Aleksandra Boiko
Aleksandra Boiko (rus: Александра Леонтьевна Бойко) (Belebei, 20 de maig de 1918 - Apxeronsk, 25 de maig de 1996) va ser una comandant de tancs de l'exèrcit soviètic, activa al front oriental de la Segona Guerra Mundial.
| Nom original | (ru) Александра Леонтьевна Бойко  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 20 maig 1918 Belebei (Rússia) |
| Mort | 25 maig 1996 (78 anys) Apxeronsk (Rússia) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Unió Soviètica |
| Branca militar | Exèrcit Soviètic |
| Rang militar | Military ranks of the Soviet Union (en)  |
| Conflicte | Front oriental de la Segona Guerra Mundial |
Premis | |
Biografia modifica
Aleksandra Leontievna Morisheva va néixer el 20 de maig de 1918 a Belebei, Baixkíria, Unió Soviètica. Es va graduar a la Universitat Nacional de Tecnologies i Disseny de Kíev (KNUTD) el 1938 i es va posar a treballar com a química en una fàbrica de Baixkíria. Morisheva es va traslladar a Magadan, on es va convertir en inspectora del trust Kolymsnab fins al febrer de 1942.[1] Morisheva es va casar amb Ivan Fedorovich Boiko.[2]
Juntament amb el seu marit, Ivan Boiko, van gastar 50.000 rubles soviètics dels seus estalvis per pagar la construcció d'un tanc per a l'exèrcit soviètic. Com a part de l'esforç, van demanar ser enviats al front oriental. Un any després, va ser nomenada comandant de tanc mentre mantenia el rang de tinent menor, i el seu marit era el seu enginyer dins del tanc. Els dos s'havien graduat del programa accelerat a l'Escola de Tancs Chelyabinsk. Van entrar en combat durant l'ofensiva de Riga el 1944 i van informar que havien destruït cinc tancs i dos canons en dues setmanes. A l'agost d'aquest any, va ser condecorada amb la medalla primera classe de l'Ordre de la Guerra Patriòtica.[1]
Ella va anar a Moscou el setembre d'aquest any, on va assistir a una manifestació antifeixista i va aparèixer a la contraportada de la revista Ogoniok.[1] Més tard, mentre lluitaven al Bàltic, la parella van resultar ferits i van passar temps en un hospital. Van ser donats d'alta a temps per celebrar el Dia de la Victòria a Txecoslovàquia.[3]
Després de la seva desmobilització, va tornar a Magadan i va dirigir una fleca abans de ser elegida a l'Ajuntament dues vegades, el 1947 i el 1953. Després es va traslladar a Apxeronsk.
Va ser nomenada ciutadana honoraria de Magadan el 4 de desembre de 1991. Va morir el 25 de maig de 1996.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «БОЙКО АЛЕКСАНДРА ЛЕОНТЬЕВНА» (en rus). МАГАДАН. Arxivat de l'original el 2018-07-25. [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Luban, Leonid «Русские люди». Smena, 147, Gener 1947.
- ↑ «ИХ ВОДИЛА МОЛОДОСТЬ» (en rus). Krasnaya Zvezda, 05-03-2005.