Aleksandr Txernín

Aleksandr Mikhàilovitx Txernín (en rus: Александр Михайлович Чернин); nascut al si d'una família jueva a Khàrkiv, RSS d'Ucraïna, el 6 de març de 1960), és un jugador d'escacs exsoviètic, que fou Campió de l'URSS, i que actualment resideix a Hongria. Té el títol de Gran Mestre des de 1985.[1]

Infotaula de personaAleksandr Txernín
Alexander Chernin 1987.jpg
Aleksandr Txernín, el 1987 Modifica el valor a Wikidata
Nom originalАлександр Михайлович Чернин
Aleksandr Mikhàilovitx Txernín
Biografia
Naixement6 març 1960 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Khàrkiv (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatUnió Soviètica Unió Soviètica
Hongria Hongria
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaHongria
Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre (1985)
Campió d'Europa juvenil (1980)
Campió de l'URSS (1985)
FIDE Senior Trainer (2004)
Punts Elo (màx.)2.645 (gener 1998)
Identificador FIDE715620 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1996Olimpíada d'escacs de 1996
1994Olimpíada d'escacs de 1994 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (1985)
Campió d'Europa juvenil (1980)
Campió de l'URSS (1985)
FIDE Senior Trainer (2004)

Tot i que es roman inactiu des del juliol del 2011, a la llista d'Elo de la FIDE de l'agost de 2020, hi tenia un Elo de 2614 punts, cosa que en feia el jugador número 10 d'Hongria.[2] El seu màxim Elo va ser de 2645 punts, a la llista de gener de 1998 (posició 28 al rànquing mundial).[3]

Resultats destacats en competicióModifica

De jove, va tenir molts èxits en torneigs, i ràpidament va ascendir als primers llocs en els rànquings juvenils. El 1979 va participar en el Campionat del món juvenil a Skien, i hi acabà segon, rere Yasser Seirawan.[4] Poc després, (el gener de 1980), va participar en el Campionat d'Europa juvenil a Groningen, i hi quedà campió (per davant de Zurab Azmaiparaixvili).[5]

Aquests triomfs de prestigi i l'obtenció del títol de Mestre Internacional posaren les bases pel seu creixement com a jugador els anys següents, en què va obtenir la victòria en importants torneigs internacionals, (empatat o en solitari), com a Irkutsk 1980, Copenhaguen 1984 (i 1986 amb Vassili Smislov), Stary Smokovec 1984, Polanica Zdroj (Memorial Rubinstein) 1988,[6] i Praga 1989. També notables foren els segons llocs a Cienfuegos 1981, Reggio Emilia 1986/7 (el campió fou Zoltan Ribli),[7] i Marsella 1990 (amb Ievgueni Baréiev, el campió fou Gilles Miralles).[8][9]

El punt àlgid de la seva carrera va arribar sens dubte el 1985, any en què va esdevenir Gran Mestre, va guanyar el Campionat de la Unió Soviètica[1] (conjuntament amb Víktor Gàvrikov i Mikhaïl Gurévitx)[10] Va tenir una bona actuació a l'Interzonal de Gammarth (Tunísia), i obtingué una plaça pel Torneig de Candidats de Montpeller,[1] tot i que en aquest torneig no hi va jugar bé i va quedar a mitjan taula.[11][12] De tota manera, el mateix any va guanyar dues medalles d'or, una per equips i l'altra individiual, al I Campionat del món per equips a Lucerna, on hi va participar amb l'equip soviètic.[13]

En un altre esdeveniment de primera línia, el Campionat del món de Blitz celebrat a Saint John el 1988, hi acabà empatat al tercer lloc (amb Kiril Gueorguiev, després de Mikhaïl Tal i Rafael Vaganian). El 1989 fou segon (empatat al primer lloc amb el campió Mikhaïl Gurévitx) al World Open a Filadèlfia amb 7½/9 punts.

Entrats els 1990, Txernín encara va tenir bones actuacions en competició internacional; fou primer al Torneig de Dortmund de 1990 (per davant de Borís Guélfand)[14] i va tenir èxit també a Buenos Aires 1992, Goteborg 1996 i Aubervilliers 1996 (aquest darrer, un torneig d'escacs ràpids).

Txernín va mudar-se a Budapest el 1992 i es va nacionalitzar hongarès un any més tard. Des de llavors, ha representat el seu nou país molts cops, com per exemple a les olimpíades d'escacs de 1994 i de 1996, i també a tres Campionat d'Europa per equips, el darrer cop el 1999, quan hi va guanyar una medalla d'argent.[15]

A partir del 2000 va començar a jugar menys, però tot i això quedà primer ex aequo al Masters de Còrsega, on perdé contra Viswanathan Anand la partida de play-off final pel títol de campió. S'ha dedicat també a entrenar, i el seu deixeble més conegut és l'italo-americà Fabiano Caruana. El 2004 la FIDE li va atorgar el títol de FIDE Senior Trainer, el màxim títol d'entrenador internacional.[16]

Txernín és un reputat teòric dels escacs i ha escrit articles per New In Chess entre d'altres publicacions. En el camp de la teoria d'obertures, és un notable expert en la defensa Pirc, i el 2001 va escrire'n un llibre, conjuntament amb Lev Alburt, anomenat Pirc Alert!.

Partides notablesModifica

Notes i referènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Nota biogràfica d'Aleksandr Txernín» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 24 setembre 2013].
  2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Hongria"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 11 agost 2020].
  3. Posició al rànquing mundial i evolució Elo d'Aleksandr Txernín «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2013-09-28. [Consulta: 24 setembre 2013].
  4. Weeks, Mark. «World Junior Chess Champions» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 29 juliol 2013].
  5. «Llista de campions d'Europa d'escacs Sub-20, 1976-2002». schachbund.de. Arxivat de l'original el 2012-02-07. [Consulta: 29 juliol 2013].
  6. Umiastowski, Adam. «Memorial Rubinstein 1988, quadre de creuaments i classificació» (en polonès). [Consulta: 29 juliol 2013].[Enllaç no actiu]
  7. «Resultats i taula de creuaments de l'edició 1986-87 del Torneo di Capodanno de Reggio Emilia» (en italià). ippogrifoscacchi.it. [Consulta: 29 juliol 2013].
  8. «Torneig de Marsella 1990, classificació i partides» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 29 juliol 2013].
  9. Sonas, Jeff. «Event Details: Marseille, 1990». Chessmetrics. [Consulta: 29 juliol 2013].
  10. El Campionat d'escacs de la Unió Soviètica de 1985, a Riga, acabà amb un triple empat a 11/19 punts, i el títol es donà amb certa controvèrsia, per desempat, a Mikhaïl Gurévitx després d'haver empatat amb Aleksandr Txernín i Víktor Gàvrikov, en un play-off a tres bandes en què totes les partides acabaren en taules. Cafferty, Bernard i Taimànov, Mark. The Soviet Championships. Cadogan Chess, 1998. ISBN 1-85744-201-6.  A despit del fet que Gurévitx era el campió soviètic oficial, i que el campionat era un Zonal, no li van permetre sortir del país per participar en el Torneig Interzonal, i Gàvrikov i Txernín hi anaren en lloc seu.
  11. Weeks, Mark. «Torneig de Candidats de Montpellier 1985, quadre de classificació» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 31 juliol 2013].
  12. Sericano, C. «Torneig de Candidats de Montpeller de 1986, quadre de classificació final» (en italià). La grande storia degli scacchi. [Consulta: 31 juliol 2013].
  13. Bartelski, Wojciech. «Estadístiques individuals de tots els jugadors que han participat en el Campionat del món per equips» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 2 agost 2013].
  14. «Quadre de classificació del Torneig Dortmund Sparkassen 1990» (en alemany). teleschach.de. [Consulta: 8 agost 2013].
  15. Bartelski, Wojciech. «Estadístiques individuals de tots els jugadors que han participat en el Campionat d'Europa per equips» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 10 agost 2013].
  16. «Llista de Senior FIDE Trainers» (en anglès). Fide.com. [Consulta: 20 setembre 2013].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksandr Txernín


Títols
Precedit per:
John van der Wiel
Campió d'Europa juvenil
1979/1980
Succeït per:
Ralf Åkesson
Precedit per:
Andrei Sokolov
Campió de la Unió Soviètica
(amb Víktor Gàvrikov i Mikhaïl Gurévitx)

1985
Succeït per:
Vitali Tseixkovski