Alevis

tradició islàmica turca

Alevisme o Alevi (æˈlɛviː/, turc: Alevîlik o Alevileri, també anomenat Kizilbaix, xiïsme espiritual o sufí-xiïta pels estrangers)[1] és una religió mística de l'islam batin, que fa una interpretació esotèrica de l'Alcorà.[2] És també una branca de l'islam els seguidors de la qual es consideren seguidors del profeta Mahoma, del seu gendre Alí, dels dotze imams i del sant alevi Haji Bektaix Veli. Les pràctiques dels alevis estan basades en els elements sufís de l'orde bektaixi[3].[4]

Els alevis són una minoria religiosa i cultural que viuen principalment a Turquia; són considerats xiïtes però les seves creences, tradicions i rituals mantenen diferències considerables amb aquesta branca. Els alevis són la segona comunitat musulmana més nombrosa de Turquia.[5]

Creences i pràctiques modifica

Veneren Haji Bektaix Wali (en turc: Haci Bektaş Veli), un sant musulmà del segle xiii, com els sufís bektaixites. Molts alevis s'anomenen alevis-bektaixites, però aquesta identitat no és universalment acceptada. La moderna teologia està molt influïda per l'humanisme, l'universalisme i les antigues creences turques xamàniques.

Les seves pregàries es fan en "cases d'assemblea" (cemevi) i no en mesquites, i les cerimònies (âyîn-i cem) conclouen amb música i dansa (semah), amb la participació d'homes i dones. El culte no es fa en àrab sinó en la llengua pròpia i està molt associat a les tradicions folklòriques d'Anatòlia.

D'entre les seves especificitats es pot destacar:

  • Amor i respecte per tothom; l'important no és la religió sinó les persones.
  • Tolerància envers les altres religions i grups ètnics.
  • Respecte pel treball de la gent; l'acte més important és el treball.
  • Igualtat entre homes i dones; monogàmia.

Història modifica

L'origen dels alevis és discutit. Alguns situen el seu origen en els dotze imams;[6] altres els consideren lligats a doctrines excèntriques del xiïsme com els alauites de Síria. Altres esmenten el substrat preislàmic barrejat amb teologia xiïta[7] i alguns fins i tot hi veuen influències dels gnòstics romans d'Orient i dels cristians armenis. El cert és que moltes tribus turcmanes d'Anatòlia que s'havien convertit a l'islam al segle xiii van incloure elements de les creences del poeta Yunus Emre i de Haji Bektaix Wali.

A la segona meitat del segle XV van donar suport a la secta xiïta safàvida, després centrada a Arbil, que el 1501 va prendre el poder a Pèrsia, i els turcmans anomenats kizilbaixis pel seu turbant vermell amb dotze puntes, van quedar dividits; els xiïtes d'Anatòlia van quedar sota domini otomà i van evolucionar diferentment que els turcmans que havien quedat a Pèrsia. Des de la dècada del 1990 els alevis reclamen una identitat cultural pròpia. En general donen suport al laïcisme turc.

Referències modifica

  1. [enllaç sense format] http://www.majzooban.org/en/articles/541-rumis-spiritual-shiism.html
  2. Radtke, B. «BĀṬEN». Encyclopedia Iranica. [Consulta: 9 juliol 2014].
  3. Encyclopædia Iranica, "BEKTĀŠĪYA"
  4. [enllaç sense format] http://bektashiorder.com/excerpts-from-babas-book Arxivat 2015-02-28 a Wayback Machine.
  5. «Alawites in Syria and Alevis in Turkey: Crucial Differences», 17-08-2012. [Consulta: 27 juliol 2017].
  6. Tord Olsson, Elisabeth Özdalga, Tord Olsson Elisabeth Özdalga Catharina Raudvere. Alevi Identity: Cultural, Religious and Social Perspectives (en anglès). Psychology Press, 1998, p.65. ISBN 0700710884. 
  7. Durham, Jr., W. Cole. Islam, Europe and Emerging Legal Issues. Ashgate Publishing, p.28. 

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica

  • Engin, Ismail & Franz, Erhard (2000). Aleviler / Alewiten. Cilt 1 Band: Kimlik ve Tarih / Identität und Geschichte. Hamburg: Deutsches Orient Institut (Mitteilungen Band 59/2000). ISBN 3-89173-059-4
  • Engin, Ismail & Franz, Erhard (2001). Aleviler / Alewiten. Cilt 2 Band: İnanç ve Gelenekler / Glaube und Traditionen. Hamburg: Deutsches Orient Institut (Mitteilungen Band 60/2001). ISBN 3-89173-061-6
  • Engin, Ismail & Franz, Erhard (2001). Aleviler / Alewiten. Cilt 3 Band: Siyaset ve Örgütler / Politik und Organisationen. Hamburg: Deutsches Orient Institut (Mitteilungen Band 61/2001). ISBN 3-89173-062-4
  • Kehl-Bodrogi, Krisztina (1992). Die Kizilbas/Aleviten. Untersuchungen uber eine esoterische Glaubensgemeinschaft in Anatolien. Die Welt des Islams, (New Series), Vol. 32, No. 1.
  • Kitsikis, Dimitri (1999). Multiculturalism in the Ottoman Empire : The Alevi Religious and Cultural Community, in P. Savard & B. Vigezzi eds. Multiculturalism and the History of International Relations Milano: Edizioni Unicopli.
  • Kjeilen, Tore (undated). "Alevism Arxivat 2012-06-04 a Wayback Machine.," in the (online) Encyclopedia of the Orient.
  • Shankland, David (2003). The Alevis in Turkey: The Emergence of a Secular Islamic Tradition. Curzon Press.
  • Shindeldecker, John (1996). Turkish Alevis Today. Istanbul: Sahkulu.
  • White, Paul J., & Joost Jongerden (eds.) (2003). Turkey’s Alevi Enigma: A Comprehensive Overview. Leiden: Brill.
  • Yaman, Ali & Aykan Erdemir (2006). Alevism-Bektashism: A Brief Introduction, London: England Alevi Cultural Centre & Cem Evi. ISBN 975-98065-3-3
  • Zeidan, David (1999) "The Alevi of Anatolia." Middle East Review of International Affairs 3/4.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alevis