Una albufera és un llac o estany litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra,[1][2] normalment de dunes, però que està en comunicació amb la mar per un o més graus, una mena de. També es pot anomenar salobrar, salat (com a Torredembarra) o simplement estany litoral com a Catalunya del Nord.

L'Albufera de València

Etimologia modifica

La paraula albufera prové de la llengua àrab, البحيرة al-buhayra, 'la llacuna'[3] o 'la llacuneta', i entra al castellà a través del català, per la gran fama de l'Albufera de València.[4] Alternativament, podria voler dir «petita mar».[5]

A la Catalunya del Nord, es fa servir la paraula estanys (és a dir, estanys litorals), com, per exemple, l'estany de Salses, o l'estany de Sant Nazari o de Canet. Continua aquest topònim a Occitània, estanh (étang en francès), com ara l'estany de Taur (estanh de Taur), l'estany de l'Ull de Ca (estanh d'Uèlh de Can), o l'estany de Bèrra (mar de Bèrra o estanh de Bèrra).[6]

Formació, descripció i ecologia modifica

Es forma per colmatació d'una antiga badia pels aportaments de sediments marins o fluvials.[7] Allà on les marees no són gaire fortes i la sorra se sedimenta a una llarga llengua propera a la costa es formen albuferes llargues i estretes, separades del mar per una estreta barra de sorra o terra paral·lela a la vorera, és a dir, un cordó litoral, amb una o més obertures o canals estrets que s'anomenen graus. En estancar-se es poden formar aiguamolls. Molts espais van ser assecat artificialment per l'home i ecosistemes s'han trencat per interessos econòmics a curt termini.[8] A causa del lent fluix i intercanvi d'aigües amb la mar, té una temperatura superior al mar. En ser un ecotò són espais plens de vida amb una flora aquàtica abundant aixina com fauna ictícola que va a pondre els ous. És l'hàbitat de molts ocells limícoles, nidificants o no, i ocells migratoris per fer escala durant els seus viatges estacionals.[6]

Algunes albuferes destacables modifica

Algunes de les albuferes destacables, tant a casa nostra com més enllà, son:

Referències modifica

  1. «Albufera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Accedit el 18-09-2020]
  2. «albufera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «albufera». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  4. albufera a Etimologías de Chile (castellà). [Accedit el 18-09-2020]
  5. «albufera». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (castellà).
  6. 6,0 6,1 Rosselló i Verger, Vicenç Maria «Els espais albuferencs del País Valencià». Acta geológica hispánica, 1979, pàg. 487–493. ISSN: 2173-6537.
  7. Carmona González, Pilar. La formació de la plana al·luvial de València: geomorfologia, hidrologia i geoarqueologia de l'espai litoral del Túria. València: Departament de Geografia, Universitat de València, 1990. ISBN 978-84-7822-001-4. 
  8. Jiménez Romo, Javier «L'Albufera i el Port de València». Mètode. Universitat de València, 19-05-2021.

Bibliografia modifica

  • Thede, Max; Sanchis Guarner, M. (trad.). Vicent F. Garcia Perales i Heike Soennecken. La Albufera de Valencia. Estudio del habla y la cultura popular. Paiporta: Denes, 2011. 
  • Thede, Max. «Die Albufera von Valencia. Eine volkskundliche Darstellung». A: Volkstum und Kultur der Romanen (en alemany). tom VI, 1933, p. 210-273 i 317-383. 

Enllaços externs modifica