP. [Consulta: 19 juliol 2013].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert Costa i Casals