Obre el menú principal

Aleksandr Mikhàilovitx Txernín (en rus: Александр Михайлович Чернин); nascut al si d'una família jueva a Khàrkiv, RSS d'Ucraïna, el 6 de març de 1960), és un jugador d'escacs exsoviètic, que fou Campió de l'URSS, i que actualment resideix a Hongria. Té el títol de Gran Mestre des de 1985.[1]

Infotaula de personaAleksandr Txernín
Alexander Chernin 1987.jpg
Aleksandr Txernín, el 1987
Nom original Александр Михайлович Чернин
Aleksandr Mikhàilovitx Txernín
Biografia
Naixement 6 de març de 1960 (1960-03-06) (59 anys)
Khàrkiv, RSS d'Ucraïna
Nacionalitat Unió Soviètica Unió Soviètica
Hongria Hongria
Activitat
Ocupació Jugador d'escacs
Nacionalitat esportiva Hongria
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Esport escacs
Títol d'escaquista Gran Mestre (1985)
Campió d'Europa juvenil (1980)
Campió de l'URSS (1985)
FIDE Senior Trainer (2004)
Punts Elo (màx.) 2.645 (gener 1998)
Identificador FIDE 715620
Participà en
1996Olimpíada d'escacs de 1996
1994Olimpíada d'escacs de 1994
Altres
Títol Gran Mestre (1985)
Campió d'Europa juvenil (1980)
Campió de l'URSS (1985)
FIDE Senior Trainer (2004)
Notes
Màxim Elo: 2645 (gener 1998)
Modifica les dades a Wikidata

Tot i que es troba actualment inactiu, a la llista d'Elo de la FIDE de novembre de 2014, hi tenia un Elo de 2614 punts, cosa que en feia el jugador número 9 d'Hongria.[2] El seu màxim Elo va ser de 2645 punts, a la llista de gener de 1998 (posició 28 al rànquing mundial).[3]

Resultats destacats en competicióModifica

De jove, va tenir molts èxits en torneigs, i ràpidament va ascendir als primers llocs en els rànquings juvenils. El 1979 va participar en el Campionat del món juvenil a Skien, i hi acabà segon, rere Yasser Seirawan.[4] Poc després, (el gener de 1980), va participar en el Campionat d'Europa juvenil a Groningen, i hi quedà campió (per davant de Zurab Azmaiparaixvili).[5]

Aquests triomfs de prestigi i l'obtenció del títol de Mestre Internacional posaren les bases pel seu creixement com a jugador els anys següents, en què va obtenir la victòria en importants torneigs internacionals, (empatat o en solitari), com a Irkutsk 1980, Copenhaguen 1984 (i 1986 amb Vassili Smislov), Stary Smokovec 1984, Polanica Zdroj (Memorial Rubinstein) 1988,[6] i Praga 1989. També notables foren els segons llocs a Cienfuegos 1981, Reggio Emilia 1986/7 (el campió fou Zoltan Ribli),[7] i Marsella 1990 (amb Ievgueni Baréiev, el campió fou Gilles Miralles).[8][9]

El punt àlgid de la seva carrera va arribar sens dubte el 1985, any en què va esdevenir Gran Mestre, va guanyar el Campionat de la Unió Soviètica[1] (conjuntament amb Víktor Gàvrikov i Mikhaïl Gurévitx)[10] Va tenir una bona actuació a l'Interzonal de Gammarth (Tunísia), i obtingué una plaça pel Torneig de Candidats de Montpellier,[1] tot i que en aquest torneig no hi va jugar bé i va quedar a mitjan taula.[11][12] De tota manera, el mateix any va guanyar dues medalles d'or, una per equips i l'altra individiual, al I Campionat del món per equips a Lucerna, on hi va participar amb l'equip soviètic.[13]

En un altre esdeveniment de primera línia, el Campionat del món de Blitz celebrat a Saint John el 1988, hi acabà empatat al tercer lloc (amb Kiril Gueorguiev, després de Mikhaïl Tal i Rafael Vaganian). El 1989 fou segon (empatat al primer lloc amb el campió Mikhaïl Gurévitx) al World Open a Filadèlfia amb 7½/9 punts.

Entrats els 1990, Txernín encara va tenir bones actuacions en competició internacional; fou primer al Torneig de Dortmund de 1990 (per davant de Borís Guélfand)[14] i va tenir èxit també a Buenos Aires 1992, Goteborg 1996 i Aubervilliers 1996 (aquest darrer, un torneig d'escacs ràpids).

Txernín va mudar-se a Budapest el 1992 i es va nacionalitzar hongarès un any més tard. Des de llavors, ha representat el seu nou país molts cops, com per exemple a les olimpíades d'escacs de 1994 i de 1996, i també a tres Campionat d'Europa per equips, el darrer cop el 1999, quan hi va guanyar una medalla d'argent.[15]

A partir del 2000 va començar a jugar menys, però tot i això quedà primer ex-aequo al Masters de Còrsega, on perdé contra Viswanathan Anand la partida de play-off final pel títol de campió. S'ha dedicat també a entrenar, i el seu deixeble més conegut és l'italo-americà Fabiano Caruana. El 2004 la FIDE li va atorgar el títol de FIDE Senior Trainer, el màxim títol d'entrenador internacional.[16]

Txernín és un reputat teòric dels escacs i ha escrit articles per New In Chess entre d'altres publicacions. En el camp de la teoria d'obertures, és un notable expert en la defensa Pirc, i el 2001 va escrire'n un llibre, conjuntament amb Lev Alburt, anomenat Pirc Alert!.

Partides notablesModifica

Notes i referènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Nota biogràfica d'Aleksandr Txernín» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 24 setembre 2013].
  2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Hongria"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 28 novembre 2014].
  3. Posició al rànquing mundial i evolució Elo d'Aleksandr Txernín «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 24 setembre 2013].
  4. Weeks, Mark. «World Junior Chess Champions» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 29 juliol 2013].
  5. «Llista de campions d'Europa d'escacs Sub-20, 1976-2002». schachbund.de. [Consulta: 29 juliol 2013].
  6. Umiastowski, Adam. «Memorial Rubinstein 1988, quadre de creuaments i classificació» (en polonès). [Consulta: 29 juliol 2013].
  7. «Resultats i taula de creuaments de l'edició 1986-87 del Torneo di Capodanno de Reggio Emilia» (en italià). ippogrifoscacchi.it. [Consulta: 29 juliol 2013].
  8. «Torneig de Marsella 1990, classificació i partides» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 29 juliol 2013].
  9. Sonas, Jeff. «Event Details: Marseille, 1990». Chessmetrics. [Consulta: 29 juliol 2013].
  10. El Campionat d'escacs de la Unió Soviètica de 1985, a Riga, acabà amb un triple empat a 11/19 punts, i el títol es donà amb certa controvèrsia, per desempat, a Mikhaïl Gurévitx després d'haver empatat amb Aleksandr Txernín i Víktor Gàvrikov, en un play-off a tres bandes en què totes les partides acabaren en taules. Cafferty, Bernard i Taimànov, Mark. The Soviet Championships. Cadogan Chess, 1998. ISBN 1-85744-201-6.  A despit del fet que Gurévitx era el campió soviètic oficial, i que el campionat era un Zonal, no li van permetre sortir del país per participar en el Torneig Interzonal, i Gàvrikov i Txernín hi anaren en lloc seu.
  11. Weeks, Mark. «Torneig de Candidats de Montpellier 1985, quadre de classificació» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 31 juliol 2013].
  12. Sericano, C. «Torneig de Candidats de Montpeller de 1986, quadre de classificació final» (en italià). La grande storia degli scacchi. [Consulta: 31 juliol 2013].
  13. Bartelski, Wojciech. «Estadístiques individuals de tots els jugadors que han participat en el Campionat del món per equips» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 2 agost 2013].
  14. «Quadre de classificació del Torneig Dortmund Sparkassen 1990» (en alemany). teleschach.de. [Consulta: 8 agost 2013].
  15. Bartelski, Wojciech. «Estadístiques individuals de tots els jugadors que han participat en el Campionat d'Europa per equips» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 10 agost 2013].
  16. «Llista de Senior FIDE Trainers» (en anglès). Fide.com. [Consulta: 20 setembre 2013].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksandr Txernín  


Títols
Precedit per:
John van der Wiel
Campió d'Europa juvenil
1979/1980
Succeït per:
Ralf Åkesson
Precedit per:
Andrei Sokolov
Campió de la Unió Soviètica
(amb Víktor Gàvrikov i Mikhaïl Gurévitx)

1985
Succeït per:
Vitali Tseixkovski