Aldo Moro

polític italià

link=File:It-Aldo%20Moro.ogg Aldo Moro (Maglie, 23 de setembre de 1916 Roma, 9 de maig de 1978) va ser un polític italià, cinc vegades cap de govern d'Itàlia i president de la Democràcia Cristiana Italiana (DCI).

Infotaula de personaAldo Moro
Aldo Moro in 1965.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 setembre 1916 Modifica el valor a Wikidata
Maglie (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 maig 1978 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Operació Fritz Modifica el valor a Wikidata)
President del Consell de Ministres d'Itàlia
12 febrer 1976 – 29 juliol 1976
← Aldo MoroGiulio Andreotti →
Gabinet: Govern Moro V
President del Consell de Ministres d'Itàlia
23 novembre 1974 – 12 febrer 1976
← Mariano RumorAldo Moro →
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
15 març 1974 – 23 novembre 1974
← Aldo MoroMariano Rumor →
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
8 juliol 1973 – 15 març 1974
← Giuseppe MediciAldo Moro →
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
18 febrer 1972 – 26 juny 1972
← Aldo MoroGiuseppe Medici →
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
6 agost 1970 – 18 febrer 1972
← Aldo MoroAldo Moro →
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
28 març 1970 – 6 agost 1970
← Aldo MoroAldo Moro →
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
6 agost 1969 – 28 març 1970
← Pietro NenniAldo Moro →
President del Consell de Ministres d'Itàlia
23 febrer 1966 – 24 juny 1968
← Aldo MoroGiovanni Leone →
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
30 desembre 1965 – 24 febrer 1966
← Amintore FanfaniAmintore Fanfani →
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
28 desembre 1964 – 5 març 1965
← Giuseppe SaragatAmintore Fanfani →
President del Consell de Ministres d'Itàlia
22 juliol 1964 – 23 febrer 1966
← Aldo MoroAldo Moro →
President del Consell de Ministres d'Itàlia
4 desembre 1963 – 22 juliol 1964
← Giovanni LeoneAldo Moro →
Gabinet: Govern Moro I
Ministre d'Educació
2 juliol 1958 – 16 febrer 1959
← Aldo MoroGiuseppe Medici →
Ministre d'Educació
20 maig 1957 – 2 juliol 1958
← Paolo RossiAldo Moro →
Gabinet: Govern Zoli
Ministre de Justícia d'Itàlia
6 juliol 1955 – 20 maig 1957
← Michele De PietroGuido Gonella →
Emblem of Italy.svg Diputat de la República d'Itàlia
Diputat a l'Assemblea Constituent d'Itàlia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bari - dret (–1939) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
PartitDemocràcia Cristiana Modifica el valor a Wikidata
AlumnesSilvio Noto Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEleonora Chiavarelli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsAgnese MoroMaria Fida Moro Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Aldo Moro signature.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1377212 Find a Grave: 20912937 Modifica el valor a Wikidata

Llicenciat en Dret, fou catedràtic de Dret penal i de filosofia del Dret a la Universitat de Bari. De 1939 a 1942, va ser president de la Federació Universitària d'Estudiants Catòlics Italians  i més tard va ocupar la direcció del «moviment de postgraduats catòlics».[1]

Fou diputat democratacristià per Bari des del 1946 i va ocupar diversos càrrecs ministerials des del 1955. El 1959, fou Secretari general de la democràcia cristiana, primer ministre (1963-68 i 1974-76) i president del partit democratacristià (1976-78).[1] Va pertànyer al sector esquerrà moderat del partit i va propugnar l'apertura a sinistra[1] per l’organització d’extrema esquerra Brigate Rosse.[2]

El 16 de març de 1978, l’organització d’extrema esquerra Brigades Roges (BR) el va segrestar i després el van assassinar (9 de maig de 1978).[2]

L'acció contra Moro, coneguda amb el nom en clau d'operació Fritz, fou la més agosarada de les Brigades Roges en la seva història i que va marcar el principi de la fi del grup armat més actiu de l'Europa occidental als anys de plom. Es va produir just el mateix dia en què el líder democristià havia de presentar al Parlament italià una proposta de govern d'unitat nacional que integrava, al costat de la DCI, el Partit Comunista d'Enrico Berlinguer. Potser per aquest context tan especial, el segrest i posterior assassinat de Moro s'ha interpretat, sovint, com una acció que anava més enllà de les BR. Així, hi ha teories que hi impliquen la lògia masònica P2, i també van circular rumors que afirmaven que les BR estaven molt infiltrades per una CIA estatunidenca aferrissadament anticomunista.[cal citació]

La pel·lícula del 2003, Buongiorno, notte, del director Marco Bellochio (2003) reflecteix el captiveri de Moro durant els dies del segrest.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «El artífice de la «apertura a sinistra»» (en castellà) p. 4. La Vanguardia, 10-05-1978. [Consulta: 2 maig 2021].
  2. 2,0 2,1 «Aldo Moro». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Tello, Jorge. «L'assassinat d'Aldo Moro, 39 anys de preguntes sense resposta». La Directa, 18-05-2017. [Consulta: 2 maig 2021].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aldo Moro
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Amintore Fanfani
Secretari General de la Democràcia Cristiana
1959–1964
Succeït per:
Mariano Rumor