Alcmeònides

Els alcmeònides (grec antic: Ἀλκμαιωνίδαι, llatí: Alcmaeonidae) eren un família noble d'Atenes, una branca dels Neleides o descendents de Neleu (l'heroi fill de Posidó), que van ocupar un paper destacat a la història d'Atenes del 1100 aC al 400 aC. Els Neleides van ser expulsats de Pilos (Messènia) pels doris, vers el 1100 aC i es van establir a Atenes on el cap de la família, Melant, va esdevenir rei, i Alcmeó, representant de la branca segona va originar la família. Suposadament Alcmeó era rebesnet de Nèstor. El càrrec d'arcont de per vida que va existir a Atenes va correspondre en general a la família de Medont i només apareix dues vegades vinculat als Alcmeònides, però no se sap si eren autèntics o venien de la família per part de mare.

Els principals membres de la família foren:

  • Alcmeó, fundador de la família vers el 1100 aC
  • Mègacles, sisè arcont perpetu d'Atenes.
  • Alcmeó, últim arcont perpetu d'Atenes (755 aC-753 aC).
  • Mègacles, arcont el 612 aC, que va ser culpable de sacrilegi pel tractament als insurgents sota Ciló. Es va demanar l'expulsió de la família i Soló, segurament per poder introduir les seves reformes, els va aconsellar de sotmetre la causa a un tribunal de 300 nobles; el tribunal els va expulsar d'Atenes i van haver de marxar a Fòcida vers el 596 aC.
    • Alcmeó, fill de l'anterior, que va assistir a una ambaixada del rei Cressos de Lídia, i aquest rei el va cobrir d'or, d'on arranca la fortuna de la família (vers 590 aC).
      • Mègacles, fill de l'anterior i oponent de Pisístrat, casat amb Agarista, filla de Clístenes, tirà de Sició. Aprofitant la divisió política a Atenes van donar suport a Licurg, i van poder tornar. Poc després van expulsar a Pisístrat (559 aC) que havia arribat feia poc al govern, però al cap de cinc anys Pisístrat i Mègacles es van reconciliar i Pisístrat es va casar amb la filla de Mègacles, i fou restaurat en el govern. El maltractament de Pisístrat a la seva dona va produir el seu enderrocament pels alcmeònides; durant uns anys Pisístrat va reunir un exèrcit amb el qual va envair Àtica i va derrotar els alcmeònides que foren enviats a l'exili. A la mort d'Hiparc els alcmeònides van obtenir la fortalesa de Lipsidicion, a la frontera, i van intentar recuperar el poder però van ser derrotats per Hípies. El 548 aC el temple d'Apol·lo a Delfos fou incendiat i els Alcmeònides es van oferir al consell amfictiònic per restaurar-lo i el van fer molt millor del que podia esperar-se, el que els va fer molt populars. Llavors van acusar al Pisistràtides d'haver provocat el foc. L'oracle els va afavorir doncs quan fou consultat per Esparta una i una altra vegada va donar la mateixa resposta: s'havia de restaurar la llibertat d'Atenes; així que els espartans van enderrocar a Hípies i van retornar el poder als Alcmeònides el 510 aC que llavors eren dirigits per Clístenes.
      • Mègacles i Agarista van tenir tres fills:
  • Hipònic, comandant a Tanagra, fou pare de Càl·lies el ric.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcmeònides
  1. Forsdyke, Sara. Exile, Ostracism, and Democracy (en anglès). Princeton University Press, 2009, p. 155. ISBN 1400826861. 

BibliografiaModifica

La interpretació de les relacions familiars dels alcmeònides està feta seguint «Alcmaeonidae» a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 105.