Albert de Quintana i Combis
Albert de Quintana i Combis (Torroella de Montgrí, 1834 - Girona, 1907) fou un viticultor, polític i escriptor català, pare de Pompeu de Quintana i Serra.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 novembre 1834 Torroella de Montgrí (Baix Empordà) |
| Mort | 17 març 1907 (72 anys) Girona |
 Diputat a Corts | |
| 1r setembre 1881 – 17 febrer 1888 ← Narcís Pagès i Prats – Pere Antoni Torres i Jordi → Circumscripció electoral: Districte electoral de Torroella de Montgrí | |
| Diputat a Corts | |
| 18 febrer 1876 – 31 desembre 1878 ← Eusebi Corominas i Cornell – Narcís Pagès i Prats → Circumscripció electoral: Districte electoral de Torroella de Montgrí Electe a: eleccions generals espanyoles de 1876 | |
 Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |
| 29 abril 1872 – 28 juny 1872 ← Antoni Vicens i Pujol – Antoni Vicens i Pujol → Circumscripció electoral: Districte electoral de Santa Coloma de Farners | |
| Governador civil de la província d'Osca | |
| 15 gener 1872 – 11 juny 1872 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | poeta, polític, viticultor |
| Partit | Partit Liberal Fusionista |
| Família | |
| Fills | Pompeu de Quintana i Serra |
Conegut per les seves idees liberals utilitaristes, participà en la revolució de 1868, i durant la monarquia d'Amadeu I fou nomenat governador civil d'Osca. Fou diputat del Partit Liberal Fusionista per Torroella de Montgrí del 1876 al 1886[2] i intendent general d'hisenda a Cuba l'any següent.[3] Introduí algunes mesures renovadores en agronomia a les seves propietats de Torroella, a més de participar activament a les exposicions d'agricultura nacionals i internacionals.[4]
Com a escriptor, fou premiat per l'Acadèmia de Bones Lletres el 1858, i amb el pseudònim de Lo cantor del Ter també fou premiat en els Jocs Florals de 1859 (Llágrimas de sanch), 1860 (Las áligas del any vuyt.-Una llágrima á Girona!), 1869 (Lo rey Pere del Punyal) i 1870 (Cançó del comte d'Urgell en Jaume lo Desditxat); endemés en fou mantenidor el 1873 i president el 1874. Endemés, tingué un destacat paper les relacions amb els felibres de Provença, ja que formà part de la delegació catalana que anà a Avinyó el 1874 i a les Festes Llatines de Montpeller amb Felip Pedrell, Marià Aguiló i Fuster, Teodor Llorente i Francesc Matheu i Fornells. També fou candidat per La Renaixença a presidir el Primer Congrés Catalanista, però fou derrotat per Valentí Almirall.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «Albert de Quintana i Combis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- ↑ Vilamitjana, Dolors «Albert de Quintana: inquietud, impuls, innovació». Papers de Montgrí, núm. 20, 2002, p. 12-78.
- ↑ Vilamitjana, Dolors «Albert de Quintana, entre la Renaixença i el felibritge». Revista de Girona, núm. 245, novembre - desembre 2007, p. 84-93 [Consulta: 13 octubre 2013].
Bibliografia modifica
- Vilamitjana, Dolors «Albert de Quintana, entre la gestió central i la municipal». Revista de Girona, núm. 245, novembre - desembre 2007, pàg. 64-69 [Consulta: 5 setembre 2011].