Obre el menú principal

Aldonça de Caldes

abadessa de Santa Maria de Vallbona de les Monges

Aldonça de Caldes fou abadessa de Santa Maria de Vallbona de les Monges de 1455 a 1468, l'anomenaren la patriota insurrecta. Va ser elegida dos dies després de la mort de Beatriu Desfar, en els comicis presidits per Bartomeu Conill, abat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet , per delegació de l'abat general.

Infotaula de personaAldonça de Caldes
Activitat
Ocupació Abadessa
Període d'activitat 1455 –  1468
Orde religiós Orde del Cister
Modifica les dades a Wikidata
Claustre del monestir de Vallbona, d'on fou abadessa Aldonça de Caldes

Contingut

Circumstàncies de ruïnaModifica

La crisi econòmica i religiosa afectà els monestirs filials de Vallbona. El capítol general s'ocupà dels escàndols haguts a Sant Hilari de Lleida, amb motiu de l'accés de persones seculars a la clausura, i l'abadessa va ser amenaçada d'excomunió si no s'hi posava remei. Quatre anys després, el mateix capítol tractà sobre la pobresa i la gravíssima ruïna espiritual i temporal que travessaven els monestirs de Vallsanta i Valldaura, en els quals només residia l'abadessa amb dues o tres monges i havien estat abandonats el servei diví i la regular observança. En conseqüència, el capítol manà que les dues cases s'unissin a Poblet perquè aquest monestir les ordenés com millor li semblés.

Tanmateix, per poder sobreviure, Vallbona es defensava arbitrant mesures de caràcter administratiu. D'aquesta manera trobem actes de lluïció censals, àpoques de definició de censos o compres de censos. Els sis últims anys de ministeri abacial es van veure condicions per la guerra contra Joan II, però amb gran fermesa de caràcter, van prendre partit al costat de la Generalitat. La valentia d'aquesta decisió favorable als interessos de la terra s'ha de valorar tenint en compte que tant l'arquebisbe de Tarragona com els abats de Poblet i Santes Creus i una gran part de la noblesa de la rodalia havien triat la causa del príncep de Viana. Això comportaria la invasió de la baronia de Vallbona per part del partidaris del rei, i l'espoliació dels seus béns durant més de cent anys.

Guerra civil catalanaModifica

L'any 1462 va esclatar la guerra i l'actitud de l'abat de Poblet, Miquel Delgado, va canviar. Havent fracassat en el seu primer intent d'evitar-la, va abandonar la comunitat de Poblet, fidel a la Generalitat, per anar a favor del rei Joan II. El monestir de Vallbona i alguns pobles de l'Urgell i la Segarra, però, es van declarar en contra del rei.

A pocs quilòmetres del monestir, el 23 de juliol de 1462 va tenir lloc la batalla de Rubinat. Com sempre passa en una guerra civil, les famílies es van veure enfrontades. Una part de la noblesa relacionada amb el monestir (Castellví, Riglós, Vallbona...), a causa de les pressions del bisbe Urrea es va passar al bàndol de Joan II. Aquest fet provocà tensió entre les monges del convent; alguns títol nobiliaris van sorgir arran de la traïció. A més, el territori de la baronia de Vallbona estava ocupat pels partidaris del rei.

Enmig de la guerra, els monestirs van rebre l'orde del general del Cister, Himbert de Lona, abat de Morimond, que disposà que a totes les esglésies es cantés la Salve Regina després de completes.

L'abadessa, Aldonça de Caldes, es trobà immersa de ple en la insurrecció del castell d'Els Omells de na Gaia, que era un feu seu. L'abril de 1467, el poble dels Omells, comanat pel seu cabdill Jover, s'aixecà contra el rei i aquest, des de Tarragona, escriví a l'abat de Poblet, manant-li que, amb gran diligència, reunís el major nombre possible de gent i, junt amb els soldats que el rei li enviés, posés setge al castell per tal de recobrar-lo (22 d'abril) 1467.

L'historiador Jaume Finestres diu que fou «la primera función de esta guerra en que hallo empleado el abad». L'abat Manuel Delgado es va veure compromès en una acció bèl·lica d'una manera directa i personal. Delgado acomplí l'ordre amb mitjans tan contundents que l'11 de maig es capitulà i es lluità la fortalesa. L'abat signà les capitulacions en nom del rei i les envià a Tarragona. El monarca contestà en els termes següents:

« <[...] Vuestra carta hemos recibido, junto con los capitulos hechos i firmados con Jover, que está en el castillo dels Omells de Na Gaya y, vista la dicha carta vuestra y capitulos, Nos estamos contentos que pasen en la forma y manera que vos los haveis hecho y firmado, y assí lo comfirmamos y loamos...[12 de maig 1467].> »

Un cop rendida la plaça dels Omells, la dificultat sorgí per tornar la jurisdicció a l'abadessa, perquè l'abat Delgado la volia retenir indefinidament. A la seva successora Violant de Sestorres va correspondre la recuperació de la pau. Tot i que la guerra no es va acabar fins al 1472, quan Barcelona es lliurà a Joan II, el darrer episodi bèl·lic de la baronia de Vallbona és la rendició del castell dels Omells (1467).

Deixant de banda la guerra, és molt possible que a Aldonça[1] correspongués la construcció dels obradors de la nau oest del claustre. El conjunt artístic resulta molt interessant, ple d'elements que barregen els detalls renaixentistes amb els arcs romànics.

NotesModifica

  1. Hi ha el dubte de si va correspondre a Blanca de Caldes, també abadessa (1422-46) de Vallbona de les Monges i, tal vegada, germana o tia seva. Cal dir que el període bèl·lic que va viure Aldonça potser li va impedir dedicar-se a més qüestions constructives.

BibliografiaModifica