Alcides Greca

Alcides Greca (13 de febrer de 1889, San Javier, Santa Fe, Argentina - 16 d'abril de 1956, Rosario, Santa Fe, Argentina) fou un advocat, periodista, cineasta, jurista, professor, escriptor i polític argentí.

Infotaula de personaAlcides Greca
Alcides Greca.jpg
modifica
Biografia
Naixement13 febrer 1889 modifica
San Javier (Argentina) (en) Tradueix modifica
Mort16 abril 1956 modifica (67 anys)
Rosario (Argentina) modifica
Diputat de l'Argentina
modifica
Dades personals
FormacióUniversitat Nacional de La Plata modifica
Activitat
OcupacióPeriodista, polític, director de cinema i guionista modifica

IMDB: nm0337395 Modifica els identificadors a Wikidata

Com a cineasta va dirigir la pel·lícula El último malón de 1917. Va defensar la causa indígena a Santa Fe, en tant que socialista, radical i partidari de la reforma universitària.

JoventutModifica

Alceides va néixer el 13 de febrer de 1889 com a segon fill del matrimoni de Magdalena Trucco i Francisco Greca, immigrants d'origen italià i francès, a la poble de San Javier, Santa Fe. Formava part d'una nombrosa família, composta per onze germans més: Silvio, Erminda, Francisco, Alejandro, Teodora, Magdalena, Ana, Mercedes, María Isabel, Clorinda i Daura.

A la mateixa ciutat va rebre la seva primera educació, tenint com a companys indígenes mocovís, el qué més tard va influir en els seus treballs. Per al nivell secundari es traslladà a la ciutat de Santa Fe, al Col·legi de la Inmaculada Concepción dels jesuïtes, i acabà la secundària al Col·legi Nacional Simón de Iriondo, sent diplomat de la primera promoció d'estudiants.

Inicis de la carrera literària i periodísticaModifica

Més tard viatjà a La Plata, Buenos Aires, per estudiar advocacia i allà scriu les seves primeres obres: El Evangelio Rebelde, Laureles del Pantano i Lágrimas Negras. Faltant molt poc per llicenciar-se, el 1912 abandonà la seva carrera quan va ser elegit diputat pel seu departament.

El 1907 decidí començar la seva carrera periodística, i fundà el seu primer periòdic, El Mocoví, a San Javier. Després, fundà els periòdics La Pura Verdad, El Paladín del Norte i La Palabra (antecedent de l'actual El Litorial) el 1912, 1914 i 1915 respectivament, aquests últims dos fundats a la ciutat de Santa Fe. A més, col·laborarà amb el diari La Capital de Rosario i la revista de Ciències Jurídiques i Socials d'Universitat del Litoral.

Mentrestant, el 1909, publicà el seu primer llibre, Paraules de Baralla. Més tard, acabà Simfonia del Cel, una sèrie d'himnes en prosa, i Llàgrimes Negres, una història de bogeria i dolor, l'any 1910. I el 1915 publicà Llorers del Pantà i L'Evangeli Rebel.

El último malónModifica

Fou reelegit diputat provincial el 1916, i el 1917 filmà El último malón, que és el primer llargmetratge argentí en 35 mil·límetres a filmar-se a l'interior del país. En aquesta pel·lícula es recrea l'última rebel·lió indígena esdevinguda al territori santafesenc, fruit de la persecució dels aborígens des de la Llei de Territoris de 1884. Es basa en els fets succeïts al mes d'abril de 1904. Aquesta pel·lícula és produïda a Rosario, per Greca Film Empresa Cinematogràfica Rosarina. També acaba els seus estudis de Dret en La Plata.

El 1920 va contreure matrimoni amb Rosa Pierri, coneguda com a Roxana. Aquest mateix any fou elegit senador, i diputat constituent per a la reforma de la Constitució Provincial. El 1921 va néixer l'únic fill de la parella, Alcibíades Alejandro Greca.

El juliol de 1921, fou anomenat titular de dret administratiu i dret municipal comparat, a la Facultat de Ciències Jurídiques i Socials de la Universitat del Litoral, on dictaria càtedra per 27 anys. Per aquests anys realitzà uns viatges per l'interior del país, i el 1923 visità Xile, Perú, Bolívia i Uruguai, al costat dels germans Ángel i Alfredo Guido. Dos anys després va ser elegit diputat nacional per segona vegada.

El 1927 començà a publicar diversos llibres. La primer novel·la publicada va ser Vent Nord,[Títol inventat] que va merèixer elogiosos judicis de la premsa nacional i estrangera. En 1929 va aparèixer La Torre dels Anglesos,[Títol inventat] un llibre que conté cròniques dels viatges realitzats l'any 1923, i el 1932 publicà Contes del Comitè.[Títol inventat]

Va ser reelegit diputat nacional el 1930, però no va poder finir el seu mandat a causa del cop d'estat del general Uriburu, i el 9 de desembre de 1933 fou detingut i portat a l'illa Martín García, a causa de motius polítics. Després d'en sortir, publicà Després del alambrado de Martín García.[Títol inventat]

A Xile, Alcides publicà el 1936 La Pampa Gringa, i ja en Santa Fe publicà Tragèdia espiritual dels Argentins que avui tenen 20 anys[Títol inventat], com a edició de la UNL.

Darrers anysModifica

Amb la seva esposa, van viatjar per Europa l'any 1951, però van tornar abans del previst per la defunció d'una néta. El 1954, es jubilà com a professor universitari, comprà una chacra i es traslladà a la ciutat d'Oliveros, on es dedicà a conrear la seva horta i el seu jardí.

Més tard, li va ser diagnosticat una pancreatitis, i va ser traslladat amb urgència a un hospital de Rosario, on va morir el 16 d'abril de 1956 a l'Hospital Italiano.

ObresModifica

Obres narratives
  • Palabra de Pelea (1909)
  • Sinfonía del Cielo (1910)
  • Lágrimas Negras (1910)
  • El Evangelio Rebelde (1915)
  • Laureles del Pantano (1915)
  • Viento Norte (1927)
  • La Torre de los Ingleses (1929)
  • Cuentos del Comité (1931)
  • Tras el alambrado de Martín García (1934)
  • La Pampa Gringa (1936)
Pel·lícules
  • El último malón (1917)
Obres científiques socials
  • Influencia de la técnica en la evolución del derecho y del Estado
  • Problemas del Urbanismo en la República Argentina
  • El régimen de los servicios públicos en la ley orgánica municipal
  • El régimen de la licitación pública
  • El privilegio de los contratos públicos
  • El sistema de la economía mixta en la realización de los servicios públicos
  • Una Nueva Capital para la Nación Argentina (1950)

Enllaços externsModifica