Alberto Savinio

pintor italià

Alberto Savinio, pseudònim d'en Andrea de Chirico, (Atenes, 25 d'agost de 1891 - Florència, 5 de maig de 1952) va ser un destacat escriptor, pintor i compositor italià, germà del Giorgio de Chirico. També va formar part del moviment artístic de pintura metafísica.[1]

Infotaula de personaAlberto Savinio
Alberto Savinio.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 agost 1891 Modifica el valor a Wikidata
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 maig 1952 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri Monumental Verano (Roma) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, compositor, pintor, periodista, dramaturg i traductor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1918 Modifica el valor a Wikidata –
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentPintura metafísica Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaria Savinio Modifica el valor a Wikidata
PareEvaristo de Chirico Modifica el valor a Wikidata
GermansGiorgio de Chirico Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm4644391 Discogs: 953311 Find a Grave: 192901917 Modifica els identificadors a Wikidata

Entre les diverses arts cultivades, la música és un terreny en el que destacà sofrint la influència dels moviments d'avantguarda de l'època, especialment els parisencs. Estudià piano i composició a Atenes i el 1906 a Munic amb Max Reger. El 1904 va escriure una Missa de rèquiem a la mort del seu pare. Destacà en el Conservatori de Milà el 1908 amb la seva òpera Carmela, molt alabada per Tito Ricordi. També fou un apreciat dramaturg i va secriure els llibrets de les seves pròpies òperes; entre elles la inacabada Il tesoro del Rampsenita sobre el llibret de M-D. Calvocoressi. Esporàdicament retornà a la música: els ballets Perseo (Nova York, 1924); Due amori nella notte (Roma, 1925); La morte di Niobe (Roma, 1925); Batalla delle stagioni (Venècia, 1925).

Començà a pintar a París el 1927 i tronà al teatre el 1947 amb el ballet Vita dell'uomo (només música, Roma, versió escènica a Milà, La Scala, 1951), inspirat en la idea del seu famós quadre dels Genitori. El 1950 creà Orfeo vedovo, d'un sol acte, amb música, text, escenografia i vestuari, espectacle <<'complet>> del seu temps, situat entre la mort del melodrama i el naixement d'un succedani.

També va compondre les obres radiofòniques Agenzia Fix (1950) i Cristoforo Colombo (1952), plenes de les seves originals i dees i ideologia. Escriptor preocupat pels problemes musicals del seu temps, deixà assajos crítics (Narrate uomini la vostra storia, 1942; Scatola sonora, 1955, pòstuma; A. Casella, 1957, idem. amb B. Barilli. S'encarregà de l'escena i el vestuari d'importants espectacles: Oedipus rex (1948), L'ocell de foc (1949) d'Ígor Stravinski; Les Contes d'Hoffmann de Jacques Offenbach (idem.) i Armida de Rossini (Florència, 1952); també en la direcció d'aquestes mateixes obres.

ReferènciesModifica

  1. «Due racconti di Alberto Savinio» (en italià). [Consulta: 20 març 2016].