Obre el menú principal

Alberto Mazzucato (Udine, Friül, 28 de juliol de 1813 - Milà, Llombardia, 31 de desembre de 1877) fou un compositor italià.

Infotaula de personaAlberto Mazzucato
Alberto Mazzucato.jpg
Alberto Mazzucato
Biografia
Naixement 28 de juliol de 1813
Udine, Friül
Mort 31 de desembre de 1877(1877-12-31) (als 64 anys)
Milà, Llombardia
45° 28′ 00″ N, 09° 10′ 00″ E / 45.46667°N,9.16667°E / 45.46667; 9.16667
  Q47093191 Tradueix 

1855 – 1856
← Bartolomeo Merelli Tradueix
Dades personals
Nacionalitat Itàlia
Formació Universitat de Pàdua
Activitat
Ocupació Compositor i director d'orquestra
Ocupador Conservatori de Milà
Gènere Òpera, música clàssica i música religiosa
Estil Romanticisme
Alumnes Marietta Gazzaniga
Família
Fills Eliza Mazzucato Young
Gian Andrea Mazzucato
Pare Giovanni Mazzucato Tradueix
Parents Luigi Bolza (sogre)

Musicbrainz: 4fa832e0-9554-4864-9575-c40db6c77797 IMSLP: Category:Mazzucato,_Alberto Allmusic: mn0001662619
Modifica les dades a Wikidata

Simultaniejà els estudis científics i els musicals, passant més tard a la universitat de Pàdua, on acabà els cursos de matemàtiques el 1834. Però després abandonà la carrera de ciències per dedicar-se exclusivament a l'art de la música, que era l'únic pel qual sentia vocació. El 1839 fou nomenat professor de cant en el Conservatori de Milà, on tingué alumnes avantatjats com Marietta Gazzaniga,[1] Visetti i successivament fou professor de composició, on tingué com alumnes en Roberto Remondi[2] i Felix Jeremias Piazzano,[3] d'estètica i d'història de la música, i director d'aquell establiment docent el 1872. Com a director d'orquestra assolí molta fama, havent estat al front de la del teatre de La Scala de Milà des de 1859 fins al 1869. Juntament amb Luigi Felice Rossi i Guglielmo Quarenghi, Mazzucato va formar la "Società di S. Cecilia" el 1860.

Com a compositor dramàtic se li deuen les obres següents:

Se li deuen, a més, una altra himne titulat Roma, i diverses obres de caràcter religiós. Es distingí així mateix com a escriptor musical, doncs, a més de col·laborar en diversos diaris, dirigí la Gazzetta musicale, de Milà, traduint tractats de García, Fétis, Berlioz, reedità els Principi elementari di musica, d'Azioli, etc., i també va compondre un Atles de música de l'antiguitat.

BibliografiaModifica

  1. *Enciclopèdia Espasa v. 25, pàg. 1136, (ISBN 84-239-4525-1)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1187. (ISBN|84-7291-226-4)
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 44, pàg. 482 (ISBN 84-239-4544-8)