Obre el menú principal

Aleksandr Txerepnín

compositor estatunidenc

Aleksandr Nikolàievitx Txerepnín (en alfabet ciríl·lic Александр Николаевич Черепнин) (Sant Petersburg, 8 de gener de 1899 - París, 29 de setembre de 1977) fou un compositor i pianista rus nacionalitzat nord-americà.

Infotaula de personaAleksandr Txerepnín
TchAlar3-part.JPG
Biografia
Naixement 21 gener 1899
Sant Petersburg (Rússia)
Mort 29 setembre 1977 (78 anys)
París
Religió Església Ortodoxa
Formació Conservatori de Sant Petersburg
Activitat
Ocupació Compositor, pianista, musicòleg, teòric musical, professor d'universitat i compositor de bandes sonores
Ocupador Universitat DePaul
Gènere Òpera i simfonia
Alumnes Marilyn J Ziffrin
Instrument Piano
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
Família Benois family Tradueix
Fills Serge Tcherepnine
Ivan Alexandrovitch Tcherepnine
Pares Nikolai TxerepnínMaria Tcherepnin Tradueix

IMDB: nm2499250 Musicbrainz: aae12a3d-8f00-410a-a87b-f19f8d7fd24e Discogs: 925974 IMSLP: Category:Tcherepnin,_Aleksandr Allmusic: mn0002178197 Find a Grave: 69335502
Modifica les dades a Wikidata

Des de la infància donà mostres d'una gran aptitud per la música, i a Rússia fou deixeble del seu pare Nikolai Txerepnín, d'Anatoli Liàdov i de Nikolai Sokolov; el 1921 marxà amb el seu pare a París. En aquesta ciutat perfeccionà els estudis amb André Gedalge (composició) i Isidor Philipp (piano) i pertany al grup de compositors estrangers –que assumeixen els corresponents influxos folklòrics— de l'anomenada École de París. Converteix a la capital de França en el seu centre de residència, a pesar de les seves llargues estances en altres països, on va fer concerts –Gran Bretanya (1922), Xina i Japó (1933-34), Països Nòrdics i Egipte (1946-48)— o exercir el professorat: així en la Facultat de Música i l'Institut d'Art de San Francisco (1948) i la Universitat De Paul, de Chicago (1949-64).

Va tenir entre els seus molts alumnes al lituà Antanas Račiūnas i al japonès Yoritsune Matsudaira.[1]

La seva música no exempta d'influències alienes, és fluida i de melodia exuberant i hàbil desenvolupament, però les seves obres més originals són les de curtes proporcions.

Guanyà el premi Glinka de 1959.

Passen de 100 el nombre d'obres, entre les de majors dimensions cal citar:

  • Danses russes: per a orquestra
  • Romança sense paraules
  • La dona i la seva ombra: ballet
  • Els frescos d'Ajanta: fou interpretat per Anna Pàvlova el 1923
  • Quatre simfonies
  • The Farmer and the Nymph: premi David Bispham, (1960)
  • Serenata: per a cordes (1965)
  • Ol-Ol: òpera en tres actes

Música per al teatreModifica

Composicions menorsModifica

  • Concerts: dos
  • Sonata: una per a violí i piano
  • Sonates: dues per a violoncel i piano
  • Rapsòdia georgiana: per a violoncel i orquestra
  • Trio: un per a violí, violoncel i piano
  • Concert: un per a flauta, violí i petita orquestra
  • Quartet: per a instruments de corda

Tres peces per a orquestra de cambra

BibliografiaModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 814. (ISBN 84-7291-227-2)