Albert Pérez i Baró

sindicalista català

Albert Pérez i Baró (Barcelona 1902 - 1989) fou un escriptor i sindicalista català.

Plantilla:Infotaula personaAlbert Pérez i Baró
Biografia
Naixement1902 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1989 Modifica el valor a Wikidata (86/87 anys)
Barcelona
Activitat
OcupacióSindicalista i cooperativista
Membre de
Premis

Biografia

modifica

Milità a la CNT i col·laborà als diaris Solidaridad Obrera i El Diluvio. El 1920 fou un dels fundadors del Partit Comunista d'Espanya, però l'abandonà en 1926 per tornar a la CNT. Durant la dècada de 1930 va ser secretari general i responsable de cultura de l'Ateneu Enciclopèdic Popular i activista del Sindicat Mercantil de la CNT.[1]

Durant la guerra civil espanyola fou cap de negociat del Consell d'Economia de Catalunya i tingué un paper important en l'aplicació del decret de col·lectivitzacions.[2] El 1939 es va exiliar, i en tornar en els anys cinquanta fou un dels capdavanters de la reactivació de les cooperatives.[3] El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi.

La Biblioteca Popular de Montbau "Albert Pérez Baró", del barri on va viure en tornar de l'exili, porta el seu nom.[4] Col·laborà activament amb l'Associació de Veïns de Montbau.[5]

El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de correspondència rebuda o/i escrita per Albert Pérez Baró, articles de premsa d'ell, documents diversos, escrits de diversos autors recull de premsa i escrits sobre col·lectivitzacions.

Aportacions al moviment cooperatiu

modifica

Es pot afirmar que la vida, i gran part de l’obra, d’Albert Pérez Baró fou entregada a l’ideal de la cooperació. Defensava i propugnava que «si s’arribaven a aplicar aquests valors al conjunt de la societat, farien canviar-la de manera tan radicalment positiva que el triomf de l’autèntica revolució seria una realitat»[6]

Ja mentre assessorava el conseller de Treball de la Generalitat, Martí Barrera, escriví articles sobre cooperativisme a Solidaritat Obrera.[7] Amb l'esclat de la Guerra Civil formà part del Consell d’Economia de Catalunya, on acabà essent secretari de la Comissió d’Aplicació del Decret de Col·lectivitzacions i Control Obrer.[7]

Pérez Baró entenia les col·lectivitzacions com una via perquè els obrers s’autogestionessin; de la mateixa manera que en el cas del cooperativisme, entenia que eren eines per a aconseguir uns mateixos objectius: convertir en col·lectius béns privats.[8] Per Albert Pérez Baró «aquella nova economia no va deixar de ser un sistema mixt (...) que feu possible agermanar conceptes com el socialisme i llibertat».[9]

En plena dictadura franquista, per tal de lluitar contra la involució que havia patit el moviment cooperatiu, en comparació en l'esplendor dels anys trenta; l’any 1951 ideà i creà el Centre d’Estudis Cooperatius, una plataforma logística que tenia com a objectius principals: «preparar militants cooperadors capacitats tant teòricament, com pràcticament per a la direcció de cooperatives i difondre tant oralment com per escrit les doctrines bàsiques cooperativistes, la història i les realitzacions actuals de la cooperació».[10] Malauradament, l’activitat del centre fou truncada als onze mesos de vida per a les autoritats del règim franquista. Així i tot, Pérez Baró no es donà per vençut i seguí amb aquestes tasques de difusió i promoció del cooperativisme a través de l’Aliança Cooperativista Internacional, associacions nacionals de cooperatives estrangeres, en revistes d’aquests països i duent a terme estudis específics.[11]

La dècada dels anys seixanta es caracteritza en la vida d’aquest cooperativista per a ser molt prolífica quant a producció i edició literària sobre temàtica cooperativa i la seva experiència en el si del moviment. Amb l’arribada de la Transició i la necessitat de rescatar de l’oblit i restablir les estructures i institucions que articulaven el moviment cooperatiu d’abans de la Guerra Civil; s’obrí un període on l'experiència i trajectòria de cooperativistes com Albert Pérez Baró era necessària i complementària a l'energia i noves aportacions que feren i impulsaren els cooperativistes més joves.

Entre 1976 i 1981 fou molt actiu políticament «no podia admetre que, ara que ens trobàvem en democràcia i, a partir del 1978, amb una Generalitat restablerta, les noves autoritats no tinguessin en compte les seves línies mestres per les quals tants anys havia lluitat».[12] Per aquesta raó propugnava que s’havia de restablir la Llei de Cooperatives de l’any 1934. Paral·lelament a aquesta lluita, i ja com a membre del patronat de la Fundació Roca Galès, s’implicà intensament a les activitats promogudes per aquesta fins al 1981, moment en el qual inicià una lenta però progressiva retirada de la vida pública fins a la seva mort, vuit anys després.

  • El moviment cooperatiu a Catalunya (1961), amb Joan Ventosa i Roig
  • Ética y economía cooperativa (1963)
  • Cooperació i cooperativisme (1966)
  • Trenta mesos de col·lectivisme a Catalunya (1970)
  • Temàtica cooperativista (1971)
  • Les cooperatives a Catalunya (1972)
  • Autogestió obrera (1974)
  • Cent anys de la Cooperativa Teixidors a mà (Gràcia 1876-1976) (1976)
  • Antologia cooperativista (1978)
  • Els "feliços" anys vint (1974)
  • D'aquell temps, d'aquest país (1982)

Referències

modifica
  1. Albert Pérez Baró, cooperativista e historiador necrològica a El País
  2. «Albert Pérez i Baró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. PÉREZ BARÓ, ALBERT, D'aquell temps, d'aquest país. Editorial Moll. Palma, 1982.
  4. Giménez i Compte, Carlota. Montbau 50 anys. Un barri de Collserola. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2011, p. 160. ISBN 978-84-9850-287-9. 
  5. «Una xerrada amb: Albert Pérez Baró». Ressò, 4t trimestre 1976, pàg. 10.
  6. Pomés, Jordi. Albert Pérez Baró. El compromís vital amb el cooperativisme. Valls: Cossetània, 2018 (Cooperativistes Catalans). ISBN 9788490347843. «p.9-10» 
  7. 7,0 7,1 Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000. ISBN 848415243X. 
  8. Pomés, Jordi. Albert Pérez Baró. El compromís vital amb el cooperativisme. Valls: Cossetània, 2018 (Cooperativistes Catalans). ISBN 9788490347843. «p. 27» 
  9. Pomés, Jordi. Albert Pérez Baró. El compromís vital amb el cooperativisme.. Valls: Cossetània, 2018 (Cooperativistes Catalans). ISBN 9788490347843. «pp. 30-31» 
  10. Pomés, Jordi. Albert Pérez Baró. El compromís vital amb el cooperativisme. Valls: Cossetània, 2018 (Cooperativistes Catalans). ISBN 9788490347843. «p. 45» 
  11. Pomés, Jordi. Albert Pérez Baró. El compromís vital amb el cooperativisme. Valls: Cossetània, 2018 (Cooperativistes Catalans). ISBN 9788490347843. «p. 63» 
  12. Pomés, Jordi. Albert Pérez Baró. El compromís vital amb el cooperativisme. Valls: Cossetània, 2018 (Cooperativistes Catalans). ISBN 9788490347843. «p. 71»