Albert Sans i Arís

coreògraf català

Albert Sans i Arís (Rubí, 1932) és un coreògraf i mestre de dansa català.

Infotaula de personaAlbert Sans i Arís
Biografia
Naixement1932 Modifica el valor a Wikidata (91/92 anys)
Rubí (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócoreògraf Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Nascut l'any 1932 a Rubí, Albert Sans va començar a ballar a l'Esbart Dansaire de Rubí quan tenia vuit anys. La seva família tenia una parada de cansaladeria al Mercat Municipal de la ciutat, on ell va treballar fins a la seva jubilació.[1]

L'any 1955 va iniciar la seva trajectòria com a director artístic de l'Esbart Dansaire de Rubí, substituint Joan Closa, i des d'aquell moment va destacar per la seva capacitat d'incorporar el llenguatge teatral i la concepció d'espectacle a les danses tradicionals que es ballaven a les places. Durant aquest temps va fer grans aportacions a la coreografia i va treballar per internacionalitzar la dansa catalana. Així, el 1960 va viatjar amb l'Esbart a Stuttgart i als anys seixanta va treballar com a coreògraf al Gran Teatre del Liceu. La seva presència en programes de televisió d'àmbit nacional com RTVE i TV3, així com les seves col·laboracions amb l'Institut del Teatre, també van contribuir a aquesta difusió. Igualment, va treballar en espectacles de Maria Aurèlia Capmany, Enric Majó, Fabià Puigserver, Lluís Pasqual o Josep Montanyès.[2][1]

L'any 1990 va deixar la direcció de l'esbart, que va passar a mans de d'Eduard Ventura.[3]

Albert Sans ha rebut diversos guardons al llarg de la seva trajectòria com a coreògraf i mestre de dansa. L'any 1964 va ser nomenat Cavalier de l'Olivier per la seva defensa del folklore. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva dedicació a l'Esbart Dansaire de Rubí, per les seves aportacions a la coreografia i a la dansa que van permetre conèixer més profundament i difondre les danses i els balls tradicionals catalans.[4] El 1993 el Ministeri de Cultura li va atorgar la Medalla d'Or del Mèrit de les Arts. També ha rebut premis de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires i de l'Agrupació de Sardanistes.[1]

També ha estat codirector de l'Esbart Dansaire de Mollet.[2]

L'any 2014 Albert Sans va donar el seu arxiu personal a la ciutat de Rubí, que es conserva a la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler. El fons, que inclou documentació entre els anys 1949 i 2009, reflecteix l'activitat artística del coreògraf a través de programes, cartells, partitures, fotografies, notes de premsa i cartes, que fan referència no tan sols a l'Esbart Dansaire de Rubí, sinó a d'altres de tot Catalunya.[5]

Coreografies modifica

Albert Sans ha creat més de 60 coreografies de dansa catalana, entre danses de nova creació i adaptacions coreogràfiques de danses tradicionals. Entre elles destaquen el ball que va crear per a l'òpera Marina d'Emílio Arrieta el 1968, que es va estrenar al Gran Teatre del Liceu, Les gitanes del Vallès (1970), més conegudes com Les gitanes de Rubí, la versió dansada dels Cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat (1978) i Carnestoltes (1982), amb guió original de Manel Cubeles i Solé.[3]

Ball Data de l'estrena Instrumentació Figurins Lloc de l'estrena
La Moixeranga d'Algemesí 29 de juny de 1957 Teatre Domènech de Rubí
Bolero Vell de s'hort d'en boira 29 de juny de 1957 Teatre Domènech de Rubí
Retaule Valencià 12 de novembre de 1961 Casino Español de Rubí
Suite Catalana 10 de juny de 1962 Casino Español de Rubí
Marina 20 de gener de 1968 Ramon Trabal i Altés Gran Teatre del Liceu[6]
Les gitanes del Vallès 19 de març de 1970 Jordi Núñez i Pallarola Ramon Trabal i Altés Teatre La Faràndula de Sabadell[7]
Dansa catalana 19 de març de 1976 Teatre La Faràndula de Sabadell
Bolero d'Alcúdia de Carlet 19 de març de 1976 Fabià Puigserver i Plana Teatre La Faràndula de Sabadell
El mortitxol 19 de març de 1976 Jordi Núñez i Pallarola Fabià Puigserver i Plana Teatre La Faràndula de Sabadell[8]
Sarau 19 de novembre de 1977 Cercle Mercantil d'Igualada
Cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat 27 de maig de 1978 Monestir de Montserrat
Ballet de Déu 15 de maig de 1980 Palau de la Música Catalana
La Solipanta 15 de maig de 1980 Palau de la Música Catalana
Les Havaneres 15 de maig de 1980 Palau de la Música Catalana
Del Pla a la Muntanya 15 de maig de 1980 Palau de la Música Catalana
Balls dels Ocells 30 d'abril de 1982 Gran Teatre del Liceu
Bals è cansus populars aranesi 30 d'abril de 1982 Gran Teatre del Liceu
El Carnestoltes 30 d'abril de 1982 Joaquim Serra Gran Teatre del Liceu
Farandola de Cançó d'amor i de guerra 30 de setembre 1983 Gran Teatre del Liceu[6]
Danses de la mort caminada 7 d'abril de 1989 Foment Cultural i Artístic de Molins de Rei
El maco de la Laia 29 de juny de 1990 Plaça del Dr. Guardiet de Rubí
De nit sota el gessamí 5 de juny de 1993 Teatre Municipal La Sala de Rubí

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 BELTRAN, MARC CORNET I. «Mèrits d'abast local i europeu - 05 juny 2010». El Punt Avui, 05-06-2010. [Consulta: 5 desembre 2020].
  2. 2,0 2,1 «Currículum». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 17 març 2015].
  3. 3,0 3,1 «Esbart Dansaire de Rubí». Institut del Teatre. [Consulta: 5 desembre 2020].
  4. «Decret 52/1992, de 17 de febrer, de concessió de les creus de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.». Generalitat de Catalunya, 17-02-1992. [Consulta: 5 desembre 2020].
  5. «El coreògraf Albert Sans i Arís cedeix a Rubí el seu fons documental». Agrupament d'Esbarts Dansaires, 30-07-2014. [Consulta: 5 desembre 2020].
  6. 6,0 6,1 «Albert Sans Arís». Fundació Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 5 desembre 2020].
  7. Rubí, Esbart. «Espectacles Dansa». [Consulta: 5 desembre 2020].
  8. «Coreografia "El Mortitxol" - Espona, Centre de la Dansa Tradicional Catalana - Folk, Catalunya, Cultura, Esbart». Arxivat de l'original el 2022-03-27. [Consulta: 5 desembre 2020].

Bibliografia modifica

  • Prat i Castán, Josep «75 anys d'Esbart Dansaire de Rubí: ahir i avui». Rubricata, núm. 2293, 1999.
  • Vilà Folch, Joaquim. Albert Sans, 40 anys per a l'Esbart Dansaire de Rubí. Barcelona: A. S. Promotora Editorial, 1993. 

Enllaços externs modifica