Obre el menú principal

L'albita és un mineral del grup dels silicats. El seu nom és del llatí albus, que significa “blanc” pel seu color més usual. Hi ha dipòsits d'albita a la Península del Labrador i la península Escandinava. A Espanya es troba a Astúries, Província de Cadis i Málaga. A Catalunya es troba a Llançà. S'usa en la fabricació de vidre i ceràmica i en la indústria de materials refractaris.

Infotaula de mineralAlbita
Albite2.jpg
Fórmula química NaAlSi3O8
Epònim blanc
Classificació
Categoria silicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.FA.35
Nickel-Strunz 9a ed. 9.FA.35
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/J.07
Dana 76.1.3.1
Propietats
Hàbit cristal·lí tabular Tradueix
Simetria triclinic-pinacoidal Tradueix
Grup espacial grup espacial 2
Color blanc, gris o rosa
Macles polysynthetic Tradueix
Exfoliació molt bona segons el pinacoide basal i menys bona segons el pinacoide lateral
Fractura fractura concoïdal
Duresa 6 a 6,5
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanca
Densitat 2,61
Estatus IMA mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

Terme extrem de la sèrie isomorfa de les plagiòclasis, solucions sòlides de composició variable, entre l’albita, sòdica i l’anortita, càlcica, a través de tota una sèrie de termes intermedis: oligoclasa, andesina, labradorita i bytownita. És dura, lleugera, transparent o translúcida; pols de color blanc. Insoluble en àcids, a excepció de l’àcid fluorhídric en què es descompon deixant un residu gelatinós de sílice; es fon amb força dificultat acolorint la flama de groc (sodi).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'albita pertany a "09.FA - Tectosilicats sense H2O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics" juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adulària, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

 
Pertites d'albita (blanc) segregades d'un feldespat potàssic (gris) vistes a través d'un microscopi petrogràfic

Ambient de formacióModifica

Constitueix un component essencial de les roques eruptives plutòniques àcides (granits, sienites, pegmatites), en la varietat denominada de baixa temperatura amb estructura desordenada respecte a la d’elevada temperatura. Present en micaesquists, gneis i en venes de segregació que travessen aquestes roques, també en roques lítiques alpines. Pot formar-se a partir de plagiòclasis riques en calci a través del fenomen d’albitització, que consisteix en descomposició del mineral càlcic en albita secundària i calcita.

BibliografiaModifica

  • Guia de minerales y rocas. Editorial Grijalbo.
  • Guia d'identificació de minerals (països catalans i d'altres). Editorial Parcir.

Enllaços externsModifica