Obre el menú principal

Alella

municipi de Catalunya

Alella és un municipi de la comarca del Maresme que té 9.764 habitants (2018).[1]

Infotaula de geografia políticaAlella
Escut d'Alella
Escut d'Alella
Alella1.JPG
Església de Sant Feliu

Localització
Localització d'Alella respecte del Maresme.svg
 41° 29′ 43″ N, 2° 17′ 45″ E / 41.495277777778°N,2.2958333333333°E / 41.495277777778; 2.2958333333333
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaMaresme

Capital Alella
Població
Total 9.764 (2018)
• Densitat 1.017,08 hab/km²
Llar 48 (1553)
Gentilici Alellenc, Alellenca
Geografia
Superfície 9,6 km²
Altitud 90 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Marc Almendro i Campillo (15 juny 2019)
Identificador descriptiu
Codi postal 08328
Fus horari
Codi de municipi INE 08003
Codi territorial IDESCAT 080039
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

 
Alella, en una imatge d'entre 1880 i 1912

Edat mitjanaModifica

La vila d'Alella és documentada per primer cop l'any 975, en un contracte de venda de terres de Premià, marcant-ne els límits de ponent. S'han trobat documents que daten de 993 on s'esmenta la parròquia de Sant Feliu d'Alella en una permuta de terres entre el matrimoni de Guillem i Guilla i el monestir de Sant Cugat del Vallès.

La jurisdicció del poble d'Alella va ser propietat dels comtes de Barcelona, i per tant Alella va continuar sent poble de caràcter reial. En algunes ocasions, però, la corona va alienar els seus drets sobre aquestes terres, com en el cas de Pere III, que va vendre les terres a Pere Desplà per 3.000 florins (1353), encara que van tornar a les propietats reials confirmant-ne els privilegis Joan II, Carles I i Felip II. Aliens a totes les compravendes reials, al poble hi vivien els senyors de la Casa d'Alella, que gaudien de l'usdefruit de la tercera part dels delmes de la parròquia i n'exercien una mena de senyoria. La Casa d'Alella també era anomenada Casa del Terçó o de les Quatre Torres, i està documentada des del segle XVII. Els primers senyors que van gaudir d'aquests drets van ser els Banyeres, documentats des de finals de XIII.

 
Masia de Can Lleonard
 
Parròquia de Sant Feliu

Edat ModernaModifica

A partir del Decret de Nova Planta,[cal citació] Alella va passar de ser una parròquia a ser un municipi, i les reunions del Consell es feren ja a l'Ajuntament. Durant la Guerra de Successió Espanyola les propietats de les famílies d'Alella van ser confiscades, donada la tendència que tenien a favor de l'arxiduc Carles.

Salvador Lleonart, natural d'Alella, va ser el cap dels serveis d'espionatge de l'exèrcit català durant la fase final del conflicte després que la Junta de Braços va declarar la resistència a ultrança, al juliol del 1713. Fins a la capitulació de Barcelona, l’11 de setembre de 1714, es va encarregar de mantenir la comunicació i de coordinar les accions entre la capital catalana i l'exèrcit exterior del marquès del Poal. Acabada la confrontació, els seus béns van ser confiscats i, el 1729, optà per l'exili. El 1736 va viatjar al banat de Temesvar, on es va fundar la ciutat de Nova Barcelona. Com la resta de colons, va abandonar la regió el 1738 i es va establir a Budapest, on morí a mitjan 1739.[2]

Edat ContemporàniaModifica

Alella de Mar o Cases de Mar era un antic barri marítim del terme municipal d'Alella i estava situat a la desembocadura de la riera d'Alella. A mitjans del segle XIX el barri es va agregar al terme municipal del Masnou. Actualment forma conurbació amb la vila de Masnou i compta amb uns 1.415 veïns.

L'any 1934 s'edificaren les escoles Fabra, gràcies al suport del Marquès d'Alella, Ferran Fabra i Puig. El 22 de juliol de 1936 la part interior de l'església fou destruïda. Un cop acabada la Guerra Civil espanyola Alella va viure 40 anys de dictadura i va evolucionar en la mesura del que permetia el règim.

L'any 1960 apareix el primer exemplar de la Revista Alella, que va ser una de les primeres publicacions en català. Poc més tard, s'hi construí una sortida de l'autopista Barcelona-Mataró, que va millorar molt les comunicacions.

El 1975 es comencen a celebrar a Alella els actes del Mil·lenari de la localitat, i aquest any es comencen a celebrar les festes de la Verema i l'aplec de l'Arròs.

El Club Rugby Alella és un equip de rugbi fundat l'any 1993 a Alella. És l'equip més antic de la comarca del Maresme. La temporada 2016/17 ha estat la primera en què ha competit el sènior femení, que se suma al sènior masculí i l'escola. Aquesta temporada el sènior masculí està jugant a la tercera catalana de la Federació Catalana de Rugby. Per la seva banda el femení ho fa en la segona catalana. El local en que juguen els seus partits és l'Estadi Municipal.[3]

GeografiaModifica

Límits del terme municipal:

Santa Maria de Martorelles Vallromanes
Tiana   Teià
Montgat El Masnou


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
44 - 48 511 867 1.605 1.565 1.507 1.370 1.387

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.498 1.597 1.542 1.673 1.903 2.300 3.386 6.433 6.943 7.319

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
7.696 7.889 8.413 8.796 8.831 9.013 9.260 9.557 9.610 9.651

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
9.632 9.764 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Alellencs destacatsModifica

El 31 de març de 2011, el Ple de l'Ajuntament d'Alella, municipi on va néixer el pedagog, va aprovar la concessió del títol de fill predilecte d'Alella.

"Els motius per a la concessió del títol de fill predilecte han tingut en compte, entre d'altres, la rellevància històrica de Francesc Ferrer i Guàrdia, la transcendència i vigència de la seva contribució a la pedagogia, la seva aportació a la divulgació del coneixement i la seva condició d'alellenc més universal."[4]

EconomiaModifica

L'agricultura d'Alella es basa preferentment en la producció vitícola. Hi ha una important producció de vi, preferentment blanc, amb denominació d'origen pròpia. La cooperativa Alella Vinícola, fundada el 1906, n'és la principal productora i fou un dels primers cellers cooperatius de Catalunya.

El vi de la Denominació d'Origen Alella (D.O. Alella) procedeix de vinyes conreades a la mateixa localitat d'Alella, però també als termes municipals veïns de Tiana, Montgat, El Masnou, Teià i altres.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 2019 la coalició formada per Esquerra Republicana de Catalunya-Sumem per Alella-Acord Municipal (ERC-SxA-AM) obtingué 7 regidors, Junts n'obtingué 10, Alternativa per Alella-Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa Municipalista (AA-CUP-AMUNT) 1, Gent d'Alella (gdA) 1, Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) 1 i el Alella Primer-Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés (AP-PSC-CP) 1.

Eleccions municipalsModifica

La primera legislatura després del franquisme, des de l'any 1979 i fins al 1983, l'Ajuntament d'Alella va estar dirigir pels independents de Candidatura Democràtica d'Alella (C.D. Alella), amb José Antonio Casco i Robledo com a alcalde. Entre l'any 1983 i fins al 2003, el municipi va estar governat per Convergència i Unió (CiU)), en diferents coalicions amb altres partits al no obtinir una majoria suficientment àmplia. Els seus alcaldes en aquest període han estat Josep Maria Casals i Casals, Lluís Rius i Valls, Antoni Caralps i Riera i Salvador Artés i Llovet. Des de la victòria d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC+SxA-AM) a les eleccions municipals de 2003 la ciutat ha estat governada per ERC+SxA-AM, amb Andreu Francisco i Roger fent d'alcalde entre 2003 i 2019 i Marc Almendro i Campillo des del 2019.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alella

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Esquerra Republicana de Catalunya + Sumem per Alella - Acord Municipal   Marc Almendro i Campillo 1974 41,05 % 7 ( 0)
Junts per Catalunya-Alella   Esteve García-Ossorio i Barroso 688 14,31 % 2 ( +1)
Alternativa per Alella-Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa Municipalista   Marc Ullod i López 477 9,92 % ( 0)
Gent d'Alella José Bardés i Conesa 457 9,50 % 1 ( -1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Susana Alonso i Ortiz 441 9,17 % 1 ( +1)
Partit dels Socialistes de Catalunya-Compromís per Barcelona-Units-Candidatura de Progrés   Cristóbal Zueras i Rosales 439 9,13 % 1 ( 0)
Altres candidatures[5]   291 6,05 % 0 (  -1)
Vots en blanc   42 0,87 %
Total vots vàlids i regidors 4809 100 % 13
Vots nuls 18 0,37 %**
Participació (vots vàlids més nuls) 4827 66.02%**
Abstenció 2484* 33,98%**
Total cens electoral 7311* 100 %**
Batlle: Marc Almendro i Campillo (ERC) (15/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots: 7 d'ERC, 1 de CUP[6])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[7] Junta Electoral de la Zona de Mataró.[8] Periòdic Ara.[9]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes d'AlellaModifica

Article principal: Llista d'alcaldes d'Alella
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Antonio Casco i Robledo
C.D. Alella
19/04/1979 --
1983 - 1987 Josep Maria Casals i Casals
 
28/05/1983 --
1987 - 1991 Josep Maria Casals i Casals
 
30/06/1987 --
1991 - 1995 Pasqual Maragall
 
15/06/1991 --
1995 - 1999 Pasqual Maragall
Joan Clos
 
17/06/1995 --
1999 - 2003 Joan Clos
 
03/07/1999 --
2003 - 2007 Andreu Francisco i Roger
Jordi Hereu
 
14/06/2003 --
2007 - 2011 Andreu Francisco i Roger
 
16/06/2007 --
2011 - 2015 Andreu Francisco i Roger
 
11/06/2011 --
2015 - 2019 Andreu Francisco i Roger
 
13/06/2015 --
Des de 2019 Marc Almendro i Campillo
 
15/06/2019 --
Fonts: Municat.[10]

Edificis d'interèsModifica

  • Església de Sant Feliu d'Alella, construcció romànica.
  • Cal Marquès, edifici classicista.
  • Casa Alella o de les Quatre Torres, edifici eclèctic (segle XIX).
  • Escoles Pies o Cal governador, edifici neoclàssic-historicista (segle XIX).
  • Cooperativa Alella Vinícola; el celler és de l'arquitecte modernista Jeroni Martorell i Terrats.
  • Masia Museu Municipal Can Magarola, Casal del Vi d'Alella. S'hi pot tastar el fruit de les vinyes d'Alella i s'hi pot veure un recull d'objectes relacionats amb les tradicions i feines del vi.[11]
  • Centre Cultural Can Lleonart. De propietat municipal des de 1985, els seus orígens es remunten a l'edat mitjana. Presenta una característica façana esgrafiada coronada per un ornament ondulat d'època barroca. La casa es troba a la confluència d'ambdues rieres i estava situada prop de la creu de terme del municipi, desapareguda a causa dels aiguats del darrer terç del segle XVIII. L'aspecte actual de la casa s'explica en el context de bonança econòmica del segle XVIII.
  • Can Gaza, on hi ha l'esplai d'Alella, casal de joves i casal d'avis, a més dels diables i els capgrossos, inclosos els gegants

ReferènciesModifica

  1. «Idescat. El municipi en xifres. Alella». [Consulta: 8 maig 2019].
  2. «Ruta 1714 (Alella)». Web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 juliol 2014]. CCBYSA
  3. «El nostre club, el teu club». Club Rugby Alella. [Consulta: juliol 2019].
  4. «Ferrer i Guàrdia, fill predilecte d’Alella | Diari Maresme». [Consulta: 16 desembre 2017].
  5. També hi participaren Avancem Alella (A. Avancem) (148 vots, 3,08%) i Partit Popular (PP) (143 vots, 2,97% i 1 regidor perdut).
  6. «Marc Almendro és escollit alcalde d'Alella». Ajuntament d'Alella [Alella], 15-06-2019 [Consulta: 23 d’agost 2019].
  7. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 23 agost 2019].
  8. Junta Electoral de la Zona de Mataró «Proclamació de les candidatures per a les eleccions municipals de la Junta Electoral de Zona de Mataró» (pdf) (en castellà). Butlletí oficial de la Província de Barcelona. Diputació de Barcelona [Mataró], 30-04-2019, pàg. 1-4. Registre 2019015674 [Consulta: 23 agost 2019].
  9. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Alella», 26-05-2019. [Consulta: 23 agost 2019].
  10. Portal d'informació municipal Municat. Generalitat de Catalunya. «Informació municipal de l'Ajuntament d'Alella». municat.gencat.cat. [Consulta: 23 agost 2019].
  11. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (Barcelona). Servei de Museus. A Guide to the museums of Catalonia. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2001. ISBN 9788439354376 [Consulta: 19 desembre 2010]. 

Enllaços externsModifica