Aleksandr Famintsín

Aleksandr Serguéievitx Famintsín rus: Александр Сергеевич Фаминцын (Kaluga, Imperi Rus, 24 d'octubre de 1841 - Lígovo, actual Óblast de Leningrad, 6 de juliol de 1896) fou un compositor i crític musical rus.

Infotaula de personaAleksandr Famintsín

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 novembre 1841 Modifica el valor a Wikidata
Kaluga (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juliol 1896 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Ligovo (Rússia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica, musicologia, crítica musical, folklorística i history of musical instruments (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, crític musical, musicòleg, escriptor, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansAndrei Famintsyn Modifica el valor a Wikidata

IMSLP: Category:Famintsyn,_Aleksandr Modifica el valor a Wikidata

Primer estudià ciències naturals en la universitat de la seva vila natal, però no tardà a dedicar-se per complet a la música, i tingué com a mestres a Vogt, a Sant Petersburg: i a Hauptmann i Ernst Friedrich Richter a Leipzig, i en Seifriz, a Löwenberg. El 1865 fou nomenat professor d'història de la música del Conservatori de Sant Petersburg, càrrec que conservà fins al 1872, i des de 1870 ocupà la secretària de la Societat Imperial de Música.

Obres modifica

  • Sardanapal, òpera (1875), estrenada a Sant Petersburg.
  • Uriel Acosta, òpera (1883), estrenada a Sant Petersburg.
  • Rapsòdia russa, per a violí i orquestra.
  • Dos Quartets, per a instruments d'arc.
  • Peces per a piano.
  • Una Col·lecció de cants infantils russos, a una i tres veus.
  • Bajan, melodies de l'Europa Occidental, amb text rús.

Dirigí la revista L'Estació Musical de Moscou i, a més de nombrosos articles de crítica musical, publicà:

  • Els déus dels antics eslaus, (1884).
  • Els cantors ambulants a Rússia (1889).
  • L'antiga gamma de l'Indo-Xina, (1889).
  • La gusla, (1890).
  • La domra i altres instruments anàlegs, (1891), monografia de singular importància, de la historiografia instrumental eslava.

Bibliografia modifica