Albert Divo (1895-1966), originalment nomenat Albert Eugène Diwo, fou un pilot d'automobilisme nascut a París, França. L'any 1922 Divo va competir el Trofeu Internacional de Resistència de Turismes de l'any 1922 Va assolir la seva primera victòria al CIRCUIT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS el 21 d'octubre de 1923 al III GRAN PREMI PENYA RHIN conduint un Talbot-Darracq.[1] Una setmana després, el 28 d'octubre va sumar un altre victòria al volant d'un Sunbeam al Gran Premi d'Espanya de l'any 1923 disputat a l'Autòdrom de Terramar.

Infotaula de personaAlbert Divo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Albert Eugène Diwo Modifica el valor a Wikidata
24 gener 1895 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort19 setembre 1966 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Morsang-sur-Orge (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupaciópilot d'automobilisme (1919–1939) Modifica el valor a Wikidata
Esportautomobilisme Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Vehicle utilitzat
-Delahaye (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
24 Hores de Le Mans Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaJanine Jennky Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm10179226 Modifica el valor a Wikidata

L'any 1924 va passar a conduir per Delage i va acabar segon pel darrere de Giuseppe Campari en el Gran Premi d'Europa disputat a Lió.[2][3] El següent any va guanyar dues curses, el GP de França a l'Autòdrom de Montlhéry i el Gran Premi d'Espanya al Circuit de Lasarte.[4] L'any 1926 va finalitzar tercer en el Gran Premi de Gran Bretanya disputat a Brooklands.[5]

Albert Divo va ser un dels fundadors del Club International des Anciens Pilotes de Grand Prix F1 l'any 1962 a Villars-sur-Ollon, Suïssa. Va morir l'any 1966 i fou cremat al cementiri de Morsang-sur-Orge prop de París.[6]

Principals victòries modifica

Referències modifica

  1. Lluís Hill Plans. CIRCUIT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS.Cent anys d'oblit, 16-10-2021, p. 287. ISBN 978-84-09-33193-2. 
  2. Boddy, William 'Bill'. Montlhery: The Story of the Paris Autodrome (en anglès). Veloce Publishing Ltd, 2007-02, p. 36. ISBN 978-1-84584-052-5. 
  3. Newman, Robert. Motor Racing Heroes: The Stories of 100 Greats (en anglès). Veloce Publishing Ltd, 2014-06-15, p. 41. ISBN 978-1-84584-748-7. 
  4. Dougall, Angus. The Greatest Racing Driver: The Life and Times of Great Drivers, with a Logical Analysis Revealing the Greatest (en anglès). BalboaPress, 2013-11-27, p. 4. ISBN 978-1-4525-1097-2. 
  5. Dick, Robert. Auto Racing Comes of Age: A Transatlantic View of the Cars, Drivers and Speedways, 1900-1925 (en anglès). McFarland, 2013-05-04, p. 227. ISBN 978-0-7864-8811-7. 
  6. Peyronette de Torres, R «Une interview d'Albert Divo, l'un des pilotes de la jeune génération». Le Miroir des sports : publication hebdomadaire illustrée, 17-12-1924, pàg. 444.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert Divo