Obre el menú principal

Alcides Greca (13 de febrer de 1889, San Javier, Santa Fe, Argentina - 16 d'abril de 1956, Rosario, Santa Fe, Argentina) fou un advocat, periodista, cineasta, jurista, professor, escriptor i polític argentí.

Infotaula de personaAlcides Greca
Alcides Greca.jpg
Biografia
Naixement 13 febrer 1889
San Javier Tradueix
Mort 16 abril 1956 (67 anys)
Rosario
  Diputat de l'Argentina 

Dades personals
Formació Universitat Nacional de La Plata
Activitat
Ocupació Periodista, polític, director de cinema i guionista

IMDB: nm0337395
Modifica les dades a Wikidata

Com a cineasta va dirigir la pel·lícula El último malón de 1917. Va defensar la causa indígena en Santa Fe, en tant que socialista, radical i partidari de la reforma universitària.

JoventutModifica

Alceides va néixer el 13 de febrer de 1889 com a segon fill del matrimoni de Francisco Greca i Magdalena Trucco, immigrants d'origen italià i francès, a la localitat de San Javier, Santa Fe. Formava part d'una nombrosa família, composta per onze germans més: Silvio, Erminda, Francisco, Alejandro, Teodora, Magdalena, Ana, Mercedes, María Isabel, Clorinda i Daura.

A la mateixa ciutat va rebre la seva primera educació, tenint com a companys indígenes mocovís, la qual cosa més tard va influir en els seus treballs. Per al nivell secundari es traslladà a la ciutat de Santa Fe, al Col·legi de la Inmaculada Concepción dels jesuïtes, i acabà la secundària al Col·legi Nacional Simón de Iriondo, sent diplomat de la primera promoció d'estudiants.

Inicis de la carrera literària i periodísticaModifica

Més tard viatjà a La Plata, Buenos Aires, per estudiar advocacia, escrivint les seves primeres obres: El Evangelio Rebelde, Laureles del Pantano i Lágrimas Negras. Faltant molt poc per llicenciar-se, el 1912 abandonà la seva carrera per ser elegit diputat pel seu departament.

El 1907 decidí començar la seva carrera periodística, i fundà el seu primer periòdic, El Mocoví, a San Javier. Després, Alcides fundà els periòdics La Pura Verdad, El Paladín del Norte i La Palabra (antecedent de l'actual El Litorial) en 1912, 1914 i 1915 respectivament, aquests últims dos fundats a la ciutat de Santa Fe. A més, col·laborarà amb el diari La Capital de Rosario i la revista de Ciències Jurídiques i Socials d'Universitat del Litoral.

Mentrestant, en 1909, publicà el seu primer llibre, Paraules de Baralla. Més tard, acabà Simfonia del Cel, una sèrie d'himnes en prosa, i Llàgrimes Negres, una història de bogeria i dolor, l'any 1910. I en 1915 publicà Llorers del Pantà i L'Evangeli Rebel.

El último malónModifica

Fou reelegit diputat provincial en 1916, i en 1917 filmà El último malón, sent est el primer llargmetratge argentí en 35 mil·límetres a filmar-se a l'interior del país. En aquesta pel·lícula es recrea l'última rebel·lió indígena esdevinguda en territori santafesino, fruit de la persecució a l'aborigen des de la Llei de Territoris de 1884. Es basa en els fets succeïts en el mes d'abril de 1904. Aquesta pel·lícula és produïda a Rosario, per Greca Film Empresa Cinematogràfica Rosarina. També acaba els seus estudis de Dret en La Plata.

En 1920 va contreure matrimoni amb Rosa Pierri, coneguda com a Roxana. Aquest mateix any fou elegit senador, i diputat constituent per a la reforma de la Constitució Provincial. En 1921 va néixer l'únic fill de la parella, Alcibíades Alejandro Greca.

Fou anomenat titular de dret administratiu i dret municipal comparat, en la Facultat de Ciències Jurídiques i Socials de la Universitat del Litoral, on dictaria càtedra per 27 anys, començant el 5 de juliol de 1921. Per aquests anys realitzà uns viatges per l'interior del país, i en 1923 visità Xile, Perú, Bolívia i Uruguai, al costat dels germans Ángel i Alfredo Guido. Dos anys després va ser elegit diputat nacional per segona vegada.

El 1927 començà a publicar diversos llibres. La primer novel·la publicada aquest any va ser Vent Nord, que va merèixer elogiosos judicis de la premsa nacional i estrangera. En 1929 va aparèixer La Torre dels Anglesos, un llibre que conté cròniques dels viatges realitzats l'any 1923, i en 1932 publicà Contes del Comitè.

Seria reelegit diputat nacional en 1930, però no va poder finalitzar el seu mandat a causa del cop d'estat del general Uriburu, i el 9 de desembre de 1933 fou detingut i portat a l'illa Martín García, a causa de diferents motius polítics. Després de sortir d'ella, publicà Després del alambrado de Martín García.

A Xile, Alcides publicà el 1936 La Pampa Gringa, i ja en Santa Fe publicà Tragèdia espiritual dels Argentins que avui tenen 20 anys, com a edició de la UNL.

Darrers anysModifica

Amb la seva esposa, van viatjar per Europa l'any 1951, però van tornar abans del previst per la defunció d'una néta. En 1954, es jubilà com a professor universitari, comprà una chacra i es traslladà a la ciutat d'Oliveros, on es dedicà a conrear la seva horta i el seu jardí.

Més tard, li va ser diagnosticat una pancreatitis, i va ser traslladat amb urgència a un hospital de Rosario, morint el 16 d'abril de 1956 a una sala de l'Hospital Italiano.

ObresModifica

Obres narratives 
  • Palabra de Pelea (1909)
  • Sinfonía del Cielo (1910)
  • Lágrimas Negras (1910)
  • El Evangelio Rebelde (1915)
  • Laureles del Pantano (1915)
  • Viento Norte (1927)
  • La Torre de los Ingleses (1929)
  • Cuentos del Comité (1931)
  • Tras el alambrado de Martín García (1934)
  • La Pampa Gringa (1936)
Pel·lícules 
  • El último malón (1917)
Obres científiques socials 
  • Influencia de la técnica en la evolución del derecho y del Estado
  • Problemas del Urbanismo en la República Argentina
  • El régimen de los servicios públicos en la ley orgánica municipal
  • El régimen de la licitación pública
  • El privilegio de los contratos públicos
  • El sistema de la economía mixta en la realización de los servicios públicos
  • Una Nueva Capital para la Nación Argentina (1950)

Enllaços externsModifica