Alberto Aguilera y Velasco
Alberto Aguilera y Velasco (València,[1] 7 d'agost de 1842[2] – Madrid, 25 de desembre de 1913) fou un advocat periodista i polític espanyol, diputat, senador, ministre de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i alcalde de Madrid diverses vegades entre 1901 i 1910.
Biografia
modificaFill de Pablo Aguilera, natural d'Almadén (Ciudad Real) i de María Soledad Velasco Y Jiménez, natural d'Albuñol (Granada),[3] va estudiar A la Universitat de Madrid, llicenciant-se en dret en ingressant en la carrera judicial als vint-i-vuit anys.
Va ocupar els càrrecs d'oficial de l'Assessoria d'Hisenda i advocat fiscal de l'Audiència de Saragossa.
Governador civil
modificaRegnant Amadeu I i sent president del Consell de Ministres Manuel Ruiz Zorrilla va ser successivament governador civil de Ciudad Real, Oviedo (12-4-1871), Toledo (28-8-1871 a 15-10-1871), Múrcia (20-6-1872), Sevilla (12-10-1872 a 19-2-1873 i de nou a partir del 26-7-1873). Posteriorment, durant la Regència de Maria Cristina, amb els governs de José de Posada Herrera i Sagasta, també ho fou de Madrid de 20-10-1883 a 9-1-1884; de 6-7-1888 a 8-7-1890; de13-12-1892 i 6-10-1897, manejant amb tacte i destresa difícils situacions prèvies i posteriors al desastre del 98.[4]
Diputat i senador
modificaMembre del Partit Liberal va ser elegit diputat al Congrés per la circumscripció de Granada en les successives eleccions celebrades entre 1886 i 1903 encara que renunciaria a aquesta última acta de diputat per passar al Senat en ser nomenat senador vitalici el 23 de desembre de 1903.
Sotssecretari i ministre
modificaVa ser sotssecretari del Ministeri de la Governació des del 17 d'octubre de 1883, amb Segismundo Moret, del Ministeri d'Hisenda d'Espanya des del 8 d'agost de 1886, amb Joaquín López Puigcerver, i ministre de la Governació entre el 12 de març i el 4 de novembre de 1894 en un govern presidit per Sagasta.
Alcalde
modificaCom a alcade de Madrid destaquen els següents fets esdevinguts durant el seu mandat:
- 1902. Poc després de prendre possessió de l'alcaldia i amb l'objecte d'embellir la vila de Madrid i prenent com a excusa la pujada al tron d'Alfons XIII, es va dur a terme la inauguració el dia 5 de juny de 1902, de diferents monuments dedicats a personatges històrics: a l'Heroi de Cascorro, a Juan Bravo Murillo i a Lope de Vega;
- 1902. Inauguració de l'Hospital de San Pedro de los Naturales;
- 1904. Aprovació del Projecte de Gran Vía presentat pels pels arquitectes municipals José López Sallaberry i Francisco Andrés Octavio;
- 1906. Impuls per a la creació del Parc de l'Oeste;
- 1908. Començament de la construcció de l'Hospital de Maudes.
Altres càrrecs
modifica- Director general d'Establiments penals (10-12-1885).
- Vicepresident de la Reial Acadèmia de Jurisprudència.
- Membre del Consell penitenciari.
- President del Cercle de Belles arts.
- President del Cercle Instructiu Obrer.
Distincions
modifica- Gran creu de Carles III.[5]
- Fill adoptiu d'Albuñol.[6]
- Un carrer de Madrid porta el seu nom.
Bibliografia
modifica- Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. III. AE-ALAK. Madrid: Espasa-Calpe, Reimpresión de la edición original de J. Espasa e hijos, Barcelona, 1908, p. 638-639. ISBN 84-239-4503-0.
- Fernández García, Matías. Parroquia madrileña de San Sebastián: algunos personajes de su archivo. Madrid: Caparrós, 1995, p. 400. ISBN 84-87943-39-X.
- García, José Julio. Alberto Aguilera, alcalde de Madrid: (su personalidad, su obra y su tiempo). Madrid: Artes Gráficas Municipales, 1989. ISBN 84-7812-057-2.
- Manzano Camarena, Paquita; Vargas Lorente, Pedro. La ciudad de Albuñol. Albuñol: Ayuntamiento de Albuñol, 1986, p. 200-208. ISBN 84-398-7254-2.
- Montoliú Camps, Pedro. Enciclopedia de Madrid. Barcelona: Planeta, 2002. ISBN 84-08-04338-2.
- «Muerte de D. Alberto Aguilera». La correspondencia de España, 20.406, 26-12-1913, pàg. 1.
- «Muerte de un gran patricio». El Liberal, 12.367, 26-12-1913, pàg. 1-2.
Notes
modifica- ↑ Encara que nasqué a València, segons consta al seu expedient universitari (AHN: UNIVERSIDADES,6307,EXP.4 y UNIVERSIDADES,3530,EXP.15), en la seva partida de matrimoni (Fernández 1995: 400) i a moltes publicacions (Muerte de un gran patricio 1913: 1; Enciclopedia universal ilustrada 1980: 638; Montoliú 2002: 276), se l'ha atribuït erròniamene Albuñol (Granada) com a lloc de naixement (García 1989: 11; Muerte de D. Alberto Aguilera 1913: 1; «Aguilera y Velasco, Alberto; Datos biográficos».). La notícia del nomenament d'Alberto Aguilera fill adoptiu d'Albuñol, aportada per Manzano y Vargas (1986: 9 i 202) que pretenien demostrar la seva naturalesa albunyolenca, ve a confirmar just el contrari.
- ↑ També hi ha discrepància entre els biògrafs d'Alberto Aguilera en consignar la seva data de naixement, que uns estableixen el 7 d'agost de 1840 (García 1989: 11), uns altres el 7 de maig de 1841 (Pascual, Pedro. El compromiso intelectual del político: ministros escritores en la restauración canovista. Madrid: Ediciones de la Torre, 1999, p. 23-24. ISBN 84-7960-247-3.), altres el 7 de maig de 1942 (Muerte de un gran patricio 1913: 1 i Web del Congrés (vegeu nota 1)) i altres el 7 d'agost de 1942 (Enciclopedia 1980: 638; Muerte de D. Alberto Aguilera 1913: 1), que és la data que figura en l'expedient universitari.
- ↑ Fernández 1995: 400.
- ↑ S'han indicat, quan es coneixen, les dates de publicació a la Gaseta de Madrid dels respectius nomenaments i cessaments o dimissions.
- ↑ Enciclopedia 1980: 639.
- ↑ «Nuestros telegramas». El defensor de Granada, 6.672, 19-03-1894, pàg. 1. La mateixa publicació informa que s'acordà donar el nom «Aguilera» al carrer on nasqué i visqué la mare de l'homenatjat.
Enllaços externs
modifica- (castellà) PDF Monumentos escultóricos erigidos en la ciudad de Madrid para celebrar la coronación de Alfonso XIII.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Joaquín López Puigcerver |
Ministre de Governació 1894 |
Succeït per: Trinitario Ruiz Capdepón |
Precedit per: José Álvarez de Toledo y Acuña José Bernardino Silverio Fernández de Velasco Joaquín Caro y Álvarez de Toledo José Figueroa y Torres |
Governador civil de Madrid 1883 5 de juliol de 1888-5 de juliol de 1890 1892-1894 5 d'octubre de 1897 - 4 de març de 1899 |
Succeït per: Francisco de Borja Queipo de Llano Federico Sánchez Bedoya José Messía y Gayoso de los Cobos Santiago de Liniers y Gallo Alcántara |
Precedit per: Mariano Fernández de Henestrosa |
Alcalde de Madrid 1901-1902 |
Succeït per: Vicente Cabeza de Vaca |
Precedit per: Eduardo Vincenti Reguera |
Alcalde de Madrid 1906-1907 |
Succeït per: Eduardo Dato e Iradier |
Precedit per: Nicolás de Peñalver Zamora |
Alcalde de Madrid 1909-1910 |
Succeït per: José Francos Rodríguez |