Alda Noni (Trieste, 30 d'abril de 1916 Xipre, 19 de maig de 2011) fou una soprano italiana, especialment relacionada amb els papers lleugers del repertori italià.

Infotaula de personaAlda Noni
Biografia
Naixement30 abril 1916
Trieste (Itàlia)
Mort19 maig 2011 (95 anys)
Xipre
Activitat
OcupacióCantant i cantant d'òpera
VeuColoratura soprano (en) Tradueix
InstrumentVeu

IMDB: nm0634631 Allmovie: p625566
Musicbrainz: 70d59a0e-03fd-405b-a8fc-b3e6bd4bd9f8 Discogs: 1640348 Allmusic: mn0002061642
Modifica les dades a Wikidata

Al principi actuà en petits papers en el Teatre Verdi de Trieste, fou Biancofiore a Francesca da Rimini, el 1936, i un any després fou Dmitri a Fedora, i com a <noia flor> al Parsifal, s'aturà i no debutà oficialment fins al 1937, en el Teatre Nacional de Ljubljana en el rol de Rosina d'El barber de Sevilla. El 1940 tornà actuar a Trieste i va fer la seva presentació a Roma("Teatro delle Arti", amb La cambiale di matrimonio, i en els estudis de la E.I.A.R., amb La Cenerentola). Posteriorment es traslladà a Viena, on, entre 1941 i 1944, participà en nombroses manifestacions artístiques: entre d'altres, fou elegida per Strauss per que encarnés el personatge de Zerbinetta en la posada en escena de Ariadne auf Naxos amb motiu de l'octogèsim aniversari del compositor.

El 1944 retornà a Itàlia, i l'octubre de 1945 debutà a l'Òpera de Roma amb L'elisir d'amore, amb Tito Schipa, teatre en el que actuà repetidament fins al 1958. El 1959 actuà en el "Cambridge Theatre", i, des de 1949 a 1953 fou cantant invitada en els Festivals de Glyndebourne. El 1949 debutà a la Scala amb Il matrimonio segreto i, en temporades successives, interpretà La bohème (Musette) i Falstaff (Nannetta), Il campiello (Lucieta) i La flauta màgica (Papagena), Don Giovanni (Zerlina) i L'elisir d'amore.

Artista de gran refinament i musicalitat, proveïda d'uns mitjans vocals excepcionalment amplis i de grans qualitats escèniques, Alda Noni fou considerada com una de les millors intèrprets del melodrama del segle XIII i de principis del segle XIX. Les seves interpretacions de Mozart foren definides com a exemplars, encara que també destacà en noves posades en escena d'obres oblidades de Boccherini (Clementina, en el teatre La Fenice de Venècia, 1951), i de Galuppi La diavolessa, Venècia, 1952) i de Giovanni Paisiello Don Chisciotte della Mancia, en el Teatre de la Cort de Nàpols, 1954).

En el seu repertori també hi figuraven obres de gènere totalment diferents, com el Hamlet de Thomas (Palerm i Catània, 1949), Millesima seconda de Savagnone (estrena mundial, Palerm, 1949), Dialogues des Carmélites (Poulenc) (Roma, 1958) i El malalt imaginari, de Gennaro Napoli (Nàpols, 1960).

BibliografiaModifica