Una albufera és un llac o estany litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra,[1][2] normalment de dunes, però que està en comunicació amb la mar per un o més obertures o canals (els graus). També es pot anomenar salobrar, salat (com a Torredembarra) o simplement estany litoral (com a Catalunya Nord).

Vegeu també: Parc Natural de l'Albufera de València

EtimologiaModifica

La paraula albufera prové de la llengua àrab, البحيرة al-buhayra, "la llacuna"[3] o "la llacuneta", i entra al castellà a través del català, per la gran fama de l'Albufera de València.[4] Alternativament, podria voler dir "petita mar".[5]

Formació, descripció i ecologiaModifica

La seva formació sol ser causada per colmatació d'una antiga badia pels aportaments de sediments marins o fluvials. Allà on les marees no són gaire fortes i la sorra se sedimenta a una llarga llengua propera a la costa es formen albuferes llargues i estretes, separades del mar per una estreta barra de sorra o terra paral·lela a la vorera, és a dir, un cordó litoral, amb una o més obertures o canals estrets que s'anomenen graus. A causa del lent fluix i intercanvi d'aigües amb la mar, les seves temperatures són molt més càlides. Al ser un ecotò són espais plens de vida amb una flora aquàtica abundant aixina com fauna ictícola que va a pondre els ous. També són utilitzades per molts ocells limícoles, nidificants o no, i ocells migratoris per fer escala durant els seus viatges estacionals.

Algunes albuferes destacablesModifica

Algunes de les albuferes destacables, tant a casa nostra com més enllà, son:

A Catalunya Nord, les albuferes locals són conegudes com a estanys (és a dir, estanys litorals), com, per exemple, l'estany de Salses, o l'estany de Sant Nazari o de Canet. Continua aquest topònim a Occitània, sota la forma d' estanh, o étang en francès), com ara l'estany de Taur (estanh de Taur), l'estany de l'Ull de Ca (estanh d'Uèlh de Can), o l'estany de Bèrra (mar de Bèrra o estanh de Bèrra), etc.

BibliografiaModifica

  • LLIBRE: La Albufera de Valencia. Estudio del habla y la cultura popular, traducció al castellà de M. Sanchis Guarner (1940-41) de l'obra de l'alemany Max Thede (“Die Albufera von Valencia. Eine volkskundliche Darstellung”, en Volkstum und Kultur der Romanen (VKR), Hamburg, 1933, tom VI, p. 210-273 i 317-383). Edició de Vicent F. Garcia Perales i Heike Soennecken. Editorial Denes, Paiporta, 2011.

Més informació: Granja de la Costera blogspot

ReferènciesModifica

  1. «Albufera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Accedit el 18-09-2020]
  2. «albufera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «albufera». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  4. albufera a Etimologías de Chile (castellà). [Accedit el 18-09-2020]
  5. «albufera». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (castellà).

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica