Alec Reid

sacerdot catòlic irlandès
Aquest article tracta sobre el sacerdot irlandès. Si cerqueu l'aviador britànic, vegeu «Alec Cunningham-Reid».

Alec Reid, C.Ss.R. (pronunciat: /'ælɪk riːd/) (Nenagh, 5 d'agost de 1931 - Dublín, 22 de novembre de 2013) fou un sacerdot catòlic irlandès, conegut pel seu paper de facilitador en el procés de pau a Irlanda del Nord.[1]

Infotaula de personaAlec Reid
Biografia
Naixement5 agost 1931 Modifica el valor a Wikidata
Nenagh (República d'Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 novembre 2013 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Dublín (República d'Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Conegut perFacilitador en el procés de pau a Irlanda del Nord
Activitat
OcupacióSacerdot redemptorista
Orde religiósCongregació del Santíssim Redemptor Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premi Sabino Arana "Mirall del món" (2002)
Premi de la Pau de la Fundació Internacional Gandhi

Nascut i criat l'any 1931 a Nenagh, comtat de Tipperary,[2] professà com a redemptorista el 1950, i va ser ordenat sacerdot set anys després.[3] Per als propers quatre anys, participà en missions parroquials a Limerick, Dundalk i Galway (Esker), abans de traslladar-se al monestir de Clonard, a Belfast, on va passar gairebé els quaranta anys següents. El monestir redemptorista de Clonard es troba a la cruïlla entre la comunitat catòlica-irlandesa i la protestant-britànica de Shankill Road.[4]

El 1988 va lliurar els últims sagraments a dos caporals de la Royal Corps of Signals assassinats per l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (PIRA), després d'haver participat en un funeral republicà. Una fotografia de la seva intervenció posterior a l'assassinat dels caporals britànics, va esdevenir una de les imatges més colpidores del conflicte. A finals de 1980, facilità una sèrie de reunions entre el president del Sinn Féin, Gerry Adams, i el líder del Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP), John Hume, en un esforç per establir un «front pan-nacionalista» per a engegar un moviment cap a la renúncia de la violència en favor de la negociació.[5] Després, va actuar com la persona de contacte entre el Govern irlandès i Charles Haughey en una reunió a Dublín el 1987 fins a la signatura de l'Acord del Divendres Sant el 1998. En aquest paper, que no fou de coneixement públic en el moment, es va reunir amb diversos taoisigh, i en particular amb Martin Mansergh, assessor de diversos líders del Fianna Fáil.

Més recentment, s'ha traslladat a Dublín i ha participat en els esforços de pau entre Espanya i el País Basc. El gener de 2003, va ser guardonat amb el premi Sabino Arana "Mirall del món" de 2002, de la Fundació Sabino Arana a Bilbao, en reconeixement als seus esforços de reconciliació i promoció de la pau. Reid i un ministre metodista, el reverend Harold Good, van anunciar que l'IRA havia inutilitzat les seves armes en una conferència de premsa al setembre de 2005.[6] El novembre de 2005 estigué involucrat en una controvèrsia quan els comentaris que va fer durant una reunió a l'Església Presbiteriana de Fitzroy sobre la comunitat unionista d'Irlanda del Nord. Reid va dir: "No voleu escoltar la veritat. La realitat és que la comunitat nacionalista a Irlanda del Nord va ser tractada per la comunitat unionista gairebé com animals. No foren tractats com a éssers humans. Foren tractats com els nazis van tractar als jueus".[7][8] En una entrevista a la CNN, Reid va afirmar que "l'IRA va ser, si es vol, una resposta violenta a la repressió dels drets humans".[9]

El 4 de juliol de 2008, fou envestit graduat d'honor per la Universitat d'Ulster, i doctorat universitari (DUniv), en les seves cerimònies de graduació d'estiu, en reconeixement a la seva contribució al procés de pau a Irlanda del Nord.[10]

El 19 d'abril de 2009, fou guardonat amb el Premi Reflexions d'esperança pel Museu i Memorial Nacional Ciutat d'Oklahoma.

Morí el 22 de novembre de 2013, a l'Hospital Universitari de Saint Vincent de Dublín, als vuitanta-dos anys.[1][11]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Northern Ireland peace process priest Fr Alec Reid dies». BBC News, 22-11-2013. [Consulta: 22 novembre 2013].
  2. «Acclaimed Peacebroker Fr Reid pays visit home» (en anglès). Nenagh Guardian, 07-05-2006. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 febrer 2011].
  3. «Rev Alec Reid» (en anglès). Queen's University of Belfast, 07-05-2006.[Enllaç no actiu]
  4. Mulhall, Ms. Brendan. «Father Alec Reid C.Ss.R.» (en anglès). Redemptorists Denver, 17-05-2006. Arxivat de l'original el 2006-01-03. [Consulta: 9 febrer 2011].
  5. Keefe, Patrick Radden. «Un sobre tacat de sang». A: No diguis res. Periscopi, 2020. ISBN 978-84-17339-47-0 [Consulta: 21 octubre 2020]. 
  6. Cullen, Kevin. «Maintaining belief in peace aided N. Ireland transformation» (en anglès). The Boston Globe, 27-09-2005. [Consulta: 10 febrer 2011].
  7. «Irish priest provokes fury with unionist 'Nazi' jibe» (en anglès). Breaking News.ie, 13-10-2005.
  8. «Unionist anger over Nazi remarks» (en anglès). BBC News, 13-10-2005. [Consulta: 10 febrer 2011].
  9. «ETA Announces Ceasefire» (en anglès). CNN.com, 22-03-2006. [Consulta: 10 febrer 2011].
  10. «Honour for Peacemaker Priest» (en anglès). University of Ulster, 04-07-2008. [Consulta: 10 febrer 2011].
  11. «Influential peace process figure Fr Alec Reid dies» (en anglès). RTE.ie, 23-11-2013. [Consulta: 27 novembre 2013].

Enllaços externsModifica