Albert Viaplana i Veà

arquitecte català
(S'ha redirigit des de: Albert Viaplana)

Albert Viaplana i Veà (Barcelona, 1933 - Barcelona, 14 de maig de 2014)[1] fou un arquitecte català, un dels últims referents de l'Escola de Barcelona. Es va graduar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) el 1966,[2] on exercí com a professor des de 1978.[3] Obres seves com la Plaça de l'Estació de Sants (Barcelona) han estat assenyalades com a precursores del desconstructivisme. S'associà a la feina, primer amb Helio Piñón i després amb el seu fill, David Viaplana.

Infotaula de personaAlbert Viaplana i Veà
Biografia
Naixement1933 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort14 maig 2014 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Vinebre (Ribera d'Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEstudi Viaplana-Piñón
Albert Viaplana/David Viaplana
Obra
Obres destacables
Projectes principalsReconversió del Convent de Santa Mònica
Remodelació de la Casa de la Caritat
Premis

Lloc webviaplana.com Modifica el valor a Wikidata

Estudi Viaplana-Piñón (1974-1997) modifica

 
Vista parcial del passeig Joan XXIII de Santiago de Compostel·la.

Associats des 1974, foren descrits com a minimalistes i moderns, aplicant de forma racional i harmònica els trets regionals tradicionals.[2] Un fita important en la seva obra fou la Plaça de l'Estació (1983), la renúncia a l'evocació històrica i la desconstrucció dels seus elements de manera atòpica i ahistòrica, negant en certa manera la realitat històrica del lloc a favor de la fragmentació abstracta dels seus elements conceptuals i tipològics, fet que es considera un dels començaments del desconstructivisme.[4] Es tracta d'una plaça dura (sense vegetació). No hi ha idea de lloc ni de centralitat, sinó només de recorreguts de pas en qualsevol direcció.[5] Durament criticada durant la seva construcció pels veïns, i qualificada de diverses maneres per la crítica (desconstructivista, minimalista), s'ha pres des de la seva terminació com un dels paradigmes de l'arquitectura espanyola de finals del segle xx.[6] És una de les seves obres més publicada, valorada i coneguda.

Aquesta plaça és model d'una arquitectura que combina temes autòctons amb influències foranes modernes mitjançant exploracions conceptuals, abstractes i minimalistes, que no cauen en el pastitx.[7]

A finals de 1997 Piñón deixà l'oficina, donant l'exclusiva autoria a Viaplana. Morí el 14 de maig de 2014 a Barcelona, als vuitanta-un anys.[1][8]

Obres destacades modifica

 
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
 
Casa de la Muralla (2009), Burgos.

Exposicions modifica

  • 1990- Espai 13 (Fundació Joan Miró) Albert Viaplana i Helio Piñón. La retrospectiva dels arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñón es va concebre com una taula enorme per a trenta comensals. Les maquetes van ser construïdes per a l'ocasió per Joan Molina a partir dels dibuixos essencialistes dels arquitectes. Era una forma de traslladar les idees arquitectòniques de l'esbós a l'espai escultòric. Realitzades amb coure, zinc o plom, s'il·luminaven individualment mitjançant un flexo. Totes tenien al davant una cadira que evocava la participació imaginària del públic en la construcció d'espais possibles per a la seva arquitectura.[11]

Publicacions modifica

  • 1996 - AC: Obra: Viaplana-Piñón. Ed. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Motor de cambio» (en castellà). LaVanguardia.com, 18-05-2014. [Consulta: 24 setembre 2015].
  2. 2,0 2,1 Fitxa a www.epdlp.com
  3. Midant, Jean-Paul; Diccionari Akal de l'arquitecture du siècle XX, p. 721, edicions Akal (2004). ISBN 978-84-460-1747-9
  4. Alonso Pereira, José Ramón; Introducció a la història de l'arquitectura, pp 301-302. Ed Reverte (2005). ISBN 978-84-291-2108-7
  5. Bonet, Llorenç i Roger Casas, Bonet;Guia d'arquitectura de Barcelona, pp 224-225. Ed A. Asppan SL (2004). ISBN 978-84-96241-64-0
  6. Lampuzina, Alejandro;Architecture of Spain; pp 187-190. Ed Greenwood Publishing Group (2005). ISBN 978-0-313-31963-1.
  7. J. R. Curtis, William;L'arquitectura moderna des de 1900. Ed Phaidon Press Limited (3a ed., 2006). ISBN 978-0-7148-9850-6
  8. [enllaç sense format] http://www.ara.cat/cultura/Albert-Viaplana-Santa-Monica-CCCB_0_1139286279.html
  9. Óscar Esquivias: «Plazas duras y plazas verdes», Diario de Burgos, 8 de junio de 2014; pág. 5.
  10. El Correo de Burgos, 13 de septiembre de 2009.
  11. Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. 1a edició. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert Viaplana i Veà