Alcarràs (pel·lícula)

pel·lícula de 2022 de Carla Simón
Aquest article tracta sobre la pel·lícula. Si cerqueu el poble, vegeu «Alcarràs».

Alcarràs és una pel·lícula d'autor dramàtica de coproducció internacional dirigida per Carla Simón el 2022.[1] Explica la història d'una família pagesa de Ponent que veu desaparèixer el seu estil de vida davant de l'amenaça d'un desnonament imminent.[2]

Infotaula de pel·lículaAlcarràs
Fitxa
DireccióCarla Simón i Pipó Modifica el valor a Wikidata
ProduccióMaría Zamora, Stefan Schmitz, Tono Folguera Amorós, Sergi Moreno i Giovanni Pompili Modifica el valor a Wikidata
GuióCarla Simón i Pipó i Arnau Vilaró Moncasí Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDaniela Cajías Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAna Pfaff Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorVertigo Média, Arthouse Traffic, Exponenta Film, MUBI, Pyramide Distribution i September Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena2022 Modifica el valor a Wikidata
Durada120 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
RodatgeAlcarràs, Sucs, la Granja d'Escarp i Fraga Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació2.852.615 $ (mundial)
2.476.027 $ (Espanya)
161.113 $ (Països Baixos)
116.862 $ (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama rural Modifica el valor a Wikidata
Temaagricultura, família, especulació, Guerra Civil espanyola i collita Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióPonent Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatAlcarràs Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt11930126 Filmaffinity: 457848 Allocine: 272638 Rottentomatoes: m/alcarras Letterboxd: alcarras Modifica el valor a Wikidata

Rodada íntegrament en català, en localitzacions reals i amb intèrprets no professionals, va guanyar l'Os d'Or al 72è Festival Internacional de Cinema de Berlín i es va convertir en la primera pel·lícula de la història en aquesta llengua a rebre el guardó i en una de les més taquilleres de la història del cinema en català, a més d'obtenir una valoració favorable per part de la crítica professional.[3][4]

Més endavant, Alcarràs va ser la pel·lícula seleccionada per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya per a competir en la cursa pels Oscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa,[5][6] a més de ser la primera pel·lícula en català nominada als Premis del Cinema Europeu.[7] Als Premis Gaudí de 2023, Alcarràs i Un año, una noche van ser les pel·lícules més premiades de la nit amb cinc guardons cadascuna, obtenint la primera els premis a millor pel·lícula, direcció i guió original.[8] D'altra banda, va optar amb onze nominacions als XXXVII Premis Goya de 2023, tot i no guanyar-ne cap, en una decisió que va ser considerada força polèmica, injusta i incomprensible.[9][10]

Argument modifica

Després de vuitanta anys i tres generacions conreant la mateixa terra, la família Solé s'enfronta a una amenaça sense precedents. Ambientada a Alcarràs (el Segrià), la trama conforma un drama rural familiar sobre la desaparició de les activitats agrícoles que gira al voltant de l'amenaça d'instal·lar un camp de panells fotovoltaics en una parcel·la agrícola dedicada fins llavors al conreu del presseguer, fet que empeny els membres de la nissaga pagesa a retrobar-se i reconèixer-se enfront de l'adversitat.[11][12]

L'acció arrenca quan la família Solé rep la notícia que ha d'abandonar les terres a finals d'estiu irremeiablement. Alcarràs és la història d'aquesta espera, la crònica d'un últim estiu al llarg dels dos mesos de collita. En suma, el testimoni d'un ecosistema que s'esquerda representat per la coralitat d'una família que actua com un sol cos sense deixar de banda les diverses i diferents individualitats de cadascun dels personatges.[13]

Repartiment modifica

  • Jordi Pujol Dolcet com a Quimet
  • Anna Rodríguez Otín com a Dolors
  • Xènia Roset com a Mariona[1]
  • Albert Bosch com a Roger
  • Ainet Jounou com a Iris
  • Josep Abad com a Rogelio
  • Montse Oró com a Nati[14]
  • Carles Cabós com a Cisco
  • Isaac Rovira com a Pau[15]
  • Joel Rovira com a Pere
  • Berta Pipó com a Glòria
  • Elna Folguera com a Teia[16]
  • Antònia Castells com a tieta Pepita[17]

Producció modifica

Guió modifica

 
La directora Carla Simón en la roda de premsa d'Alcarràs a la Berlinale

La mort del seu padrí va fer que la cineasta Carla Simón sentís la necessitat de posar en relleu el seu llegat i de preguntar-se què seria de la terra que havia treballat. El guió va ser escrit a quatre mans per Simón, basant-se en el record del seu padrí i els seus tiets de Cal Cameta que segueixen conreant presseguers, conjuntament amb el bellvisenc Arnau Vilaró, fill i net de pagesos, amb qui es coneixen des de l'etapa universitària.[18] El procés d'escriptura i reescriptures del guió va constar de fins a vint-i-dues versions. A tall d'exemple, en les primeres versions, Alcarràs passava al llarg de quatre estacions, el Cisco i el Quimet eren germans, el padrí Rogelio perdia la vida al final de la història i hi havia una padrina que tenia el valor de posar-se davant de la màquina excavadora cada cop que aquesta arribava a la finca i es posava a arrencar arbres.[13]

Càsting modifica

 
Membres del repartiment durant la presentació de la pel·lícula a la Berlinale

El repartiment coral que integra la família Solé està format per intèrprets ponentins no professionals seleccionats a partir d'entrevistes individuals, procés que garanteix l'honestedat, el coneixement i l'empatia amb diversos dels aspectes en què aprofundeix la pel·lícula,[12] i que permet «aconseguir moments de veritat en el gest, la parla, els moviments i les expressions».[13] El càsting que es va iniciar el 2019, es va dur a terme durant un any aprofitant les festes majors dels pobles de les comarques del Baix Segre i el Pla d'Urgell i s'hi van presentar més de 9.000 aspirants sense experiència prèvia en el món de la interpretació actoral.[19] Segons Simón, aquesta decisió es va dur a terme per a seleccionar persones dedicades al treball de la terra i que parlessin el dialecte català nord-occidental sense sotmetre'l a l'estàndard.[19] La directora de càsting, Mireia Juárez, que ja havia seleccionat l'elenc d'obres cinematogràfiques com ara Truman, El olivo i Estiu 1993, va comptar amb un equip de vuit persones per a rastrejar la zona, encara que Simón havia sospesat la idea inicial de treballar amb una família real que sostingués la trama.[20]

Rodatge modifica

La pel·lícula va ser produïda per Avalon i Vilaüt Films juntament amb Kino Produzioni i TV3, amb la participació de TVE i Movistar+ i el suport de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals, l'Institut Català de les Empreses Culturals, Creative Europe MEDIA, Eurimages, MIBACT i la Diputació de Lleida.[2] Va comptar amb un pressupost aproximat de tres milions d'euros[21] i va ser rodada íntegrament en català.[22] La directora de fotografia va ser la boliviana Daniela Cajías, guanyadora d'un Goya el 2021 per Les nenes.[23]

 
Imatge històrica de la bassa d'Alcarràs

El març de 2020 estava a punt de començar la producció però l'esclat de la pandèmia de COVID-19 va obligar a ajornar temporalment el projecte. La diferència d'edat dels intèrprets del rodatge, entre els quals hi havia persones grans, també va fer augmentar les mesures sanitàries de prevenció.[24]

Finalment, l'equip de filmació va començar el 1r de juny de 2021 al terme d'Alcarràs en plena campanya de la fruita, en localitzacions reals i filmades sense filtres preciosistes, amb el rodatge restringit a l'estiu a causa de l'estacionalitat de l'escenari de la pel·lícula, relacionat amb l'època de collita del préssec.[18][25] Part de la pel·lícula també va filmar-se en poblacions properes com Sucs,[26] les partides de Monral, el Puntal, la Llitera i la discoteca Florida 135 de Fraga,[27] Massalcoreig[28] i al mas Cal Pantaló de la Granja d'Escarp.[29] El rodatge va finalitzar després de vuit setmanes[2] i, en total, es va comptar amb la col·laboració de fins a 24 municipis de les comarques del Segrià, el Pla d'Urgell, la Noguera i la Franja de Ponent.[30]

Intèrprets modifica

 
L'actriu Anna Rodríguez Otín a la roda de premsa de la Berlinale

Els personatges de ficció, per tant, tenen característiques de les persones reals que els interpreten. Com és el cas de Jordi Pujol Dolcet, de Cal Batarri de Soses, que van fitxar per a la pel·lícula veient-lo en acció en una manifestació d'agricultors, el qual era pagès i havia portat les terres de la família fins que catorze anys enrere havia hagut de plegar empès pels preus ínfims que es pagaven per la fruita de pinyol, llavors va començar a treballar a la brigada de l'ajuntament i a les tardes segueix conreant un tros de terra que manté com a afició. O Anna Rodríguez Otín, mestra d'educació infantil d'Almacelles en la vida real, que havia collit fruita de jove a l'estiu amb les amigues per a costejar-se el preu de la carrera de magisteri.[31] També el fragatí Carles Cabós va haver de deixar la terra per a dedicar-se al transport de camions, i la seua esposa apareix a la pel·lícula com a figurant.[27] En canvi, Josep Abad fa de pagès des dels catorze anys,[32] o també Albert Bosch, de Puigverd de Lleida, a qui van anar a buscar a les piscines del seu poble i que, ferm a les arrels familiars, treballa orgullós al tros cada dia, tot i que després de l'experiència de la pel·lícula s'hagi plantejat la idea de ser actor.[33] Montse Oró, filla de Llardecans i veïna d'Alcarràs, havia fet teatre amateur[34] i Xènia Roset, de Torregrossa, es va presentar a un càsting a Bellpuig amb més de 400 nenes.[35] L'única actriu professional del rodatge és Berta Pipó, germana de Carla Simón a la vida real, que és actriu de teatre i que a Alcarràs encarna la Glòria, la germana del Quimet, que viu a Barcelona.[20]

Abans del rodatge, Simón va convocar el repartiment en una masia llogada de l'horta lleidatana on van treballar tres mesos familiaritzant-se amb els personatges d'una manera distesa i assajant algunes de les escenes per parelles i en grup; fins i tot van gravar escenes prèvies a l'acció de la pel·lícula, fet que els va ajudar a endinsant-se en la història i ser més conscients dels seus papers, i així van sorgir els vincles i la familiaritat entre els intèrprets que es reflecteixen al llarg de la pel·lícula.[31]

Postproducció modifica

Muntatge modifica

De les més de noranta hores gravades, algunes escenes van caure durant el rodatge per culpa de la Covid i d'altres es van haver d'eliminar o retallar al muntatge final.[36] L'edició cinematogràfica d'Alcarràs, al llarg de gairebé un any de feina, va anar a càrrec d'Ana Pfaff, guanyadora de dos Premis Gaudí per Estiu 1993 (2018) i Els dies que vindran (2020), en col·laboració amb la directora Carla Simón.[37]

Música modifica

 
Partitura d'aquesta cançó popular

Entre la música que s'escolta durant la pel·lícula destaca especialment la «Cançó de pandero», un cant de batre transmès oralment que acompanya les feines agrícoles, que la recorre i enllaça els fets del passat amb la generació més jove, que és qui la canta. En aquest cas, es tracta d'una lletra escrita pels guionistes de la pel·lícula, Carla Simón i Arnau Vilaró, i arranjada pel guitarrista de jazz Ernest Pipó:

«
    Si el sol fos jornaler,
    no matinaria tant.
    Si el marquès hagués de batre,
    ja ens hauríem mort de fam.
    Jo no canto per la veu,
    ni a l'alba, ni al nou dia,
    canto per un amic meu
    que per mi ha perdut la vida.
»

També hi sonen «La presó del rei de França», interpretada pels Grallers d'Almacelles seguint la versió instrumental que va popularitzar la Companyia Elèctrica Dharma, «Plan 10» de Dr. Calypso i «Ton pare no té nas», interpretada pel Cor Banahà de Bellvís.[38]

Estrena modifica

 
Part de l'equip de filmació amb Carla Simón al centre

Cinc anys després que Carla Simón guanyés el Gran Premi del Jurat per l'obra Estiu 1993 al 67è Festival Internacional de Cinema de Berlín, Alcarràs es va projectar a la competició oficial del 72è Festival Internacional de Cinema de Berlín el 15 de febrer de 2022 i va guanyar l'Os d'Or d'aquella edició, fet que la va convertir en la primera pel·lícula rodada en català a rebre aquest premi.[1][25] El jurat del certamen la va distingir el 16 de febrer per les «extraordinàries interpretacions, tant dels d'actors infantils com dels actors de més de vuitanta anys», i per la capacitat de «mostrar la tendresa i la comèdia de la família i el retrat de la dependència de la terra», en paraules del director de cinema i president del jurat M. Night Shyamalan.[39] La retransmissió en directe de la cerimònia de lliurament de premis del festival va ser seguida en una pantalla gegant a Lo Casino d'Alcarràs per més de dos-cents veïns i una desena dels intèrprets que acabaven d'arribar de la capital alemanya.[40]

Després de guanyar l'Os d'Or a Berlín, Alcarràs, que en un principi havia de competir per la Bisnaga d'Or, es va projectar al 25è Festival de Màlaga el dissabte 19 de març a les 8.30 del matí a la secció oficial fora de concurs. En la roda de premsa de la presentació al cinema Albéniz, Simón va rememorar la Bisnaga d'Or que havia guanyat el 2017 amb Estiu 1993.[41]

La pel·lícula es va preestrenar el 26 d'abril a La Llotja de Lleida davant de 1.000 espectadors, amb la presència de la directora, l'equip artístic, el president Pere Aragonès i l'alcalde de la ciutat Miquel Pueyo, i va ser objecte d'una llarga ovació final. Distribuïda per Avalon a l'Estat espanyol,[42] Alcarràs es va estrenar comercialment a les sales de cinema el 29 d'abril de 2022.[43] El dia abans, la cinta havia estat l'encarregada d'inaugurar el D'A Film Festival a la sala gran del Cine Aribau de Barcelona.[44]

La primera setmana de la seva exhibició comercial se'n van distribuir 169 còpies i tretze localitats de Ponent, que habitualment no projecten cinema, van reobrir per a estrenar-la.[45] Alcarràs va ser la millor estrena en català de l'última dècada, d'ençà de Bruc (2010), i es va situar en la segona posició de la taquilla a nivell estatal, arribant a convocar 60.000 espectadors i recaptant més de 400.000 euros, tres quartes parts només a Catalunya, i comptant amb una bona distribució internacional car entre l'estiu i la tardor es va estrenar a la majoria de països.[46] La distribució internacional va anar a càrrec de MK2 Films[21] i Mubi va comprar-ne els drets per als països anglosaxons, l'Amèrica Llatina i el sud-est asiàtic.[47] A l'Estat francès es va estrenar el dia 18 de gener de 2023 amb el títol de Nos soleils («Els nostres sols»).[48][49]

El divendres 19 d'agost de 2022, després de sumar 365.000 espectadors a les sales de cinema de l'Estat espanyol i més de 2,2 milions d'euros recaptats a taquilla, Alcarràs va fer el salt a les plataformes audiovisuals de reproducció en línia Filmin, Amazon Prime Video, iTunes, Movistar Plus+, Vodafone TV, Orange TV, Google Play i Rakuten TV.[50]

A més, el Departament d'Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de l'Institut Ramon Llull, va maldar perquè Alcarràs pogués estrenar-se també a l'estranger en indrets com el Centre Pompidou de París,[51] el cinema Zita d'Estocolm, amb el títol d'En persikolund i Katalonien,[52] o el Festival de Cinema Català de Copenhaguen.[53]

Recaptació modifica

Al cap de l'any 2022, Alcarràs havia obtingut una recaptació en cinemes acumulada de 2,3 milions d'euros i més de 390.000 espectadors, fet que la convertia en la 35a pel·lícula més taquillera de l'any a nivell estatal i la 7a cinta de producció espanyola més vista, així com el film en català més vist del 2022.[54] Un any després de guanyar l'Os d'Or a Berlín, la pel·lícula l'havien vist prop de 400.000 espectadors a l'Estat espanyol i havia estat present en 150 festivals de cinema.[55]

Controvèrsia modifica

El fet que les sales de cinema tinguin llibertat per a triar versió va fer que alguns exhibidors optessin per projectar la pel·lícula subtitulada en castellà en alguns cinemes catalans, argüint que ajudava a entendre tots els diàlegs i que podia interessar a la comunitat no catalanoparlant. La còpia digital de la pel·lícula que es va distribuir comptava amb la versió original (VO), subtítols en castellà (VOSE), subtítols en anglès (VOSA) i doblada al castellà (VE). La polèmica sobre els subtítols va acabar afavorint l'entrada a les sales que programaven la VO.[56] Al remat, en algunes sales els espectadors es van queixar i van demanar que els tornessin els diners de l'entrada quan van saber que la versió exhibida era en castellà, en considerar-ho una renúncia[57] i un símptoma de la subjugació de la llengua a les lògiques d'acumulació del mercat cultural.[58]

Acollida modifica

Crítica modifica

Sergi Sánchez, en la seva ressenya a Fotogramas, en va destacar la transparència de la càmera, l'equilibri dels punts de vista narratius i el treball amb els actors no professionals, talment Ermanno Olmi a L'arbre dels esclops i Alice Rohrwacher a La meraviglie. També va valorar la capacitat artística de Carla Simón, relacionant-la amb els postulats d'André Bazin, ja que, «al tractar-se d'una pel·lícula coral i malgrat l'aparent senzillesa del relat, exigeix un ple domini del guió, la càmera i el muntatge».[59]

En una ressenya per a The Telegraph, el crític de cinema Tim Robey va puntuar la pel·lícula amb 5 estrelles sobre 5, considerant que la pel·lícula «gestiona un domini lleuger i improvisador, un control impecable del to i un quadre greu però il·luminat per un final, amb cadascuna d'aquestes cares girades en dol col·lectiu, que mai no oblidaré».[60]

Fionnuala Halligan, de l'Screen Daily, va escriure que Alcarràs constitueix una «contemplació profundament autèntica i commovedora de la fragilitat de la família, i, de nou, de la infància» considerant que la pel·lícula té «tots els trets distintius d'una pel·lícula molt concreta amb un atractiu emocionalment ampli, un assaig reflexiu que també pot sonar i taral·lejar-se».[61]

Guy Lodge, de Variety, va considerar que Alcarràs confirma «la força i la coherència de la veu de Simón» després d'Estiu 1993, i va observar que «equilibra una consciència política corprenedora amb el seu drama domèstic tan tendrament observat».[62]

Escrivint per a Little White Lies, Caitlin Quinlan va destacar que la pel·lícula «assoleix un hàbil equilibri entre la reminiscència idíl·lica i la malenconia per a un lloc estimat», alhora que «ofereix una història commovedora sobre l'impacte del desenvolupament industrial en l'agricultura».[63]

Eulàlia Iglesias, al diari Ara, va veure-hi un retrat d'arrel neorealista «que privilegia el compromís de veracitat amb l'entorn que retrata i la perspectiva humanista» d'una família pagesa, «que al llarg d'un estiu experimentarà la transformació inexorable del seu estil de vida», en el qual és «la crònica de la fi de tota una forma d'entendre un vincle col·lectiu amb la terra». I en va destacar el gran control de la posada en escena i un talent extraordinari a la manera de John Ford i Lucrecia Martel.[64]

A la publicació digital Núvol, Carlota Rubio va relacionar Alcarràs amb el concepte d'«essencialisme estratègic» introduït per la filòsofa índia Gayatri Spivak en l'àmbit dels estudis postcolonials, consistent en una operació que en l'activisme serveix perquè grups diversos uneixin forces temporalment per una causa major com fa la pel·lícula pel que fa a la qüestió de gènere, la llengua o la descentralització territorial.[65] En canvi, Joan Burdeus va considerar que «la modernitat d'Alcarràs acaba essent tant genèrica que només ens deixa amb un sentiment d'impotència tan repetit últimament que ja gairebé és més un massatge que una sacsejada».[66]

Jordi Montell, a la Directa, en va destacar l'«estil objectiu i nu proper al documental i una gran capacitat d'observació» de Simón que, a diferència de les seves propostes cinematogràfiques anteriors, «incorpora un missatge més reivindicatiu, més polític, una lluita col·lectiva que s'uneix a les lluites personals».[67]

Premis modifica

Després de guanyar l'Os d'Or el 16 de febrer de 2022 a Berlín, Alcarràs va ser una de les pel·lícules nominades per als trenta-cinquens Premis del Cinema Europeu, que es van entregar el 10 de desembre en una gala que es va realitzar a Reykjavík, juntament amb Pacifiction, d'Albert Serra, i la coproducció catalana As bestas, de Rodrigo Sorogoyen.[68]

Als Premis Gaudí de 2023, Alcarràs i Un año, una noche, d'Isaki Lacuesta, van ser les pel·lícules més premiades de la cerimònia realitzada a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya, amb cinc guardons cadascuna, obtenint la primera els premis a millor pel·lícula, direcció i guió original.[8]

Per als XXXVII Premis Goya, que es van celebrar l'11 de febrer de 2023 al Palau de Congressos i Exposicions de Sevilla, Alcarràs va obtenir onze nominacions i va competir com a millor pel·lícula amb As bestas, Cinco lobitos, La maternal i Modelo 77. Tanmateix, no es va endur cap dels guardons als quals optava, fet que va ser criticat i va desfermar una certa polèmica i incomprensió entre el públic i la crítica cinematogràfica.[9][10][69] A més d'Alcarràs, una altra pel·lícula en català, Suro, de Mikel Gurrea, va comptar amb dues nominacions: a millor direcció novella i a millor actriu protagonista per a Vicky Luengo.[70] També en aquesta edició, Laia Costa va guanyar el Goya a la millor actriu per la seva interpretació de mare novella a Cinco lobitos.[71]

Per un altre cantó, Carla Simón va ser mereixedora del Premi Feroz a la millor direcció, que va recollir el 28 de gener de 2023 a l'Auditori de Saragossa,[72] i Alcarràs va rebre el Fotograma de Plata a la millor pel·lícula, els premis de la crítica lliurats el 21 de març del mateix any al Teatre Barceló de Madrid.[73]

Any Premi Categoria Resultat
2022 72è Festival Internacional de Cinema de Berlín Os d'Or[74] Guanyadora
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià Premi Lurra de Greenpeace[75] Guanyadora
35ns Premis del Cinema Europeu[76] Millor pel·lícula Nominada
Millor guió Nominada
Premi European University Film Nominada
2023 15ns Premis Gaudí[8] Millor pel·lícula Guanyadora
Millor direcció Guanyadora
Millor guió original Guanyadora
Millor interpretació revelació, per a Albert Bosch Nominada
Millor interpretació revelació, per a Xènia Roset Nominada
Millor actriu secundària, per a Berta Pipó Nominada
Millor actriu secundària, per a Montse Oró Nominada
Millor actor secundari, per a Josep Abad Nominada
Millor direcció de producció Guanyadora
Millor muntatge Nominada
Millor música original Nominada
Millor fotografia Nominada
Millor vestuari Nominada
Millor so Nominada
Premi especial del públic Guanyadora
10ns Premis Feroz[77] Millor pel·lícula dramàtica Nominada
Millor direcció Guanyadora
Millor guió Nominada
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics Millor actor revelació, per a Albert Bosch Guanyadora
37ns Premis Goya Millor pel·lícula Nominada
Millor direcció Nominada
Millor guió original Nominada
Millor actor revelació, per a Albert Bosch Nominada
Millor actor revelació, per a Jordi Pujol Nominada
Millor actriu revelació, per a Anna Rodríguez Nominada
Millor muntatge Nominada
Millor direcció de producció Nominada
Millor fotografia Nominada
Millor direcció d'art Nominada
Millor so Nominada
Fotogramas de Plata Millor pel·lícula Guanyadora
Rosa de Sant Jordi[78] Millor pel·lícula Guanyadora
Premi LUX del Parlament Europeu[79] Millor pel·lícula Nominada

Crítica social modifica

Món rural modifica

Segons la investigadora en literatura comparada Aina Vidal-Pérez, el tres temes principals de la pel·lícula graviten al voltant de la terra: el treball, la propietat i la transmissió. A Alcarràs s'explica que el terratinent Pinyol va ser amagat per la família Solé durant la Guerra Civil espanyola, a qui, en compensació, se li van cedir els camps en usdefruit. És així com el padrí Rogelio remet a la pervivència d'un passat no tan llunyà en què la producció agrícola era central com a sector econòmic i no havia hagut d'adaptar-se als monocultius ni als abusos de les cadenes de distribució alimentària, ni les plagues de conills existien perquè encara no se n'havien exterminat els seus depredadors naturals. Així, doncs, la pel·lícula narra una part de la història i de la terra, posant en valor i denunciant l'oblit a què s'han sotmès determinats territoris perifèrics, espais que interessaven poc al teixit productiu dominant que ha bastit l'imaginari col·lectiu del capitalisme global.[80]

En definitiva, posant l'accent en l'oralitat com allò que ens fa ser més humans, Alcarràs és el tribut a un ofici que dona veu al llegat de la memòria compartida i les històries dels nostres avantpassats, històries que defineixen el nostre territori, el nostre patrimoni cultural i, per tant, la nostra identitat.[13]

Defensa de la terra modifica

Les comarques de Ponent, històricament maltractades per projectes desenvolupistes, continuen en ple segle xxi sota l'amenaça de projectes especulatius que atempten contra una manera de vida dels seus habitants lligada al conreu i estima de la terra. Si no es produeix un gir de guió, les empreses Ignis Energia i Solaria podrien sumar vuit-centes hectàrees per a generar quatre-cents megawatts de potència. La línia d'alta tensió que els pagesos no volen que travessi els seus camps farà disset quilòmetres malgrat que les plataformes ciutadanes hagin presentat més de dues mil al·legacions contra els projectes solars.[81] Per un altre cantó, amb 9.500 persones, Alcarràs és el poble dels Països Catalans que té més macrogranges, amb gairebé 250.000 porcs, a més de pollastres, gallines, vedells i bens, essent el segon municipi d'Europa amb més animals de granja.[82]

Ja sigui a costa de la ramaderia intensiva o amb la forma de macroprojectes energètics que afecten camps en rendiment i de les línies de molt alta tensió que hi van associades, les corporacions de l'Ibex 35, aprofitant les subvencions a les energies renovables en una mal entesa transició energètica, semblen tenir carta blanca per a expropiar, via «utilitat pública», aquelles terres que els són necessàries amb l'ajut inestimable del fenomen polític de les «portes giratòries».[83] Només al País Valencià la tardor del 2021 la Generalitat Valenciana va rebre 406 peticions d'autorització de «camps solars».[84]

Al davant d'això, una pagesia que sobreviu entre l'encariment dels preus del cost de producció, els baixos preus de les vendes, les burocràcies inacabables, les importacions de fruita dolça, la falta de relleu generacional i el conseqüent despoblament, s'encara amb l'empobriment social, econòmic i ecològic del país. Els protagonistes de la pel·lícula, però, continuen resistint-se al monopoli de la industrialització del camp davant d'un sistema que els empeny a un costat amb el progrés com a bandera.[85]

Cinema en català modifica

 
Judith Colell als XIV Premis Gaudí (2022)

L'èxit comercial d'Alcarràs, equiparable al de Pa negre (2010) que va arribar a ser precandidata per als premis Oscar, va fer renéixer el debat social entorn de la manca d'inversió en el cinema en català i la poca quantitat de continguts audiovisuals en aquesta llengua. La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, la cineasta Judith Colell, va lamentar que només 6 dels 59 títols candidats als Premis Gaudí de 2022 fossin en català i que, de mitjana, aquests tinguessin un pressupost de 720.000 euros, molt per sota dels 2.000.000 d'euros de les pel·lícules en altres llengües.[86]

Atès que la inversió en coproduccions de TV3 havia caigut un 50% en l'última dècada, els professionals de la indústria cinematogràfica van reclamar que s'invertís més en la producció de llargmetratges davant la situació del català com a llengua minoritzada, i del fet que els ajuts de la Generalitat de Catalunya al cinema haguessin representat només el 0,008 del PIB català del 2020.[87]

Després de la pel·lícula modifica

El 16 de juny de 2022, l'editorial La Magrana va publicar el llibre Alcarràs. Una història sobre la terra, la pagesia i la família, del coguionista de la pel·lícula i continuista del rodatge, el bellvisenc Arnau Vilaró. L'obra inclou el guió i narra la concepció de la pel·lícula, com va ser pensada, definida i explicada per la seua creadora, la cineasta Carla Simón.[88]

El 24 d'agost, Simón va ser l'encarregada de pronunciar el pregó d'inici de la festa major a la plaça de l'Església del municipi que dona nom a la seva pel·lícula juntament amb la proclamació de les pubilles i els hereus,[89] i el 23 de setembre de 2022 va realitzar el pregó que va inaugurar les Festes de la Mercè de Barcelona donant el tret de la sortida a una intensa programació cultural.[90]

La pel·lícula va ser l'escollida per l'Acadèmia de Cinema espanyol per competir als premis Oscar 2023 en representació del cinema espanyol i dins de la categoria de pel·lícules de parla no anglesa,[91] però no aconseguí ser seleccionada.[92]

El 1r febrer de 2023, la direcció de la Berlinale va comunicar que Carla Simón seria membre del jurat internacional del 73è Festival Internacional de Cinema de Berlín, després de guanyar l'Os d'Or en l'edició anterior, conjuntament amb les actrius Kristen Stewart i Golshifteh Farahani, i els directors Radu Jude, Francine Maisler, Johnnie To i Valeska Grisebach.[93] En aquesta edició del festival,[94] l'actriu basca Sofía Otero va rebre amb nou anys l'Os de Plata a la millor interpretació per 20.000 espècies d'abelles i el documental Sur l'Adamant, sobre un centre de dia que acull adults amb trastorns mentals situat als peus del pont Charles-de-Gaulle, al marge dret del riu Sena a París, es va endur l'Os d'Or.[95]

El 1r de juny de 2023 Carla Simón va merèixer el Premio Nacional de Cinematografía que atorga el Ministeri de Cultura. El jurat va destacar d'Alcarràs «la naturalitat i precisió en la construcció d'històries i personatges, que combina amb intel·ligència i rigor el realisme i la ficció amb una mirada de plena actualitat sobre els problemes socials». El guardó estava dotat amb 30.000 euros.[96] El 2023, Alcarràs va ser la pel·lícula més prestada a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.[97]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Alcarràs» (en alemany). Berlinale - Programm 2022. [Consulta: 3 agost 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Família i terra a "Alcarràs", segon llargmetratge de Carla Simón». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 06-08-2021.
  3. «Carla Simón fa història a la Berlinale amb el primer Os d'Or català per "Alcarràs"». 324.cat, 16-02-2022 [Consulta: 17 febrer 2022].
  4. «Triomf històric: Carla Simón guanya el primer Ós d'Or català al Festival de Berlín». Vilaweb. [Consulta: 16 febrer 2022].
  5. «‘Alcarràs’ competirà per l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera». Vilaweb, 13-09-2022 [Consulta: 13 setembre 2022].
  6. «'Alcarràs' cau de la cursa pels Oscar i no competirà en la categoria de millor film internacional». Vilaweb, 21-12-2022. [Consulta: 22 gener 2023].
  7. «'Alcarràs', primera pel·lícula en català nominada als Premis Europeus de Cinema». RAC1, 08-11-2022. [Consulta: 22 gener 2023].
  8. 8,0 8,1 8,2 «"Alcarràs" s'imposa sense sorpresa als Gaudí, amb cinc premis en les principals categories». 324.cat, 23-01-2023. [Consulta: 23 gener 2023].
  9. 9,0 9,1 Arbós Junyent, Maria «Indignació a la xarxa perquè ‘Alcarràs’ se’n va amb les mans buides de la gala dels Goya». Vilaweb, 12-02-2023 [Consulta: 12 febrer 2023].
  10. 10,0 10,1 Barranco Sevilla, Justo «Rodrigo Sorogoyen: “Me parece injusto que Alcarràs no se lleve ningún Goya”» (en castellà). La Vanguardia, 12-02-2023 [Consulta: 12 febrer 2023].
  11. Silvestre, Juan. «Carla Simón arranca el rodaje de 'Alcarràs'» (en castellà). Fotogramas, 02-06-2021.
  12. 12,0 12,1 «Dos películas participadas por RTVE competirán en la Sección Oficial de la Berlinale: 'Un año, una noche' y 'Alcarràs'» (en castellà). RTVE, 19-01-2022.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 Vilaró, Arnau «El procés d'escriure "Alcarràs"». Dis. Suplement cultural del diari Segre, 25-06-2022, pàg. 1-2.
  14. Partal, Txell. «Sóc ramadera, i ara, actriu». Vilaweb, 21-01-2023. [Consulta: 22 gener 2023].
  15. Brown, Pat «Alcarrás Review: A Richly Detailed, If Unforceful, Portrait of a Dying Way of Life» (en anglès). Slant Magazine, 17-02-2022.
  16. «Així es va viure la victòria d'Alcarràs a la Berlinale». Segre, 17-02-2022.
  17. «L'experiència inoblidable dels protagonistes de la pel·lícula 'Alcarràs'». Segre, 20-02-2022.
  18. 18,0 18,1 Boquerini. «Tras un año de espera Carla Simón rueda ya 'Alcarràs'» (en castellà). El Correo, 07-06-2021. Arxivat de l'original el 8 de juny 2021. [Consulta: 16 febrer 2022].
  19. 19,0 19,1 «Telenotícies - L'autenticitat i naturalitat d'"Alcarràs", de Carla Simón, captiva el públic de la Berlinale». TV3. [Consulta: 19 febrer 2022].
  20. 20,0 20,1 Ramírez, Noelia. «‘Alcarràs’ o la era de los actores ‘neocorrientes’» (en castellà). El País, 29-04-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  21. 21,0 21,1 Salvà, Bernat «Sentirem el lleidatà fins al darrer racó del món». El Punt Avui, 19-02-2022.
  22. Martínez, Beatriz. «'Alcarràs', el desafío de Carla Simón entre melocotoneros» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 26-07-2021.
  23. Serra, Xavi. «Carla Simón: "Espero que gràcies a 'Alcarràs' molta gent descobreixi el català"». Ara, 17-02-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  24. «Més 324 - Entrevista amb Carla Simón, directora i guionista de cinema, Premi Nacional de Cultura 2020». TV3. [Consulta: 19 febrer 2022].
  25. 25,0 25,1 Belinchón, Gregorio. «Isaki Lacuesta y Carla Simón concursarán en la Berlinale» (en castellà). El País, 19-01-2022.
  26. «Telenotícies comarques - Escenaris i figurants de la pel·lícula "Alcarràs"». TV3. [Consulta: 19 febrer 2022].
  27. 27,0 27,1 Puértolas, Patricia. «La conexión entre Fraga y 'Alcarràs', la película catalana que ha dado la sorpresa en la Berlinale» (en castellà). Heraldo de Aragón. [Consulta: 1r agost 2022].
  28. «Massalcoreig ensenya alguns dels escenaris on es va rodar 'Alcarràs' aprofitant la floració dels fruiters». Segre, 13-03-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  29. «Els matins - Carla Simón: "La gent de tot el món s'emociona com si parléssim de casa seva"». TV3. [Consulta: 19 febrer 2022].
  30. «La preestrena d"Alcarràs" es planteja com un gran homenatge a la pagesia». Territoris.cat, 11-04-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  31. 31,0 31,1 Serra, Xavi. «La mestra i el pagès que són el cor de la família d''Alcarràs'». Ara, 28-04-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  32. «Preguntes freqüents - Del camp a la gran pantalla». TV3, 19-02-2022. [Consulta: 4 agost 2022].
  33. «Albert Bosch, el payés de 'Alcarràs' que triunfa en el cine» (en castellà). RTVE, 28-04-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  34. «"Alcarràs" retrata la realitat: els pagesos ens fotem un fart de treballar per guanyar dos duros”». RAC1, 17-02-2022. [Consulta: 4 agost 2022].
  35. «Una adolescent de Torregrossa protagonitza ‘Alcarràs’, la nova pel·lícula de Carla Simón». Som Garrigues, 27 de juliol 2021. [Consulta: 4 agost 2022].
  36. Barrull Castellví, Jaume. «Arnau Vilaró: "A 'Alcarràs' teníem molt clar que no volíem fer un catàleg de tòpics lleidatans"». Lectura. Suplement dominical de Segre, 21-08-2022. [Consulta: 18 desembre 2022].
  37. «Punts de vista - Ana Pfaff, les mans darrere del muntatge d' 'Alcarràs'». RTVE, 11-04-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  38. Vilarnau, Joaquim. «Les cançons d'Alcarràs». Enderrock.cat, 03-06-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  39. «La coproducció de TV3 "Alcarràs" aconsegueix el primer Os d'Or d'una pel·lícula en català a la Berlinale». CCMA, 17-02-2022. [Consulta: 20 febrer 2022].
  40. Ballabriga, J. «Eufòria de veïns i protagonistes amb l'Os d'Or de la Berlinale a 'Alcarràs'». Segre, 17-02-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  41. «'Alcarrás' de Carla Simón emociona en el Festival de Málaga con una historia familiar» (en castellà). Europa Press, 19-03-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  42. «La coproducció de TV3 "Alcarràs" i "Un año, una noche", amb participació, competiran en la secció oficial de la Berlinale». CCMA, 19-01-2022.
  43. «‘Alcarrás’, la nueva película de Carla Simón, se estrenará el 29 d'abril» (en castellà). Cine con Ñ, 03-02-2022.
  44. «Acord entre la CCMA i Noucinemart per a la promoció i difusió de les activitats del D'A Film Festival Barcelona». CCMA, 21-04-2022. [Consulta: 21 abril 2022].
  45. Gómez, A.; Sàez, A. «'Alcarràs' juga a casa». Segre, 30-04-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  46. Serra, Xavi. «'Alcarràs', la millor estrena en català de l'última dècada i número 2 de la taquilla espanyola». Ara, 02-05-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  47. «‘Alcarràs’ s’estrenarà als cinemes dels EUA i el Regne Unit a la tardor». Vilaweb, 14-05-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  48. Montalt, Salvador. «"Alcarràs" es dirà "Nos soleils" a França - Club 7 Cinema». Vilaweb, 07-05-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  49. «Nos Soleils» (en francès). Première. [Consulta: 7 desembre 2022].
  50. «'Alcarràs', de Carla Simón, fa el salt a les plataformes». Segre, 19-08-2022. [Consulta: 20 agost 2022].
  51. «Projecció de les pel·lícules catalanes "Alcarràs" i "Un año, una noche" al Centre Pompidou». [Consulta: 15 febrer 2023].
  52. «Estrena d'”Alcarràs” a Suècia». [Consulta: 15 febrer 2023].
  53. «Festival de cinema català de Copenhagen». [Consulta: 15 febrer 2023].
  54. Armadàs, Joan Ramon. «‘Alcarràs’: xifres de rècord a Catalunya (i Espanya)». El Cinèfil, 22-01-2023. [Consulta: 1r febrer 2023].
  55. «Un any de l'Os d'Or d'Alcarràs: prop de 400.000 espectadors a l'Estat i presència a 150 festivals». Públic, 16-02-2023. [Consulta: 12 juny 2023].
  56. Serra, Xavi. «Per què 'Alcarràs' està subtitulada en castellà en cinemes catalans?». Ara, 02-05-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  57. Partal, Txell. «Quan veure ‘Alcarràs’ en català es converteix en una odissea». Vilaweb, 04-05-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  58. Vidal-Pérez, Aina. «Totes les capes d'Alcarràs (II): símptoma i proposta». Catarsi Magazín, 15-06-2022. [Consulta: 3 agost 2022].
  59. Sánchez, Sergi. «Crítica de 'Alcarràs', de Carla Simón, ganadora del Oso de Oro en Berlín 2022» (en castellà). Fotogramas, 15-02-2022. [Consulta: 16 febrer 2022].
  60. Robey, Tim. «Alcarràs, review: this must surely win the top prize at Berlin» (en anglès). The Telegraph, 15-02-2022.
  61. Halligan, Fionnuala. «‘Alcarras’: Berlin review» (en anglès). Screen Daily, 15-02-2022.
  62. Lodge, Guy. «‘Alcarràs’ Review: A Farming Family Faces Change in a Beautifully Observed, Richly Inhabited Ensemble Drama» (en anglès). Variety, 15-02-2022.
  63. Quinlan, Caitlin. «Alcarràs – first-look review» (en anglès). Little White Lies, 16-02-2022.
  64. Iglesias, Eulàlia. «'Alcarràs': l'obra mestra que canta com cap altra la nostra terra i la casa amada». Ara, 27-04-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  65. Rubio, Carlota. «Things in Alcarràs that just make sense». Núvol, 12-05-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  66. Budeus, Joan. «De què té por Alcarràs?». Núvol, 11-05-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  67. Montell, Jordi. «'Alcarràs', l'eureka de Carla Simón». Directa, 24-05-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  68. «‘Alcarràs’, de Carla Simón, i ‘Pacifiction’, d'Albert Serra, pre-seleccionades als premis del Cinema Europeu». Vilaweb, 18-08-2022. [Consulta: 20 agost 2022].
  69. Salvà, Bernat «‘As bestas’ arrasa als premis Goya». El Punt Avui, 12-02-2023 [Consulta: 12 febrer 2023].
  70. «"Alcarràs" lluitarà amb "As bestas" i "Modelo 77" als Goya 2023: totes les nominacions». 324.cat, 01-12-2022. [Consulta: 1r febrer 2023].
  71. «Laia Costa, l'únic reconeixement català en uns Goya que s’obliden d'Alcarràs». Nació Digital, 12-02-2023. [Consulta: 14 febrer 2023].
  72. «Los ganadores de los Premios Feroz 2023 | Lista» (en castellà). El Periódico, 28-01-2023. [Consulta: 5 març 2023].
  73. «Fotogramas de Plata 2022: 'Alcarràs', Mejor Película Española según la crítica» (en castellà). Fotogramas, 27-01-2023. [Consulta: 5 març 2023].
  74. Lodge, Guy. «Spanish Drama ‘Alcarràs’ Wins Golden Bear at Berlin Film Festival» (en anglès), 16-02-2022.
  75. «'Alcarràs' guanya el premi Lurra de Greenpeace al Festival de Sant Sebastià». Segre, 22-09-2022. [Consulta: 12 juny 2023].
  76. «"El triángulo de la tristeza" arrabassa a "Alcarràs" el premi a millor pel·lícula europea». 324.cat, 10-12-2022. [Consulta: 18 desembre 2022].
  77. García Higueras, Laura. «Los Premios Feroz 2023 hacen gala del gran año de cine español con un palmarés muy repartido» (en castellà). El Diario, 29-01-2023. [Consulta: 1r febrer 2023].
  78. «'Alcarràs' i 'Argentina, 1985', premis Roses de Sant Jordi». RTVE, 21-03-2023. [Consulta: 23 març 2023].
  79. «"Alcarràs" tanca un any d'exhibicions i reconeixements com a finalista als premis Lux». 324cat, 27-06-2023. [Consulta: 30 juny 2023].
  80. Vidal-Pérez, Aina. «Totes les capes d'Alcarràs (I): Contar el «món rural»». Catarsi Magazín, 13-06-2022. [Consulta: 3 agost 2022].
  81. Camps Barber, Esperança. «Els camps solars que Carla Simón anticipava a 'Alcarràs'». Vilaweb, 19-02-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  82. Bernabé, Mònica. «Alcarràs, el poble de Catalunya amb gairebé 250.000 porcs». Ara, 22-01-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  83. Minguet Batllori, Joan. «'Alcarràs' és una bufetada, un cop de puny, un manifest». Vilaweb, 10-05-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  84. tena, Violeta. «Els altres Alcarràs». El Temps, 21-02-2022. [Consulta: 3 agost 2022].
  85. Garcia, Xavier. «Alcarràs, més que una pel·lícula». Directa, 11-04-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  86. Lleonard Fernàndez, Arnau. «'Alcarràs' és l'excepció: per què costa tant de fer cinema en català?». Vilaweb, 14-03-2022. [Consulta: 3 agost 2022].
  87. Palà, Roger. «Els ajuts del Govern al cinema representen el 0,008% del PIB català». Crític, 17-02-2022. [Consulta: 3 agost 2022].
  88. Sàez, Anna. «Carla Simón ja treballa en un nou projecte sobre identitat personal, 'Romeria'». Segre, 28-04-2022. [Consulta: 3 agost 2022].
  89. «Carla Simón, pregonera de la festa major d'Alcarràs el dia 24». Segre, 18-08-2022. [Consulta: 20 agost 2022].
  90. «Carla Simón, pregonera de les festes de la Mercè 2022». Públic, 21-07-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  91. «"Alcarràs", a Hollywood: la pel·lícula de Carla Simón és la seleccionada per als Oscars». 324.cat, 13-09-2022. [Consulta: 17 setembre 2022].
  92. «'Alcarràs' cau de la cursa pels Oscar i no competirà en la categoria de millor film internacional». Vilaweb, 22-12-2022. [Consulta: 23 gener 2023].
  93. Rodrigo, Víctor. «Carla Simón serà membre del jurat de la Berlinale 2023». Nació Digital, 01-02-2023. [Consulta: 1r febrer 2023].
  94. «Cinc produccions catalanes participen en l'edició d'enguany de la Berlinale». Vilaweb, 30-01-2023. [Consulta: 5 març 2023].
  95. «Berlinale 2023: todos los ganadores del Festival de cine de Berlín» (en castellà). RTVE, 25-02-2023. [Consulta: 5 març 2023].
  96. «Carla Simón guanya el Premi Nacional de Cinematografia 2023». Públic, 01-06-2023. [Consulta: 12 juny 2023].
  97. «Els títols més prestats el 2023 a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona». [Consulta: 29 gener 2024].

Bibliografia modifica

  • Vilaró, Arnau. Alcarràs. Una història sobre la terra, la pagesia i la família. Barcelona: La Magrana, 2022, p. 208. ISBN 9788419013927. 

Enllaços externs modifica