Aldo Moro
Aldo Moro (Maglie, 23 de setembre de 1916 – Roma, 9 de maig de 1978) va ser un polític italià, cinc vegades cap de govern d'Itàlia i president de la Democràcia Cristiana Italiana (DCI).
Llicenciat en Dret, fou catedràtic de Dret penal i de filosofia del Dret a la Universitat de Bari. De 1939 a 1942, va ser president de la Federació Universitària d'Estudiants Catòlics Italians i més tard va ocupar la direcció del «moviment de postgraduats catòlics».[1]
Fou diputat democratacristià per Bari des del 1946 i va ocupar diversos càrrecs ministerials des del 1955. El 1959, fou Secretari general de la democràcia cristiana, primer ministre (1963-68 i 1974-76) i president del partit democratacristià (1976-78).[1] Va pertànyer al sector esquerrà moderat del partit i va propugnar l'apertura a sinistra[1] per l’organització d’extrema esquerra Brigate Rosse.[2]
El 16 de març de 1978, l’organització d’extrema esquerra Brigades Roges (BR) el va segrestar i després el van assassinar (9 de maig de 1978).[2]
L'acció contra Moro, coneguda amb el nom en clau d'operació Fritz, fou la més agosarada de les Brigades Roges en la seva història i que va marcar el principi de la fi del grup armat més actiu de l'Europa occidental als anys de plom. Es va produir just el mateix dia en què el líder democristià havia de presentar al Parlament italià una proposta de govern d'unitat nacional que integrava, al costat de la DCI, el Partit Comunista d'Enrico Berlinguer. Potser per aquest context tan especial, el segrest i posterior assassinat de Moro s'ha interpretat, sovint, com una acció que anava més enllà de les BR. Així, hi ha teories que hi impliquen la lògia masònica P2, i també van circular rumors que afirmaven que les BR estaven molt infiltrades per una CIA estatunidenca aferrissadament anticomunista.
La pel·lícula del 2003, Buongiorno, notte, del director Marco Bellochio (2003) reflecteix el captiveri de Moro durant els dies del segrest.[3]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «El artífice de la «apertura a sinistra»» (en castellà) p. 4. La Vanguardia, 10-05-1978. [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Aldo Moro». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Tello, Jorge. «L'assassinat d'Aldo Moro, 39 anys de preguntes sense resposta». La Directa, 18-05-2017. [Consulta: 2 maig 2021].
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aldo Moro |
- El precio de la vida de Moro a La Vanguardia del 26 d'abril de 1978 (castellà)
- http://www.repubblica.it/online/dossier/moro/moro/moro.html
- http://www.nocensura.com/2012/12/aldo-moro-voleva-tornare-alla-moneta-di.html
- http://www.lastoriasiamonoi.rai.it/puntate/il-caso-moro/381/default.aspx Arxivat 2016-07-31 a Wayback Machine.
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Amintore Fanfani |
Secretari General de la Democràcia Cristiana 1959–1964 |
Succeït per: Mariano Rumor |